El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha anunciat que el Govern subvencionarà el transport escolar dels centres concertats a partir d’aquest curs escolar. Enguany, la línia d'ajuts sortirà al novembre. Ho ha fet durant la presentació del curs d’Escola Catòlica, la patronal majoritària de l’ensenyament concertat a les Illes, en un acte en què el conseller s’ha desfet en elogis cap a aquest model educatiu i n’ha reivindicat el paper dins el sistema educatiu balear.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha posat damunt la taula les línies de negociació per al pròxim acord de millores sociolaborals dels treballadors dels centres concertats, amb l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb els docents de la xarxa pública. Vera ha defensat que durant aquesta legislatura ja s’han aplicat gairebé totes les mesures previstes en l’acord marc del 2023 i que, en alguns casos, s’han superat les previsions inicials. Entre les actuacions, ha destacat la reducció de la jornada lectiva a Secundària, que ha passat de 24 a 23 hores, com també la implantació del complement de tutoria.

La comunitat educativa veu amb preocupació el pes creixent de l’escola concertada en la política educativa del Govern. La federació de famílies FAPA Mallorca en formula la crítica més contundent. El seu president, Xavier Ferriol, assegura que l’Executiu té “una línia molt marcada, que és la privatització de l’ensenyament” i posa com a exemples les noves línies concertades de Batxillerat i 0-3 i el decret de concerts, que, segons afirma, “blinda la concertada”. També denuncia que, mentre la baixada de la natalitat permet reduir línies a la pública, el Govern en crea de concertades.

La Conselleria d'Educació obrirà expedients a les escoletes de gestió privada (concertades) que hagin incomplert la normativa. Així ho ha anunciat aquest dimecres el conseller, Antoni Vera, durant la sessió de control al Govern al Parlament, en resposta a les preguntes de l'oposició sobre les incidències denunciades per les treballadores de la Xarxa 0-3 durant els mesos d'estiu. Vera ha diferenciat entre les situacions detectades durant l'estiu i les que s'han produït amb l'inici del curs. Segons ha explicat, durant el període estival la Conselleria no té capacitat d'intervenció perquè no correspon a les hores de concertació. "A l'estiu no tenim manera d'intervenir-hi", ha assegurat.

El nou decret de concerts educatius del Govern ha aixecat un ampli front de rebuig entre els principals actors de l’esquerra educativa i política de les Balears. L’Assemblea de Docents, l’STEI i Alternativa Docent coincideixen a denunciar que el nou marc normatiu consolida i amplia el pes de l’escola concertada mentre l’ensenyament públic continua arrossegant mancances de recursos i de planificació. A aquesta crítica s’han sumat també MÉS per Mallorca i el PSIB, que acusen l’Executiu de Marga Prohens d’estar "invertint" el model educatiu.

El PSIB I MÉS per Mallorca han carregat contra el nou decret de centres concertats impulsat pel Govern, que amplia de sis a deu anys la durada dels concerts educatius. Coincideixen a considerar que la norma suposa un canvi de model que situa la xarxa concertada per davant de la pública i denuncien que l'Executiu del PP destina més recursos a reforçar els centres privats mentre no amplia prou la xarxa pública.

Concerts garantits durant deu anys, més estabilitat, la possibilitat de destinar recursos de tots a millorar edificis i que l'Administració assumeixi part de les indemnitzacions per acomiadaments del professorat. Aquestes són algunes de les principals novetats de l'esborrany del nou decret de concerts educatius que tramita la Conselleria d'Educació, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, i que consolida el gir del Govern cap a la concertada. Un document d'anàlisi del PSIB sosté que bona part d'aquests canvis reforcen la posició de la concertada dins el sistema educatiu i planteja dubtes sobre l'encaix d'algunes mesures amb la LOMLOE, la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) i la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).

El Govern de les Illes Balears invertirà 12,6 milions d’euros durant el curs 2026-2027 per millorar l’educació concertada i equiparar-la amb la pública. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, en roda de premsa. Entre les mesures principals destaca la reducció de dues hores lectives per a professors majors de 55 anys, que beneficiarà uns 1.200 docents a partir del proper curs. A més, s’ha anunciat una equiparació salarial dels professors de Formació Professional amb els de Secundària, amb una dotació de 426.000 euros.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha convocat la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat de les Illes Balears per al dijous 5 de març a les 12.30 hores a la seu de la Conselleria, fet que ha desactivat la concentració de sindicats i delegats prevista per avui, 24 de febrer, a les portes del departament. L’ordre del dia inclou la revisió de l’Acord Marc i la incorporació de noves condicions laborals a partir del curs 2026/2027.

Els sindicats amb representació en l’escola concertada de les Balears –USO, STEI, FSIE, UGT i CCOO– han advertit que convocaran mobilitzacions si la Conselleria d’Educació i Universitats no revisa i finança els compromisos pendents dels darrers tres anys i no estableix un calendari per signar un nou acord.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha arribat aquest divendres a un principi d’acord per aplicar el pagament del 2,9% d’increment salarial que va quedar congelat durant els anys 2020 i 2021 als docents dels centres concertats, amb efectes també sobre els exercicis següents. La proposta, presentada en el marc de la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat, preveu abonar els aproximadament 15 milions d’euros en dues fases: la primera durant 2026 i la segona al llarg del 2027, sempre condicionada a la disponibilitat pressupostària. A més, l’acord inclou una clàusula que permetria avançar en la recuperació dels percentatges si els recursos econòmics ho permeten.

Si bé en temps del Pacte d'esquerres Palma estava dividida en fins a vuit zones escolars, actualment només n’hi ha dues. Això és part del camí cap a la zona única que defensa el Govern per garantir el que considera “lliure elecció de centre” per part de les famílies. Entre aquestes dues zones hi ha diferències importants pel que fa a l’oferta de centres públics i concertats. La distribució dels uns i els altres ve determinada, en part, per les polítiques urbanístiques del desenvolupisme franquista dels 60, els 70 i anys posteriors.

El sindicat ha carregat aquest divendres contra el Govern per la seva “inacció” en la millora de les condicions laborals dels treballadors de l'escola concertada. Segons ha denunciat, des de l’inici de la legislatura, la Conselleria d’Educació “ha posat en dubte l’acord marc signat el març del 2023, amb el conseller de l’anterior Govern, el socialista Martí March”, i “de fet, gràcies a aquell ‘millorable’ acord, s’ha implementat el pagament del segon al cinquè sexenni (de moment, en petits percentatges) i s’ha fet una revisió important dels mòduls de funcionament per als centres”.

El sindicat USO ha protagonitzat aquest dimarts una concentració davant la Conselleria d'Educació per reclamar la recuperació de les retribucions retributives congelades el 2020 i el 2021 i un plus d'insularitat. El sindicat majoritari en l'ensenyament concertat i dels professors de religió de la pública ha exigit que se signi un acord que garanteixi la recuperació del 2% del 2020 i el 0,9% del 2021 i el plus d'insularitat.

Les escoles concertades i públiques es financen amb fons públics i, en teoria, tenen els mateixos drets i deures. Aquest argument, repetit pel conseller d’Educació, Antoni Vera, ha servit per justificar l’increment de recursos econòmics i de personal a la concertada. Tant les unes com els altres han de matricular els alumnes segons els criteris i sistemes de punts objectius establerts per la Conselleria. Tanmateix, segons l’Informe del Sistema Educatiu (ISE) 2024, elaborat pel Consell Escolar de les Illes Balears, les realitats sociodemogràfiques entre ambdós models educatius són importants. A Primària, per exemple, les escoles públiques concentren el 67,9% dels alumnes d’origen estranger, mentre que les privades-concertades n'acullen només el 18,6%. La resta es matriculen en centres privats. A tall d'exemple, entre els cursos 2018-2019 i 2022-2023, l’escola pública va sumar 800 alumnes d’aquest perfil, enfront dels 228 que va incorporar la concertada.

El Consell de Govern ha aprovat un acord que permet, "de manera excepcional i transitòria", ampliar la càrrega lectiva del personal docent dels centres concertats en les especialitats considerades de difícil cobertura dins els ensenyaments d’ESO, FP i Batxillerat. 

Les camisetes verdes han envaït la plaça de París de Palma. Més de 200 persones (500, segons l'organització), entre familiars, docents i alumnes, s’hi han concentrat convocades per la plataforma ‘La pública no es toca’, amb l'objectiu de protestar contra la desaparició progressiva de places escolars impulsada per la Conselleria d’Educació. “No es pot jugar amb l’educació i el futur dels infants i joves. No volem que hagin d’anar a escoles massificades. Tenen dret a anar a l’escola del seu barri. No volem que les famílies es vegin obligades a dur-los a escoles privades que no han triat, amb idearis que no comparteixen. Tenen dret a una educació pública de qualitat, i l'Administració té l’obligació de garantir un sistema educatiu de qualitat i amb l’equitat entre tot l’alumnat”, han reclamat els concentrats. En la mateixa línia, han exigit una xarxa educativa pública “forta, propera i suficient" per donar resposta a les necessitats socials d’escolarització de cada zona, “com obliga a l’Administració educativa l’article 104 de la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB)”.

Fa prop de dues dècades que no es construeix cap institut públic a Palma, tot i que la població escolar ha augmentat. A partir del curs vinent, Educació començarà el desmantellament de l’IES Politècnic, amb l'eliminació de tot primer d’ESO, un grup de segon d’ESO i tot primer de Batxillerat. Però, segons ha pogut saber l’ARA Balears, es concertarà una línia més de primer i una de segon d’ESO al col·legi Monti-sion, que a partir del curs 2025-2026 estarà a la mateixa zona d’escolarització que el Politècnic i és una de les 11 escoles adherides al Pla de segregació lingüística.

Aviat començarà el procés d’escolarització 2025-2026 i tots els centres, tant públics com concertats, es regeixen pel mateix procediment i baremacions a l'hora d'adjudicar les places. Les famílies fan la preinscripció on posen diferents opcions de centre i se’ls n'assigna un. Les escoles no poden prioritzar cap estudiant en funció de criteris arbitraris. Tot i que la pública i la concertada tenen la mateixa consideració per part de la Conselleria del PP, no s'hi fa feina en les mateixes condicions. L’ARA Balears ha comparat les realitats d'un CEIP i d’una concertada històrica que estan separades per 550 metres lineals, a la mateixa zona d'escolarització de Palma: el CEIP Escola Graduada i el CC Sant Francesc. El seu context no té res a veure. La mateixa diferència es dona entre moltes escoles públiques i concertades arreu de les Illes, malgrat que, segons el conseller d’Educació, Antoni Vera, són iguals en drets i deures.

El primer curs escolar íntegrament organitzat per la Conselleria d'Educació del PP ha deixat un viratge a favor de la concertada. El 2024-2025 ha començat amb 488 alumnes menys a l'escola pública i 1.671 més a la concertada. El curs anterior, 2023-2024, el PP va haver d'aplicar l'organització feta pel Pacte, a causa del canvi de Govern, i tant la pública com la concertada varen guanyar terreny. Ara bé, en els vuit anys previs (2014-2022) la situació va ser diferent. A l'escola pública les etapes d'Infantil, Primària, ESO i Batxillerat varen sumar 7.103 alumnes i la concertada en va perdre 1.966. És a dir, només amb el curs que ara ha començat, l'escola privada-concertada ja ha recuperat pràcticament tot el terreny perdut en vuit anys (2014-2022).