El Govern de les Illes Balears invertirà 12,6 milions d’euros durant el curs 2026-2027 per millorar l’educació concertada i equiparar-la amb la pública. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, en roda de premsa. Entre les mesures principals destaca la reducció de dues hores lectives per a professors majors de 55 anys, que beneficiarà uns 1.200 docents a partir del proper curs. A més, s’ha anunciat una equiparació salarial dels professors de Formació Professional amb els de Secundària, amb una dotació de 426.000 euros.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha convocat la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat de les Illes Balears per al dijous 5 de març a les 12.30 hores a la seu de la Conselleria, fet que ha desactivat la concentració de sindicats i delegats prevista per avui, 24 de febrer, a les portes del departament. L’ordre del dia inclou la revisió de l’Acord Marc i la incorporació de noves condicions laborals a partir del curs 2026/2027.

Els sindicats amb representació en l’escola concertada de les Balears –USO, STEI, FSIE, UGT i CCOO– han advertit que convocaran mobilitzacions si la Conselleria d’Educació i Universitats no revisa i finança els compromisos pendents dels darrers tres anys i no estableix un calendari per signar un nou acord.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha arribat aquest divendres a un principi d’acord per aplicar el pagament del 2,9% d’increment salarial que va quedar congelat durant els anys 2020 i 2021 als docents dels centres concertats, amb efectes també sobre els exercicis següents. La proposta, presentada en el marc de la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat, preveu abonar els aproximadament 15 milions d’euros en dues fases: la primera durant 2026 i la segona al llarg del 2027, sempre condicionada a la disponibilitat pressupostària. A més, l’acord inclou una clàusula que permetria avançar en la recuperació dels percentatges si els recursos econòmics ho permeten.

Si bé en temps del Pacte d'esquerres Palma estava dividida en fins a vuit zones escolars, actualment només n’hi ha dues. Això és part del camí cap a la zona única que defensa el Govern per garantir el que considera “lliure elecció de centre” per part de les famílies. Entre aquestes dues zones hi ha diferències importants pel que fa a l’oferta de centres públics i concertats. La distribució dels uns i els altres ve determinada, en part, per les polítiques urbanístiques del desenvolupisme franquista dels 60, els 70 i anys posteriors.

El sindicat ha carregat aquest divendres contra el Govern per la seva “inacció” en la millora de les condicions laborals dels treballadors de l'escola concertada. Segons ha denunciat, des de l’inici de la legislatura, la Conselleria d’Educació “ha posat en dubte l’acord marc signat el març del 2023, amb el conseller de l’anterior Govern, el socialista Martí March”, i “de fet, gràcies a aquell ‘millorable’ acord, s’ha implementat el pagament del segon al cinquè sexenni (de moment, en petits percentatges) i s’ha fet una revisió important dels mòduls de funcionament per als centres”.

El sindicat USO ha protagonitzat aquest dimarts una concentració davant la Conselleria d'Educació per reclamar la recuperació de les retribucions retributives congelades el 2020 i el 2021 i un plus d'insularitat. El sindicat majoritari en l'ensenyament concertat i dels professors de religió de la pública ha exigit que se signi un acord que garanteixi la recuperació del 2% del 2020 i el 0,9% del 2021 i el plus d'insularitat.

Les escoles concertades i públiques es financen amb fons públics i, en teoria, tenen els mateixos drets i deures. Aquest argument, repetit pel conseller d’Educació, Antoni Vera, ha servit per justificar l’increment de recursos econòmics i de personal a la concertada. Tant les unes com els altres han de matricular els alumnes segons els criteris i sistemes de punts objectius establerts per la Conselleria. Tanmateix, segons l’Informe del Sistema Educatiu (ISE) 2024, elaborat pel Consell Escolar de les Illes Balears, les realitats sociodemogràfiques entre ambdós models educatius són importants. A Primària, per exemple, les escoles públiques concentren el 67,9% dels alumnes d’origen estranger, mentre que les privades-concertades n'acullen només el 18,6%. La resta es matriculen en centres privats. A tall d'exemple, entre els cursos 2018-2019 i 2022-2023, l’escola pública va sumar 800 alumnes d’aquest perfil, enfront dels 228 que va incorporar la concertada.

El Consell de Govern ha aprovat un acord que permet, "de manera excepcional i transitòria", ampliar la càrrega lectiva del personal docent dels centres concertats en les especialitats considerades de difícil cobertura dins els ensenyaments d’ESO, FP i Batxillerat. 

Les camisetes verdes han envaït la plaça de París de Palma. Més de 200 persones (500, segons l'organització), entre familiars, docents i alumnes, s’hi han concentrat convocades per la plataforma ‘La pública no es toca’, amb l'objectiu de protestar contra la desaparició progressiva de places escolars impulsada per la Conselleria d’Educació. “No es pot jugar amb l’educació i el futur dels infants i joves. No volem que hagin d’anar a escoles massificades. Tenen dret a anar a l’escola del seu barri. No volem que les famílies es vegin obligades a dur-los a escoles privades que no han triat, amb idearis que no comparteixen. Tenen dret a una educació pública de qualitat, i l'Administració té l’obligació de garantir un sistema educatiu de qualitat i amb l’equitat entre tot l’alumnat”, han reclamat els concentrats. En la mateixa línia, han exigit una xarxa educativa pública “forta, propera i suficient" per donar resposta a les necessitats socials d’escolarització de cada zona, “com obliga a l’Administració educativa l’article 104 de la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB)”.

Fa prop de dues dècades que no es construeix cap institut públic a Palma, tot i que la població escolar ha augmentat. A partir del curs vinent, Educació començarà el desmantellament de l’IES Politècnic, amb l'eliminació de tot primer d’ESO, un grup de segon d’ESO i tot primer de Batxillerat. Però, segons ha pogut saber l’ARA Balears, es concertarà una línia més de primer i una de segon d’ESO al col·legi Monti-sion, que a partir del curs 2025-2026 estarà a la mateixa zona d’escolarització que el Politècnic i és una de les 11 escoles adherides al Pla de segregació lingüística.

Aviat començarà el procés d’escolarització 2025-2026 i tots els centres, tant públics com concertats, es regeixen pel mateix procediment i baremacions a l'hora d'adjudicar les places. Les famílies fan la preinscripció on posen diferents opcions de centre i se’ls n'assigna un. Les escoles no poden prioritzar cap estudiant en funció de criteris arbitraris. Tot i que la pública i la concertada tenen la mateixa consideració per part de la Conselleria del PP, no s'hi fa feina en les mateixes condicions. L’ARA Balears ha comparat les realitats d'un CEIP i d’una concertada històrica que estan separades per 550 metres lineals, a la mateixa zona d'escolarització de Palma: el CEIP Escola Graduada i el CC Sant Francesc. El seu context no té res a veure. La mateixa diferència es dona entre moltes escoles públiques i concertades arreu de les Illes, malgrat que, segons el conseller d’Educació, Antoni Vera, són iguals en drets i deures.

El primer curs escolar íntegrament organitzat per la Conselleria d'Educació del PP ha deixat un viratge a favor de la concertada. El 2024-2025 ha començat amb 488 alumnes menys a l'escola pública i 1.671 més a la concertada. El curs anterior, 2023-2024, el PP va haver d'aplicar l'organització feta pel Pacte, a causa del canvi de Govern, i tant la pública com la concertada varen guanyar terreny. Ara bé, en els vuit anys previs (2014-2022) la situació va ser diferent. A l'escola pública les etapes d'Infantil, Primària, ESO i Batxillerat varen sumar 7.103 alumnes i la concertada en va perdre 1.966. És a dir, només amb el curs que ara ha començat, l'escola privada-concertada ja ha recuperat pràcticament tot el terreny perdut en vuit anys (2014-2022).

El sindicat UOB Ensenyament ha retret a la Conselleria d'Educació i Universitats que, durant els mesos de juliol i agost, hagi destinat una "ingent quantitat" de recursos públics a l'escola concertada i no a solucionar els problemes de l'escola pública. Segons ha recollit Europa Press, el sindicat ha considerat que la Conselleria "avança cap a la inexorable desaparició de l'escola pública i en català a les Balears".

La Conselleria d’Educació ha impulsat la creació de Centres d’Atenció Preferent (CAP) en 13 escoles concertades. Els centres CAP són els que atenen un percentatge elevat d’alumnat vulnerable, i se situen principalment a Palma i als municipis limítrofs. Aquestes escoles disposaran de més recursos humans, segons la seva configuració, i tindran una partida econòmica extraordinària de 300 euros per aula de l’ensenyament bàsic cada any. També s’hi incrementarà la dotació de recursos digitals i es proporcionarà formació permanent al professorat. D’altra banda, aquests centres tindran la ràtio reduïda —entre un 10 i un 20% respecte de les ràtios màximes de cada etapa educativa— i el bloqueig de la matrícula d’alumnat NESE (Necessitats Educatives de Suport Específic) per sota del 30%. Per ser CAP, un centre ha de tenir més del 20% de l’alumnat de l’ensenyament bàsic socioeconòmicament vulnerable o més del 7% d’alumnat d’ensenyament bàsic nouvingut.

El Govern suprimirà la Xarxa Complementària d'escoletes 0-3 a mesura que finalitzin els convenis de col·laboració entre la Conselleria d'Educació i els centres privats que presten el servei. En el seu lloc, concertarà aquells que així ho vulguin, assenyalen fonts de la Conselleria, i complementaran l'oferta d'escoletes públiques. El Decret de simplificació administrativa introdueix canvis quirúrgics a diferents articles de la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB), referents a regulació del primer cicle d'educació Infantil. Hi desapareixen les mencions a la Xarxa Complementària, que se substitueix per la figura dels concerts educatius.

La publicació del Decret de simplificació administrativa comporta canvis en el funcionament educatiu de les Balears. El Govern podrà declarar inversions d’interès autonòmic i, per tant, prioritzar i impulsar les actuacions de millora o ampliació dels centres educatius concertats, com ja fa amb els públics que ho necessitin. La declaració d’interès autonòmic implica un impuls preferent i ràpid en els diferents tràmits administratius davant qualsevol administració de les Balears. Cal recordar que, fins ara, segons confirmen fonts autoritzades, aquesta figura només s’emprava per donar un impuls a intervencions en centres públics “per raons de servei públic i perquè la concertada no deixa de ser una empresa privada”. La declaració s'empra en el cas d'intervencions que són urgents o que duen molts anys de retard en la seva execució.

El director general de Personal Docent i Centres Concertats, Ismael Alonso, s'ha considerat apte per desenvolupar les tasques vinculades al seu càrrec. Així ho ha exposat en el marc de la Comissió d'Assumptes Generals del Parlament, que, a petició del PSIB, n'ha avaluat la idoneïtat. "No som un deu en totes les qüestions, i per això preferesc envoltar-me de gent millor que jo de la que pugui aprendre dia a dia. Puc aportar la meva experiència en temes sindicals i en la negociació de conflictes, així com en prevenció de riscos laborals i formació. La meva intenció és deixar les qüestions tècniques per als funcionaris, que en són els especialistes i ens fan intel·ligents als polítics", ha dit. "No som un deu, però en escola pública tampoc som un zero. Duia el 100% dels professors de Religió, que, que jo sàpiga, són de la pública, o no?", ha afegit.

Mentre Vox practica el canibalisme al Parlament de les Balears, i els seus socis del PP miren de treure-hi importància dient que això són coses seves però que no afecten el Govern, la societat civil s'organitza per respondre als despropòsits que, tan sols en mig any de mandat, ha causat l'executiu presidit per Marga Prohens, que fou investida presidenta en virtut de l'acord amb Vox (ara en devem haver de dir ex-Vox, tota vegada que el que queda del grup parlamentari de Balears ha estat descrit per Ignacio Garriga com “cinc subjectes” que han estat expulsats del partit).

La Conselleria d'Educació ha tornat a publicar una resolució amb errors al BOIB, també vinculats a la delegació de firmes i funcions entre les diferents direccions generals. En aquest cas, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, delega en el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Ismael Alonso, "la signatura dels actes administratius i dels documents comptables i administratius d'autorització i de disposició de despeses, de reconeixement d'obligacions i de proposta de pagaments relatius a la gestió del personal docent dels centres educatius públics de les Illes Balears, així com de tots els documents justificatius corresponents". Ara bé, no hi apareixen les concertades, malgrat ser la Direcció General dels Centres Concertats, i la primera a la història de les Balears que dona a l'escola concertada aquest rang. Educació ha admès l'equivocació, i ho ha atribuït a "una errada tècnica".