Coincidint amb el 60è aniversari del concert dels Beatles a la plaça de la Monumental de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB) n'ha recuperat una filmació inèdita en color. El projecte, a càrrec del professor de la Facultat de Geografia i Història i director del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona, Magí Crusells, mostra una gravació amateur de dos minuts i mig de l'actuació que el grup britànic va fer el 3 de juliol del 1965. Segons la universitat, es tracta del document visual més valuós que es conserva de l’actuació del grup a l’Estat.

Com a balanç de les aportacions de les universitats públiques al panorama editorial filosòfic en català, s’ha de dir que és força desigual que la sensibilitat de la UB cap a l’ús del català dins la filosofia és significativament molt superior. Quant a l’esforç normalitzador de les editorials universitàries és molt irregular. És evident que els pressuposts que manegen no ajuden a donar estabilitat als projectes de filosofia en català, que sovint les polítiques editorials, que continuen semblant erràtiques, canviants i amb grans alts i baixos, amb edicions enfocades a donar sortida als treballs d’alguns professors i investigadors, sense estímuls que fomentin l’ús del català. Es troba a faltar una línia editorial clara, amb plans d’edició públics i transparents i una recuperació de projectes editorials del passat que es puguin vincular a les assignatures que s’imparteixen. En general, el tractament dels fons editorials és descuidat, amb una catalogació i gestió poc transparents, i una política comunicativa deficient, de manera que és pràcticament impossible accedir a les publicacions anteriors a l’era digital, conèixer el nombre d’exemplars disponibles o bé tramitar les compres de manera àgil i eficient, sobretot tenint en compte que la majoria dels serveis de publicacions de les universitats esmentades no tenen perfil propi a les xarxes.

Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

Es diu sovint que vivim a la societat de la informació. Jo prefereixo parlar de capitalisme cognitiu, que és el capitalisme realment existent.

Sota el bigoti rinxolat i la mirada serena de sir Thomas Bodley (1545-1613) s'hi amagava un esperit revolucionari. El diplomàtic anglès va fer una proposta extraordinària a la Universitat d'Oxford el 1598: pagaria la restauració de la biblioteca, que s'havia anat dispersant i malmetent al llarg de tot aquell segle –a causa de la Reforma protestant– i la convertiria "en un lloc meravellós, amb seients, prestatgeries, escriptoris i tot el que fos necessari per estimular la benevolència d'altres homes que contribuïssin a omplir-la de llibres", segons explica Mary Clapinson, autora del llibre A brief history of the Bodleian Library (2015).

No era gens habitual que una dona acusada de bruixeria tingués una bona defensa. Per això és força excepcional el cas de Caterina Freixa, a qui van defensar alguns dels juristes més influents del seu temps. Al segle XVII, Freixa va obrir un debat en el qual els seus defensors es van posar les mans al cap i es van preguntar on eren les proves del seu delicte.

A l’hora de dinar els infants segueixen aprenent. Als menjadors escolars, els alumnes aprenen a menjar de manera saludable i adquireixen hàbits com rentar-se les mans o les dents, uns costums que s'emporten quan surten de l'escola. Però no només això: un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) conclou que quedar-se al menjador també influeix en la capacitat de socialització dels infants. Els investigadors, del Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social i del Grup de Recerca en Pedagogia Social de la UB, han estudiat el temps educatiu del migdia que ofereix Fundesplai i els resultats indiquen que els infants que hi participen quotidianament adquireixen habilitats socials i d'organització personal que van més enllà del currículum escolar. 

Fa anys, quan Jaume Plensa va instal·lar una escultura pública a Des Moines (Iowa, Estats Units), insistia durant la inauguració que tenia ganes que el públic "interactués" amb la seva obra. En acabat l'acte, una senyora li va preguntar: "Com pot ser que parli tant d'interactuar i hi hagi un cartell que diu «Sisplau, no toqueu»?" Conscient de la contradicció, des de llavors Plensa defensa que els museus haurien de col·locar un rètol diferent a les seves exposicions: "No toqueu, acaricieu". "L'art s'ha d'acariciar com acariciem els fills o l'amant", diu. "De vegades l'art no el sents amb els ulls, necessites una percepció més àmplia, física. Som mediterranis, necessitem contrastar els nostres sentiments amb el tacte", diu. És el que l'artista convida a fer ara amb l'obra que aquest dimecres ha instal·lat al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB). Es titula Arrels i és una de les seves figures de bronze formades per una malla de lletres i símbols de diferents cultures.

"Què li semblaria a ella, que tenia un esperit mig anarquista, aquest homenatge?", es preguntava el professor i amic Pere Comellas tot just començar el comiat que la Universitat de Barcelona ha dedicat a la lingüista Carme Junyent (1955-2023). L'acte d'aquest divendres ha omplert l'aula magna de l'Edifici Històric d'acadèmics, col·legues, alumnes i autoritats, però no ha perdut el caliu envers una persona "carismàtica com poques", deia Comellas. Algunes anècdotes ho han corroborat: el fet que escrivís als presos polítics cada setmana durant tots els anys que van ser a la presó, que sempre enxampés el rector de la universitat a les escales per demanar-li recursos, que abans de Nadal entrés al despatx del degà amb copes i cava, o que quan va comunicar a la directora del departament que tenia càncer i es moria també li va dir que havia preparat els exàmens de reavaluació i li va donar el nom d'alumnes seus que la podrien substituir.

Antoni Tarrés va ser un important terrissaire del segle XIX que tenia diferents tallers a Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat. Produïa maons, atuells, adorns per a façanes o objectes de ceràmica. El seu gran talent va ser sobretot la decoració escultòrica en terracota i el seu taller es va convertir en la primera fàbrica a Barcelona que produïa elements ornamentals per aplicar-los a l'arquitectura de la ciutat. Era un període de puixança de la indústria del fang a Barcelona, perquè la ciutat creixia demogràficament i fabrilment.

Primer va ser la troballa d’un congelador ple de mostres biològiques no identificades de la malaltia neurològica i mortal de Creutzfeldt-Jakob en un laboratori de la Universitat de Barcelona (UB). Després, la mort d’un investigador expert en aquesta patologia que mesos abans havia manifestat símptomes compatibles amb la malaltia. La gravetat dels fets ha dut la UB, titular del laboratori, a obrir una investigació interna per saber si tenen relació entre ells, segons ha avançat El País. 

"Barcelona em va ajudar en tots els sentits, quan vaig començar –ha fet memòria Maria del Mar Bonet–. Aquí vaig començar a entendre què és la vida, primer treballant en un taller de ceràmica a Horta i, més endavant, amb els Setze Jutges, que va ser l'inici d'una història musical que encara no s'ha acabat per a mi". "Segurament no estem per donar lliçons magistrals, però podem parlar del nostre ofici, que és cantar i escriure cançons", ha dit el cantautor Joan Manuel Serrat. Aquest dilluns, els dos compositors i intèrprets han rebut el doctorat 'honoris causa' a la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Barcelona (UB) és la institució que no és un museu que té més obres dipositades del Museu del Prado, 56, distribuïdes entre la seu històrica a la plaça Universitat, la Facultat d'Economia i la de Medicina. Les obres van arribar en quatre tongades entre l'any 1877 i el 1883 amb l'objectiu de guarnir la nova seu, de la qual encara s'estaven enllestint els últims detalls. La UB també és la institució catalana que en té més, i és un dels dipòsits del Prado més antics.

Al carrer Tallers de Barcelona ja hi havia tallers terrissaires uns anys abans de 1350. La seva activitat devia ser intensa, perquè el Consell de Cent va prohibir als ollers deixar les terres per a la producció de ceràmica al mig del carrer. Ara hi ha sobretot turistes, al cor del Raval, però la traça material dels terrissaires continua sota terra. Des del 2014, diferents estudiants de la universitat i d'institut han anat excavant el solar que hi ha al pati de la Universitat de Barcelona, al carrer Montalegre, 6. De moment, han desenterrat bona part del segle XIX. El 1841, al pati de l'actual universitat, s'hi va instal·lar el terrissaire Antoni Tarrés.

El foc, la humitat, els corcs i l'acció humana són quatre dels enemics més poderosos que els llibres han tingut al llarg de la història. Fins al 15 de juliol es pot visitar, a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, una selecció cuidada i molt interessant de llibres antics, manuscrits i incunables que mostren les seves marques, estrips, dibuixos i parts censurades.

Una missió arqueològica al sud d'Egipte encapçalada per la Universitat de Barcelona (UB) ha trobat dues tombes de l'època de la dinastia XXVI (624-525 aC), l'última que va governar a l'Antic Egipte. També hi han trobat unes làmines d'or en forma de llengua en les restes d'una de les sepultures, segons ha explicat el ministeri d'Antiguitats egipci. Les làmines d'or es col·locaven a la llengua dels difunts durant el funeral per assegurar que un cop a l'altre món pogués parlar amb Osiris, el déu encarregat de jutjar els morts.

Demà dissabte, 30 de maig, hauria fet cent anys el professor i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, romanista de projecció internacional, professor de la Universitat de Barcelona i primer rector elegit democràticament, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i científic al servei de la llengua i la cultura.

La irregularitat en els àpats dels caps de setmana podria estar relacionada amb l'obesitat. Així ho determina un estudi de la Universitat de Barcelona que s'ha publicat a la revista científica Nutrients i que demostra la importància de la regularitat en les menjades per controlar el pes. Els resultats es van obtenir independentment d'altres factors com la qualitat de la dieta, el nivell d'activitat física que es realitza i la diferència en els horaris de descans.

"El problema més gran per a una dona sense llar és la inseguretat". L'Eloísa, de 47 anys, sap molt bé de què parla perquè ha viscut dos anys al carrer. Després d'una relació marcada per la violència masclista, se'n va anar de casa amb els quatre fills. "La més petita tenia només vint dies. Va ser el meu fill gran qui em va dir que havíem de marxar: 'Si no ho fem et matarà'". Van canviar de municipi i l'Eloísa va intentar mantenir sola la família.