Els Emirats Àrabs, juntament amb França, és el país on els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (els RCR) tenen més presència internacional. Mentre continuen a bon ritme les obres del seu pol artístic i cultural a l'Île Seguin, a prop de París, han fet públic el projecte d'un gratacel a Dubai, una torre de 380 metres d'altura amb 131 apartaments de dos a cinc dormitoris distribuïts en 73 plantes. D'aquest gratacel crida l'atenció que és molt fi (només fa 22,5 metres d'amplada) i que estarà recobert per una senzilla malla d'acer inoxidable. La torre estarà ubicada a la vora de la principal via de transport de Dubai, la carretera Sheikh Zayed, i als peus tindrà instal·lacions d'esbarjo i esportives entre les quals hi haurà piscines, restaurants i un cinema, així com sales de reunions, en uns espais que recorden un paisatge de dunes.

La col·laboració entre artistes, científics i creatius d'altres disciplines dona fruits cada vegada més sorprenents: amb l'ajut dels científics del Barcelona Supercomputing Center i els arquitectes de l'estudi RCR, l'artista i dissenyador holandès Richard Vijgen ha aconseguit visibilitzar les ones electromagnètiques que ens envolten. En un projecte titulat Electric atmospheres, Vijgen vol "fer visible l'invisible", com diu ell mateix, i "visibilitzar les qualitats espacials de la comunicació sense fils". Les imatges dels seus mapatges de ciutats són impactants: els edificis apareixen envoltats d'un núvol d'ones que sembla que se'ls hagin d'empassar. "És fàcil pensar en el wifi com una línia invisible entre un router i un dispositiu, però la realitat és molt més interessant i estranya", adverteix Vijgen. Gràcies a aquests mapatges es pot veure com la forma del núvol s'adapta als edificis que troba, i com entra en els espais públics i els privats.

La fundació d'atenció i inserció de la discapacitat intel·lectual Ampans és un referent del seu camp a Catalunya. El 2023 va atendre 3.120 persones amb discapacitat, trastorns de salut mental i vulnerabilitat. Va acollir 397 persones als seus serveis residencials i les seves llars. La plantilla la formaven l'any passat 1.002 persones, un 27% de les quals pateixen algun tipus de discapacitat, i va comptar amb 733 donants compromesos amb els seus projectes. Tenir cura d'aquests milers de persones és essencial per als equips de l'entitat, que al mateix temps creuen que la bona arquitectura els pot ajudar a fer millor la seva feina. Per això quan Ampans va tenir damunt la taula el projecte d'un nou equipament a Manresa, va voler reclutar un dels millors estudis, l'RCR d'Olot, guanyador del premi Pritzker –considerat el Nobel dels arquitectes– el 2017, i ho van aconseguir. "Van ser els primers que van venir després que vam guanyar el Pritzker. Es van presentar a Olot per proposar-nos que els féssim un projecte", recorda l'arquitecte Rafel Aranda en una visita d'obres de l'edifici que tenen en construcció a Manresa, La Parada.

L'arquitecte mallorquí Carles Oliver (Felanitx, 1979) diu d'ell mateix que és arquitecte per l'Etsab i "mestre d’obres per necessitat professional". Des de l'any 2009 ha desenvolupat un reguitzell d'obres, juntament amb els seus col·legues, que s'ha convertit en plena emergència climàtica en un referent de sostenibilitat ambiental nacionalment i internacionalment. "Cada projecte és una petita passa en aquesta recerca –explica Oliver–. Crec que a les Balears s'està produint aquesta recerca col·lectiva i, en el meu cas, en cada projecte vaig una mica més enllà, tant per millorar el confort com per garantir que no hi hagi pobresa energètica i reduir el consum de les persones que hi viuen".

La circulació dels llibres a l'Antiguitat i la formació del cànon literari són dos temes que acompanyen la doctora en filologia clàssica i escriptora Irene Vallejo (Saragossa, 1979) durant tota la carrera acadèmica. Però li semblava que amb el material que tenia podia atraure un públic més ampli, així que ho va reescriure amb un to més literari i personal en un llibre del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars i que està conquerint el mercat anglosaxó, L'infinit dins d'un jonc (Siruela; publicat per Columna en traducció al català de Núria Parés Sellarès). Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, van quedar fascinats per "l'erudició planera" que fa servir Vallejo. "El títol no pot ser més encertat ni més evocador", subratllen els arquitectes.

Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, tanquen el primer semestre de l'any amb els seus tradicionals tallers internacionals d'arquitectura i paisatge i de fotografia i audiovisuals. L'edició d'enguany és la 16a i els tallers tornen als nivells prepandèmics i a la presencialitat plena. Hi ha una vuitantena d'estudiants, una seixantena dels quals són al taller d'arquitectura i paisatge. "Hi ha una consciència renovada que es pot veure en la concentració dels participants i com es relacionen entre ells", afirma la impulsora cultural de RCR Bunka Fundació Privada, Andrea Buchner. Els estudiants provenen de vint-i-dos països: la meitat són llatinoamericans, un 25% europeus i l'altre 25% asiàtics. "Hi ha una col·laboració intercultural molt interessant i molt respectuosa", subratlla Buchner. Coincidint amb el taller d'estiu dels RCR repassem l'actualitat de l'estudi i el seu lloc somiat, La Vila.

Després de fracassar amb el projecte per fer una seu del Museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona, el fons d’inversió Varia Investment Cultural busca noves oportunitats. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmar l’ARA, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha acordat aquest dijous obrir un procés de licitació pública perquè el fons d’inversió vol instal·lar un museu immersiu d’art físic i digital anomenat The Factory Museum a l’antiga fàbrica modernista Godó i Trias, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local i que té una superfície construïda de 7.257 metres quadrats. Segons els impulsors, el museu acolliria “exposicions immersives històriques i contemporànies, a més d’un centre d’investigació i espais destinats a artistes”.

Els arquitectes d’Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, porten a l’ADN l’afany per entendre les característiques dels llocs on treballen. Volen que els seus edificis contribueixin a potenciar els entorns. Els guanyadors del premi Pritzker el 2017 han treballat en contextos molt diferents, sovint complexos, i enguany han posat als estudiants del seu taller d’estiu el repte d’abordar una problemàtica "candent", diu Ramon Vilalta: l’encaix urbà de la Sagrada Família amb la ciutat de Barcelona.

El despatx d'arquitectura RCR té una relació molt fructífera amb França: van construir a Rodez una de les seves obres més emblemàtiques, el Museu Soulages; estan construint una casa a Montastruc, i el Centre Georges Pompidou té en projecte una gran exposició de la seva obra, després d’exposar les maquetes que els van comprar per a la seva col·lecció permanent. Ara el pont dels RCR amb França és també literal: fa unes setmanes es va acabar la instal·lació damunt del Sena del nou pont Seibert, que uneix el districte de Boulogne-Billancourt amb l’Île Seguin, on els olotins tenen en curs les obres d’un gran complex cultural. 

Amb la pandèmia els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, han afluixat el ritme de viatges. Han assumit que el covid ha donat un “valor més ponderat” a quan cal viatjar i quan no, com diu Pigem a la conferència magistral filmada en vídeo i conduïda per l'arquitecte Ignasi Riera, amb la qual l’estudi ha participat aquest dimecres en el 27è Congrés Mundial d’Arquitectes UIA 2021 a Rio de Janeiro. Hi ha més de 180 països participants i més de 80.000 inscrits, i la seva intervenció serveix també per promoure la candidatura de Barcelona com a seu del congrés el 2026 i com a Capital Mundial de l'Arquitectura. Els RCR, però, no renuncien a “la proximitat, a seure al costat de les persones, mirar-se, tocar els materials, veure com estan les obres...”. “Fem el que calgui per veure les obres i sentir-les en el lloc”, subratlla Aranda. 

França és un país important en la geografia dels arquitectes d'Olot RCR. Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són els autors del Museu Soulages i tenen en projecte un gran complex cultural a la parisenca Ile Seguin i un pavelló de vidre també a la capital francesa. Al Centre Georges Pompidou no va passar desapercebut que els RCR guanyessin el Pritzker el 2017, el Nobel dels arquitectes, i la seva connexió francesa, i des de fa unes setmanes exposen les deu maquetes que els van demanar a la seva col·lecció permanent i un conjunt de més de setanta dibuixos. La mostra està acompanyada d'una intervenció sonora dels CaboSanRoque, vídeos de les obres exposades de Hisao Suzuki i Júlia de Balle, i estarà oberta vuit mesos. A través de les maquetes exposades es pot repassar tota la trajectòria dels arquitectes, des del projecte no dut a terme d'un far a Punta Aldea fins al pol artístic i cultural Ile Seguin i el Pavelló Vida, passant per l'estadi d’atletisme Tossols-Basil, la barcelonina Biblioteca Joan Oliver i l'Espai Públic Teatre La Lira, a Ripoll.

El confinament va ser una mica més suau per als arquitectes d’Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, perquè les petites dimensions de la ciutat els van permetre no estar “tan separats”, com diu Rafael Aranda. Però, tot i així, el van viure com un moment “complex i dur”, afegeix Ramon Vilalta. Així, “la preocupació” que han viscut, com afirma també Vilalta, no es limita a ells mateixos i el seu entorn i el ritme de les seves obres, sinó que l’impacte de la pandèmia en els arquitectes serà “una desfeta” que se suma a la que van patir amb la crisi que va esclatar el 2008. “Al principi ens vam preocupar molt, perquè el covid-19 és un senyal de la crisi profunda que estem vivint i que va més enllà de la pandèmia”, explica Vilalta. “Durant els primers dies vam haver de repensar la situació –continua–, com molta altra gent, i crec que també l’hem de veure com una oportunitat sobre la qual ens vam obligar a reflexionar”.

La Vila, el lloc somiat dels RCR a la Vall de Bianya, tornarà a ser un dels protagonistes d’aquesta edició del taller d’estiu dels arquitectes d’Olot. Després que fa uns anys els estudiants imaginessin com un reguitzell d’habitacles podien encaixar en el lloc, ara projectaran un espai per estudiar el mètode d’innovació Sàpiens de Ferran Adrià, un material de treball l’interactiu del qual serà desenvolupat per l’ARA i elBullifoundation. “Trobàvem interessant fer un exercici d’aproximació a dues maneres de comprendre”, explica Rafael Aranda. “El Ferran l’entén des del coneixement –explica–, des d'absorbir molt coneixement, i nosaltres intentem que la comprensió estigui molt basada en l’experiència viscuda”. Per a Vilalta, hi ha una “complementarietat” amb Adrià que li sembla molt interessant i es plantegen un espai que reflecteixi les idees de la comprensió que Adrià bolca en els seus llibres. “El Ferran ha arribat molt lluny d’una manera molt intuïtiva, i ara està intentant descobrir el mètode que permeti a altres arribar on ell va arribar”, diu Carme Pigem. “El coneixement no el volem transmetre a partir del que hem fet sinó que tu mateix, a partir de les teves particularitats i essències, trobis el teu propi camí”, matisa Vilalta.

Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, han rebut a França “suport” i “afecte”, com diu Carme Pigem, amb motiu de la conferència que imparteix aquest vespre al Centre Pompidou de París sobre la seva personal creativitat compartida, una manera de treballar que els va fer mereixedors del premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, el 2017. “França sempre ha sigut un lloc d’acollida”, subratlla Pigem, abans de recordar la importància que va tenir per al despatx guanyar el concurs del Museu Soulages a Rodez i construir-lo, en un moment en què a Espanya la crisi econòmica va castigar el sector amb severitat.

És un estiu molt intens al despatx dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR: acostumaven a tancar quan començava el seu reconegut taller internacional d’estiu -que s’acaba demà amb el tradicional lliurament de diplomes-, però enguany han compaginat les correccions a consciència dels projectes dels participants amb la feina pròpia. Una raó per no tancar el despatx és que els seus treballadors puguin viure l’ambient del taller i assistir a les conferències obertes al públic. “Ens sabia molt de greu. Molts són de fora i a l’estiu marxaven -explica Carme Pigem-. I semblava que el despatx estigués d’esquena al taller, malgrat que tot és un únic món”, subratlla.

“Fins ara el període d’or ha sigut l’arquitectura modernista, tots hi estem d’acord. Però quan veus aquestes joies, m’atreviria a dir que hi ha un nou període d’or, que és l’arquitectura catalana contemporània”, afirma l’arquitecte Joan Busquets mentre repassa 117 obres incloses en el nou llibre de gran format d’Enciclopèdia Catalana, que ell ha dirigit: Joies de l’arquitectura catalana contemporània (l’edició és de 2.000 exemplars i costa 595 euros).“L’operativitat és molt característica de la tradició catalana. Grans arquitectes com Coderch i Bohigas han sigut persones molt pràctiques. Fer arquitectura a un preu moderat no vol dir que hagi de ser pobre. L’arquitectura catalana no és de grans gestos, grans espais ni monuments, com poden ser les de ciutats com París i Roma”, explica Busquets.

A Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, rebre el Pritzker els ha radicalitzat, en el sentit etimològic de la paraula: “Amb les ales que ens ha donat el premi ens hem arrelat més”, afirma Carme Pigem. “Hem estat un any només escoltant i sense prendre cap decisió. No volem canviar gaire la nostra manera de fer sinó que d’alguna manera el Pritzker ens ajudi a fer possible el camí que volíem fer, no per construir més”, diu Aranda. “No volem precipitar-nos, ara que es comencen a materialitzar alguns temes”, explica Vilalta. Coincidint amb el primer aniversari del premi, la Fundació Mies van der Rohe els va homenatjar per la seva contribució a la projecció de l’arquitectura catalana. Curiosament, tenen el Pritzker, el Nobel dels arquitectes, però encara no han rebut el Mies: “No s’ha de guanyar tot”, afirma Pigem. “No som col·leccionistes de premis”, subratlla Aranda.

L'exposició central de la pròxima Biennal de Venècia d'arquitectura inclourà obres de tres despatxos catalans, entre els 71 que hi haurà representats: Carme Pinós, l'autora del CaixaForum de Saragossa i la nova escola Massana; Miralles Taglibue, l'artífex d'obres del mercat de Santa Caterina i la torre de Gas Natural i el Parlament escocès; i Flores i Prats, coneguts per la nova Sala Beckett. A més, pel que fa als espanyols, hi participaran els de Paredes Pedrosa i el de Rafael Moneo. Entre els seleccionats hi haurà, per acabar, De Blacam and Meagher Architects, establerts a Irlanda i Eivissa. La Biennal obrirà les portes al públic el 26 de maig i finalitzarà al novembre.

El desè taller internacional dels RCR va emprendre la recta final dijous a la tarda amb una conferència dels fundadors del despatx madrileny Amid.cero9. Mentre el cor de Barcelona era pres per l’horror per l’atemptat terrorista, en l’entorn protegit del Pati de l’Hospici, Cristina Díaz Moreno i Efrén García Grinda van desgranar algunes de les seves obres, com un edifici per a la Fundación Francisco Giner de los Ríos, a partir dels conceptes que vinculen a cadascuna d’elles i que han recollit en una micropèdia. Per exemple, tenen una visió activa de l’espai arquitectònic: “No és un espai que es consumeix passivament, el construïm mentre l’estem construint”, va explicar Efrén García, en contraposició a la idea d’un espai buit de traces de vida. “No és un lloc buit, infinit, blanc, el fons perfecte per a l’activitat humana. Podria ser definit com una xarxa de connexions entre coses, complex”, va subratllar.

El gran dia va ser l’1 de març, quan el jurat del premi Pritzker va anunciar que els guanyadors del que es considera el Nobel dels arquitectes era l’estudi RCR Arquitectes d’Olot, encapçalat per Carme Pigem, Ramon Vilalta i Rafael Aranda. Però faltava l’acte solemne, el lliurament del premi, que es va celebrar ahir al Palau d’Akasaka de Tòquio amb la presència de l’emperador Akihito i l’emperadriu Michiko. “Emoció, felicitat, orgull, responsabilitat i admiració per als que han guanyat abans aquest premi”, van ser les primeres paraules del discurs d’agraïment de Carme Pigem, que es va adreçar en anglès a les 300 persones convidades a la cerimònia, entre les quals hi havia guanyadors del Pritzker com els japonesos Shigeru Ban, Kazuyo Sejima, Ryue Nishizawa, Toyo Ito i Tadao Ando, i el xinès Wang Shu.