La plataforma Mallorca per la Pau ha organitzat la segona edició de les Jornades per la Pau, que es duran a terme els dies 24 i 25 d'abril, amb "un programa obert a la ciutadania i centrat en la cultura de la pau, el diàleg i la reflexió col·lectiva", ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. "En un context geopolític marcat per la guerra, la militarització i l'escalada de conflictes internacionals –amb figures com Donald Trump i Benjamin Netanyahu com a exemples d'un escenari global cada vegada més polaritzat, marcat per la normalització del conflicte com a eina política–, aquestes jornades volen refermar la necessitat d'apostar de manera clara per la pau, el desarmament i la defensa de la vida", afegeix la nota.

Pieter D. Wezeman (Holanda, 1969) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar a l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (SIPRI), una de les referències internacionals en matèria d’armament al món.

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

Forta crisi al govern espanyol entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. A les discrepàncies amb el pla d'inversions en seguretat i defensa anunciat aquest dimarts per Pedro Sánchez s'hi afegeix la compra de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil a una empresa israeliana. Una adjudicació que fa uns mesos el ministeri de l'Interior s'havia compromès a revertir. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha exigit la compareixença de Fernando Grande-Marlaska perquè informi de tots els detalls d'aquesta reculada, però altres sectors de l'espai van més enllà i no descarten la ruptura de la coalició. El portaveu d'Esquerra Unida al Congrés, Enrique Santiago, ha demanat una reunió dels partits que conformen Sumar per analitzar les relacions amb el PSOE. "Tots els escenaris estan oberts. Les decisions unilaterals preses per altres són les que provoquen conseqüències greus", ha manifestat en roda de premsa a la cambra baixa.

Després del discurs del vicepresident nord-americà J.D. Vance a la conferència de seguretat de Múnic i de la reunió de Zelenski amb Trump a la Casa Blanca, es fa difícil escriure sobre una altra cosa que no sigui Europa i el seu futur. La victòria de l’extrema dreta als EUA i el nou ordre internacional que tracta d’imposar han d’esperonar els líders europeus i provocar una accelerada reorganització política del continent. És hora que els europeus ens deixem d’il·lusions sobre com ens agradaria que fos el món, i que adoptem les decisions difícils que cal prendre per fer front al món tal com és. És l’hora del realisme. 

O un extrem o un altre. Això que ara s’anomena polarització i que abans era blanc o negre. I en blanc i negre, també. “Si plou poc és la sequera, si plou massa és el desastre”, cantava en Raimon. Plouen retards, insolidaritat i negligències en excés, la qüestió és que algú s’ofegui, i sempre és qui trepitja el fang. Plou pluja de la bona. Les restriccions es rebaixen. Les ments es relaxen. Almenys la meva, que és poc aficionada als deserts. Però volem estendre la roba. Els llençols i les tovalloles, almenys. No cal ni la cara ni la camisa al sol, que per a això ja hi ha una legió, un excés de nostàlgics acabats de néixer que sospiren per un passat de restriccions constants, el que ells ara, amb el pas dels anys, anomenen llibertat. Semblen més ximples, però han estat més ràpids a robar les paraules. I això que no els cal ni parlar. La violència és silenciosa. Com la por. I tot fa venir cagarrines. 

Incorporar Ucraïna a l'OTAN després d'obligar Rússia a tornar a les fronteres anteriors al 2014 ha estat l'únic objectiu estratègic que els líders de la UE s'han permès considerar des de la invasió russa de fa tres anys. Per desgràcia, molt abans de la reelecció del president nord-americà, Donald Trump, aquest objectiu ja havia caigut al terreny de la inviabilitat. Feia temps que hi havia senyals que indicaven que les coses es posarien difícils.

1. Moda bèl·lica. Ara toca parlar d’armament. És el darrer crit de la política europea. I la presidenta Von der Leyen exhibeix una proposta de finançament per comprar armes de 800.000 milions d’euros amb un orgull insòlit. És lògic que Europa s’armi en el moment actual en què no és paranoia creure que hi ha una confluència russo-americana per rebregar l'espai incòmode que hi ha entre les dues potències (i amb la Xina a l’aguait). Els fem nosa, i ens n'hauríem d’alegrar, perquè vol dir que som algú. I, al mateix temps, hem de ser capaços de crear consensos entre nosaltres per avançar, és a dir, per demostrar com, malgrat una pluralitat de doctrines, la convergència sobre les prioritats d’un moment és possible. Però això requereix una grandesa política que va escassa entre un personal polític que massa sovint no va gaire més enllà de la picabaralla de cara a les xarxes.

Bé, en realitat, Von der Leyen va dir vuit-cents mil milions d'euros. Però què volen que els digui. A aquest nivell de zeros, si fa no fa. Estem en una era en la qual es parla de milers de milions d'euros com qui parlava, en aquells temps, de pessetes. Que sembla que els diners els regalen, escolti.

L'operador de drons Oleksandr (nom fictici per raons de seguretat) sacseja el cap amb resignació, tanca els ulls amb cansament i es recolza contra la freda paret del búnquer. "A vegades em pregunto si val la pena menjar avui o no… Depèn del clima. Penses: avui dejunaré, demà menjaré un parell de xocolatines. I demà passat menjaré bé, perquè podré sortir al lavabo", diu, amb una barreja d'ironia i resignació aquest soldat ucraïnès.

La guerra d’Ucraïna va cap a un alto el foc i una pau tensa, o va, gràcies a la complicitat de Trump, cap a una victòria clara de Putin. Sigui una o l'altra, a Europa li caldrà un salt important en la seva capacitat de defensa. Per desanimar l'agressor potencial i estabilitzar una guerra freda o, pitjor, per lluitar la guerra calenta en bones condicions. Tant de bo siguem prou hàbils per garantir la primera opció.

Un informe de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU publicat aquest dimecres assegura que les forces de defensa d'Israel (FDI) han fet ús d'armament pesant contra població civil en l'ofensiva a Gaza. Aquests atacs podrien constituir crims contra la humanitat, segons l'informe. El document ha analitzat sis atacs israelians entre el 9 d'octubre i el 2 de desembre de 2023 en què es van utilitzar bombes GBU-31, de 900 kg, GBU-32, de 450 kg, i GBU-39, d'uns 100 kg, contra una escola, edificis residencials, un mercat i camps de refugiats. Aquests bombardejos van provocar 218 morts, com a mínim, i la destrucció generalitzada d'infraestructura civil. Segons l'informe, l'exèrcit d'Israel pot haver violat repetidament els principis fonamentals de les lleis de la guerra.

La despesa en defensa és una font de discrepàncies en el si del govern espanyol. Mentre que el PSOE està compromès amb augmentar-la, Sumar no comparteix la política d'ampliar les partides destinades al pressupost militar. Així ho va expressar la formació de Yolanda Díaz en el si del consell de ministres, que aquest dimarts va aprovar per la via d'urgència i sense fer-ne publicitat una inversió de 1.129 milions d'euros per incrementar la "reserva estratègica disponible" de l'Estat i reforçar les seves "capacitats de diversos sistemes d'armament, material, munició i equipament militar" davant el context internacional "incert i inestable".

La pressió retòrica de Washington sobre Tel-Aviv és com els arbres: no deixa veure el bosc. Malgrat la crisi oberta entre el president Joe Biden i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per la brutal ofensiva sobre Gaza, que s'ha cobrat la vida de més de 34.000 palestins, el torrent d'ajuda econòmica i militar nord-americana no ha cessat en cap moment. I ara, amb l'amenaça de l'Iran reforçada, els EUA estan tancant files amb el seu soci i el Congrés ja ha posat en marxa els mecanismes per desbloquejar el paquet d'ajudes que continuava encallat des del febrer.

Als afores d'un poble de 6.000 habitants, Limours, 40 km al sud de París, s'alça un hangar enorme. A dins de la nau, l'empresa francesa de defensa i seguretat Thales hi construeix radars de defensa d'última generació, com els Ground Master, un tipus de radar equipat amb tecnologia punta que ha vist créixer la demanda en els últims anys, sobretot des de l'inici de la guerra a Ucraïna. "Aquesta tecnologia protegeix de tots els tipus d'amenaces –aeronaus, míssils, helicòpters, drons, coets, artilleria, etc.– a tot l'espai aeri. Cobreix tota la cadena: la detecció, la identificació i la neutralització", explica la companyia.

Esclar, una guerra, una altra guerra, quina bona idea! Com no se’ns havia acudit abans? Amb els guanys que en traurem tots plegats, d’una guerra! Ja no ens haurem de preocupar pels preus ni per la sequera ni per vendre’ns l’iris! Una guerra ens ho soluciona tot! Quina sort tenir Von der Leyen i tota la colla de cínics que l’envolten i l’encoratgen a alertar-nos que estiguem preparats perquè han decidit que “una guerra no és impossible”, com si no ho sabéssim, com si no patíssim les guerres que no es fan aquí i com si no sabéssim a qui beneficien. Una pista: a nosaltres no.

El 18 de setembre, Volodímir Zelenski difonia una dada sorprenent. En una entrevista a la cadena CBS, assegurava que l’exèrcit ucraïnès i el rus disparen, cadascú i de mitjana, uns 40.000 projectils d’artilleria al dia. Aquesta informació és impossible de verificar –en les guerres, el secretisme és màxim–, però investigacions independents parlen de números similars. Les intenses batalles que s’han lliurat a Ucraïna, i que han obligat a ampliar els cementiris de bona part del país, també ho farien pensar. Si són exactes, són xifres que no es veien al món des de la Guerra de Corea o, fins i tot, des de la Segona Guerra Mundial.

Davant l'agreujament de la guerra a Gaza, en els equilibris de Pedro Sánchez entre el dret d'Israel a defensar-se i les peticions perquè es pugui garantir l'ajuda humanitària, s'explica el paper d'Espanya en aquesta zona del Pròxim Orient al llarg dels anys. La col·laboració militar amb Tel-Aviv ha gaudit de bona salut mentre Palestina ha sigut un dels principals receptors de fons de cooperació. D'alguna manera, ¿l'Estat ha contribuït en el règim que Israel manté sobre Gaza i Cisjordània i en els atacs contra civils que s'estan produint els últims dies? Preguntat per l'ARA, el ministre d'Indústria i Comerç, Héctor Gómez, respon ràpidament que fa temps que no s'exporta material militar "letal" a l'exèrcit de Benjamin Netanyahu. L'afirmació conté clarobscurs que diverses entitats pacifistes qüestionen –si no desmenteixen– amb una anàlisi més profunda de les complexes relacions comercials armamentístiques entre Espanya i Israel.

La guerra d'Ucraïna està revifant aliances de la Guerra Freda. El líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, viatjarà aquest setembre a Rússia per reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin, i parlar de la possibilitat de subministrar armes al Kremlin per a la guerra d'Ucraïna, segons ha revelat el New York Times. Kim Jong-un podria viatjar en el seu tren blindat fins a Vladivostok, a l'extrem oriental de Rússia, segons aquest rotatiu, que apunta la possibilitat que la reunió es produeixi durant el Fòrum Econòmic de l'Est, del 10 al 13 de setembre.

El 30 d'agost, Ucraïna va llançar el seu atac més gran amb drons contra territori rus: va afectar sis regions de Rússia i a la ciutat de Pskov -a 700 quilòmetres de la frontera ucraïnesa- van impactar en quatre avions de transport estacionats a l'aeroport. I el dia 25 a la matinada, drons ucraïnesos havien atacat una base militar russa al bell mig de la península de Crimea. Des de l'inici de la guerra, els drons han estat un dels recursos de l'exèrcit ucraïnès per defensar-se de l'atac d'un enemic molt més gran i fort. I, després d'un any i mig de guerra, el seu ús s'ha intensificat.