“Em van fer una prova molt dolorosa i hi va haver un moment en què una infermera em va posar la mà sobre el braç i em va dir: «Carles, ja s’acaba». Em vaig posar a plorar de l’emoció que hi hagués una persona allà”. Les “persones persones”. Així anomenava Carles Capdevila, el director fundador del diari ARA, els col·lectius que tenen cura de les persones. Personal sanitari, cuidadors, voluntaris, monitors d’esplai o educadors socials, entre d’altres, “són els col·lectius que aguanten la societat i ningú no en parla, no els reconeixem”, deia. Les seves columnes d’opinió al diari ARA eren sovint un altaveu des d’on donar a conèixer aquesta feina anònima i sovint poc valorada, especialment la de les infermeres, del club de fans de les quals es va convertir en president oficiós: “Elles aguanten i humanitzen la medicina i demostren que és molt més important tenir cura que curar”, va dir en una altra ocasió.

Deia l’enyorat Carles Capdevila que, perquè la democràcia sobrevisqui, “la recepta és educació i educació i, en cas de dubte, més educació”. La seva visió innovadora i positiva de l’ensenyament (a l’escola, a casa o en el lleure) impregnava la seva feina, vida i projectes. Era una de les seves grans passions. Avui, quan es compleix un any de la seva desaparició, l’ARA presenta els tres projectes finalistes de la beca que porta el seu nom.