L'economia espanyola, i també la catalana –que l'any passat va créixer més que la mitjana–, continua rutllant. El Banc d'Espanya, que acostuma a ser conservador en les seves previsions, ha revisat a l'alça l'estimació de creixement per al 2025, del 2,5% anterior al 2,7%, després d'arribar l'any passat al 3,2%. Tot plegat en un entorn d'incerteses en el panorama internacional. Però ja l'any passat, amb un escenari similar, vam viure nombroses revisions a l'alça del creixement.

The Economist, que és una revista molt influent (en general, de manera merescuda), acaba de coronar l’economia espanyola com la millor d’entre les avançades de l’any 2024. Ho lamento.

L’economia creix. No l’europea, que segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) no arribarà a créixer l’1% aquest 2024. Hi ha massa inestabilitat política, dins el continent i a nivell internacional. I la locomotora alemanya s’atura. Però on sembla que aquesta agitació no arriba és a l’economia espanyola. L’OCDE revisa cap amunt les expectatives de creixement per a aquest any, i les situa en el 2,8%. Per sobre de les previsions del govern espanyol, i convertint-la en el veritable motor europeu. 

L'acord del nou govern de coalició es concreta en un document farcit de bones intencions i que apunta la voluntat de mantenir el mateix alt ritme d'activitat legislativa que va caracteritzar la passada legislatura, una voluntat que sens dubte serà frenada per la nova aritmètica parlamentària. Per saber si es podran complir o no els compromisos, no tenim una bola de vidre, però comptem amb algunes previsions per al curt termini i amb les macrotendències.

No totes les fruites d’un arbre fruiter surten bones. Ho saben a Lleida, on quan han crescut toca collir-les i destriar-les perquè les dolentes no acabin a la cistella. Salvant les distàncies, el mateix passa amb la pujada dels tipus d’interès que ha decidit el Banc Central Europeu (BCE) i les seves conseqüències. La diferència és que en el cas de Frankfurt sí que acaben tots al mateix cabàs: tant el fruit bo –la caiguda de la inflació– com el dolent –la contracció de la demanda i de la capacitat d’inversió–. El fruit dolent, el refredament de l’economia, ha començat ara a treure el cap i cal veure quina profunditat tindrà. No és homogeni a la zona euro –que ja ha entrat en recessió tècnica– o, com a mínim, no en dues de les seves principals economies, que aquest divendres han publicat les pulsacions de l’activitat econòmica el segon trimestre: Espanya i Alemanya.

L'economia espanyola arrenca el 2023 amb força. En l'actual marc de resistència als efectes de la guerra a Ucraïna i les consegüents distorsions en matèria energètica, comerç internacional i evolució dels preus, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) d'Espanya no només mostra signes de solidesa, sinó d'acceleració i, per tant, segueix allunyant els mals auguris de recessió, que de moment no se l'ha vist ni apropar-se. En concret, l'economia va créixer un 0,5% intertrimestral entre el gener i el març, segons dades anticipades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i que es confirmaran el 23 de juny.

"[En el tercer trimestre] estarem en un creixement o decreixement entorn del zero. Una mica amunt, una mica avall", anticipava, per a sorpresa de molts, el director general de productes estadístics de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Alfredo Cristóbal, la setmana passada. Aquesta estimació constatava el que organismes com el Banc d'Espanya o l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) anaven avisant: un alentiment de l'economia espanyola durant els mesos de juliol, agost i setembre (tercer trimestre). Finalment, l'economia espanyola va créixer durant aquests tres mesos un tímid 0,2% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades avançades aquest divendres per l'INE. Això sí, es tracta d'un rebot lleugerament superior a l'estimat pel Banc d'Espanya (0,1%).

L'economia espanyola va créixer un 5% l'any 2021, el ritme més alt des del 2000, tot i que això no ha sigut suficient perquè el producte interior brut (PIB) recuperi el nivell que tenia abans de la pandèmia del covid-19. Així ho ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística, que també ha detallat que en l'últim trimestre de l'any el PIB es va desaccelerar i va créixer un 2%, menys que en el tercer trimestre, quan va créixer un 2,6%. 

Sembla que el ministeri d’Hisenda vol agafar-se seriosament la reforma del finançament autonòmic. Després d’estudis i negociacions bilaterals amb comunitats autònomes ha fet pública la seva proposta de reforma. Consisteix en retocar el concepte de població ajustada, un indicador de necessitats de despesa. Cal aturar-se un moment i recuperar el sentit de les paraules: població ajustada? De què parlem? ¿Que no es distribueix la despesa pública autonòmica en funció de la població? ¿No és aquest el criteri constitucional que el govern central i el Tribunal Constitucional defensen escrupolosament davant de la pretensió catalana de tenir en compte l’aportació fiscal, o sigui el PIB? Doncs no. En un afer bàsic i crucial per al benestar de la ciutadania com és la distribució de la despesa pública autonòmica, la població s’ha d’ajustar. Els ajustos busquen pervertir el concepte simple i clar de població descomponent i avaluant les seves suposades necessitats de despesa, com si tots els ciutadans no fossin iguals. La descomposició té una estructura similar a la de la despesa social d’un govern autonòmic (salut, ensenyament, serveis socials, altres serveis, i unes “variables correctives”) i busca trobar fórmules arbitràries per donar més a qui el govern vulgui donar més, amb l’excusa de compensar uns costos de provisió dels serveis diferents. La distribució per població seria molt més legítima. Si cal introduir alguna correcció en un model de distribució territorialitzada dels diners públics, ja n’hi ha una d’inventada i validada per totes les institucions econòmiques del món: la paritat de poder adquisitiu (PPA), que té en compte els diferencials de preus.

En un article aparegut en aquestes pàgines el 28 de setembre, la professora Dalia Marin analitzava el sorprenent triomf electoral de l'SPD, que li ha permès liderar una coalició semàfor (socialista-verd-liberal) que es disposa a recollir el relleu de les mans d’Angela Merkel. El triomf era inesperat perquè l’SPD –com tants partits d’esquerres occidentals– portava molt de temps perdent suport entre els seus votants tradicionals: els treballadors i la classe mitjana-baixa.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), una organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món, ha detectat un alentiment en l'activitat econòmica a Espanya aquest juliol. Així doncs, tot i que l'economia espanyola continua en plena recuperació, el ritme es va moderar el mes passat.

Les últimes previsions del govern central ja són oficials: l'economia espanyola va créixer un 2% l'any passat, segons ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, l'últim trimestre de l'any el producte interior brut espanyol (PIB) va avançar un 1,8% respecte al mateix període del 2018 (un 0,5% respecte als tres mesos anteriors). Això representa un augment interanual una dècima inferior al del tercer trimestre del 2019.

L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el segon trimestre d'aquest any, just la meitat del que va augmentar en el mateix període de l'any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019, segons dades de l'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Aquestes dades reforcen la tendència a la progressiva desacceleració que experimenta el conjunt de l'economia europea i que, en canvi, l'economia espanyola i la catalana estan resistint millor.

El producte interior brut d'Espanya va augmentar un 2,4% el primer trimestre del 2019 en comparació amb el mateix període de l'any anterior i una dècima més que l'últim trimestre del 2018, segons dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística.

El producte interior brut (PIB) espanyol va créixer un 2,5% el 2018, la xifra més baixa des del 2014, segons dades provisionals avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Pel que fa al quart trimestre de l'any passat, l'economia espanyola va augmentar un 2,4% en comparació amb el mateix període del 2017.

L'economia espanyola frena el seu creixement el tercer trimestre del 2018. El producte interior brut (PIB) d'Espanya va continuar augmentant, concretament un 2,4% respecte al mateix període de l'any passat, però és la pitjor dada de creixement dels últims quatre anys. En comparació amb el trimestre anterior, l'economia espanyola va créixer un 0,6%, una xifra similar a la del segon trimestre en comparació amb el primer, segons dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Sánchez no ha aconseguit fer quadrar els seus números amb Brussel·les, ni tan sols després d’haver pactat una ampliació dels objectius de dèficit amb la Comissió Europea poques setmanes després d’arribar al govern. En la seva última revisió sobre les previsions econòmiques del conjunt de la zona euro, la CE preveu que Espanya tanqui el 2019 amb un dèficit del 2,1%, mentre que el govern de Pedro Sánchez el situa a l’1,8%. Sí que avalen el 2,7% de dèficit previst per a aquest any, però ja avisen que per al 2019 -en què Sánchez té posats tots els esforços- els números vermells es disparen.

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona un cop de mà a la ministra d'Economia en plena polèmica per la revalorització de les pensions. Les conclusions preliminars sobre les perspectives de l'economia espanyola d'aquest 2018 dediquen bona part de les seves recomanacions a parlar de pensions. Després que el Pacte de Toledo acordés tornar a vincular les pensions a la inflació (IPC), diversos representants de l'executiu socialista ja han hagut de sortir a matisar que cal tenir altres indicadors en compte per garantir l'estabilitat del sistema. El mateix pensa l'FMI, que també creu que no s'haurien d'haver derogat reformes del 2011 i del 2013 (que revaloritzen les pensions en funció de l'estat de salut financer de la Seguretat Social i endarrereixen l'edat efectiva de jubilació).

L'economia espanyola va créixer un 0,8% el tercer trimestre, una dècima menys que en el trimestre anterior, a causa de l'estancament de les exportacions, segons la Comptabilitat Nacional Trimestral, publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en la qual es confirmen les dades avançades a finals d'octubre.