Anticipant-me al previsible final del sistema de protecció sanitària de funcionaris Muface tal com l’hem conegut, marcat per la lliure elecció entre assegurança privada i assegurança general pròpia de la seguretat social (avui CatSalut, a casa nostra), voldria identificar l’emergència d’un nou problema que afecta les desigualtats en salut. Es tracta d’un fet ja observat, però que la sortida de funcionaris del règim Muface cap a l’assegurança pública pot agreujar en gran manera.

El segon fill de la Carla, el Luca, va néixer sa, però els seus pares es van adonar que tenia una petita malformació als genitals: un dels seus testicles no havia baixat com s'espera a partir dels sis mesos de vida. Després de celebrar el primer aniversari del menut, els pares el van dur a l'Hospital Sant Joan de Déu perquè l'operessin d'aquesta disfunció, "una operació senzilla i ambulatòria" que havia de permetre baixar el testicle dins de l'escrot. Un "cúmul d'errors", però, va obligar el Luca a ingressar al centre, primer a la unitat de cures intensives (UCI) i després a planta. Tot i que l'operació va anar bé, la criatura va sortir de l'hospital tres mesos després amb una paraplegia completa. Necessitaria cadira de rodes de per vida per una complicació mèdica. Quatre anys després, l'asseguradora del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha indemnitzat la família amb 1,5 milions d'euros; una quantitat que tant la Carla com l'Oscar, el seu pare, coincideixen que "no compensa res".

La directora del Servei Català de la Salut, Gemma Craywinckel, veu viable un escenari en què la gent vacunada tingui un accés "més fàcil" arreu, per exemple a esdeveniments culturals o d'oci, però no ho preveu en el curt termini. En aquest escenari futur, les persones no vacunades s'haurien de fer PCR o tests d'antígens per accedir als mateixos llocs i els inconvenients que pot tenir associat això podrien "acompanyar" per augmentar la vacunació. Aquesta possibilitat, però, de moment "no és plantejable", ha admès, perquè no tothom ha tingut accés encara a la vacuna.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, han assegurat que Catalunya tindria 6.000 o 7.000 morts més si s'hagués actuat com ho ha fet la Comunitat de Madrid que governa Isabel Díaz Ayuso. En una conversa amb Antoni Bassas, els dos facultatius han posat de manifest les diferències en la gestió de la pandèmia entre les dues comunitats i han assumit que a Catalunya també s'han comès errors. Argimon ha aprofitat l'entrevista amb l'ARA per anunciar que aquest divendres “entre el matí i la tarda” arribaran a Catalunya 160.000 dosis d’AstraZeneca del milió de vacunes que ha rebut Espanya. “Començarem a administrar-les dissabte i continuarem diumenge i dilluns”, ha explicat, si bé ha matisat que divendres no inocularan vacunes. Quan s'entreguen les dosis, Salut necessita un cert marge de maniobra per comprovar els lots, fer noves citacions, descongelar els vials i distribuir-los.

La Unió Europea ha acordat els criteris bàsics per establir els "semàfors" que marquen l'estat de la pandèmia en cada país, un indicador unitari que serveix perquè tots coneguin la situació del seu entorn i puguin establir o no restriccions de mobilitat. El país o la regió té el semàfor en verd si té menys de 25 casos per 100.000 habitants, una dada que es coneix com a incidència acumulada, i un índex de positius en les proves PCR fetes inferior al 4%. I entra en vermell si té més de 50 casos per 100.000 habitants i un índex de positius de més del 3%. Són indicadors a 14 dies que, recordem-ho, serveixen per comparar la situació a nivell europeu, indiquen el grau de perill en cada país i condicionaran la mobilitat i els viatges a aquestes zones. Catalunya ara mateix està a 267,8 i un percentatge de positius del 8,15%. Estarem en vermell brillant al mapa europeu durant molt de temps encara.

La pandèmia ha trastocat per complet el sistema de salut i les conseqüències afecten tots els àmbits més enllà dels relacionats amb el covid-19. Mentre els hospitals estan recuperant a poc a poc el seu funcionament previ a la pandèmia, els CAP reben ara tot el pes assistencial tant pel que fa al seguiment dels nous casos de coronavirus com pel que fa a la resta de patologies de la població. Aquest mateix divendres, la consellera Alba Vergés feia una crida des de Lleida, on hi ha vuit rebrots preocupants tot i que de moment no estan obligant a fer un nou confinament, perquè la població amb símptomes de covid no anés a les urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova sinó que es dirigís al seu CAP. L'objectiu és reduir la pressió sobre l'hospital, davant del qual s'han instal·lat unes carpes que serviran per fer detecció i cribatge dels casos lleus.

L’últim dilluns de març s’aixeca amb fred i pluja. A les portes de les Urgències maternoinfantil d’un gran hospital de Barcelona, un alt càrrec del sistema sanitari català manté una conversa telefònica: "Tinc 800 llits per repartir i tres respiradors dels bons", diu. Són dies de molta feina i tothom treballa a la primera línia. Els hospitals estan ampliant instal·lacions en pavellons i poliesportius per acollir malalts de covid-19. A l’altre costat de la línia telefònica l’interlocutor s’alegra, se suposa, de la notícia. "No pateixis, quan tot això acabi m’ho pagues amb un bon entrecot!", li respon el gestor, que encara no ha perdut el bon humor malgrat la situació.

Divergències al Govern sobre l'ús de la capella de la Misericòrdia, al barri del Raval de Barcelona: o bé per a l'ampliació del Macba o bé per a la construcció del nou CAP Raval Nord. El departament de Cultura ha emès un comunicat aquest dissabte en què assegura que "continua compromès amb la recerca d’una solució per a la necessària ampliació del Macba" i demana a l’Ajuntament de Barcelona que informi si, efectivament, "té la intenció de desdir-se del compromís de cessió de la capella i, en cas que finalment sigui així, quina solució alternativa proposa per solucionar el greu problema que aquesta decisió comportaria". Cultura vol que l'ampliació del Macba sigui a la capella i que el CAP es faci en un edifici de nova planta: "El departament de Cultura sempre ha treballat per aconseguir una solució per a les dues necessitats de nous espais, una per a un equipament nacional (museu) i l’altra per a un equipament local (CAP)".