La pregunta ens persegueix a tots des de ben petits: "Què vols ser quan siguis gran?" Els primers cops que es fa, el podi de respostes l'acostumen a ocupar les professions de policia, bomber, veterinari, futbolista o la recentment afegida influencer. Mentre s'és petit la reacció dels adults davant d'aquestes idees acostuma a ser una barreja entre tendresa i gràcia, però a mesura que va passant el temps tot plegat deriva en la gran pregunta: "Ja trobaràs feina, si estudies això?" I aquí sovint hi surten perjudicades les branques humanístiques.

Més del 25% de les noies –una de cada quatre– de la generació Z [nascudes entre el 1997 i el 2012] s’identifiquen com a no heterosexuals. El percentatge dobla la manera com s'identifiquen les germanes grans, les millennials, i també es distancia respecte als seus companys homes, que mostren una orientació sexual més normativa. La dada s’extreu d’una recerca de la investigadora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) Maria Rodó-Zárate i Joel Cantó Roche, doctorand de la canadenca Universitat de Toronto que, a partir de dues enquestes oficials a 4.000 joves catalanes de totes dues generacions, ha analitzat com entre els anys 2017 i 2022 ha anat variant la identificació sexual, que no les pràctiques. Així, "cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, i s'allunyen d’etiquetes fixes com gai o lesbiana", apunten els autors de l’estudi, mentre que adopten "posicions més obertes, com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual".

Un nadó de quatre mesos, assegut a la falda de la mare, mira una pantalla on apareixen dinosaures de diferents colors i mides, i, de tant en tant, se senten frases en xinès. A l'altra banda de la sala, un equip d'investigadores escodrinyen les reaccions del bebè i graven els temps de reacció als estímuls. És un dels experiments que fan al Laboratori de Recerca en Infància, al Centre de Cognició Cerebral (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on intenten desxifrar qüestions com de quina manera percebem el llenguatge abans de parlar o com ens enfrontem al repte d'aprendre dos idiomes en lloc d'un.

Les lletres de les cançons, tant en anglès com en castellà, són cada vegada més sexistes, sobretot en l'ús de paraules relacionades amb la possessió i el control del cos femení per part dels homes. Aquesta és una de les conclusions d'una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha analitzat les lletres de més de 2.000 cançons del període comprès entre 1960 i 2022. Segons l'estudi, que s'ha fet amb eines d'intel·ligència artificial, un 51% de les cançons tenen lletres amb expressions sexistes. A partir del 2015 l'increment és exponencial. De fet, si s'analitzen les cançons de l'última dècada, un 77% de les cançons més escoltades tenen lletres sexistes.

El càncer és, segurament, el sistema darwinista més perfecte. El 1859, el naturalista britànic va proposar en la seva teoria de l'evolució que els individus més ben adaptats a un entorn específic són els que acaben sobrevivint i passant els seus gens a futures generacions. En el cas dels tumors això es compleix a la perfecció: les mutacions que apareixen a les cèl·lules competeixen entre elles i, al final, aquelles capaces de resistir els tractaments acaben desplaçant la resta i proliferant. Els fàrmacs emprats per combatre-les acaben deixant de ser efectius.

El 33,3% dels casos de depressió entre la població activa (és a dir, la suma de les persones ocupades i les aturades) a Espanya es poden atribuir a la precarietat laboral. Aquesta és la conclusió principal d'un article elaborat pels investigadors del departament de ciències polítiques i socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Joan Benach i Francesc Xavier Belvis; de l’investigador del JHU-UPF Public Policy Center i la UPF Barcelona School of Management, Ferran Muntané; i del catedràtic de la Universitat de Toronto, Canadà, Carles Muntaner, publicat a la revista Public Health.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha incorporat al seu fons gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d'Egipte, que abracen prop de 25 segles d'història. N'hi ha en diferents llengües i sistemes d'escriptura, però en destaca especialment un evangeli en copte sahídic, el més antic que es conserva. Data del segle V i manté la seva enquadernació original. “Es tracta d’un document molt important, perquè és un còdex conservat amb enquadernació, i pel seu significat en la història de la bíblia copta”, apunta Alberto Nodar, professor agregat del departament d’Humanitats de la UPF, investigador principal del projecte de papirologia de la Universitat i conservador de la col·lecció papirològica Palau-Ribes. “I és molt curiós perquè té els evangelis de Lluc, Marc i Joan, però li falta el de Mateu, que s’ha identificat en una altra col·lecció”, explica Nodar.

Segurament, quan a un català li demanen pensar en Nadal, la primera imatge que li ve al cap no serà una simbomba, com sí que podria passar en altres punts de l'Estat. Si pensem en un tomàquet, no seria estrany que un català relacionés aquesta fruita amb el pa amb tomàquet, però difícilment algú de fora de Catalunya faria aquesta associació. Aquestes dues situacions quotidianes són un exemple de fins a quin punt és necessària la Llengua de Signes Catalana (LSC). "Les llengües de signes s'han format de manera espontània i natural, ningú les ha inventat i, per tant, els signes de cada llengua s'han creat en funció de la cultura i els costums de la persona sorda que necessita comunicar-se", detalla Gemma Barberà, investigadora del Laboratori de Llengua de Signes Catalana de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

En el discurs d'investidura com a doctor honoris causa per la UB el 1988, Antoni Tàpies va afirmar que l'art “s'ha trobat sempre com un peix a l’aigua en el món de la introspecció espiritual, de les grans simbologies, dels valors de l’inconscient i sobretot de moltes experiències místiques i religioses”. I que l'art havia retrobat “els seus fins originaris i la seva raó primordial d’existir” després de quedar alliberat de la funció documental i mimètica. Pocs anys després del discurs de la UB, titulat Art i espiritualitat, aquesta introspecció va esclatar en la seva obra amb la Sala de Reflexió de la Universitat Pompeu Fabra, inaugurada el 1995. “Davant dels excessos d'agitació, de dispersió mental i dels innombrables cultes a realitats falses als quals estem sotmesos en les societats actuals, m'ha semblat molt oportú contribuir a crear un espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentració i, en definitiva, un millor apropament a la nostra veritable naturalesa”, va explicar Tàpies aleshores.

Com ho fan els infants per aprendre rituals socials, com ara saludar familiars i persones conegudes amb dos petons, però no aplicar-ho amb desconeguts? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha sancionat amb cinc mesos sense sou ni feina per "abús d'autoritat" el catedràtic de farmacologia i director del Laboratori de Neurofarmacologia, Rafael Maldonado. La denúncia la van tramitar quatre doctorandes que van qualificar les conductes del professor "d'humiliacions, intimidacions, amenaces i exigències no raonables" que havien arribat a afectar "la seva salut". El 14 de febrer de l'any passat es va incoar l'expedient disciplinari al docent que, finalment, ha derivat en una resolució que identifica tres faltes, una de lleu i dues de greus.

L'expansió mundial dels humans moderns va començar fa 60.000 anys i va ser en la seva arribada a Àsia que van coincidir amb els denissovans, una població primitiva i ja extinta amb qui no només van conviure, sinó que es van reproduir. Aquesta hibridació ha deixat una empremta genètica encara vigent en la nostra espècie que, segons una investigació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), podria estar al darrere d'alguns trastorns de salut mental, com la depressió, l'anorèxia o l'esquizofrènia. L'estudi, publicat a la revista Plos Genetics, assenyala que una de les variants genètiques d'origen denissovà que conserva l'ADN humà va permetre a l'espècie adaptar-se a condicions climatològiques més fredes, però alhora tindria un paper fonamental en la salut mental de les persones.

La UPF ha presentat aquest dilluns el cartell inaugural del curs 2023-2024, que va encarregar a Cristina BanBan (Prat de Llobregat, 1987). Després de triomfar a Arco, de presentar una exposició individual a la seu de la galeria Perrotin a Tòquio durant els mesos de juliol i agost i tenir-ne una altra en cartell a la seu londinenca de la galeria Skarstedt, titulada La Matrona, l'artista pratenca establerta a Nova York recupera forces i ja pensa en l'exposició individual que farà precisament a Nova York l'any vinent i en altres projectes.

Al Brasil i Colòmbia hi ha zones pràcticament inexpugnables, sigui per raons físiques, perquè hi ha una vegetació exuberant que les fa impenetrables o estan en zones muntanyoses, o polítiques, perquè hi poden haver conflictes que hi compliquen l'accés. Tenen, però, un passat. En aquestes àrees remotes boscoses i de sabana s'hi amaguen restes arqueològiques precolombines que són absolutament desconegudes o no es coneixen prou bé. Explorar aquest territori i detectar i localitzar jaciments és tan sols un dels objectius del projecte Cartografia del patrimoni arqueològic precolombí a l'Amèrica del Sud (MAPHSA en les sigles en anglès). L'altre serà crear una base de dades d'accés gratuït amb totes les dades existents que es tenen i aquelles noves que es descobreixin.

L'economista Adriana Kugler, exprofessora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es pot convertir aviat en la primera persona d'origen llatí a ser nomenada governadora de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units.

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.

"No us oblideu d'Hipòcrates!" Jonathan McFarland invoca el llegat del pare de la medicina en tancar la classe d'humanisme en medicina, l'assignatura que aquest tercer trimestre ha estrenat la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a la cinquantena d'alumnes de segon de medicina. L'objectiu de la matèria no és cap altre que els futurs metges tinguin present, a banda del coneixement científic, la importància de la "compassió" a l'hora de donar un diagnòstic negatiu. A més, "també cura", subratlla Manuel Pera, cap de la secció de cirurgia gastrointestinal de l'Hospital del Mar de Barcelona, impulsor de la iniciativa després d'haver comprovat com un gest tan senzill com el de "posar la mà a sobre d'una espatlla, agafar la mà" del malalt o acompanyar la família angoixada té un efecte positiu.

"Havia arribat a treballar a les fosques perquè ell no sabés que era al despatx. Vaig arribar a saltar per la finestra perquè no em trobés". Qui ho diu era professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fugia del catedràtic de ciències polítiques i socials Vicenç Navarro, professor durant més de 45 anys de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units, 25 anys vinculat a la UPF i un dels grans intel·lectuals de l’esquerra a Espanya, impulsor de Podem. L’ARA ha recollit una quarantena de testimonis que descriuen el maltractament que rebien moltes de les persones que treballaven per a ell. Un patró de comportament repetit durant 25 anys que no es va resoldre fins a l’any 2021, quan se li va obrir un expedient disciplinari i la seva relació laboral amb la UPF es va acabar. Totes les veus contactades pel diari menys tres parlen de l’abús d’autoritat de Navarro, i algunes d’elles també de manipulació, comportaments despòtics i sectaris que van derivar en depressions, baixes per ansietat, estrès i problemes de salut d’alguns treballadors que van estar sota la seva responsabilitat. Sobretot secretàries, investigadors de recerca i professors associats, gent en un rang inferior que treballava sota les seves ordres. Amb els iguals, sobretot catedràtics, no actuava de la mateixa manera.

Laia de Nadal és rectora de la Universitat Pompeu Fabra des del 6 de març. És catedràtica del departament de medicina i ciències de la vida i fins ara havia codirigit el Grup de Recerca en Senyalització Cel·lular, afiliat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, des del maig del 2021 ocupava el càrrec de vicerectora de Transferència del Coneixement a la UPF.

Una recerca ràpida a la web de l'ARA permet veure que quan parlem d'universitats, sovint fem referència als rànquings que sortosament indiquen que les facultats catalanes són les millors d'Espanya i destaquen entre les millors del món. Però tot això podria canviar. El catedràtic de ciència política de la UPF Carles Ramió ha publicat un nou llibre amb el títol La universitat, a la cruïlla, que, a banda d'inaugurar el projecte UPF Knowledge per transferir a la societat el coneixement que es genera a les facultats, analitza la situació actual i el futur de les institucions més ben valorades pels catalans.