Seguint el camí del Molí d'en Beió des de l'Escola de Mallorquí, a pocs metres d'arribar a l'hipòdrom de Manacor a mà esquerra, s'obre un passatge estret i pedregós que duu a les cases de possessió de Son Rector: diverses construccions abandonades, mig derruïdes i que, a jutjar per la furgoneta abandonada i els dos matalassos que es veuen des de fora, sembla que estan habitades.

Habitatge, autodefensa, solidaritat amb el poble palestí, defensa del territori i onada migratòria, aquests són els temes en què se centrarà l'Aplec Jove 2025. Sota el títol 'Mallorca en lluita', la trobada, que es durà a terme el 30 d'agost al Teleclub de Sineu i serà d'accés lliure, se centrarà a analitzar la unitat popular de l'illa. "Hem triat aquest tema per tal de traçar un recorregut transversal sobre alguns fronts emergents i d’altres ja consolidats a Mallorca", explica l'organització de la trobada en un comunicat. És la cinquena edició de l'esdeveniment, que s'ha duit a terme a l'illa cada estiu des del 2021.

Metges del Món ha acompanyat i atès 2.421 persones en situació d'extrema vulnerabilitat a les Illes Balears. Aquestes persones han rebut un total de 15.271 intervencions socials, sanitàries, psicològiques i jurídiques. Cal destacar que de les persones ateses, el 79% eren dones en situació d'exclusió social i el 89% eren persones migrants, percentatges que reflecteixen les dificultats que encara tenen les persones a l'Arxipèlag a l'hora d'accedir als drets bàsics, especialment l'accés a la salut. Així mateix, un 41% de les persones ateses no podia accedir a la targeta sanitària i un 7% addicional, malgrat tenir targeta, es va enfrontar a barreres per disposar d'atenció mèdica. Amb tot, Metges del Món Illes Balears remarca i denuncia que l'exclusió mèdica és una realitat més que patent a l'Arxipèlag.

L'equip tècnic de l'associació altruista Es Refugi ha informat aquest dijous de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) que afectarà els 17 treballadors del centre de Ca l'Ardiaca de Palma, la totalitat de la seva plantilla, i deixarà d'atendre els seus 18 residents.

“Tenir fills és un factor clau de pobresa i d’empobriment”, assegura el director de la Xarxa per a la Inclusió social EAPN-Balears, Andreu Grimalt. Hi ha factors que multipliquen aquesta vulnerabilitat, com ara ser dona i migrant. Les dades estatals de l’EAPN mostren que les famílies monoparentals doblen la taxa de pobresa de les biparentals.

Hi ha moltes xifres que retraten la situació de l’habitatge a les Illes, però algunes resulten veritables cops de realitat. Per exemple, la quota mitjana de les hipoteques que es varen signar el tercer trimestre d’aquest 2024 són de 1333,7 euros mensuals. Aquesta és la despesa mensual que de mitjana afronta cada mes una família si vol comprar un habitatge. Aquesta quota és la més alta de l’Estat, seguida de Madrid amb 1.128,8 euros, i Catalunya, amb 810,7. El que paga de mitjana un balear per la hipoteca d’un immoble és tres vegades superior que el que ha d’afrontar un extremeny, amb 438,8 euros mensuals, i un murcià, amb 468,3 euros.

El Consell de Mallorca ha aprovat una ajuda de 250.000 euros per donar suport a les tasques de reconstrucció a les zones afectades per la recent DANA al País Valencià, segons ha anunciat aquest divendres el president de la institució insular, Llorenç Galmés, qui ha destacat que la institució està preparada per continuar aportant recursos humans, tècnics i materials. “Aquesta primera ajuda és només el començament, i continuarem donant suport a les comunitats afectades en tot el que sigui necessari”, ha subratllat.

Amb un balanç que, de moment, acumula més de 200 morts i un nombre indeterminat de desapareguts per les inundacions al País Valencià, la societat s'ha mobilitzat i coordinat per ajudar en tot el possible els supervivents de la tragèdia. Els responsables de la distribució dels recursos han comunicat que, en aquests moments, a causa dels problemes de logística i emmagatzemament, el que és recomanable és enviar les ajudes a través de donacions econòmiques a les organitzacions que fan feina a les zones afectades. Així, ja són diverses les iniciatives que s'han posat en marxa per aconseguir els recursos i fer-los arribar a les zones més devastades per la DANA.

250.000, aquesta és la xifra de persones que viuen en risc de pobresa a les Balears, un 20,6% de la població, un de cada cinc ciutadans, segons dades del darrer informe de la xarxa per combatre la pobresa EAPN Balears relatives al 2023. I això, malgrat una nova temporada turística de rècord i una ocupació laboral històrica. Setembre va acabar amb 638.000 afiliats a la Seguretat Social, una quantitat que no s’havia assolit mai a les Illes.

Montserrat Llinares ha d'abandonar el pis on ha viscut des que es va casar fa gairebé 50 anys, i no sap ni per on començar a l'hora de posar en capses tots els objectes acumulats al llarg de la seva vida. "No vull deixar res enrere, tinc milers de llibres, de discos, tots els meus records", explica aquesta infermera jubilada de 75 anys al petit menjador del domicili de Sants que, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, haurà de deixar. Un jutjat de Barcelona ha ordenat el desnonament per a aquest dimecres a les 10 del matí. "Jo no puc marxar d'aquí, no tinc on anar", repeteix mentre dona unes gominoles al seu gos perquè estigui entretingut i la deixi parlar sense interrupcions.

Les dificultats per trobar un habitatge assequible i les condicions laborals precàries són els dos ingredients bàsics per explicar l'increment de la pobresa i la polarització social creixent "entre els que cada vegada volen més i els que cada vegada tenen molt menys". El diagnòstic l'ha fet aquest dimarts el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, en la presentació de l'informe de l'any passat en què s'adverteix que la bretxa de la desigualtat és cada cop més ampla, mentre es constata la ineficàcia de mesures com l'ingrés mínim vital i la renda garantida, que només arriba al 10% de les 245.665 persones ateses per l'entitat. "No n'hi ha prou amb treballar per superar la pobresa", ha subratllat Roig.

Un missatge de WhatsApp l'ha posat en alerta: a partir de l'1 de juny l'Ajuntament de Barcelona començarà a donar de baixa les persones empadronades en seus d'entitats socials que no ofereixen un llit. "No sé què faré. M'he quedat de pedra perquè m'agafa en mig de la renovació del permís de residència", es queixa Jenny Valverde, que des que es va instal·lar a Barcelona el 2018 està donada d'alta al domicili de l'ONG Stop Sida.

Encara no ha dormit ni una nit sencera al llit, tot i que fa poc més de tres mesos que li van donar les claus del pis. De moment es troba més còmode amb el sac i l’estoreta a terra. “Tot just començo a estirar-m’hi a estones, per acostumar-m'hi”, relata José Luis Miralles, un home de 56 anys que ha passat els últims 18 anys sobrevivint al carrer. A principis del mes de gener l’equip de la fundació Arrels que l’acompanyava li va comunicar que tenia un “regal” per a ell. Del Paral·lel, on s’havia instal·lat l’última temporada, el van portar en cotxe fins a un pis del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet. Es va sorprendre molt quan el van fer entrar i li van donar unes claus: “No m’ho podia creure: un passadís enorme i dues habitacions per a mi. Si jo podria viure a la cuina o al bany!”, s’exclama assegut en una de les cadires del menjador, on ens explica que les dues teles que té els hi ha donat alguna “de les bones persones” que s’ha trobat pel camí i que, a més, ja té aparaulat un sofà vell per completar el mobiliari, tot nou de trinca.

Mohammed Amir ens rep a la porta de ca seva donant la mà i amb un gran somriure. Té 33 anys, va arribar a Mallorca el 2019, procedent d’Algèria, a la recerca “d’una vida millor”. Llicenciat en Estadística, va començar a treballar en negre a la construcció i el camp. Va viure en una cotxeria que el propietari va habilitar com a infrahabitatge per a diverses persones en la seva mateixa situació. “Només tenia un llit. Pagava 150 euros”, rememora. Va quedar sense ingressos i va acabar al carrer. Des de fa dos anys, comparteix un pis amb dues persones més gràcies al Housing Led, un programa desenvolupat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca en col·laboració amb les entitats Hogar Sí i Provivienda.

Si hi ha un factor que marca les probabilitats de ser pobre a Catalunya és el de l’origen. Haver nascut fora dels límits de la Unió Europea gairebé multiplica per tres el risc d’exclusió social, el terme amb què la sociologia defineix una vida marginal i amb privacions de necessitats bàsiques: el 52,7% dels estrangers no comunitaris són pobres, enfront del 20,7% dels nascuts a Espanya, segons l’informe dels indicadors socials Insocat, elaborat per la federació ECAS. I si al lloc de naixement se li afegeix el factor del gènere, la fotografia de la pobresa té nom de dona, de dona migrant.

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

El govern del recentment investit Pedro Sánchez posa el focus en la política d’habitatge creant un ministeri que tindrà com a titular Isabel Rodríguez. Han estat molt discutides les últimes declaracions de la nova ministra, que ha fet èmfasi en la necessitat d’estar al costat dels petits propietaris. Ha utilitzat un discurs molt recurrent a peu de carrer: el que parla de la necessitat de protegir les persones, especialment les persones grans, que han comprat un segon habitatge amb els seus estalvis per poder completar les seves rendes. No obstant, el 97% dels arrendadors viuen en un habitatge de propietat i el seu perfil mitjà és de 54 anys, estudis superiors i uns ingressos mitjans d’uns 42.000 euros bruts anuals. 

Al taller de La Troballa que Arrels va obrir al número 3 del carrer Ample de Barcelona els treballadors paren uns minuts per recordar tres companys morts en els últims 12 mesos: Francesc Barrera als 54 anys, José María Erustes, als 59, morts tots dos al desembre, i José Infante, que va morir al març, als 69. “De vegades quan la família et falla, tens amics com el José”, deia un emocionat Aniano Henares. Els dos homes es van conèixer el 2009 i fins a la mort d’Infante van compartir pisos on l’entitat social allotja les persones que poden deixar de dormir al ras. “No érem família de sang, però com si ho fóssim; ens ajudàvem en tot el que podíem”, reflexiona per destacar la “necessitat” de l’amistat quan s'està sense res al mig del carrer. Quan Infante va emmalaltir de càncer i va haver d’ingressar en un hospital, el visitava dos o tres cops per setmana, perquè “poca cosa es podia fer per ell”. Al final es va morir i a la seva vida ha quedat, diu, “un gran buit” que no l’ha omplert el nou company de pis que li ha tocat. No és el mateix. “L’Infante era una molt bona persona”, afirma Henares, un apunt corroborat per altres usuaris del taller. D’ell diuen que era un home que sempre entrava per la porta amb un somriure i amb ganes d’aprendre.

El pacte entre el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez té en l’habitatge un dels seus punts centrals. Però, què en podem esperar? Els objectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben realitzant? El passat mes d’abril Pedro Sánchez va anunciar als quatre vents que es posarien en lloguer social 50.000 habitatges de la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven disponibles i la Sareb va assegurar que n’hi haurien 12.000 més en sis mesos, com a màxim. Avui, arribada la data que es va prometre, ens preguntem on són aquests habitatges socials i quines són les actuacions i les condicions en les quals aquests habitatges s’han posat a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes.

Fa mesos que li costa dormir i li ha marxat la gana. Tahira Kalsoon s'enfrontava aquest dijous al quart intent de desallotjament. Això vol dir que per quarta vegada en menys d'un any els nervis se li fiquen a la panxa i poden amb ella. "Ja no tinc llàgrimes per plorar,", diu amb els ulls tristos aquesta dona, mare de dues adolescents de 16 i 14 anys (aquesta última, nascuda a Catalunya)- Finalment, la comitiva judicial no s'ha presentat i el desallotjament ha quedat ajornat fins al gener.