El departament de Turisme del Consell de Mallorca ha imposat i notificat sancions per valor de més 300.000 euros a un edifici de Palma on es varen detectar diversos immobles que es dedicaven al lloguer turístic il·legal, sense disposar de cap llicència.

Unió de Pagesos, el sindicat que representa els ramaders menorquins, ha estat el primer a aixecar la veu contra la nova llei agrària que tramita el Parlament balear. Entén que obre la porta a turistitzar i a omplir encara més el camp de plaques solars sense que se’n vegi un benefici directe per a qui realment treballa la terra.

El passat dia 20, una associació de propietaris d’habitatges de Barcelona demanava als governs que no els “criminalitzin”. Com que tots tendim a identificar els nostres interessos amb els públics, argumentaven que la regulació del mercat immobiliari està desanimant els propietaris a oferir els habitatges en lloguer, amb el consegüent perjudici per als potencials llogaters. Concloïen que el que cal fer és construir i deixar que el mercat es reguli sol.

Llegim a l'ARA un article d’Andrei Boar titulat: “Què puc fer per assegurar que em paguin el lloguer?” És un text, naturalment, dedicat als petits propietaris, no pas als grans tenidors. Als que –en conec casos– tenen llogat el pis que encara estan pagant o als que han pagat tota la vida el pis per llogar-lo i tenir un complement per a la jubilació. Al reportatge hi llegim: “Sense dubte s’han de donar garanties als inquilins per evitar abusos, però també se n’han de donar als propietaris; si no, l’oferta s’enfonsarà encara més i ni buscant ni apujant els preus es trobarà habitatge disponible”.

La nostra és una generació que ha crescut donant per fet que un sou ha de poder garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, i d'entre aquestes necessitats, la més costosa: l’habitatge. Tanmateix, la realitat en la qual ens desenvolupem en l’actualitat fa utòpica aquella aspiració que semblava tan terrenal. Si bé Espanya es manté com un país de propietaris –el 64% de les llars viuen en aquest règim (2024)–, aquesta tendència està en via de regressió per dues raons principals.

En plena campanya de la declaració de la renda és normal mirar al buit i preguntar-se moltes coses. Normalment les respostes surten acompanyades d’un esbufec i pertanyen a la família de la resignació. Però si tens la incerta sort de topar-te amb algun producte cultural d’aquests que et recorden que les coses no sempre han estat com són ni hi ha cap raó perquè sempre hagin de continuar igual, les preguntes poden començar a tornar-se productives. 

Fa temps que el règim de lloguer està sent objecte de sonades accions legislatives, que van des de l'intent català per limitar-ne els preus fins al retard, avui de ja més de dos anys, de la llei d'habitatge estatal. Més enllà de la resposta a la crisi de l'habitatge, què diu la llei sobre les disputes de portes endins? Qui ha de pagar quan deixen de funcionar elements com els fogons, l'aigüera, el forn o la caldera?

Podem ha posat l'habitatge en el seu punt de mira com a element central de la seva campanya electoral. Aquest dilluns la vicepresidenta primera del Parlament, Gloria Santiago, ha anunciat el registre d'una Proposició de Llei (PL) perquè els propietaris que lloguin un habitatge assumeixin les despeses de gestió de les immobiliàres, com el pagament dels honoraris, a més de la formalització del contracte.

La futura llei estatal d'habitatge va començar a caminar a finals d'octubre, amb l'aprovació de l'avantprojecte pel consell de ministres. Ara li queda un llarg recorregut de tramitació parlamentària al Congrés de Diputats, malgrat que el partit minoritari a la coalició, Unides Podem, pressiona perquè vagi ràpid. Mentrestant, però, i a l'espera de com afectarà la normativa al mercat de l'habitatge, aquells que miren la futura llei amb recel, en especial els grans propietaris, ja estan ideant fórmules per esquivar-la, apunten diferents fonts coneixedores del sector immobiliari a l'ARA. Fons d'inversió i socimis —que són bàsicament els que tenen més de deu habitatges— estaran obligats a abaixar el lloguer en aquelles zones que es defineixin com a “tensades”.

El departament de Cultura iniciarà la pròxima setmana una campanya per trobar els propietaris que encara no s'han pogut localitzar de documents inclosos dins les remeses dels 'papers de Salamanca' que van retornar a Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya publicarà un comunicat oficial amb la llista de persones encara no localitzades i engegarà una campanya de difusió dels noms dels propietaris dels documents a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #hereuspaperssalamanca.