L'any 2012, enmig de la crisi financera més dura que havia patit Europa en un segle, Cristóbal Montoro va ser el ministre d'Hisenda que va dir: “Els homes de negre no vindran a Espanya”. L'ocurrència va ser rebuda pels mitjans espanyols com una broma, però a Brussel·les no els va fer gaire gràcia. Eren els temps de la prima de risc disparada, de l'incompliment sistemàtic dels compromisos de dèficit per part del govern espanyol i de les incerteses després de la reestructuració del sistema bancari espanyol, iniciada entre 2008 i 2009: incerteses fonamentades, certament, ja que d'aquell procés de suposada neteja va sorgir encara la gran estafa definitiva, la de Bankia (al capdavant de la qual hi havia un altre exministre del PP, en aquest cas d'Economia, Rodrigo Rato). El successor de Rato a Economia, al govern de Rajoy, era Luis de Guindos, que es va negar sempre a admetre que Espanya havia hagut de ser intervinguda per Europa, i s'estimava més parlar d'un rescat de 100.000 milions d'euros com d'un “préstec en condicions molt favorables”. Mentre es negociava el rescat, Rajoy animava Guindos com si fos un davanter del Madrid, amb un missatge de mòbil del qual va fer befa mig planeta: “Aguanta. España no es Uganda”. En efecte, l'economia d'Uganda havia crescut un 17,5% entre 2008 i 2012, mentre que l'espanyola s'havia contret un 2,5%. Vestits de negre, de rosa o amb estampats, una troica de representants de la Comissió Europea, del Fons Monetari Internacional i del Banc Central Europeu (que tutelava directament el Banc d'Espanya) va passar a controlar l'economia espanyola. A aquesta tríada s'hi va afegir també l'Autoritat Bancària de la Unió Europea, atès el que se'n va dir el “caràcter especial” del rescat. El missatge de fons era que el govern espanyol no era de fiar.

Poca sorpresa, però sí un cert confort, davant de les informacions publicades per Eldiario.es i La Vanguardia. Poca sorpresa perquè era de domini prou públic la utilització dels cossos i les forces de seguretat de l'estat espanyol com a instrument de persecució política contra l'independentisme català, i fins i tot Pedro Sánchez i Grande-Marlaska havien fet esment de l'existència de l'anomenada policia patriòtica (i també Villarejo, de qui mai se sap si es mou per salvar la pell o per afany de protagonisme). I un cert confort perquè les informacions publicades tornen a posar l'escàndol de l'operació Catalunya a primera línia, i a més hi aprofundeixen. D'acord amb elles, l'operació Catalunya implica directament l'exministre Jorge Fernández Díaz amb tota la cúpula del ministeri de l'Interior dels anys del PP, el president Mariano Rajoy i tot el consell de ministres. Rajoy, segons el que s'ha conegut, rebia actualitzacions dels progressos de l'operació en informes que li arribaven en sobres blancs, seguint una vella tradició pepera. A més dels ja esmentats, hi surten especialment esquitxades Hisenda (i el ministre del ram, Cristóbal Montoro) i la cúpula judicial. Una menció a part per al conjunt de mitjans i periodistes que feien la feina bruta de la difamació i la posada en circulació de notícies falses. La festa, naturalment, la pagàvem entre tots els contribuents, amb càrrec als fons reservats de l'Estat.

La via andorrana per investigar i eventualment jutjar alguns dels responsables de l'operació Catalunya de guerra bruta contra l'independentisme es refreda. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha comunicat aquest dijous que paralitza la comissió rogatòria que la jutge andorrana havia emès contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Al juny la justícia d'Andorra va imputar els tres exmembres del govern espanyol i va emetre una comissió rogatòria perquè se'ls lliurés tota la documentació del cas i se'ls demanés que designessin un advocat per defensar-se en territori andorrà. En definitiva, que es preparessin per declarar i per si havien de ser jutjats. Ara tot queda paralitzat de manera cautelar des d'Espanya.

Cal remuntar-se fins al 2012 per entendre com és que entre 14.000 i 15.000 milions d’euros estalviats pels municipis estan avui paralitzats a les arques públiques per a la desesperació dels ajuntaments. Són les conegudes com a lleis Montoro -la llei d’estabilitat pressupostària i la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL)- les que van limitar la despesa dels consistoris i van col·locar a més un cadenat als seus estalvis, en una maniobra de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro per complir les exigències d’austeritat europees.

Una de freda i una de calenta. El Tribunal Constitucional ha declarat il·legal el reial decret que permetia el truc comptable amb el qual el govern espanyol va elevar artificialment la recaptació de l'impost de societats des del 2016, però això no significa que la norma deixi d'estar en vigor.

El setembre del 2016 el govern espanyol estava desesperat per rebaixar el dèficit públic. Pressionat per Brussel·les després de diversos anys d'incompliments, l'executiu es va treure de la màniga un invent d'última hora: exigir a les empreses que paguessin anticipadament per l'impost de societats més diners dels que ja pagaven.

El judici del Procés, en directe

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, pronostica que l'exministre Cristóbal Montoro "acabarà assumint responsabilitats" per la "intervenció il·legal" de la Generalitat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. En una entrevista al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio, Aragonès també s'ha referit a l'imminent judici pel Procés al Tribunal Suprem i ha apostat per "girar el judici" als líders independentistes a la presó i a l'exili.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat dos dels nou acusats per atacar el cotxe amb el qual l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i la llavors líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, marxaven d'un míting a Vilanova i la Geltrú el 21 de maig del 2014. El tribunal ha dictat una pena d'un any de presó i de mig any per a l'altre, i probablement podran evitar entrar al centre penitenciari, si no tenen antecedents penals. Els altres set han quedat absolts, segons ha avançat TV3 i informa l'ACN.

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous el projecte de la llei de pressupostos del 2018. L'últim tràmit parlamentari era aprovar la majoria de les esmenes incorporades al Senat, on hi ha majoria absoluta del PP.

L'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha assegurat aquest dimecres en el judici contra els nou joves de Vilanova i la Geltrú acusats d'atacar-lo quan marxava en cotxe d'un acte electoral al Teatre del Pòsit del municipi el maig del 2014 que la comitiva va ser "prudent" per evitar atropellar els manifestants. Montoro ha declarat com a testimoni per videoconferència al judici, juntament amb la llavors líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que ha dit que va sentir "pànic".

Pedro Sánchez va presentar la moció de censura per destituir Rajoy l'endemà que l'actual executiu hagués aconseguit aprovar els pressupostos del 2018. A hores d'ara, els comptes estan en la segona fase de tramitació, al Senat, on el Partit Popular té majoria i, per tant, encara no han estat aprovats definitivament. Què passaria amb els pressupostos era una de les grans incògnites d'aquesta moció, tenint en compte que té lloc a mitja tramitació d'uns comptes que ja arriben tard. Però avui Pedro Sánchez ha esvaït els dubtes. Si prospera la moció, el PSOE governarà amb els pressupostos que ha redactat el Partit Popular, per tant, amb la política econòmica de l'actual ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

El model de finançament autonòmic, la gran esperança de moltes comunitats per encarrilar els seus comptes després d'una crisi que a la majoria les va deixar fora dels mercats de capitals, no tindrà cap canvi significatiu. Aquesta és la voluntat del ministeri d'Hisenda, segons es desprèn d'un informe distribuït aquest dimarts.

El ministre d'Hisenda obre la porta a impedir que partides dels pressupostos es destinin a la restitució del Diplocat o de la Hisenda catalana en funció dels objectius que tinguin. Montoro ha reconegut aquest dimecres en un esmorzar organitzat per 'El Economista' que obrir ambaixades a l'exterior no és il·legal, però ha matisat: "Depèn de per a què les facis servir". Si hi ha el mínim indici que el nou Govern de la Generalitat fa servir les ambaixades per promoure activitats "il·legals", Montoro ha assegurat que Hisenda sí que podrà actuar. El mateix ha dit sobre TV3: "Els comptes de TV3 ja estan controlats. El que no pot ser és que es facin servir serveis públics per informar sobre activitats il·legals", ha etzibat, i ho ha comparat amb el fet que una televisió pública informés sobre el benefici del consum de drogues.

La inhabilitació dels membres del Govern cessats per l’article 155 és un destí judicial que, més tard o més d’hora, pocs descarten. Mentrestant, Carles Puigdemont s’ha convertit en la pedra a la sabata del ministre d’Hisenda. Cristóbal Montoro continua en el punt de mira, sobretot de Ciutadans, per no haver detectat cap indici de malversació en els comptes de la Generalitat per finançar l’1-O. I Montoro ha trobat la manera de contraatacar. El titular d’Hisenda ho té tot a punt per obrir un expedient sancionador al president Puigdemont que té l’objectiu d’inhabilitar-lo “en breu”. Així ho han confirmat a l’ARA fonts d’aquest ministeri després que aquest dijous ho avancés El Confidencial.

El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha avisat avui Ciutadans que l'enemic no és ni el PP ni el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. "L'adversari són els independentistes, igual que l'enemic va ser ETA".