Que la posidònia oceànica és un dels tresors més grossos de la nostra mar podríem dir que ho sabem tots. O que ho hauríem de saber. També hauríem de saber que és la responsable del color incomparable de la nostra mar i la “casa mare” de tot un món d’éssers vius que són i existeixen gràcies a ella. A més, és un agent natural de lluita contra el canvi climàtic, perquè captura el diòxid de carboni: és el pulmó de la mar.

La Junta de Govern ha aprovat i ha autoritzat aquest dimecres l'adquisició de la finca de Son Quint per 1,5 milions d'euros. L'immoble, que té tres milions de metres quadrats es converteix en "la primera gran finca de propietat municipal de la serra de Tramuntana", segons ha assegurat el batle de Palma, Jaime Martínez. La compra d'aquest terreny "era una reivindicació veïnal de fa més de 20 anys i formarà part d'un projecte de bosc metropolità perquè tots els ciutadans puguin disposar d'un pulmó verd", ha explicat.

“Jo tenia una tieta fadrina que ens cuidava de nins. El seu pare era carboner i ella em duia a cercar esclata-sangs. Amb els companys jugàvem a foravila, fèiem cabanes i paràvem garbellets”. L’investigador de la Universitat de les Illes Balears Joan Bauzà és aquell infant. Avui té 57 anys i de la curiositat de veure fins a quin punt ha canviat l’espai de la seva infància n’ha sortit un treball que demostra amb dades, estudis i testimonis que la serra de Tramuntana ha canviat, i molt. S’ha omplert de bosc, ja no s’explota com abans i està molt més amenaçada pels incendis.

Contràriament al corrent que defensa que els boscos són intocables, hi ha una realitat històrica obtusament ignorada: el seu aprofitament s'ha produït sempre. Es pot afirmar que al país no hi ha boscos madurs intactes, i això és objectivament demostrable. Les úniques masses forestals que poden mostrar un nivell baix d'activitat extractiva són algunes de l’alta muntanya més inaccessible; tot i així se n'ha fet carbó.

Els 12 temporals registrats durant els darrers anys han provocat "danys significatius" en unes 500 hectàrees de les Balears, segons el llibre 'Els temporals destructius als boscos de les Illes Balears', elaborat per la Universitat de les Illes Balears i el Servei de Gestió Forestal del Govern.

La muralla verda de la Xina

Three-North Shelter Forest Program

La desertificació és un procés de degradació de la terra –que es torna infèrtil– que fa anys que creix arreu del món per causes climàtiques i per efecte directe de l’acció humana, com la desforestació, la pastura i altres pràctiques que esgoten els recursos hídrics. En llocs com la Xina, però, la desertificació implica també literalment l’avenç del desert, que es menja terreny any rere any. El desert del Gobi s’acosta cada cop més a Pequín i contribueix a generar tempestes de sorra cada cop més intenses sobre la capital xinesa, que deixen imatges apocalíptiques com les del 15 de març, amb cels taronges i una pol·lució que supera fins a 160 vegades els límits recomanats per a la salut.

]]>

És una evidència que la cultura digital actual propicia canvis de manera generalitzada al llarg i ample de la societat. I el món de la natura no s’escapa d’aquesta realitat. Algunes variables de la natura es manifesten en certes formes de la relació que hi manté la societat, com seria el cas del bolets. Una nova via d’identificació dels bolets des de dins del bosc és enviant-ne una imatge en directe.

]]>