Com que Misericordia va guanyar l’Espiga d’Or al darrer festival de Valladolid i va quedar la primera a la llista de millors pel·lícules de 2024 de la prestigiosa revista Cahiers du cinema, sembla que hi hagi carta blanca per regar de cites i referències cultes qualsevol conversa o text sobre ella. Que si sembla una adaptació d’una novel·la perduda de George Simenon que Claude Chabrol mai va fer, que si Buñuel segur que hauria rigut de gust veient-la, que si sembla un remake sorneguer de Teorema de Pasolini, que si el personatge de Félix Kysyl podria compartir consanguinitat amb el Tom Ripley de Patricia Highsmith… En realitat, tot és molt més senzill i no cal invocar el record d’aquestes grans noms per entendre i gaudir del darrer film d’Alain Guiraudie.

Hi ha bolets, aquest any, sí. Els micòlegs mantenen l’alegria continguda perquè diuen que les florides de setembre i el que portem d’octubre estan lluny del que havien estat anys enrere, però els restaurants i els que cuinem a casa tenim la il·lusió desfermada. Aquest any hi ha bolets, en trobem a mercat i al bosc, especialment al Pirineu oriental, al Maresme i a l’Empordà, i les receptes per cuinar-los a casa van més buscades que mai. 

Catalunya és una terra de bolets i hi ha moltes persones sempre pendents del temps per saber on i quan poden omplir més el cistell. La humitat que hi ha hagut des de finals d’estiu en zones de muntanya augurava una temporada prometedora, la millor dels últims anys. Una fita fàcil d’assolir tenint en compte que arrosseguem una sequera històrica des de fa prop de tres anys amb collites nefastes.

Ara que tot just comença la tardor és habitual que comencin les primeres pluges i també l'aparició dels primers bolets. A les Balears, però sobretot a Mallorca, hi ha una gran tradició de cercar bolets quan n'és l'època. La gràcia d'aquests tipus de bolets és que són salvatges i, per tant, imprevisibles i molt ben valorats; però s'ha d'anar en compte, ja que alguns poden ser tòxics o, fins i tot, verinosos. Amb tot, són una peça clau en alguns plats de la nostra gastronomia.

Quan ja hi ha humitat, però la calor no ha acabat de fugir, és quan comença la temporada de bolets. N’hi ha que van endarrer d’esclata-sangs, altres de picornells i a alguns altres també els agrada qualque blava. La varietat de noms per referir-se als bolets és tan gran com la varietat de les seves espècies. Tot i que a les Balears en determinades situacions s’utilitza esclata-sang com a nom genèric per referir-se a qualsevol bolet, la majoria de parlants saben destriar que no es tracta d’un bolet qualsevol. Tanmateix, sempre hi ha entesos que diuen: “Alerta, perquè un esclata-sang no és un rovelló. No és el mateix, no!”. El motiu és que amb el nom de rovelló també s’anomenen altres espècies del gènere Lactarius, que a diferència del Lactarius sanguifluus no produeixen un làtex color de sang.

“El bosc està sec”, coincideixen a afirmar els boletaires, repartits per diferents indrets del país. Malgrat que aquests últims dies "ha plogut”, ho ha fet de manera “molt esparsa”, afirma el micòleg Enric Gràcia, que afegeix que “caldria més aigua, que caigués durant deu dies seguits”, perquè la temporada comencés com ho havia fet altres anys.

El debat estava pendent de feia molt de temps. Dècades, de fet. I és ara que finalment s’està començant a formular amb criteri. ¿Podria ser que els anomenats “bolets al·lucinògens” siguin una alternativa per tractar malalties psiquiàtriques? Tot i que la resposta és llarga i carregada d’història, es pot resumir amb un simple “sí, però amb condicions”. Assajos clínics recents han verificat que l’administració de la substància que provoca els anomenats “viatges psicodèlics”, la psilocibina, pot ser efectiva com a teràpia per a la depressió major resistent. Això sí, en condicions controlades i amb la dosi adequada. El debat es va obrir a la dècada dels 60 del segle passat i es va resoldre el 1970 amb la prohibició. L’ús dels fongs màgics en rituals pretesament religiosos o en pràctiques recreatives com a al·lucinògens va xocar amb la moral del moment i va interrompre qualsevol opció de recerca. La psicodèlia i la salut mental es van distanciar gairebé irreversiblement.

Alaró vol ser un punt de referència gastronòmica a Mallorca aquestes setmanes vinents. Amb aquest objectiu i el de promocionar la variada oferta de restauració local, el Consistori torna a impulsar les jornades gastronòmiques 'Alaró cuina amb Bolets'.

Les pluges de final d’estiu solen ser la premonició d’una bona collita de bolets, sobretot si plou uns dies seguits o es va alternant en el temps a fi que s’amari bé la terra i permeti el desenvolupament dels fongs, que solen créixer en la humitat que els proporciona l’ombra dels arbres. Algunes espècies són comestibles, altres són verinoses, i fins i tot n’existeixen diverses amb efectes psicotròpics.

Ha començat la tardor, i els primers bolets, també. Segons indiquen els micòlegs, ens trobem amb la que podria ser la millor temporada respecte dels últims anys per les pluges de la primavera i de finals d'agost. Si sou dels que ja n'heu collit uns bons cabassos, el cuiner Jordi Perich, del restaurant Cal Carter, a la població de Mura, explica com netejar-los i com cuinar-los a casa amb els millors trucs, que són aplicables als rovellons, les llenegues i els rossinyols.

És una evidència que la cultura digital actual propicia canvis de manera generalitzada al llarg i ample de la societat. I el món de la natura no s’escapa d’aquesta realitat. Algunes variables de la natura es manifesten en certes formes de la relació que hi manté la societat, com seria el cas del bolets. Una nova via d’identificació dels bolets des de dins del bosc és enviant-ne una imatge en directe.

Fa milers d’anys, quan es va formar l’escorça terrestre, la majoria d’arbres que tenien fongs a les arrels van quedar distribuïts a l’hemisferi nord. Per aquest motiu, segons explica el micòleg Enric Gràcia, Europa, Àsia i Amèrica del Nord comparteixen moltes espècies de bolets, mentre que a l’hemisferi sud hi ha una funga “completament diferent i relativament pobra”. Això vol dir que la majoria de bolets que consumim i comercialitzem a casa nostra, o bé són extrets dels boscos del nostre hemisferi, o bé són nascuts en plantacions artificials del sud del planeta, com les que hi ha a Xile, Sud-àfrica o Austràlia. Uns països que no solen tenir tradició boletaire però que abasteixen la demanda dels llocs on sí que en tenen però que potser no estan en temporada de bolets. Parlem, principalment, de les nacions més boletaires del món: Itàlia, França, el Japó i Catalunya.

El cuiner Ignasi Camps, del restaurant Ca l’Ignasi de Cantonigròs, ha arribat a congelar vuitanta quilos de bolets en una bona temporada. Com que aquesta és una temporada boletaire generosa, recomana als amants dels bolets els seus trucs per poder-los assaborir durant tot l'any.