Era la porta d’entrada al paradís. Aigua fresca i cristal·lina, tots els tons del verd i amb arbres fruiters de tota casta. Era, i és, just al costat del canal d’Estella i del camí de l’Empresa. L’anomenaven Ca na Beatriu. La jove parella hi passava els estius, massa calorosos a Ciutat i a sa Pobla. A la casa d’estiueig s’hi podien sentir les ones de la mar, d’aquella badia immensa i blava. El primer arbre que hi sembraren fou un cirerer, com a símbol de puresa –per la flor blanca– i d’amor i fertilitat –pel fruit vermell intens. Feia poc que s’havien casat a Londres, després de conèixer-se al teatre propietat del Sr. Aubyn, al 15 Bedford Row. A les terres fèrtils i negres de l’Albufera, un cirerer suggeria el paradís enyorat o la recompensa anhelada. A Ca na Beatriu, la senyora –l’anomenaven els jornalers de l’Empresa– hi manava l’antic ritme de l’aigua adormida.

La llei de la serra de Tramuntana també té una cara urbanística. La norma que prepara el PP, i que ja disposa del suport de Vox, permetrà la legalització de construccions irregulars en aquest espai emblemàtic. La proposició de llei, que arribarà al Parlament el pròxim període de sessions, incorpora una sèrie d’articles que regularitzaran les fórmules perquè habitatges il·legals es puguin acollir a una mena d’amnistia, ja que no s’han pogut beneficiar de la que el PP i Vox ja varen aprovar a la Cambra.

Les càmeres que els Agents Rurals tenen escampades arreu de Catalunya han permès detectar una situació que fins ara era poc habitual: un linx ibèric (Lynx pardinus) en llibertat en terres catalanes. El descobriment arriba un any després que el linx passés d'animal en perill d'extinció a espècie vulnerable dintre la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

A Catalunya hi ha disset canyets o punts d’alimentació suplementària (PAS) per a aus rapinyaires o necròfagues. Són espais autoritzats i regulats on, complint un seguit de requisits, es poden deixar subproductes carnis no destinats al consum humà que provenen d’escorxadors, com ara potes de xais, d’ovelles o de cabres. Hi ha d’haver una traçabilitat de cadascuna d’aquestes aportacions, que s’han de registrar, i se'n fa un control estricte. Gràcies a aquests canyets, algunes aus necròfagues, com el voltor comú, s’han pogut recuperar, i d’altres, que encara estan en situació de vulnerabilitat o directament en perill d’extinció, com el trencalòs, l’aufrany, el voltor negre o el milà reial, porten camí de recuperar-se.

Fa uns dies escoltàvem un episodi del pòdcast Punzadas dedicat a un dels quatre elements: la terra. Esmentaven un exercici preciós que una professora universitària plantejava al seu alumnat: Observar què trepitjaven durant tota una setmana.

L'espinós és l'únic peix autòcton d'aigua dolça de les Balears i està en perill d'extinció. També està catalogat com a vulnerable a la resta de l'Estat, explica el tècnic ambiental de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM), Pep Tàpia, malgrat que encara n'hi ha a la Península i a Europa.

A mitjans dels anys 80, un submarinista explorava les illes de Ryukyu, al sud de la costa del Japó. El que no s'esperava era trobar-se amb un dels misteris arqueològics que encara intriguen els geòlegs avui dia. A 25 metres de profunditat, una estructura colossal de 50 metres de llarg i 20 d'ample restava impassible dins el mar. Es tracta del que avui es coneix com a monument Yonaguni, i està envoltat de teories sobre el seu origen: és natural o són els humans els qui el van construir?

Al món hi ha un milió d'espècies naturals en perill d'extinció. La vida salvatge s'ha reduït un 69% els últims 50 anys. Per això, els governs de tot el món es van posar d'acord finalment l'any 2022 a Montreal per protegir almenys el 30% dels ecosistemes l'any 2030, però calia veure com es finançava aquesta tasca descomunal. Aquest era l'objectiu de la cimera de l'ONU de la Biodiversitat COP16 que es va celebrar el novembre passat a Colòmbia i que va acabar sense acord. Les negociacions s'han reprès aquesta setmana a Roma, i finalment el pacte s'ha segellat prop de la mitjanit de dijous, quan acabava el termini. Els 150 governs reunits a la capital italiana han acordat "mobilitzar 200.000 milions de dòlars anuals des del 2030" per finançar la protecció i la restauració d'ecosistemes amb diners públics i privats i amb diverses figures financeres. Uns fons que inclouen –i aquí hi havia el gran escull– ajudes directes dels països rics als més pobres: seran de 20.000 milions anuals a partir del 2025 i de 30.000 milions anuals a partir del 2030.

En un context mediambiental com l’actual, en què el planeta està manifestant de forma evident l’impacte de l’activitat humana, en què el canvi climàtic està amenaçant d’elevar la temperatura terrestre a nivells insostenibles i en què, en un àmbit més proper, tot just el maig passat sortíem de la fase d'emergència motivada per un episodi de sequera sense precedents, són especialment remarcables iniciatives com la de Miquel Fernàndez Roig (Sabadell, 1974), un jardiner que fonamenta la seva labor professional en propostes com la naturalització i la jardineria sostenible, més ecològiques i respectuoses amb el medi ambient que no pas la jardineria convencional.

Cinc de cada deu persones al món viuen en una ciutat, una xifra que el 2050 es preveu que encara augmenti un 20%. Això suposa un desafiament important, perquè les urbs són responsables de prop del 70% de les emissions mundials dels gasos d’efecte hivernacle i, alhora, són les àrees més vulnerables als efectes de la crisi climàtica –com les pluges torrencials o l’augment de les temperatures– i l’impacte en la salut dels seus habitants. És per això que moltes ja estan prenent mesures per adaptar-s’hi, ser més resilients i millorar el benestar dels ciutadans.

El GOB Mallorca demana explicacions al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, sobre la interferència en les seves funcions de vigilància i denúncia ambiental per part del cap del servei d'Agents de Medi Ambient (AMA), Cristian Ruiz Altaba. La setmana passada l'ARA Balears va destapar una ordre interna que donava la instrucció a tots els membres del cos d'evitar qualsevol actuació i intervenció per iniciativa pròpia. Sota el pretext de la coordinació, s'ordenava als agents no actuar davant uns fets de manera directa, per molt que aquests fossin una irregularitat i il·lícits.

A Austràlia va anar a caçar plantes en helicòpter i va nedar entre aigües infestades de cocodrils per veure florir un nenúfar. A Maurici va agafar un espècimen des de la vora d'un penya-segat. El mes passat, mentre buscava un espècimen rar en un riu ple de piranyes a Colòmbia, va córrer a la vora d'un riu a les quatre de la matinada per arribar a bord d'un antic vaixell. "No soc tant agosarat", assegura Carlos Magdalena, horticultor investigador del Reial Jardí Botànic de Kew. “Aquestes situacions sorgeixen així, res més, i no són tan extremes. Sovint soc més Peter Sellers que Indiana Jones”.

En Saüc, d’infantil 5, s’afanya a afegir-se al grup. És el responsable de classe d’observar els ocells aquesta setmana. En una sala amb un gran finestral es troba amb companys d’altres cursos, entre els quals l’Aleix, de segon; l’Aïnara, de tercer; o en David, de sisè. Junts aprenen a esperar rere el vidre i a permetre que passin coses per conèixer les aus que viuen a prop seu o estan de pas a la zona. Fa dotze anys que l’escola de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, va engegar aquest projecte, a petició de tres pares naturalistes i ocellaires. Només hi estan deu minuts, de dilluns a divendres, just després de deixar les motxilles a les aules, però aquesta activitat, que s’entrellaça amb altres en què les aus també en són protagonistes, els dona eines per anar i volar per la vida.

No fa ni un any que Berta Valenciano va deixar Barcelona per començar una nova vida al Ripollès. “Vaig haver de marxar per l'augment del preu de l'habitatge, però també volia viure més a prop d'un espai verd, i això al meu barri era impossible”, explica. Ara viu en un mas compartit i assegura que el trasllat a un entorn rural li ha suposat una millora de l'estat físic i anímic: "Viure a prop de la muntanya em fa estar més activa. Si tinc una estona lliure, surto a caminar. A banda, llevar-me sense el soroll dels cotxes i veure la natura des del menjador de casa em fa sentir molt a gust. He notat que estic més contenta".

En bicicleta, a peu, de baixa dificultat i de més atrevides, us proposem sis excursions per fer grans i petits durant aquestes vacances.

En un text memorable, George Steiner es va preguntar per la idea d’Europa. I va concloure que un dels trets definitoris d’Europa eren els seus cafès –els cafès de Baudelaire, Pessoa o Kierkegaard–. No sé què diria Steiner si veiés que vint anys després del seu assaig cada vegada hi ha menys cafès com els seus i més franquícies de multinacionals. Els cafès europeus han patit la revolució industrial, que ha arribat als serveis, com abans a la manufactura. Molts cafès tradicionals han tancat o s’han reconvertit, estandarditzats en cadenes globals d’establiments, cadascun igual als altres en decoració i amb la mateixa carta. Han canviat els cafès i han canviat els clients i on Steiner parlava de locals amb diaris enfilats en una costella de fusta a disposició dels clients que hi anaven a badar o a fer tertúlia, ara hi ha un nou públic que busca wifi i endolls pels portàtils. 

Som a les portes d’un nou estiu, que a les ciutats tornarà a ser irrespirable. Teniu el vostre refugi climàtic identificat? Podreu fugir al mar o la muntanya? Un cop més, constatem que la modernitat urbana se’ns ha girat en contra. Sí: malgrat la creença il·lustrada, fa temps que sabem que el progrés no és lineal.

La canalla sovint no demana gaire més que sortir de la rutina de la mà de noves activitats. La primavera i l'estiu són bons moments per fer-ho. La ciutat de Barcelona i la seva rodalia són plenes de racons màgics on passar el migdia i, per què no, la tarda sencera amb activitats i jocs havent dinat. Només cal tenir presents alguns punts cardinals: Natura, espai per córrer, zones ombrívoles i fresques, punts de descoberta i molt d'aire lliure (que tan bé li va a tothom). Pel que fa al menjar, només cal posar-hi creativitat i recordar que també les criatures poden participar en la preparació del pica-pica amb tasques com manipular o rentar els aliments per implicar-los en una activitat en família o amb amics. El pla és rodó.