Qui pregunta ja respon. Quan és més necessari que mai unir els esforços i anar a l'una per afrontar els impactes de la pandèmia, i en plena emergència educativa, l’aprovació de mínims de la nova llei educativa ha generat un penós espectacle de confrontació que va del Congrés als carrers. La sobreactuació i la diversió estan servides: llaços taronges, crits de llibertat, concentracions de cotxes. Per a alguns, que hi hagi polarització i soroll en temes educatius és la cosa més normal: sempre ha estat així, és un tema de valors i ideologies, demanar construir consens o respectar la pluralitat semblaria massa naïf.

És un pas endavant per desmantellar la llei Wert però no suposa el blindatge de la immersió lingüística. Així és com valoren els experts lingüistes l'esmena que s'ha aprovat aquest dijous a la nova llei d'educació amb els vots del PSOE, Unides Podem i ERC, que consisteix en eliminar les referències al castellà com a llengua vehicular a les aules, com preveia el projecte inicial, i canviar-ho per establir que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable".

La nova llei d'educació, la vuitena reforma del sector en democràcia, continua la tramitació legislativa. El PP, Ciutadans i Vox han presentat i defensat les seves esmenes a la totalitat per mirar de tombar el projecte del govern espanyol, la Lomloe, que consideren "antiquat" i "ideològic". Però els seus vots no han estat suficients per aturar-lo. Ara bé, aprovar la nova llei no serà pas fàcil per al govern espanyol, perquè la resta de grups també n'han criticat alguns aspectes.

El govern espanyol aprovarà aquest dimarts el projecte de llei educativa que ha d'enterrar, definitivament, la polèmica llei Wert. Fa un any l'executiu de Pedro Sánchez ja va presentar el projecte, però la convocatòria d'eleccions va impedir que el text es debatés al Congrés. A grans trets, els canvis passen per treure pes a l'assignatura de religió, tornar poder a les autonomies i donar cobertura legal a aplicar mesures radicals –com treure concerts, com vol fer Catalunya– a centres educatius que no combatin la segregació. Aquests són els cinc canvis clau que es preveuen al projecte de llei orgànica de modificació de la LOE (Lomloe).

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha afirmat aquest dimecres, abans d'entrar a la comissió d'educació, que "està en contra" de la proposta del líder del PP, Pablo Casado, de recentralitzar l'educació. Celaá, ja dins la comissió, ha manifestat que les competències descentralitzades en matèria d'educació tenen "més avantatges que inconvenients", perquè les administracions autonòmiques tenen "més coneixement de l'entorn".

En un moment en què el govern espanyol es planteja tornar a atacar el model d'immersió lingüística a l'educació, la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que aquest matí ha anul·lat l'obligació de la Generalitat de pagar 6.000 euros a les famílies que volguessin ensenyament en castellà, no ha deixat indiferent cap formació política. Mentre que el portaveu del PP, Alejandro Fernández, ha assegurat des del Parlament que el seu partit "respecta" la decisió judicial, tant el PSC com Ciutadans han carregat contra la Lomce, tot i que amb arguments diferents.

El govern de Mariano Rajoy, finalment, s'ha esmenat. El consell de ministres ha aprovat aquest divendres el projecte de reial decret llei de mesures urgent per a l'ampliació del calendari de la Lomce, fet que es tradueix en la decisió per part del PP d'abandonar les revàlides de Wert i recuperar la selectivitat abans que el Congrés, on té minoria, derogués la polèmica llei.

El Congrés, a iniciativa del PSOE i amb només el vot en contra del PP, ha posat aquest dimarts la primera pedra per suspendre les revàlides de la Lomce. Un gest, però, que tindrà pocs efectes pràctics. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja es va comprometre en el debat d’investidura a eliminar l’efecte acadèmic d’aquests exàmens a final de l’ESO i segon de batxillerat. I avui el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat que tenen la intenció de fer-ho a través d’un reial decret per no haver-se d’esperar a la tramitació de la proposició de llei presentada pel PSOE.

El Govern ha acordat impugnar davant el Tribunal Suprem el decret del govern espanyol que desenvolupa les revàlides de Secundària i Batxillerat previstes en la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

Un centenar d'estudiants han posat direcció cap a la Conselleria d'Educació aquest dijous matí per protestar contra la LOMQE. Els alumnes han estat convocats a dues jornades de vaga, que han rebut poc seguiment, aquests 13 i 14 d'abril. Segons dades d'Educació, només han secundat la vaga un 16,20% dels estudiants de centres públics i concertats.

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, reclama la convocatòria de la Conferència Sectorial d'Educació per a temes derivats de l'aplicació de la LOMQE. March va enviar ahir una carta al ministre d'Educació, Cultura i Esports, Iñigo Méndez de Vigo, per tractar temes urgents que deriven de la implantació de la 'llei Wert' per al proper curs.

Primer gest de consens del nou ministre d'Educació després del nou mapa autonòmic post 24-M. Durant la primera conferència sectorial d'Educació d'ençà que està al càrrec, Íñigo Méndez de Vigo ha accedit a endarrerir l'aprovació del decret d'avaluacions de Wert, les revàlides previstes per a finals de l'ESO i batxillerat que eren imprescindibles per seguir estudiant. A més, s'havien convertit en uns exàmens per "homogeneïtzar" els continguts educatius a tot l'Estat. Wert tenia la intenció, en l'esborrany de decret, que el contingut l'elaborés exclusivament Madrid i fos un test de 350 preguntes amb quatre respostes de quatre assignatures troncals. Si no s'hagués aconseguit aturar, els pares haurien pogut escollir que l'examen fos en castellà. Un dels gestos més recentralitzadors de la llei, ja que obligaven a impartir continguts similars a totes les comunitats.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, plantarà el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en la reunió convocada demà, dimecres, a Madrid, amb tots els consellers autonòmics d'Ensenyament, per debatre el projecte de decret que desenvolupa la llei Wert pel que fa a la llengua. El decret obliga la Generalitat a assumir totes les despeses d'escolarització en un centre privat d'aquells alumnes que demanin l'educació en castellà, descomptant-ho del seu finançament autonòmic.

"Més educació i menys policia", "pocavergonya" i "violència és no arribar a final de mes". Amb aquestes consignes han rebut els 3.000 manifestants que esperaven José Ignacio Wert aquest dissabte a San Cristóbal de La Laguna, a l'illa canària de Tenerife. El ministre de Cultura i Educació hi anava a participar en l'acte de reobertura de la catedral de La Laguna, i la visita s'ha acabat com el rosari de l'aurora, perquè la tensió entre els manifestants i els 200 policies que protegien l'acte i Wert ha anat pujant, fins que hi ha hagut càrregues policials.