Diumenge a la tarda, la primera cadena que va parar atenció a les eleccions basques va ser La Sexta, amb un Objetivo Euskadi que començava a dos quarts de vuit amb Antonio García Ferreras al capdavant. El primer plat eren els resultats dels sondejos amb l’habitual taula de contertulians que, més que prioritzar l’anàlisi, pretén estimular una certa polèmica. Una hora després d’arrencar, Manuel Cobo, polític del PP que des de la taula admetia la seva aspiració que el seu partit tingués cada vegada més vots, batejava Pedro Sánchez com “el Red Bull de los nacionalistas, porque les da alas, les da votos y les da poder”. La seva vehemència va convertir el moderador en tertulià, i Ferreras li va recordar que va ser amb el govern del PP que hi havia hagut dos referèndums independentistes i cap amb el PSOE al poder. El cara a cara de Cobo amb la periodista Angélica Rubio va animar l’impàs de les enquestes prèvies, que sempre és l’etapa més ensopida dels especials electorals. Objetivo Euskadi es va allargar fins poc després de les onze de la nit, amb el desplegament habitual de redactors a les seus electorals, les connexions en directe i entrevistes als candidats. Sempre amb la roda impacient de García Ferreras, el seu minut i resultat, més circense que constructiu.

Poques vegades un contracte de la televisió pública havia estat tan sota la lupa. Els 28 milions d’euros que destinarà RTVE per tenir David Broncano oferint el seu xou La Resistencia a La1 durant dues temporades han generat rius de tinta i les crítiques de la dreta mediàtica i política, que ho considera un dispendi excessiu ordit per erosionar l’audiència d’El hormiguero de Pablo Motos a Antena 3, en els últims temps obertament hostil a Pedro Sánchez. Alhora, la premsa progressista ha tendit a justificar el fitxatge buscant les comparacions més favorables.

La televisió pública de la Comunitat de Madrid emet setmanalment Madrileños por el mundo, que és la versió autonòmica de l‘Españoles por el mundo que feia La 1. Aquest dijous viatjaven a Brussel·les per conèixer els conciutadans que viuen allà i fer que els ensenyin les curiositats del país que els ha acollit. La ruta turística dels diferents amfitrions era força previsible: el Manneken Pis, els musclos amb patates fregides i el barri europeu, on hi ha les principals institucions de la Unió Europea. També visitaven el fort de Breendonk, que va ser el camp de concentració nazi a Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. Com que en aquest programa els reporters es passen l’estona fent preguntes i viatgen com uns absoluts indocumentats, es produeixen situacions que, com a espectador, et deixaven perplex. La reportera se sorprenia al veure que allà també hi havia hagut dones empresonades i preguntava astorada al seu interlocutor per una de les víctimes: “¿Y por qué esta mujer estaba aquí?” Aquest és el nivell de coneixements que demostren. “Simplemente porque era judía”, havia d’aclarir l’altre com si li acabés de descobrir el que eren els camps de concentració.

L'exhumació de les restes de Cristòfor Colom, l'any 2003, servirà de base per a un programa de RTVE en el qual s'analitzarà l'ADN del navegant. Produïda per la productora Story i amb l'ajut de la Universitat de Granada, es vol que aquesta minisèrie documental arribi a les pantalles el 12 d'octubre del 2021 i serveixi per aclarir d'una vegada per totes quin és l'origen del considerat descobridor d'Amèrica.