El Govern posarà en marxa un nou Programa d’Excel·lència en Batxillerat (PEB) que començarà a funcionar en un centre de nova creació a Palma, batejat com l'IES Llorenç Villalonga, i que també tindrà presència a Eivissa i Menorca a través d’aules específiques. L’oferta inicial es dividirà en dues vies formatives: una orientada a Ciències i Tecnologia i una altra centrada en Humanitats i Ciències Socials. Segons ha detallat el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, el futur institut de Palma serà aprovat pròximament pel Consell de Govern i, de manera provisional, s’instal·larà a l’edifici de Sa Riera de la UIB

El Consell de Govern ha donat llum verda al decret que fixa les bases del nou Programa d’Excel·lència en el Batxillerat (PEB), una iniciativa destinada a fomentar i reconèixer el rendiment acadèmic de l’alumnat amb resultats més destacats. Segons ha explicat el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, el programa dotarà els estudiants d’eines addicionals i d’un marc específic pensat per potenciar el talent durant l’etapa postobligatòria.

El Batxillerat General ha protagonitzat una de les transformacions més rellevants de l’educació postobligatòria dels darrers anys. Aquesta modalitat —pensada per a l’alumnat que encara no té clar cap itinerari específic— combina matèries de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències socials, i Arts, i ofereix una formació interdisciplinària que romp la rigidesa dels batxillerats tradicionals. Des que es va posar en marxa el curs 2022-2023, arran de l'aprovació de la LOMLOE, el nombre d’alumnes matriculats pràcticament s’ha triplicat a les Balears, passant de 518 el primer any a 1.402 enguany.

L’Assemblea de docents de l’IES Can Peu Blanc (sa Pobla) ha mostrat la seva “profunda disconformitat” amb la modificació del calendari escolar de primer de Batxillerat per al curs 2025-2026, que avança les proves extraordinàries al mes de juny. El professorat denuncia que el canvi, comunicat un cop començat el curs, altera la planificació docent i sobrecarrega tant l’alumnat com els equips educatius. Concretament, la modificació es va anunciar el 9 de setembre en una reunió d'Educació amb els equips directius.

La Conselleria d’Educació ha comunicat als instituts que, a partir d'enguany, hauran de tancar les actes d’avaluació ordinària abans del 5 de juny, la qual cosa implica fer abans els exàmens finals. Aquest avançament permetrà fer les proves de recuperació (avaluació extraordinària) durant el mes de juny i tancar les actes definitives abans del 26 del mateix mes, eliminant així les proves de setembre. Segons les instruccions enviades als centres, els alumnes hauran de continuar assistint obligatòriament a classe fins al darrer dia de curs (dia 19), fins i tot si ja han estat avaluats. Els claustres hauran d’organitzar activitats de reforç, tutories i proves extraordinàries per a l’alumnat amb assignatures pendents, com també propostes específiques.

La Conselleria d'Educació i Universitats pretén oferir el Batxillerat d'Excel·lència als centres de les Balears a partir del curs 2026-2027. Ho ha anunciat el conseller, Antoni Vera, durant la seva visita al Batxillerat d'Excel·lència de l'Institut San Mateo de Madrid. Vera ha estat acompanyat per la directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa, Maria Isabel Salas; el viceconseller de Política i Organització Educativa de la comunitat de Madrid, José Carlos Fernández Borreguero, i la directora general de Secundària i FP de la comunitat de Madrid, María Luz Rodríguez.

Aquests dies, les estudiants d’algunes zones d’Espanya on ja han fet la selectivitat pengen a internet uns vídeos on diuen quines són les notes que creuen que han tret. Una amiga grava, l’altra té els resultats al mòbil i ella, la interfecta, que no els sap, aventura la nota.

El Consell de Govern ha aprovat diverses modificacions en els decrets de currículums d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat entre les quals destaca que el treball de recerca de Batxillerat passarà d'assignatura obligatòria a optativa. En concret, s'ha aprovat el projecte de decret que modifica el decret pel qual s'estableix el currículum i l'avaluació de l'educació Infantil; el decret pel qual s'estableix el currículum de l'educació Primària; el decret pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria, i el decret pel qual s'estableix el currículum de Batxillerat a les Balears, aprovats el 2022 per l'anterior Govern.

Plou sobre mullat, quan creus que ja s’acaba torna a començar, la història interminable –primer com a tragèdia, després com a farsa– i sant tornem-hi al cap del carrer. O dit d’una altra forma: Sísif a la carrera rere la pedra que puja i baixa i mai no para de rodolar, però en aquest cas només cap avall i mai amunt. Ho dic perquè Catalunya és el país amb menys pes de la filosofia en el currículum educatiu des de fa molt de temps, urpada rere urpada. I si fa tant que som aquí significa que fa anys que som en un lloc pitjor. Des de l’escola de la llibertat, sempre urgeix pensar –contra qui només ens vol súbdits, consumidors, espectadors i usuaris– i repensar-ho tot. Perquè si avui, posem per cas, és 25 d’abril –d’arrel valenciana, ànima portuguesa i esperit italià partisà– caldrà atendre per què tenim com tenim el País Valencià, què se n’ha fet de la revolució democràtica dels clavells cinquanta anys després i com carai hem arribat a la sinestèsica paradoxa de commemorar la italiana Diada de l’Alliberament amb Meloni governant Itàlia. Fa pensar –oi tant–. Perquè també fa massa que ens conviden, inciten i modulen barroerament a deixar de fer-ho.

La Conselleria d’Educació modificarà els currículums educatius per al curs 2025-2026 i un dels canvis més significatius es produirà a Batxillerat. A partir del curs que ve, els alumnes de primer de Batxillerat faran 33 hores lectives setmanals i d’aquesta manera s’equipararan amb els seus companys de segon. La causa d'aquest increment de dues hores a la setmana és que augmentarà el temps dedicat a les matèries de modalitat i les optatives. Els esborranys dels nous currículums de totes les etapes sortiran ara a exposició pública i després passarà per les meses educatives i pel Consell Escolar de les Illes Balears, que n’emetrà un informe.

Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

Divendres passat vaig retrobar-me, davant de la biblioteca municipal Corró d'Avall, a les Franqueses del Vallès, amb la meva professora de literatura del batxillerat, la Roser Palacios. Després d’una abraçada càlida i sentida, va comentar-me que estava atònita perquè acabava de publicar-se la nova circular del departament d’Educació, amb la nova proposta curricular per al batxillerat i per a les proves de selectivitat. “La literatura està tocada de mort”, em va dir. Aquella mateixa tarda, havia de moderar una tertúlia literària a la biblioteca on ens havíem trobat. Al públic, com sempre, dones jubilades o a punt de jubilar-se, que són les que ara per ara aguanten la conversa pública sobre literatura del país. Elles practiquen el que el govern tem saber: que sense una conversa robusta al voltant dels imaginaris que els escriptors poden crear, ningú no creixerà. No ho faran ni els escriptors que han d’assenyalar la realitat, ni els lectors que han d’encarar-s’hi, ni el país que l’ha de superar. 

Rebaixar la importància de la literatura al batxillerat marca el final de tot una època. Ja havíem vist fer seure a segona fila el llatí, el grec i la filosofia, i ara li toca a la literatura. A aquest pas veurem com d'aquí un temps li tocarà a la llengua, fins a arribar a la lectura i l’escriptura.

Els estudiants han fet vaga, convocats sota el lema "Volem ja el model d'examen de les PAU", o sigui, volen saber com serà la selectivitat. El ministeri va anunciar canvis en el format de l'examen i en els criteris de correcció, però no se n'ha concretat res més. I d'aquí la vaga.

CCOO ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Universitat el compliment de l'Acord Marc educatiu signat amb el Govern del Pacte i ratificat amb l'actual executiu. "En paraules del conseller d'Educació, Antoni Vera i la presidenta del Govern, Marga Prohens, la intenció era complir-lo i millorar-lo entre les possibilitats que hi ha", diu el sindicat en un comunicat. CCOO ha registrat un document a la Conselleria, en què demana que es creï i convoqui la comissió de seguiment de l'Acord Marc, així com que les Meses Sectorials d'Educació, on s'hauran de negociar els punts recollits en l'Acord.

El nombre d'estudiants de les Balears que cursa el Batxillerat General, una modalitat que inclou assignatures dels diferents itineraris, s'ha duplicat d'ençà de la seva posada en marxa el curs 2022-2023, arran de l'aprovació de la LOMLOE. Aquell curs un 6,05% dels alumnes del torn presencial varen optar per aquesta opció, mentre que enguany ho han fet l'11,07%, que són 1.546 de 13.963. L'itinerari General pretén donar resposta als estudiants que encara no han definit el seu camí acadèmic o tenen previst fer una carrera o FP de Grau Superior amb una base interdisciplinària. D'aquesta manera, el programa inclou matèries de les diferents modalitats: Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials. Es fa, per tant, una formació més global i flexible.

El pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora que el president del govern espanyol va anunciar diumenge per als alumnes de primària fins a quart d'ESO per revertir la desfeta de l'informe PISA s'estendrà també a l'educació postobligatòria. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dijous l'ampliació del pla a l'alumnat de batxillerat i formació professional bàsica, que permetrà arribar a més de cinc milions d'alumnes arreu de l'Estat. En declaracions a la premsa després d'acompanyar el president del Govern, Pedro Sánchez, a la reunió de la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat, Alegría ha explicat que el reforç englobarà tant els centres públics com els concertats.

1.191 alumnes es presenten a partir d'aquest dimarts i fins dijous a la fase extraordinària de la Selectivitat 2022-2023. S'hi examinen els alumnes que han de recuperar per aprovar, i aquells que volen apujar la nota. Per illes, a Mallorca fan aquests exàmens 977 alumnes; a Eivissa, 115; a Menorca, 96, i a Formentera, 3. La notícia és que la UIB ha decidit tornar al model lingüístic dels anys anteriors, en què es lliuraven els exàmens en català i després qui volia els enunciats en castellà ho demanava expressament.

Hi ha molts indicis –i dades, ai, la religió de les dades!– que el que la poeta Antonina Canyelles tem que arribi ja ha arribat: "Arribarà un moment que tindràs el batxillerat i seràs un ignorant". És més, pots tenir un grau universitari en, posem, periodista o advocat o educador, i no saber gairebé res de res. Vull dir res de les coses interessants que, com deia el malaguanyat Nuccio Ordine, no tenen una utilitat pràctica però fan la vida més bella, és a dir, res de cultura: art, teatre, llibres, música... No em vull posar estupendo ni pesat. Al diari arriben periodistes joves extraordinaris, amb fam de conèixer, de saber, de menjar-se el món, de gaudir-lo. El futur sempre serà dels joves. Però. Sempre hi ha un però, oi?