El Tractat dels Oceans, que es va acordar l'any 2023 per protegir les aigües internacionals, no es podrà posar en marxa fins que no l'hagin ratificat 60 països. I de moment, dos anys després, només ho han fet 50. Aquesta setmana, delegacions de 175 governs de l'ONU s'han reunit a Niça, a la gran Cimera dels Oceans, que tenia aquest com un dels principals temes pendents. I tot i que la cimera s'ha acabat sense les 60 firmes, l'amfitrió de la trobada assegurava que sí, que totes les ratificacions necessàries estan compromeses i es faran efectives el 23 de setembre, en "una cerimònia oficial" a la seu de l'ONU a Nova York. Ho deia aquest divendres Olivier Poivre d'Arvor, l'enviat especial de França per als oceans, que assegurava que aquesta era "una gran victòria" de la Conferència de Niça, sobretot "tenint en compte que els Estats Units s'estan retirant de tot" i també s'han desentès d'aquesta negociació. Tanmateix, la futura ratificació del tractat –que entraria en vigor a principis del 2026– no evitarà l'explotació petroliera ni tampoc la mineria al fons marí; ni tan sols pràctiques tan destructives com la pesca d'arrossegament, tenint en la declaració final acordada a Niça.

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

La Conferència de la Dècada dels Oceans 2024 de l'ONU, que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, ha deixat palès que encara hi ha molta feina per fer. Els mars i els oceans pateixen canvis molt ràpidament a causa de l'escalfament global i de les activitats humanes, cosa que està perjudicant seriosament els ecosistemes marins i, en conseqüència, està accelerant el canvi climàtic, especialment en zones com el Mediterrani. L'ARA ha entrevistat Steven Thur, director de recerca de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, una agència referent a escala internacional, per parlar del futur que ens espera.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) acull aquesta setmana un grup d'experts d'arreu del món per posar en comú diferents experiències sobre recuperació ambiental d'àrees marines i costaneres. La idea és, d'una banda, posar damunt la taula diferents projectes i iniciatives que permeten regenerar espais marins i contribuir a la millora de les condicions ambientals, i, d'una altra, veure com els avenços tecnològics i científics en la restauració dels ecosistemes contribueix a la compensació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Com afirma Samuel Pinya, investigador de la UIB i membre de la Càtedra de la Mar Iberostar-UIB, organitzadora de la trobada, "cercam projectes segrestadors de carboni per reduir les emissions a l'atmosfera".

Un nou estudi científic que prediu l'aturada del corrent oceànic de l'Atlàntic aquest mateix segle ha disparat més d'una alarma entre els investigadors que es dediquen a l’estudi del canvi climàtic. I també alguna espurna de terror entre els inexperts, pel caos climàtic que podria desencadenar aquest fenomen. L'article va ser publicat el 25 de juliol a la revista Nature Communications pels investigadors danesos Peter Ditlevsen, del Niels Bohr Institute, i Susanne Ditlevsen, de l’Institut de Ciències Matemàtiques, tots dos de la Universitat de Copenhaguen. Prediu que l’AMOC, la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic, més coneguda com el corrent del Golf, es podria aturar molt abans que no es pensava. La probabilitat més alta la situen l’any 2057 i “amb un 95% de certesa entre el 2025 i el 2095”. Aquests resultats han fet arrufar el nas a més d’un expert. En primer lloc, perquè es tracta d’un càlcul estadístic sobre el qual “encara hi ha moltes incerteses”. En segon lloc, perquè s’allunya d’altres estudis com els de l’IPCC, més conservadors, que tot i admetre que el canvi climàtic està alentint aquest corrent, en situen l'aturada més enllà del segle XXI. Les possibilitats del cataclisme i les seves conseqüències també es discuteixen.

Onze centímetres poden semblar poca cosa, però quan són una línia d'aigua que va pujant -irreversiblement- fora de la finestra de la teva embarcació poden resultar angoixants. És el simulacre que ha fet la NASA en un vídeo que representa la pujada del nivell del mar dels últims 30 anys com si la veiéssim des de l'obertura circular d'una embarcació. Seguint aquest ritme i a aquesta escala, en poc més d'un segle tota la finestra quedaria submergida sota l'aigua.

Per fi el món comença a prendre’s seriosament la contaminació causada pels plàstics.

La temperatura dels oceans ha batut un rècord històric aquest mes d'abril. Durant els sis primers dies del mes d'abril, la temperatura mitjana dels oceans va pujar a 21,1 ºC, la xifra més alta mai registrada des que se'n tenen dades per satèl·lit, l'any 1981. Són dades de l'Administració Atmosfèrica i Oceànica Nacional (NOAA) dels Estats Units, que superen per primer cop l'anterior rècord, que era del 2016, amb 21 ºC.

Submergir-me a les profunditats oceàniques forma part de la meva professió: soc biòloga marina. Anar d’una banda a l’altra cinc quilòmetres sota la superfície del mar no deixarà mai de fascinar-me. Hi he vist criatures estranyes i meravelloses, des d’anemones amb tentacles de més de dos metres giravoltant pel fons marí fins a taurons que brillen en la foscor, coralls de mil anys i uns crancs blancs i cecs que sobreviuen gràcies als bacteris que crien a les seves pinces.

Nova fita global contra la crisi ecològica. Tot i el poc ressò mediàtic que ha tingut, aquests dies a la seu de l'ONU a Nova York tenia lloc una negociació cabdal per al futur dels oceans. I aquest diumenge, després de gairebé 48 hores de negociacions ininterrompudes (i becaines pels passadissos), els governs de 193 estats han aconseguit acordar el que es coneix informalment com el Tractat dels Oceans i que ha de servir per protegir la biodiversitat a les aigües internacionals.

Enric Sala (Girona, 1968) és biòleg marí i explorador de la National Geographic Society. Ha escrit 200 articles científics i produït més de 30 documentals. Amb el projecte Pristine Seas, ideat per ell mateix el 2008, treballa per protegir les zones més salvatges dels oceans. La seva activitat conservacionista ha estat reconeguda amb la Gran Medalla del Príncep Albert de Mònaco (2021), la Medalla Hubbard de la National Geographic Society (2021) i el premi Líder Jove Global del Fòrum Econòmic Mundial (2008). Ha visitat Barcelona per rebre un nou reconeixement: el Premi Nat 2022, atorgat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona a persones o institucions que han aportat una nova mirada a la divulgació de les ciències naturals.

Les platges de les illes Balears aquest estiu semblaven les del Carib. Però el comentari divertit dels banyistes, que s'ha confirmat amb les dades, obre un panorama inquietant. La temperatura del mar ha arribat fins als 31 °C a les illes, però en general a tot el Mediterrani la mitjana ha estat per sobre de 27 °C durant 43 dies consecutius. Una onada de calor marina de rècord que confirma la tendència d'escalfament de l'aigua que ja ha començat a trastocar els cicles naturals. I els primers a notar-ho han sigut els que viuen del mar. "Els pescadors som els ulls del mar", diu Salvador Manera, pescador artesanal jubilat i president del pla de Cogestió Pesquera del Cap de Creus. I aquests ulls fa alguns anys que constaten "un conjunt de canvis al mar que ens estan portant al col·lapse", afirma.

Una carta signada per més de 200 científics reclama a la Unió Europea que prohibeixi la pesca de ròssec, la més destructiva, en les seves àrees marines protegides (AMP) alhora que incrementa aquesta superfície protegida fins al 30%, tal com s’ha compromès a fer la mateixa Comissió Europea. La carta anima la UE a tirar endavant la proposta de Brussel·les, que encara ha de passar pel Parlament i el Consell, per protegir el 30% de la superfície marina de la UE i que un 10% sigui estrictament protegida, és a dir, on s’hi prohibeixi tota mena d’activitat extractiva. I remarca especialment la necessitat que aquestes àrees marines protegides prohibeixin els sistemes de pesca més destructius, especialment la pesca de ròssec, que destrueix tot el fons marí al seu pas.

"Les aigües internacionals són nostres", va dir el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, fa poques setmanes. Es referia a tots els habitants del planeta, esclar, i ho feia per denunciar "l'egoisme" que, segons ell, està bloquejant el consens necessari per aprovar el que molts anomenen el Tractat dels Oceans. Altres en diuen el Tractat de l'Alta Mar. En tot cas serà un "instrument jurídicament vinculant" que oferirà per primer cop un marc legal internacional per gestionar de forma sostenible els recursos que proporcionen les aigües internacionals, les que no són de ningú. O com bé diu Guterres, que són de tots.

L'illa del Toro i les illes Malgrats, de Calvià, compleixen enguany 18 anys com a reserves marines d'interès pesquer, una protecció que ha permès quadruplicar la quantitat de peixos que viuen a la zona, segons les dades de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Amb 227 hectàrees, són de les reserves més petites de l'Arxipèlag (totes juntes sumen 63.700 hectàrees). Malgrat això, desperten l'interès pels resultats de la recuperació i la productivitat. Sobretot a l'Illa del Toro, que és el principal punt calent, perquè té la més alta concentració de biomassa.

Avui en dia, el mar és com un compte corrent del qual tothom treu diners, però ningú hi fa cap dipòsit. Traiem peixos del mar més ràpidament del que es poden reproduir, de manera que el vuitanta per cent de les poblacions d’espècies comercials estan sobrepescades. A més, les emissions de carboni estan escalfant i acidificant el mar, fet que provoca la mort de coralls i molts altres animals marins. I això sense comptar la contaminació creixent, en particular per plàstics. La mort del mar tindrà conseqüències dramàtiques per a la humanitat, inclosa la persistència de la nostra civilització tal com la coneixem.

Va ser el primer parc natural marítimo-terrestre que es va crear a Catalunya, el 1998. Però, malgrat que han passat 24 anys, encara no s’ha redactat el pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Cap de Creus, que ha de delimitar quines activitats estaran permeses i quines no, i en quines condicions. La Generalitat preveu que l’estiu vinent ja s'apliqui la nova normativa, i experts com el professor de biologia de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu creuen que ajudarà a preservar els seus grans valors naturals: “Si es gestiona bé, de manera que es pugui conservar, però també utilitzar-lo, és perfectament compatible la conservació amb els usos, si es fa de forma correcta”.

El paper de l’enviat especial de l’ONU per als Oceans, Peter Thompson, ha agafat més rellevància que mai aquest 2022, amb una agenda plena de cimeres clau per a la vida marina. Nascut a les illes Fiji, Thompson entén bé els riscos que genera en el mar l’emergència climàtica. De fet, diu, està molt preocupat pels seus nets. Al seu cap, diu, amenaces com la sobrepesca o la contaminació “es poden resoldre amb una bona gestió”, però hi ha impactes de la crisi climàtica que, “fins i tot si ho fem tot bé i aturem les emissions demà, els oceans les seguirien patint durant centenars d’anys”.

El gegant del mar

Tot en aquest animal és gegantí. Una balena blava pot arribar a pesar fins a 180 tones. Això equival a més de 30 elefants! Pel que fa a la llargada, hi ha exemplars que superen els 30 metres de llarg (més o menys l’equivalent a tres autobusos). l el seu cor és més gran que tu: te l’has d’imaginar de la mida d’un cotxe petit.

]]>

Abans, fa 30 o 40 anys, passava només de tant en tant. Ara la freqüència és gairebé anual i pràcticament arreu del món. Les onades de calor també afecten mars i oceans. I ho fan d’una manera que ja està canviant les condicions dels hàbitats marins tal com els coneixem. No és només que les altes temperatures afavoreixin l’entrada d’espècies invasores o d’altres que substitueixen les autòctones, sinó que provoquen la reducció de biodiversitat a passes gegantines. Els esculls de corall, siguin tropicals o en qualsevol altra zona del planeta, han disparat l'última alarma. L’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall, a les costes australianes, i la degradació dels coralls a la Mediterrània, són els signes més evidents d’una de les grans amenaces per a la biodiversitat marina.

]]>