"Fill de la gran puta! Mira el que ha fet perquè no l’escridassem, el pocavergonya! Cabronàs!", diu indignada una senyora que constata la impossibilitat d’acostar-se a la plaça de Neptuno, on hi ha instal·lada la tribuna reial. "Relaxa’t, va...", la intenta tranquil·litzar el seu marit. Uns metres per sota del Congrés de Diputats ja hi ha unes tanques que impedeixen el pas, per a lamentació dels que volen acostar-se a la zona on arribaran les autoritats. El canvi d’ubicació de la desfilada militar es converteix en la nota dominant de la jornada: sempre s’havia celebrat al passeig de la Castellana, amb la possibilitat de veure de prop la tribuna reial, però aquesta vegada aquest espai queda blindat i reservat per a les autoritats i els mitjans de comunicació acreditats.

"De veritat a la gent li agrada això?", pregunta una noia a la seva amiga mentre intenten fer-se un lloc entre la multitud que puja les escales de la parada de metro de Nuevos Ministerios, una de les que queden a prop de la plaça de Lima. Allà, a les onze del matí en punt ha de començar la tradicional desfilada militar que ha de recórrer tot el passeig de la Castellana, aquest any ja sense cap restricció per la pandèmia: hi desfilen més de 4.000 efectius militars, 150 vehicles i 84 aeronaus, i també la cabra de la Legió.

El coronel en cap de la zona de la Guàrdia Civil, Alejandro Hernández Mosquera, ha reivindicat aquest dimecres l'èxit de l'operatiu especial desenvolupat durant la temporada turística amb la lluita contra el crim i el narcotràfic. La Guàrdia Civil ha celebrat aquest dimecres la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, patrona del cos, amb un acte a la Comandància de Palma presidit per Hernández Mosquera i la delegada del govern, Aina Calvo, i amb la presència d'altres autoritats, com el batle de Palma, José Hila; la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i representants del Govern.

Si hi havia una imatge que deixaven cada any els tradicionals actes institucionals del 12 d'octubre era la dels representants dels tres poders de l'Estat junts. Aquest dimecres, però, hi ha faltat un: el poder judicial. L'encara president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, no ha assistit a la desfilada militar després que diumenge anunciés que abandonaria el càrrec per culpa del bloqueig que arrossega des de fa més de quatre anys l'òrgan judicial. Aquest dimecres, de fet, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat la seva renúncia. El CGPJ no ha enviat ningú per substituir-lo en els actes institucionals i, per primera vegada, la institució no ha tingut el seu màxim representant ni en la desfilada militar ni tampoc en la tradicional recepció al palau reial. El que no ha canviat respecte a l'any passat ha estat la xiulada que s'ha endut una vegada més el president espanyol, Pedro Sánchez, per part del públic que s'ha desplaçat fins al passeig de la Castellana. Li han cridat "traïdor" i li han demanat la dimissió.

Més de 2.200 persones segons la Guàrdia Urbana –entre 50.000 i 60.000 segons els organitzadors- s'han manifestat aquest 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, al centre de Barcelona amb el lema "Més Espanya, més espanyol". Una davallada d'assistència que segueix la tendència a la baixa dels darrers anys i és significativa si es compara amb els 65.000 manifestants del 2017. A la concentració majoritària convocada per l'entitat Catalunya Suma s'hi han afegit representants de Vox, el PP, Ciutadans i Valents i del conjunt de l'associacionisme civil. L'ambient de la concentració, que ha recorregut el passeig de Gràcia i ha acabat a la plaça de Catalunya, ha estat tranquil i les proclames seguien la litúrgia de cada any: "Puigdemont a presó", "Espanya una i no 51", "Visca la Guàrdia Civil" i "Visca Crist Rei".

A Unides Podem ja li ha costat digerir un augment de gairebé el 26% del pressupost de defensa que, segons el que va anunciar inicialment la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ascendia als 12.317 milions d'euros. Els números, ja publicats de manera segregada per ministeris i capítols, revelen que la despesa vinculada al sector militar és, però, sensiblement superior. Recollint els criteris que el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ja va fer servir per analitzar els comptes del 2022, el resultat és que hi ha pressupostats 24.058 milions d'euros en diferents qüestions relacionades amb la defensa, segons ha pogut comprovar l'ARA. És el doble del que s'ha comunicat. El més significatiu són 1.601 milions previstos com a inversió en innovació tecnològica al sector de la defensa, una partida inclosa en el pressupost del ministeri d'Indústria. Aquesta inversió en R+D militar l'any passat va ser de 708 milions, de manera que l'increment per al 2023 és d'un 126%.

Amb els contagis a la baixa i amb cada vegada menys restriccions, el 12 d'octubre ha intentat recuperar aquest dimarts la fesomia prepandèmia. Ha tornat la tradicional desfilada militar al passeig de la Castellana de Madrid i la també habitual recepció dels reis al Palacio Real. Dos actes institucionals que han servit un cop més de termòmetre de la situació política i per certificar que la guerra de la dreta contra el govern espanyol continua oberta. Els xiulets del públic de la Castellana contra el president Pedro Sánchez n'han sigut una prova. L'altra, el nul contacte que han mantingut el cap de l'executiu i el cap de l'oposició, Pablo Casado, tant en públic com en privat, en els actes del Dia de la Hispanitat.

El 1892, 400 anys després que Cristòfor Colom posés els peus a Amèrica, va ser la primera vegada que es va marcar el 12 d’octubre al calendari com la festa nacional d’Espanya. La tria es va consolidar amb la restauració de la democràcia, després que durant el franquisme aquesta festa hagués passat a un segon pla perquè el règim havia potenciat la data del 18 de juliol. El decret llei del 1987 justificava l’elecció del 12 d’octubre pel fet que “simbolitza l’efemèride històrica” en què Espanya “inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. La colonització del continent americà va suposar un abans i un després en la història de la humanitat però, com tots els esdeveniments històrics, té llums i ombres.

Fa un parell de setmanes, la convenció del PP evidencià fins a l’extrem que, en el discurs de la dreta espanyola, l’ultranacionalisme monoidentitari i excloent va de bracet amb una defensa abrandada i antiindigenista de la “hispanitat”; són les dues cares de la mateixa moneda, la doble projecció –cap endins i cap enfora– d’un mateix complex. Un complex que sembla de superioritat i, en rigor, és d’inferioritat.

Sense desfilada militar a la Castellana i amb una cerimònia freda i austera en la qual la distància forçada per la pandèmia ha reflectit perfectament la tensió institucional que es viu aquests dies a Madrid. El 12-O ha tingut enguany un perfil baix, però a la recepció de Felip VI al pati de l'armeria del Palau Reial l'atenció estava posada en les múltiples tibantors que hi havia entre els uns i els altres. Entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso, entre Pablo Iglesias i Carlos Lesmes, i entre el mateix monarca i el govern espanyol. La monarquia està més que mai en qüestió, en gran part per la fugida del rei emèrit als Emirats Àrabs i les acusacions de la seva examant que Felip VI s'havia beneficiat dels negocis del pare. I aquesta situació està polaritzant encara més la vida política madrilenya. El rei s'està convertint també allà en una figura de part, defensada de manera histriònica per PP i Vox, i això l'està convertint cada cop més en un símbol de l'extrema dreta i no tant en un representant de l'Espanya constitucionalista.

Com si fossin les cares d'una mateixa moneda, aquest migdia hi ha hagut dues protestes de l'extrema dreta paral·leles, una a cada costat del monument a Colom. Si fins ara aquestes entitats extremistes tenien per costum concentrar-se cada 12 d'Octubre a Montjuïc, enguany s'han exhibit sense complexos al bell mig de Barcelona. Crits de "Visca Franco", "Visca Hitler" i "Mort al separatista" s'han sentit en un costat del monument, on ultres del Front Nacional Identitari han cremat estelades i fotografies de Carles Puigdemont tot fent salutacions feixistes.

Felip VI ha presidit aquest dilluns la desfilada militar més inusual –com a conseqüència de la pandèmia no s'ha fet la desfilada militar al passeig de la Castellana i s'ha traslladat a la plaça de l'Armeria al Palau Reial de Madrid–, però també la més tensa políticament. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat una freda salutació amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, pocs dies després de la imposició de l'estat d'alarma derivat del xoc per la gestió del coronavirus. La mascareta ha impedit intuir converses i expressions facials el dia que els ministres Pablo Iglesias i Alberto Garzón han tornat a coincidir amb el monarca en la seva primera presència a l'acte del 12 d'Octubre, després de les dures crítiques per l'episodi de la seva absència a l'acte de lliurament de despatxos judicials a Barcelona. Un 12-O també marcat per la campanya a les xarxes socials impulsada per la plataforma Libres e iguales, que ha aplegat diversos personatges del món de la dreta política i la cultura sota un mateix lema: "Visca el rei".

Històricament, el 12 d’octubre ha passat a Catalunya sense ni pena ni glòria. Amb més o menys indiferència en funció del govern que ha regit a l’Estat. Fins fa vuit anys, quan l’unionisme va triar el Dia de la Hispanitat per reivindicar-se al carrer. L’entitat Espanya i Catalans va organitzar l’any 2012 la primera manifestació a Barcelona amb l’objectiu de contrarestar la massiva mobilització que l’independentisme havia protagonitzat aquell 11 de setembre. La convocatòria, però, va quedar molt lluny de fer ombra a un moviment independentista que començava a fer del carrer la seva millor arma. Malgrat tot, els partidaris de la unitat d’Espanya no van tirar la tovallola i des de llavors han convertit el 12-O en la seva pròpia reivindicació de la identitat espanyola. Aquest any serà el primer cop en vuit anys que la plaça Catalunya de Barcelona no serà l’escenari de la mobilització unionista, sinó que la convocatòria d’avui consisteix en una marxa de vehicles per intentar adaptar-se a les mesures sanitàries del covid-19.