L’Espanyol de Manolo González continua avançant amb velocitat de creuer cap a la salvació. La visita del Getafe era una data assenyalada per assolir la permanència i els blanc-i-blaus es van saber imposar a la baixa de Puado i a la duresa del rival -que s’acabaria quedant amb deu per l’expulsió d’Uche- per sumar una victòria vitalícia (1-0) gràcies a un solitari gol de Kumbulla.

El primer regal que va rebre Ramon Terrats (Barcelona, 2000) en néixer va ser un carnet de l’Espanyol. Només tenia unes hores de vida quan el seu tiet, José Luis, va fer-lo abonat del club. Vint-i-quatre anys després, el barceloní, soci 6.031 de l’Espanyol, és un dels principals arguments del Getafe de José Bordalás, que té més a prop les posicions que donen accés a Europa, només quatre punts, que no pas el descens, a deu. Els madrilenys, gairebé salvats, visitaran un RCDE Stadium que vol allargar la dolça ressaca d’un Espanyol que, després de guanyar a Vallecas i Balaídos, vol deixar encarrilada la permanència aquest divendres (21 h, DAZN).

El Girona s'ha passat tota la setmana treballant amb un únic objectiu. Només havia d'evitar una cosa. Només una. Doncs la feina li va durar tres minuts, temps suficient perquè Krejci s'emboliqués i facilités que el Getafe s'avancés en el marcador. A partir de llavors, a la falta d'idees d'uns s'hi va sumar la fe cega a aconseguir que es jugués el mínim possible dels altres. "Esto es fútbol, papá", que diuen (1-2).

La teranyina del Getafe va treure de polleguera un Barça que ho va intentar però que no se'n va sortir per sumar els tres punts al Coliseum Alfonso Pérez. Malgrat que dimarts l'equip té un duel de Champions contra el Benfica, Hansi Flick va treure el seu onze de gala per visitar el conjunt més incòmode de la Lliga. No n'hi va haver prou. A Getafe no s'hi juga a futbol; a Getafe s'hi va a lliurar una batalla i els blaugranes, per quarta temporada consecutiva, no van poder passar de l'empat (1-1). No sumar els tres punts fa mal, perquè suposa no aprofitar l'ensopegada de l'Atlètic de Madrid a Leganés (1-0) i permet al Reial Madrid la possibilitat d'escapar-se a set punts si superen el Las Palmas aquest diumenge al Bernabéu.

Ser un equip massa tendre, a Primera, acostuma a comportar més disgustos que alegries. L’Espanyol va evidenciar a Getafe per què és el segon equip més golejat de Primera i el cinquè menys golejador. Els blanc-i-blaus van tancar al Coliseum (1-0) una setmana negra, no només per l’eliminació de la Copa a mans del Barbastre, sinó també, i sobretot, perquè veuen com se’ls escapa a 3 punts un rival directe per la permanència. El desastre segueix.

És inexplicable el que li està passant al Girona en l'apartat mèdic. Una desena de baixes dia sí, dia també, a les quals es va sumar Krejci, a última hora. Ni Gazzaniga s'estalvia el tràngol: l'argentí va entrar en pànic quan, refusant una pilota, en una acció que al llarg de la seva trajectòria deu haver repetit milers i milers de vegades, va estar a punt de trencar-se. Ara com ara, ningú que vesteixi la samarreta blanc-i-vermella està lliure de ser el pròxim a caure. I conviure en aquestes condicions, psicològicament, és terrible. L'equip es va aïllar de totes les circumstàncies negatives que l'envoltaven i va obtenir un triomf molt necessari a Getafe, gràcies a un gol de Yangel Herrera (0-1).

Cada temporada és el mateix, quan toca anar a Getafe. Partit aspre, amb interrupcions, poques ocasions i frustració final. El guió no canvia, any rere any. De fet, el Girona tan sols hi ha guanyat un cop en tota la seva història. Avui no ha sigut l'excepció: quarta derrota consecutiva a domicili (1-0), un fet que provoca que pugui perdre el segon lloc de la classificació, si el Barça fa la feina al Cívitas Metropolitano.

L'Espanyol segueix patint. A la Copa tampoc arriben les alegries que no es troben a la Lliga, on el repte és no despenjar-se de la part alta. L'equip d'Ivan Ramis ha caigut eliminat a la Copa del Rei davant el Getafe, per culpa d'un gol de Luis Milla a tres minuts per al final. Era un partit que semblava destinat a la pròrroga, fins a la bonica jugada dels madrilenys. La resta ha costat d'empassar. Ferm en defensa, l'equip català ha recuperat ritme competitiu i per moments, semblava una mica millor que un rival de Primera. Però no ha servit per donar alegries als aficionats locals, més enllà de veure com creix el porter Joan García o els bons minuts de joves com Ian Forns.

Va ser un brasiler de dinou anys, nascut a Belo Horizonte i captat pel City Football Group qui va trencar la monotonia a Montilivi abans que aparegués el de sempre. El seu nom és Sávio Moreira de Oliveira, però el coneixen com a Savinho. Situat al vèrtex esquerre ofensiu plantejat per Míchel, ni la duresa dels futbolistes del Getafe va intimidar-lo. En mitja hora, els madrilenys havien vist quatre grogues, inclòs el tècnic Bordalás, a qui l'estadi li va dedicar càntics irònicament. En aquest període de temps, a banda d'intentar buscar-li les pessigolles als seus contraris, desafiant-los amb incomptables desequilibris individuals, Savinho va tenir l'encert de posar-li un caramel a Yangel Herrera que el veneçolà no va dubtar en enviar al fons de la xarxa. Va ser el primer dels tres gols que va marcar el Girona, que va sentir-se al paradís (3-0).

Els pares que volen espantar els seus fills amb contes d’una nit d’estiu els poden parlar de Getafe. Que desagradable, jugar aquí. Quin fangar, quin camp de mines on el Barça ensopega un cop i un altre. L’equip de Xavi, expulsat per protestar un arbitratge desastrós a la segona part, va estrenar-se a la Lliga deixant escapar dos punts en un estadi on no marca des de l'any 2019 (0-0). Un empat i gràcies en un partit on el Getafe va tenir barra lliure per fer faltes, mortificant un Barça al qual va faltar espurna en atac. I qui semblava tenir-ne, Raphinha, es va fer expulsar en una acció incomprensible. L’àrbitre, que no va xiular un penal en el darrer segon favorable al Barça, va ser dolent, i el rival, massa violent. Però el Barça també haurà de millorar, si vol ser campió de nou.

En el primer trimestre del 2023, a la societat, i també al futbol, encara hi ha comportaments racistes. Actituds que cal erradicar del tot. Fonts del vestidor gironí han confirmat a l'ARA que en el partit a Getafe de dissabte passat, el brasiler Reinier Jesús, migcampista blanc-i-vermell cedit pel Reial Madrid, va denunciar internament l'insult racista que li va dedicar el defensa uruguaià Damián Suárez. Concretament, explica que li va dir "mico". Els dos jugadors van protagonitzar una picabaralla dins del terreny de joc.

El Girona ha rebut avisos tota la setmana. Que si jugava fantàsticament bé, que si el gran triomf a la Catedral, que si encara tenia opcions de classificar-se per a les competicions europees, que si hi havia futbolistes que anirien a la selecció espanyola... Tot eren elogis, després de dues victòries consecutives que havien catapultat l'equip cap a una tranquil·litat fictícia. A Getafe, on es podia haver fet un pas de gegant cap a la permanència, l'únic i real objectiu de la temporada, contra tot un rival directe, ha patit una clatellada important: derrota per 3 a 2, alimentada en una primera part nefasta. "No ens hi podem posar només quan gairebé està tot perdut", ha dit Borja García al final del partit.

Qui pensava que l’Espanyol era mort s’equivocava de valent. Els blanc-i-blaus s’han posat guapos i han firmat dos gols preciosos per tornar a assaborir una victòria a la Lliga tres mesos després. Un triomf vital, no només per sortir del descens, sinó per creure en les possibilitats d’una plantilla que mereix més punts dels que té. La tercera victòria en aquesta competició ha arribat en un dels camps més inesperats, el Coliseum Alfonso Pérez (1-2), on els de Diego Martínez han completat un dels millors partits d’aquesta temporada. 

Montilivi es pessigava, incapaç de distingir entre realitat i ficció, preguntant-se si allò que veien els seus ulls era futbol de Primera. Estarà passant de veritat?, es deien. Els mòbils treien fum, al dos Gols, a Preferent i a Tribuna, on els aficionats gironins immortalitzaven el moment per poder dir, per sempre, que ells van formar part del primer segon dia. Que van ser-hi el dia de la golejada del Girona al Getafe (3-1). On, coses del destí, Cristhian Stuani, que tantes llàgrimes ha vessat per l’escut gironí, va ser l’autor del primer gol en el retorn a l’elit. El futbol estava en deute. La victòria la van completar un gol de Duarte en pròpia i una delícia de Taty Castellanos.

“L'hi dec gairebé tot per haver arribat fins aquí. Si vols fer el salt, has de tenir els teus propis mitjans per anar als entrenaments i als partits, i va haver-hi una època en què els meus pares treballaven i no podien fer-se'n càrrec. Llavors va aparèixer el meu avi. És ell qui em va portar a tot arreu”. Les paraules de Cristian Portugués, conegut futbolísticament com a Portu, narren l’emotiva relació viscuda amb Antonio Portugués. Una història que podria ser la de qualsevol net amb el seu avi. Habituats a cuidar amb tendresa les noves generacions, què faríem sense els avis? El jugador del Getafe, història viva del Girona, torna a Montilivi (22 h, Movistar LaLiga), on el club gironí buscarà el primer triomf del curs després de caure en l’estrena a València. Podrien tenir minuts els darrers dos fitxatges, Javi Hernández i Reinier.

Els gols ho curen gairebé tot, en el futbol. Els necessitava de valent un Espanyol que s’ha llepat les ferides firmant el primer triomf a la Lliga aquest 2022 davant el Getafe de Quique Sánchez Flores (2-0). Una victòria alliberadora, després de set entrebancs, que allunya l’Espanyol a 10 punts del descens. Respira una mica el conjunt de Vicente Moreno, que ha hagut de sentir alguns xiulets abans del principi del partit. Però l’afició blanc-i-blava ha fet costat a l’equip. “Junts lluitem. Recuperem l’orgull”, apuntava la grada d’animació en una pancarta força explícita: continuaran donant suport a l'Espanyol, però a canvi li demanen competir com no ho va fer a La Ceràmica. 

L’Espanyol ha ressuscitat el cuer de Primera en una de les pitjors tardes de l’era Vicente Moreno. Amb una castanya de partit sota la cortina d’aigua del Coliseum Alfonso Pérez (2-1), els blanc-i-blaus s’han convertit en l’aspirina d’un necessitat Getafe, que ha sumat la primera victòria d’aquesta Lliga. Sense bon joc ni els gols d'RDT, la primera victòria visitant seguirà sense arribar.

L’Espanyol es retrobarà aquest diumenge al Coliseum Alfonso Pérez (18.30 h, M. LaLiga) amb la que va ser la primera gran aposta esportiva de Chen Yansheng com a propietari i president blanc-i-blau: Quique Sánchez Flores. Actualment al capdavant del Getafe, un dels dos únics equips que encara no han guanyat cap partit en aquesta Lliga, buscarà acostar-se a les posicions de permanència contra un Espanyol que vol continuar puntuant per cinquena jornada consecutiva.

L’eufòria del debut contra la Reial Societat s’ha esvaït del tot. El barcelonisme es mossega les ungles i es pregunta cap on camina el seu equip. Contra el Getafe, Koeman va jugar amb foc, tot i que va tenir la sort de tenir al seu equip Memphis, el seu compatriota. L’home que està disposat a tot per convertir-se en el nou amor d’una afició una mica òrfena. Òrfena de bon joc, de lideratge a la gespa. Al final, el millor va ser el resultat contra un Getafe que va fer caure gotes de suor freda per l’esquena dels aficionats del Barça (2-1).

Lionel Messi ens mostra el camí. Apòstol del bon joc i profeta del gols, l’argentí no en té prou amb la Copa del Rei i també vol alçar la Lliga. Messi és així, un home que mai en té prou, capaç de fer els seus sermons un dijous a les 11 de la nit contra el Getafe (5-2 ). Com si volgués posar a prova els seus fidels i evitar que, en lloc de fer el ronso al sofà, estiguin atents, ja que és capaç de fer de les seves en qualsevol moment. A mesura que avança la temporada, Messi sembla més feliç. Aquella cara de nen enfadat que tenia quan, en xancletes, explicava per quina raó havia enviat un burofax demanant marxar del club ha donat pas a un rostre amb els ulls ben vius, plens de vida. Juga tan bé que el Barça va relaxar-se a la segona part pensant que ja havia enllestit la feina. I li va tocar acabar patint una mica.