El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha garantit aquest dimecres que la filologia catalana no perilla. Després de l'alarma generada pels dos decrets que prepara el ministeri per desplegar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que posaven en risc la filologia catalana, però també la basca o la gallega, a les facultats, Subirats ha mogut fitxa per intentar revertir la situació. L'objectiu del ministeri és reduir el que fins ara s'anomenaven àrees de coneixement i que ara passaran a ser àmbits de coneixement. En el primer decret, però, la filologia catalana, la basca i la gallega quedaven dins de l'àmbit de la filologia hispànica, les llengües modernes i les seves literatures, cosa que les deixava en un segon pla i també tenia efectes sobre el professorat. Ara el ministeri rectifica i l'àmbit de coneixement que es crearà serà el de filologies, on s'incorporarien la catalana, la basca i la gallega al mateix nivell que la hispànica.

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha pogut rematar la feina del seu antecessor, Manuel Castells, i tirar endavant definitivament la llei orgànica del sistema universitari (Losu) per 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat), 157 en contra (PP; Vox, Cs, CUP i BNG) i 8 abstencions (Junts i Bildu). La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari –preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030– i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. Però també incomoda alguns estudis molt pràctics, com ara medicina o arquitectura, per la limitació de la docència dels professors associats. "Tinc la convicció que aquesta llei permet a les universitats afrontar amb garanties d'èxit els reptes d'aquest canvi d'època", ha explicat avui Subirats en el debat al Congrés. Quines són les claus de la nova norma?

Fa dos anys que es va començar a impulsar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) sota la batuta del llavors ministre Manuel Castells, però ha estat el seu successor, Joan Subirats, qui ha acabat tirant endavant un text molt esperat (i discutit) al sector. La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari -preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030- i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. "La llei pretén contribuir a la manera com el sistema universitari encara els pròxims 20 anys", ha explicat aquest dimecres Subirats en el debat al Congrés.

Joaquim Nadal (Girona, 1948) és el conseller d'Universitats i Recerca des de la remodelació del Govern amb la sortida de Junts. Veterà en la política, ha estat a l'executiu de tres presidents de la Generalitat: els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla i, ara, amb el republicà Pere Aragonès.

Joan Subirats va ser durant molts anys catedràtic de ciències polítiques; després tinent d’alcaldia de Cultura, Ciència i Educació de l’Ajuntament de Barcelona, i des de fa cinc mesos és ministre d'Universitats.

Esther Vera entrevista Joan Subirats, ministre d'Universitats

Després de setmanes de negociació amb universitats i partits polítics, l'anomenada llei Castells s'ha convertit en la llei Subirats, un text personalitzat sota la batuta de l'actual ministre d'Universitats, Joan Subirats, que simplifica el que va heretar del seu predecessor, Manuel Castells. El resultat és la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que parteix de la base que "el sistema ha de ser igual [per a les universitats], però ha de reconèixer la diversitat", ha dit Subirats: "Respon a l'autonomia de les universitats". El text anterior havia estat sota el punt de mira precisament perquè era molt "rígid" a ulls dels rectors de les universitats, i perquè "limitava" els drets estudiantils, segons els alumnes.

No és ni una dimissió, ni una jubilació, insistia dimarts Joan Subirats quan explicava que deixava els seus càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona. No és una dimissió perquè aquesta paraula sempre va associada a desacords, conflictes, transfuguismes o ambicions. No és una jubilació perquè això suposaria abandonar el compromís i el vincle amb el seu projecte polític. Però tècnicament, Subirats dimiteix i es jubila: una notícia important.

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una tercera partida de 6,19 milions d'euros d'ajuda al teixit cultural, educatiu i científic. Aquests 6,19 milions d'euros se sumen als 3,5 milions que ja havia aprovat. "Hem aprovat vuit noves mesures que aniran destinades a espais que fins ara no havien tingut ajuda i són més específiques i més individualitzades", ha dit el tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats. Alguns dels que es beneficiaran d'aquestes noves ajudes seran els artistes visuals i els compositors. Subirats creu que enguany "no té sentit" mantenir els premis Ciutat de Barcelona, que es reconvertiran en beques i ajudes a la creació. Hi haurà 225 beques i els imports podran ser de 10.000 euros per beca-projecte i de 6.000 euros per beca de suport a la creació. Per tant, la tradicional entrega dels premis a 18 persones, que es fa al febrer, es convertirà en una entrega de beques als 225 creadors escollits.

No hi ha diferència quan es tracta de valorar la cultura entre els barris que concentren les rendes més baixes i els que tenen les més altes. La gran majoria de la població entrevistada (un 72,7%) considera les arts i la cultura fonamentals per a la societat. Però tot canvia quan es tracta de consumir o practicar la cultura convencional amb certa freqüència. L'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) va fer fa un any una enquesta (aquí la teniu completa) entre 1.650 persones de 21 barris de la ciutat, amb l'objectiu que li servís d'eina a l'hora de millorar les oportunitats i els drets culturals.

Tot just 14 mesos després d’assumir el càrrec, el comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, encara la recta final del mandat amb l’èxit recent de la Biennal Ciutat i Ciència i alhora enmig d’una guerra oberta per la disputa entre el Macba i el departament de Salut per la capella de la Misericòrdia, que l’un vol per a la seva ampliació i l’altre per fer-hi el CAP del Raval Nord. Un conflicte en el qual l’Ajuntament ha tingut un paper decisiu en l’origen i en la possible solució.

“Els premis als editors en realitat els guanyen els autors del seu catàleg –deia ahir Jorge Herralde, fundador i ànima d’Anagrama, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat d’amics, coneguts i admiradors–. Els has intentat publicar de la millor manera possible i els has promocionat de manera incansable. Un últim punt que va inclòs al lot és pasturar el seu ego”. Aquesta va ser una de les úniques notes humorístiques que Herralde va deixar escapar durant el breu discurs de recepció de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona, potser per la solemnitat de l’acte, o en part també a causa de la boira política, que en ple judici al Tribunal Suprem de Madrid entenebria una mica l’ambient. Es trobava a faltar, per exemple, la consellera de Cultura, Laura Borràs, que tenia sessió al Parlament i en lloc seu hi havia enviat el secretari general, Francesc Vilaró.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort aquest dimarts de l'historiador Josep Fontana als 86 anys. "El país perd una ment lúcida i un historiador de primer ordre", ha expressat Torra a Twitter. També el president del Parlament, Roger Torrent, ha recordat Fontana com un "gran referent acadèmic" i un "exemple de la funció social de l'historiador". "Perdem una veu sàvia i compromesa. Que la terra et sigui lleu", ha conclòs Torrent.

Judith Butler, Richard Sennett, Xavier Antich, Simona Levi, César Rendueles, Alfred Brendel, Georges Didi-Huberman, Evgeny Morozov i Renata Ávila són algunes de les persones participaran en la primera Biennal de Pensament, 'Ciutat Oberta', organitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració d’altres institucions, entitats i col·lectius i que se celebrarà en diferents espais de la ciutat del 15 al 21 d’octubre. Aquesta serà la setmana que aplegarà el gruix d’una programació que tindrà continuïtat fins al desembre.

El disputat pavelló de Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona, que l'Ajuntament havia anunciat que serviria per a grans exposicions temporals mentre que la conselleria de Cultura el volia per ampliar el MNAC, servirà per a tot: acollirà l'ampliació del Museu Nacional amb l'objectiu de facilitar l'accés del públic al centre, però també hi haurà una altra part de l'espai que es destinarà a exposicions dels museus que hi ha a la mateixa muntanya, com la Fundació Miró, el CaixaForum i la Fundació Mies van der Rohe. Es reorienta, per tant, el projecte anunciat per Jaume Collboni fa un any, que volia obrir l'espai a tots els museus bàsicament per acollir-hi mostres temporals a partir del curs 2018-19. L'altre pavelló que pertany a la Fira, el d'Alfons XIII, es destinarà segons preveu el Pla de Museus, al Museu d'Història de Catalunya. S'enterra així definitivament l'aspiració de l'Esplanada dels Museus, un projecte faraònic que requeria una important inversió econòmica.

El problema d’un debat amb un catedràtic d’universitat expert en polítiques públiques pot ser que no aterri mai a la difícil i complexa realitat. El comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, en la conferència que va oferir ahir al Cercle de Cultura va esquivar força bé el perill. Utilitzant símils bèl·lics va assegurar que vol “torpedinar” l’arquitectura rígida i llunyana de l’administració per promoure polítiques culturals més descentralitzades, més pròximes i menys homogènies. De fet, va citar concretament programes com En Residència (que porta projectes artístics als instituts) o Vozes i Cabal Musical (que treballen en la integració a través de la música).

Joan Subirats (Barcelona, 1951) s’estrena com a comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i té menys d’un any i mig per consolidar o redreçar les accions dels seus predecessors, Berta Sureda i Jaume Collboni.