L'associació Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què adverteix que cap tribunal espanyol ha acceptat investigar com a tortures l'agressió d'un vigilant del metro a un adolescent l'any 2022. Ara per ara, el vigilant està absolt del delicte de lesions lleus pel qual va ser jutjat. Malgrat que l'escena va quedar enregistrada en vídeo, la magistrada va valorar que no hi havia prou proves i les lesions que tenia el menor es van atribuir a una conseqüència d'haver-lo reduït després de posar-se violent, d'acord amb la versió de la defensa del vigilant.

En els últims dos anys a l'Estat s'han denunciat nou casos en què moviments socials havien detectat la infiltració de policies nacionals entre les seves files. A Barcelona se'n van denunciar dos en menys de sis mesos de diferència. Un dels policies era D.H.P., que va arribar a la ciutat el maig del 2020, es va acostar al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, a Sant Andreu, i es va convertir en un habitual a assemblees i concerts. Es va guanyar la confiança de l'entorn fins al punt que va mantenir relacions sexuals i sentimentals amb vuit activistes. En descobrir l'engany, les dones es van querellar per agressió sexual, un delicte contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. El jutge que va rebre la denúncia va arxivar el cas a petició de la Fiscalia, però les acusacions hi van insistir presentant un recurs. Ara, l'Audiència de Barcelona ha tornat a tancar la porta a investigar el cas assegurant que no veu delicte en l'actuació del policia infiltrat. Una decisió que les activistes, representades per advocades d'Irídia i la CGT, ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem perquè segueixi indagant.

"M'amenaçaven de pegar a la meva germana si no parlava i em feien mirar per una finestreta i veure com li pegaven. Jo sabia que ella era més dura que jo i que no parlaria. Vam estar tancats 32 dies a Via Laietana", explica Pepus Ferrándiz. El Pepus i la Maribel són germans bessons i tenien tan sols 17 anys quan els van detenir. Els van torturar de totes les maneres possibles i, després de 32 dies als calabossos de Via Laietana, els van enviar a la presó. El Pepus va estar a la Model durant 13 mesos, els mateixos que la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat, on les monges de la Cruzada Evangélica la van sotmetre a un nou calvari d'adoctrinament moral i càstigs. Ara, més de 50 anys després, els germans tenen l'oportunitat de querellar-se contra els policies que els van torturar: Vicente Juan Creix, Rafael Núñez Valverde, Genuino Nicolás Navales i Atilano del Valle.

La Llotja de Mar de Barcelona va ser l'escenari escollit per Pedro Sánchez per intentar vendre una imatge de normalitat poc més d'un any després del referèndum de l'1 d'Octubre. El 21 de desembre del 2018 el consell de ministres es va reunir en aquest espai, el primer cop que ho feia a Catalunya des de la restauració de la democràcia. Amb el Procés a flor de pell, presos polítics i el record recent del 155, els carrers van bullir (no només els de Barcelona) per rebutjar la presència de l'executiu espanyol a Catalunya. En aquest context, algunes protestes van acabar amb aldarulls, i van requerir un fort dispositiu d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra. A les 14 hores, quan ja havia acabat el consell de ministres, les manifestacions continuaven en diversos punts, entre ells al carrer de la Fusteria, a tocar de la Llotja de Mar.

Entre el 2009 i el 2012 i entre el 2015 i el 2018 es van registrar 2.854 processos a la Policia Nacional vinculats a tortures, maltractaments o denegació de garanties a detinguts, però només 26, el 0,9%, van acabar en sanció; 2.481 ni tan sols es van incoar. En els mateixos períodes, a la Guàrdia Civil n'hi va haver 2.084 i només 9 (0,4%) van acabar en sanció; 2.074 no es van incoar. Pel que fa als Mossos d'Esquadra, cada any es publica informació sobre sancions, però no s'especifica si tenen a veure amb actuacions abusives. En el cas de l'Ertzaintza se sap que el 2021 es van tramitar 281 queixes per tortures o maltractaments, però no quantes van acabar en sanció. Aquestes dades resumeixen la falta de transparència i control intern de l'ús de la força o les actuacions discriminatòries que es produeixen als cossos policials de l'estat espanyol, una circumstància que, segons associacions en defensa dels drets humans, deriva en impunitat.

“L’impacte de la bala de goma va truncar la meva vida”, explica Ester Quintana, a qui van rebentar un ull en la vaga general del 2012 a Barcelona. Li han hagut de fer sis operacions a la cara, ha necessitat “molta força de voluntat” per l’afectació psicològica que també li va causar la lesió però mai ha sabut quin mosso d’esquadra li va disparar: van absoldre els dos agents investigats perquè no se sabia determinar. Aquesta falta de condemna no és una excepció. Segons un estudi d’Irídia i Novact que enumera les víctimes d’aquesta arma, no hi ha cap agent escopeter condemnat per cap de les 40 persones lesionades amb pilotes de goma disparades pels cossos policials els últims 20 anys a Espanya.

14 d'octubre del 2019. Fa un any les elevades condemnes de la sentència del Procés van inundar de protestes ciutadanes el país, que es va blindar amb un fort dispositiu conjunt de Mossos d'Esquadra i Policia Nacional. Més de 600 persones van resultar ferides –una cinquantena de les quals per l'impacte d'un projectil policial– i es van produir més de 200 detencions. Dotze mesos després, segons fonts de la policia catalana, hi ha 13 causes judicials obertes amb 37 agents investigats (entre mossos d'esquadra i policies nacionals) per la contundent actuació contra els manifestants a tot Catalunya. L'entitat Irídia, que va presentar una trentena de denúncies en representació dels lesionats, porta alguns dels casos més greus, en els quals hi ha 16 mossos d'esquadra i tres policies nacionals investigats.

Òmnium Cultural renova les xifres de l'onada repressiva contra el Procés. L'entitat que presideix Jordi Cuixart ha denunciat aquest dimarts que, des de la protesta al departament d'Economia el 20 de setembre del 2017, un total de 2.500 persones han estat represaliades per defensar l'autodeterminació o mobilitzar-se contra el judici i la sentència del Procés. Una xifra que "escandalitza", segons ha afirmat Marcel Mauri, vicepresident de l'organització, que considera que no hi ha precedents d'aquesta situació des del franquisme. Òmnium, amb tot, reclama que en el diàleg entre Catalunya i Espanya que podria derivar de les converses ERC-PSOE s'abordi també la fi de la repressió, tal com defensen els republicans.

"El judici [de l'1-O] ha de ser un moment de palanca, mobilització i denúncia de la vulneració de drets i llibertats al nostre país i a la nostra ciutat". El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha explicat que aquesta és una de les conclusions de les jornades fetes a l'antiga presó Model pel primer aniversari de l'1 d'Octubre. Segons Asens, el bloc de gent que l'1-O va defensar els col·legis i es va mobilitzar "s'ha d'eixamplar, ha de ser més fort i ha de tornar a sortir al carrer a denunciar el que representa el judici". El tinent d'alcalde ha avançat que el consistori i les entitats que han organitzat les jornades volen continuar treballant "per crear un front antirepressiu i democràtic al més ampli possible, que interpel·li la societat catalana i espanyola, i serveixi per trobar una solució democràtica i política".

La Guàrdia Civil fa de manera sistemàtica deportacions en calent a les aigües entre Espanya i el Marroc, una pràctica il·legal segons el dret internacional. Ho ha constatat el primer informe sobre vulneracions de drets humans a la frontera entre Espanya i el Marroc, que han presentat aquest dimecres Irídia, Novact i Fotomovimiento, tres entitats de defensa dels drets humans, que denuncien un total de 1.798 morts entre aquests dos països des del 2010.