“Estava esgotada i vaig decidir deixar d’estar-hi abans d’entrar dins la roda de la docència definitivament. Ara som molt més feliç i estic agraïda d’haver pensat que seria millor canviar de feina”. És el testimoni de Lida (nom fictici), una graduada en Filologia Catalana de 26 anys que, després d’un any d’haver fet de professora, va abandonar –confessa– esgotada per les característiques de la feina, per l’actitud dels estudiants i per les tasques que havia de fer i que la consumien durant les 24 hores del dia.

El terme comunitat de jubilats ens fa pensar en butaques, menjar massa cuinat i televisors encesos tot el dia. Aquesta imatge ha estat desmentida per Latitude Margaritaville, una comunitat que s'està creant en un poble de Carolina del Sud. “Hi va haver una festa de togues el cap de setmana passat”, explica Lynette, una resident. “Hi havia un grup en directe i va ser un veritable descontrol”. Barbie, una altra de les “ambaixadores” de la comunitat, compara la vida en aquest lloc amb “tornar a començar la universitat”. La gent, diu, “beu en el camí d'entrada, pren còctels a terra”. Molt probablement, a la festa de togues no només abundaven les disfresses. Aquests adults ja grans pertanyen a una generació que va experimentar amb el sexe, les drogues i el rock'n'roll. I, a l'arribar a una edat més avançada, no sembla que abandonin els seus vells hàbits.

Els baby boomers van néixer entre el 1946 i el 1964, i són la generació més afortunada de la història. La majoria de la generació, que suma 270 milions de persones als països rics, no ha lluitat en cap guerra. Alguns van veure en directe els Beatles. Es van criar durant una època de fort creixement econòmic. No tots són rics, però en termes agregats han acumulat una gran riquesa gràcies a una combinació de tipus d'interès decreixents, una disminució de la construcció de cases i ingressos elevats. Els boomers dels Estats Units, que són un 20% de la població del país, controlen un 52% de la riquesa, uns 76 bilions de dòlars.

Onze milions de pensionistes i un terç del pressupost de la Seguretat Social fan de la reforma de les pensions aprovada dijous passat un tema prou rellevant. L’objectiu és poder pagar les pensions dels pròxims 25 anys, que coincideixen amb la jubilació dels baby boomers. Una generació que ha donat moltes alegries –sobretot mentre ha cotitzat i consumit– però que darrerament s'ha d'ocupar d'avançar la gestió de la seva pròpia vellesa.

Avui toca pensions, puix s’han convertit en l’exemple més gràfic de l’emergent conflicte intergeneracional a Espanya (no l’únic), que s’intensificarà a mesura que augmenti l’explotació dels més joves per la resta de població, més ben protegida pels governs de torn.

Onze i vint-i-vuit minuts del matí. És dissabte i encara ets al llit, la nit va ser llarga i les responsabilitats de la vida moderna poden esperar. Sempre passa el mateix. Obres Instagram i a un pam del teu nas emergeixen desenes –centenars– de petits universos verticals. La teva amiga, enamorada com fa temps que no ho estava, ha compartit un vídeo de quinze segons del seu nou amor. Conscient que la càmera el grava, l’individu en qüestió aparca dissimuladament la tapa de formatge curat i torça el cap per tal que el seu perfil bo quedi enregistrat. Xerra una mica per naturalitzar la situació, però poc importa. En un rampell de postproducció primària, la teva amiga ha decidit enterrar les paraules amb el pertorbador Bright side dels Stay Homas. La seva vivència és una diapositiva de PowerPoint i tu ja vas per la següent. L’amic és en un concert, el conegut fa senderisme i el saludat ha compartit un mem. I tu ets al llit i el coixí fa pudor de suor. No t’aixeques, queden més regals: la noia amb qui comparties classe a primària està embarassada. Per anunciar-ho, progenitora i progenitor s’han fotografiat davant d’un mirall. Ella, com si fos un trofeu de pesca, subjecta l’ecografia reveladora. L’embrió no té dits però ja ha deixat empremta digital. Visca la ciència, suposo. I visca la tendresa: el teu professor d’autoescola, jubilat des de fa set anys, ha compartit una fotografia de la seva família. Al marge esquerre de la instantània s’hi intueix una aurèola vermellosa. No és la llum del capvespre. No és un filtre Mayfair. És la silueta del seu dit esclafant l’objectiu de la càmera del mòbil. Hora de llevar-se, els universos són (quasi) infinits. 

“Les diferències entre generacions i els conflictes entre elles han existit des de sempre. Ja a l’Antiga Mesopotàmia trobem registres d’aquests enfrontaments entre els més joves i els més grans”. Ho explica Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra, que destaca que Aristòtil també parlava d’aquests conflictes en alguna de les seves obres. “En totes les societats hi ha hagut aquesta bretxa, és normal”, diu, però avui en dia estem vivint un conflicte peculiar entre dues generacions que tenen contextos històrics, socials i econòmics molt diversos, gairebé antagònics. D’una banda, hi ha baby boomers –o senzillament boomers– que arreu del món són la generació que va néixer les dues dècades després de la Segona Guerra Mundial –a Catalunya i Espanya s’allarga una mica més fins als nascuts a principis dels 70–; i de l’altra hi ha l’anomenada generació Z, la dels nascuts a finals dels 90 i fins a l’actualitat.

L’ARA ha posat a conversar dues generacions aparentment molt allunyades. De l’experiment n’hem extret dues conclusions. La primera, que els contextos socials i econòmics de les seves joventuts són gairebé antagònics. I la segona, que malgrat haver crescut en dos mons diferents, la situació de crisi actual fa que detectin més punts en comú dels que es pensaven.

estem travessant una època de crisi múltiple, i la conseqüència és l’augment del tots contra tots, exacerbat fins a la paròdia. Causes, moltes. S’ensorra la vella societat i encara no sabem com serà la nova. I en aquest context es llancen culpes a dojo, tothom busca culpables per als mals que patim. Una manera de multiplicar les divisions i els conflictes fins a fer-los irresolubles.