L'endemà de la cimera de líders d'una quinzena de països europeus i el Canadà per traçar un pla de pau per a Ucraïna, la proposta de França –que encara no compta amb l'aval del Regne Unit– es concreta. El president de França, Emmanuel Macron, ha revelat en una entrevista a Le Figaro que la idea que hi ha damunt la taula és una primera treva d'un mes que només afectaria els atacs aeris i per mar així com els atacs a infraestructures energètiques. La treva, doncs, no s'aplicaria als combats terrestres.

La nova administració nord-americana no es caracteritza precisament per la seva diplomàcia. Ho ha deixat ben clar el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, en la cimera internacional sobre intel·ligència artificial (IA) que s'ha celebrat a París. L'enviat de Trump a la trobada ha parlat sense embuts ni subtileses per defensar una IA sense regulacions ni censures que "ofeguin" el desenvolupament d'aquesta tecnologia. Vance ha sostingut durant el seu discurs a la cimera aquest dimarts que una regulació internacional "és un terrible error". 

Europa s'ha quedat enrere en la lluita ferotge entre els Estats Units i la Xina pel domini de la intel·ligència artificial (IA). El president francès, Emmanuel Macron, no es vol conformar i aspira a impulsar un "despertar europeu" perquè França i la resta de països del continent no siguin actors secundaris en la gran revolució tecnològica del segle XXI. "Hem d'estar a la carrera de la IA", ha afirmat Macron aquest diumenge a la nit en una entrevista a France 2. París acull aquest dilluns i dimarts una cimera internacional que reunirà un miler d'experts, dirigents de grans empreses tecnològiques i líders mundials. Hi seran representats 80 països.

Les promeses de reducció d'emissions que tots els països del món han presentat a l'ONU faran pujar la temperatura global entre 2,5 °C i 2,9 °C respecte de l'era preindustrial. És la principal conclusió de l'informe que ha presentat aquest dilluns l'ONU, el seu balanç anual de la bretxa que queda entre les retallades d'emissions compromeses i les que caldria fer per complir l'Acord de París. Aquest any, la bretxa s'eixampla respecte a l'informe de l'any passat perquè l'informe disposa de molts més models de càlcul que l'any passat. Noves dades que constaten que s'està incomplint l'Acord de París, que fixa el límit desitjable d'1,5 °C i un màxim de 2 °C.

El canvi climàtic no només està augmentant la temperatura i amenaçant el planeta. També ha posat en joc l'arquitectura financera mundial –incapaç de respondre al repte econòmic que suposa la crisi climàtica– i ha accentuat encara més el desequilibri entre els països rics i els països pobres. La situació obliga a repensar l'ajuda al desenvolupament i les institucions financeres mundials, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Tots dos organismes van ser creats el 1944, després de la Segona Guerra Mundial, pels acords de Bretton Woods, quan encara no es parlava d'escalfament global. La lluita contra el canvi climàtic ha trobat les dues institucions sense les eines adequades per fer-hi front, sobretot per ajudar els països en vies de desenvolupament.

Ucraïna ha dominat l'agenda en el primer dia de la cimera del G-7, que té lloc durant el cap de setmana a la ciutat japonesa d'Hiroshima, un dels dos símbols de la massacre nuclear que va posar fi a la Segona Guerra Mundial al Pacífic el 1945. I al Memorial de la Pau, gairebé a l'ombra de l'esquelet de la Cúpula del Genbaku, l'únic edifici que va quedar dret quan va tenir lloc l'explosió del 6 d'agost, on els líders dels set països més industrialitzats del món més els representants de la UE s'han fotografiat i han recordat les víctimes, el grup ha anunciat noves sancions contra Rússia.

El Grup Impulsor de la Delegació de les Balears del Consell per la República ha expressat aquest dimecres, en un comunicat, que el fet que s'hagi escollit la ciutat de Barcelona per fer la cimera francoespanyola aquest dijous, 19 de gener, constitueix un insult al conjunt de la societat catalana. En aquest sentit, han assenyalat que ni tan sols s'ha abordat la solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya.

El dia que al Congrés dels Diputats el PSOE acusava el PP d’actuar com els militars que intentaren donar un cop d’estat el 23 de febrer del 1981, o Vox matisava que el govern espanyol no és “filoterrorista”, sinó directament “terrorista”, al Palau de la Generalitat Valenciana, els presidents autonòmics Ximo Puig i Francina Armengol treien pit d’una “via mediterrània” en què “el diàleg s’imposa al renou”. La reforma del Codi Penal impulsada per Pedro Sánchez, per derogar el delicte de sedició, rebaixar la malversació i desbloquejar els nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, va portar el PP a elevar un recurs perquè els jutges paralitzassin una votació parlamentària. Tant Armengol com Puig ho qualificaren de “molt preocupant” i exigiren que “la separació de poders funcioni”.

El Govern i la Generalitat Valenciana impulsaran bons turístics conjunts perquè els ciutadans illencs puguin visitar el País Valencià i viceversa. Aquest és un dels principals acords sorgit de la segona cimera bilateral entre les dues comunitats, anunciat pels dos presidents autonòmics, Francina Armengol i Ximo Puig. El programa pioner a l'Estat 'Val-Bal' inclourà, així, descomptes d'un 15% en el turisme entre ambdós territoris, en temporada baixa, "per estrènyer els lligams culturals i humans dels nostres dos pobles", ha explicat Puig.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la seva homònima a la Generalitat, Isaura Navarro, han explicat aquest dimecres que els dos governs pressionaran Madrid perquè l'Organització Marítima Internacional (OMI) consideri les aigües de les dues comunitats com una Zona Marítima Especialment Sensible (ZMES). Aquest fet suposaria la possibilitat d'implementar polítiques de protecció per al medi marí, com el control de les velocitats dels vaixells, i la restricció d'alguns tipus de combustible.

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana han iniciat aquest dimecres, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, la segona cimera entre els dos executius, després de la que va tenir lloc el juliol del 2021 a Palma. L'entesa entre els dos governs és notòria i tant el conseller de Model Econòmic illenc, Iago Negueruela, com el seu homònim valencià, Arcadi España, han posat en relleu que "el motor de la recuperació econòmica ha girat cap a la Mediterrània", amb un creixement econòmic que permet situar el PIB en els nivells anteriors a l'arribada del covid.

La llista d'espècies amenaçades i en perill d'extinció segueix creixent. Mentre els governs del món es congreguen al Canadà per tractar d'arribar a un acord per protegir la biodiversitat del planeta, aquest divendres es publica l'actualització de la llista vermella d'espècies amenaçades i constata que ja són el 28%. De les 150.388 espècies d'animals i plantes estudiades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, en les sigles en anglès), 42.108 estan classificades en perill d'extinció. Són un miler més que fa només un any. I aquestes són les que han pogut ser estudiades en detall, però cal recordar que les estimacions globals dels científics apuntaven ja fa un temps que dels vuit milions d'espècies d'animals i plantes que hi ha a la Terra, un milió estan en perill d'extinció.

"Històrica". Pràcticament tots els mandataris dels estats membre de l'OTAN van fer servir aquest adjectiu per referir-se a la cimera que l'aliança va celebrar aquesta setmana a Madrid. És històrica perquè culmina la resurrecció d'un organisme que torna a tenir força des que Vladímir Putin va iniciar una guerra al cor d'Europa que continua matant civils després de quatre mesos. I, sobretot, és històrica perquè es va aprovar el nou full de ruta que ha de preparar els aliats occidentals per a un canvi d'era, en què l'hegemonia occidental perilla, l'estabilitat europea trontolla i la confrontació entre potències –amb els ulls posats a Rússia i la Xina– pot provocar terratrèmols geopolítics de dimensions desconegudes que, com hem vist, també afecten el nostre dia a dia. De la cimera se n'extrauen almenys tres lliçons clau.

Ha estat Joe Biden qui millor ha sabut resumir la conclusió que s'extreu de la "transformadora" cimera que l'OTAN ha celebrat aquesta setmana a Madrid. En la seva roda de premsa per fer balanç de la trobada i davant d'una multitud de periodistes d'arreu del planeta, el president dels Estats Units ha sentenciat: "El món ha canviat. L'OTAN també ha canviat". És el missatge que, de llarg, més s'ha repetit aquests dies a la capital espanyola. Una Aliança Atlàntica ressuscitada s'ha conjurat per preparar-se per a un nou tauler global, "més perillós i més impredictible" arran de la invasió russa contra Ucraïna, tal com insistia, també aquest dijous, el secretari general de l'organisme, Jens Stoltenberg. El nou full de ruta aprovat dimecres augura una nova era de confrontacions amb Rússia i també amb la Xina, que se situa com el gran desafiament per a Occident.

Després de tres dies frenètics, l'OTAN posa punt final aquest dijous a la cimera que s'ha celebrat a Madrid i en què l'Aliança Atlàntica s'ha reformulat per preparar-se per a una nova era que estarà marcada per les confrontacions amb Rússia i, sobretot, amb la Xina, considerada el gran desafiament per al futur d'Occident. Aquests han sigut els moments clau d'una cita que ja forma part de la història.

Probablement, el nou full de ruta que guiarà el rumb de l'OTAN els pròxims deu anys i que s'ha aprovat aquest dimecres durant la cimera "històrica" de Madrid es resumeix en el següent canvi. L'últim concepte estratègic de l'Aliança Atlàntica es va aprovar el 2010 a Lisboa. Llavors, Rússia estava considerada "un soci estratègic" amb qui cooperar i la Xina no apareixia en cap de les pàgines del document. Ara, dotze anys després, la distància és significativa i mostra un nou rumb geopolític de conseqüències encara imprevisibles: en el nou document, Moscou passa a ser "l'amenaça més significativa i directa" per a la seguretat dels aliats, i Pequín, consolidat des de fa anys com a candidat a usurpar als Estats Units el títol de primera potència mundial, "suposa un repte per als interessos, valors i seguretat dels aliats". L'OTAN, que ha ressuscitat arran de la invasió russa d'Ucraïna, es prepara per a un nou horitzó global, que ha mutat de manera abrupta durant els últims mesos i que compromet d'una manera accentuada l'estabilitat europea. A partir d'aquesta premissa, doncs, s'entén tot el document presentat aquest dimecres i el camí que, des d'ara mateix, emprèn l'aliança militar més potent del món. Comença una nova era.

Diversos mandataris, començant pel mateix secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, porten setmanes subratllant la importància de la cimera de l'Aliança Atlàntica que aquest dimecres comença a Madrid. La invasió russa contra Ucraïna ha fet trontollar el tauler global de manera abrupta, i l'organisme –que va néixer per fer front a l'expansió de la Unió Soviètica– insisteix que cal preparar-se per a aquests temps decisius que comprometen de manera especial l'estabilitat europea. Serà a la capital espanyola, de fet, on s'ha d'aprovar un nou concepte estratègic que orienti l'aliança durant la dècada vinent i consolidi i redefineixi les bases per al futur. "L'objectiu és traslladar un missatge d'unitat", va dir ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, després de recórrer les instal·lacions que acolliran la cimera amb Stoltenberg.

Els Estats Units acullen aquesta setmana la Cimera per la Democràcia, amb el clar objectiu d'escenificar el seu suposat lideratge en la defensa de les llibertats i dels drets de què històricament han presumit. La trobada reuneix virtualment 110 caps d'estat d'arreu del món i la finalitat és reforçar els sistemes democràtics en un escenari internacional en què "la democràcia no passa per accident" i confronta reptes com l'auge de l'autoritarisme, les vulneracions de drets humans o fins i tot la crisi climàtica. "Renovar les nostres democràcies requereix una feina conjunta", ha dit Joe Biden en el discurs inaugural. La defensa de la democràcia és un dels compromisos i les intencions que Biden va posar en primera línia en la seva agenda de treball.