A vegades la vida t’està canviant del tot i tu encara no ho saps. Ara fa 20 anys, el 26 de desembre del 2004, milions de persones no podien imaginar el destí que els esperava quan a les 7.58 h un terratrèmol submarí de 9,1 graus a l'escala de Richter es va produir a l'oceà Índic. A les costes de Tailàndia centenars de turistes es despertaven relaxats gaudint de les vacances de Nadal. A altres regions com Sri Lanka, l’Índia o Indonèsia, milers de persones començaven el que pensaven que seria un dia més, sense imaginar que mar endins començava a formar-se un mur d’aigua mortal. "La nit anterior havíem obert els regals de Nadal. Recordo que hi havia un periscopi i una pilota que havíem comprat a l’hotel", recorda la metgessa madrilenya Maria Belón, que era en un hotel de la zona de Khao Lak, a Tailàndia. De bon matí, ella i el seu marit Quique havien baixat a la piscina de l'Orchid Beach Resort, un complex estrenat tot just dos dies abans, amb els seus fills Lucas, Tomás i Simón, de 10, 8 i 5 anys. La gent semblava feliç i la Maria recorda que la primera nit al complex van veure els propietaris i els gestors del recinte brindant amb xampany per celebrar que l’hotel s’havia posat en marxa. La Maria portava el llibre L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, confiada que podria llegir amb calma mentre les criatures jugaven a la piscina. "Abans vam estar parlant de plans de feina amb el meu marit, el tipus de conversa seriosa que va perdre tot el sentit després", rememora.

Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.

Dimarts que ve és el Dia Mundial de la Conscienciació dels Tsunamis, instaurat el 2015 a instàncies del Japó arran del terratrèmol del 26 de desembre del 2004 a l’Oceà Índic, que va provocar 230.000 morts i va afectar catorze països. D’això fa vint anys, dues dècades marcades per l’augment dels fenòmens naturals extrems.

El diputat d'ERC Ruben Wagensberg s'ha instal·lat "de manera temporal" a Suïssa davant la pressió judicial del cas Tsunami Democràtic. El republicà, acusat pel jutge Manuel García-Castellón de ser un puntal de les protestes en contra de la sentència del Procés el 2019, se n'ha anat a l'estranger, segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. Ho ha fet perquè tem que si el citen en algun moment sigui per decretar mesures provisionals com la presó preventiva. Ara bé, en declaracions a l'ACN ha matisat que no es considera "exiliat" perquè ni tan sols ha estat encara citat pel magistrat. El motiu d'anar-se'n, però, és polític: "Tinc pànic de tornar a Catalunya veient com s'està posant la situació", ha dit. Això no ha impedit la seva crítica a Junts després de tombar la llei d'amnistia aquest dimarts: "Els hem fet la feina, la llei està tombada i no ho han fet ells", ha comentat, referint-se als partits de la dreta espanyols.

Richard Lloyd Parry (Southport, Lancashire, 1969) estava assegut al seu escriptori quan el terra del pis va començar a tremolar. Era l'11 de març del 2011 i el Japó patia un dels terratrèmols més forts dels últims anys. Poques hores més tard, un tsunami es va empassar gairebé 30 quilòmetres de costa i va deixar més de 15.000 morts. Uns anys després d'aquella catàstrofe, Lloyd Parry va viatjar fins a Okawa, a la prefectura de Fukuoka –on van morir 74 dels 78 alumnes i 10 mestres d’una escola per un error fatal a l’hora de l’evacuació–, per recollir l'empremta del desastre al llibre Fantasmes del tsunami, una crònica periodística estremidora que ara publica La Segona Perifèria amb traducció d'Anna Llisterri. Lloyd Parry és corresponsal del diari britànic The Times a l'Àsia i viu a Tòquio des de fa més de 25 anys.

Aquesta matinada s'han difós les primeres imatges de la destrucció causada per l'erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai, al Pacífic sud, que han pogut captar els avions militars de reconeixement enviats per Austràlia i Nova Zelanda. Des de dissabte, l'arxipèlag de Tonga està incomunicat i les organitzacions d'ajuda humanitària i els països veïns treballen per intentar avaluar la magnitud de la tragèdia. La Creu Roja de Nova Zelanda calcula que més de 80.000 persones podrien estar afectades pel tsunami que va colpejar les costes de Tonga pocs minuts després de l'erupció. Això suposaria que tres quartes parts de la població de l'arxipèlag, de 105.000 habitants, estarien afectades. L'ONG avisa, però, que "l'abast total dels danys a Tonga i moltes illes properes encara s'ha de determinar". L'erupció del volcà, que va llançar vapor i cendres a uns 20 quilòmetres d'altitud, va provocar un núvol de 260 quilòmetres de diàmetre. El coordinador de l'ONU, Jonathan Veitch, desplaçat a Fiji, apunta a l'emissora que hi ha àrees on encara no han pogut contactar, en un territori format per 169 illes, moltes de les quals elevades només uns metres sobre el nivell del mar. Per ara s'han confirmat oficialment dos morts, un dels quals una ciutadana britànica.

L'arxipèlag de Tonga, al Pacífic sud, ha quedat incomunicat després que un tsunami provocat per la violenta erupció d'un volcà submarí arribés a les seves costes aquest dissabte. Els danys han sigut "significatius", segons ha indicat aquest diumenge la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, a l'espera de tenir dades oficials per part de les autoritats de Tonga, que no ha reportat informació sobre possibles víctimes.

La violenta erupció d'un volcà submarí prop de Tonga, al Pacífic sud, ha provocat un tsunami a les costes d'aquesta illa i ha fet activar les alarmes en diversos països, alguns situats a milers de quilòmetres, com els Estats Units i el Japó. En aquest últim s'han hagut d’evacuar milers de persones hores després per diversos tsunamis a les costes del Pacífic. Però ni les autoritats de Tonga ni de cap altre país afectat han informat de víctimes o de danys importants.

Quan es pensa en els tsunamis, a gairebé ningú li venen al cap les platges mediterrànies de les Illes Balears. La majoria rememoren les imatges de pel·lícula de masses d'aigua arrasant edificis al litoral de l'Índic, tal com va passar el 2004, o la gran onada que va provocar l'accident nuclear de Fukushima, al Japó, ara fa deu anys. Però no tots els tsunamis són tan devastadors i també n'hi ha que han afectat les Balears, encara que, per sort, històricament, els que les han copejades han estat molt més clements que els de les tragèdies de pel·lícula de Hollywood. Els nostres tsunamis no neixen gaire lluny, ho fan sobretot arran de terratrèmols relativament suaus amb l'epicentre a la costa d'Algèria, però també en tenim.

A les 14.46 h, hora nipona, milers de japonesos han guardat aquest dijous un minut de silenci en el moment exacte en què fa just deu anys un terratrèmol de magnitud 9 a l'escala de Richter va colpejar el nord del país, la prefectura de Fukushima, i va generar el tsunami més devastador de la seva història, seguit d'un accident nuclear a la central de Dai Ichi, que manté la zona encara altament contaminada per la radiació. Els actes de record i d'homenatge a les més de 19.000 víctimes mortals d'aquell desastre s'han repetit avui arreu del país, tant a Tòquio com a diverses localitats de Fukushima.

Indonèsia, l'Índia i Tailàndia han recordat aquest dijous les víctimes del tsunami del 26 de desembre del 2004 que va matar al voltant de 230.000 persones als catorze països països banyats per l'oceà Índic que van rebre l'impacte dels efectes de la brutal onada que va arribar a 17 metres d'alçada. Grups de ciutadans han participat en diversos actes d'homenatge en municipis de la costa on els supervivents han refet les seves vides.

El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis

L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.

]]>

Les autoritats d'Indonèsia han elevat aquest dimecres a 430 el nombre de morts en el tsunami que va colpejar dissabte el litoral de l'estret de la Sonda, on els equips de rescat continuen la recerca de més víctimes.

]]>

El grup de rock Seventeen estava tocant la seva segona cançó dalt de l’escenari a la platja de Tanjung Lesung, a l’illa indonèsia de Java, quan una onada gegant va arribar per darrere i s’ho va endur tot, i va llançar els músics i els seus instruments contra el públic. El baixista i el mànager del grup van morir i el cantant, Riefan Fajarsyah, intentava reprimir les llàgrimes ahir mentre difonia un missatge a Instagram en què explicava que la seva dona i tres membres de la banda havien desaparegut. Alguns assistents del concert van filmar l’instant del desastre: les imatges es van convertir ahir en unes de les més difoses del tsunami que va assolar dissabte la costa de l’estret de la Sonda, entre les illes indonèsies de Sumatra i Java. Mostren clarament la magnitud de la catàstrofe.

]]>

Les autoritats de Nova Caledònia, al Pacífic Sud, han ordenat l'"evacuació immediata" de la població assentada a les costes després de l'alerta de tsunami arran d'un terratrèmol de magnitud 7,5. El Servei d'Alertes per Tsunami del Pacífic ha indicat que, segons les dades disponibles, s'esperen onades d'entre 1 i 3 metres d'alçada.

]]>

El balanç oficial de víctimes del terratrèmol i el tsunami que van sacsejar Indonèsia fa deu dies és de 1.944 morts, però les autoritats alerten que quan s'arribi a les zones més afectades de Palu la xifra es podria triplicar.

]]>

Les autoritats d'Indonèsia han augmentat aquest divendres a 1.571 la xifra de víctimes mortals a causa del terratrèmol de magnitud 7,5 i el posterior tsunami que van afectar fa just una setmana el nord de l'illa indonèsia de Cèlebes.

]]>

Sis dies després del terratrèmol i el posterior tsunami que van sacsejar l’illa indonèsia de Cèlebes, que ja han deixat 1.407 víctimes mortals, el calvari és lluny d’acabar. Bona part de la zona ha quedat devastada, i els supervivents -sense pràcticament menjar, aigua ni medicaments- esperen la lenta arribada d’ajuda humanitària.

]]>

El volcà Sotupan, situat al nord de l'illa de Cèlebes, a Indonèsia, ha entrat en erupció aquest dimecres, cosa que ha obligat les autoritats del país asiàtic a elevar el nivell d'alerta a la zona a 3, en una escala de 4. El volcà és a uns 600 quilòmetres de la mateixa illa afectada divendres passat per un terratrèmol de magnitud 7,5 seguit d'un tsunami que ha causat més de 1.400 morts.

]]>