<![CDATA[Ara Balears - Judici al Procés]]> 10 <![CDATA[Clara Ponsatí: la persecució penal de les idees polítiques]]>

El conflicte polític català s'ha de dilucidar dins de les vies marcades per la Constitució espanyola, complementada pels principis rectors que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'estat espanyol havia d'afrontar la disputa amb els mecanismes establerts a la mateixa Constitució, que impedeix qualsevol iniciativa que propugni un referèndum unilateral per assolir la independència.

]]> <![CDATA[Marchena, "con sumo agrado"]]> Amb la revisió de la sentència de l'1-O, el jutge del Suprem Manuel Marchena ha fet una jugada que té al mateix temps —com totes les sentències, resolucions i altres productes judicials d'aquesta història— tanta càrrega jurídica com política. La jurídica ens l'han d'explicar els juristes, però fins i tot els més llecs en lleis hem après en aquests anys, a força de veure-la repetida, una obvietat: la impartició de la justícia depèn tant de les lleis, o del seu redactat, com de la interpretació que se'n fa. I la interpretació de Marchena i el Suprem de la reforma del Codi Penal acordada pel PSOE i ERC ja la tenim a la vista: n'ha aplicat el que li ha interessat i n'ha obviat el que no li convenia. El delicte de sedició ha caigut, efectivament, però es mantenen les penes, mitjançant una lectura i aplicació ad hoc d'un altre delicte, el de malversació. Sobre el de desordres públics agreujats, que va dur tanta controvèrsia, es veu que Marchena s'ha estimat més aplicar la versió antiga.

]]> <![CDATA[Llarena i els altres]]> Mentre es fan càlculs i recàlculs d'anys de pena per a cadascun dels condemnats pel Procés, hi ha una qüestió principal que no s'hauria de perdre de vista, i és que la causa de l'estat espanyol contra l'independentisme català ha quedat desmuntada i en evidència. L'intent d'identificar una ideologia democràtica amb un comportament criminal queda, avui dia, com un conte xerec que ja només es creuen els qui se'l volen creure, però no té gens de recorregut ni cap validesa com a argument en el debat públic. Es va presentar l'independentisme català com una excrescència nazi, com un intent de construir un règim totalitari basat en la por i la delació, com un cas d'alienació col·lectiva (aconseguida a través de suposats instruments com l'escola i la televisió públiques), i fins i tot com una malaltia mental a frec de la psicopatia. Fa uns dies vaig sentir per la ràdio un tertulià espanyolista que deia que l'independentisme estava molt allunyat de qualsevol cosa semblant a la racionalitat. Això pot ser cert, però l'estrèpit, les sobreactuacions, els crits, els insults i les amenaces que acompanyen el patriotisme espanyol i la defensa de la unitat d'Espanya no són precisament cap mostra de mentalitat cartesiana. Hi ha tot un estol d'opinadors que en els darrers anys s'han permès insultar a tort i a dret la ciutadania catalana i les seves institucions (molts d'ells, presumptes intel·lectuals amb renom, prestigi, pompa i circumstància) que avui haurien de ser conscients d'haver-se cobert d'una substància molt semblant a la indignitat i la insolvència.

]]> <![CDATA[Tomás Nevinson]]> Acabo de llegir, amb el plaer de sempre (un plaer absolut, que no pot ser-ho més), la novel·la Tomás Nevinson de Javier Marías, un dels meus escriptors preferits del món. Aquesta magnífica obra t’obliga a pensar, a prendre partit íntimament sobre la idea del “mal menor”. Del crim d’estat. De la “raó d’estat”. ¿Per evitar un mal major estàs disposat a matar o (molt important) que algú mati? El personatge protagonista és un agent de l’estat, meitat anglès, meitat espanyol, que ha de desemmascarar i matar una dona que pot atemptar amb ETA o amb l’IRA. A la novel·la, en primera persona, el personatge –marit de Berta Isla– descriu, per exemple, la fotografia icònica de l’atemptat de Vic, amb el policia desolat que porta a coll la nena. És prodigiós com el lector pot trobar detalls nous a una fotografia que ha vist moltes vegades, gràcies a ell.

]]> <![CDATA[El TC preveu posicionar-se per primer cop sobre la sentència del Procés quan comenci la campanya del 14-F]]>

Si no hi ha cap canvi d'última hora, la campanya electoral a Catalunya començarà amb els tribunals marcant altre cop el ritme dels partits. I no per la data dels comicis, sinó per una nova decisió sobre l'independentisme. Vuit mesos després d'haver admès a tràmit els recursos de tots els condemnats per la sentència del Procés, el ple del Tribunal Constitucional aborda aquesta setmana la resposta a la decisió del Tribunal Suprem. L'ordre del dia és extens i segons apunten a l'ARA fonts de l'alt tribunal no està previst que els magistrats tinguin sobre la taula la resposta al recurs de l'exconsellera Meritxell Borràs fins dijous, la vigília de l'inici oficial de la campanya. El tribunal, però, obre també la porta a la possibilitat que no hi hagi una decisió consensuada fins al pròxim ple, previst per després de les eleccions catalanes del 14 de febrer.

]]> <![CDATA[Un de cada quatre jutges creu que la imatge d'Espanya a Europa ha quedat "debilitada" després del judici al Procés]]>

En plena polèmica per la reforma exprés per a l'elecció del Consell General del Poder Judicial que han proposat el PSOE i Unides Podem, l'òrgan de govern dels jutges ha difós aquest divendres una enquesta a un total de 1.000 membres de la carrera judicial a Espanya en què el 94% dels jutges creuen que són totalment independents per prendre decisions, però una immensa majoria (un 83%) lamenten que tots els governs, independentment de la ideologia, tinguin més interès en controlar la justícia que en millorar-la. A això s'hi suma que el 88% sostenen que els polítics eludeixen la seva responsabilitat i opten per judicialitzar els assumptes complexes en lloc d'arribar a pactes i acords.

]]>