Malgrat ser un magistrat amb una carrera brillant, Carlos Gómez (Madrid, 1957) no sabia que acabaria dedicant la seva vida a la judicatura. Va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar dos anys després dels assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha. Els seus inicis professionals el varen dur primer a Catalunya, a Santa Coloma de Farners, un lloc d’on hi té molts bons records, i després a Barcelona, on a només 26 anys va exercir com a jutge d’instrucció, una plaça especialment complexa en l’àmbit penal. A Palma va fer feina al Jutjat d’Instrucció número 2 i, posteriorment, va estar a una secció civil de l’Audiència Provincial (abans Audiència Territorial), on va quedar prop de 30 anys. A més d’innovar la pedagogia de la judicatura, ha estat el primer espanyol a formar part del Comitè de Drets Humans de l’ONU (2020-2024). En l’actualitat presideix el màxim òrgan judicial de les Illes Balears, el Tribunal Superior de Justícia.

És un dels edificis singulars de Palma i pràcticament tothom sap què hi ha actualment a l’interior: la presidència del Govern autonòmic; la Moncloa de les Illes, per dir-ho així. Ara bé, què era el Consolat de Mar, que donà nom a l’immoble? Va ser el tribunal que es va fer càrrec de jutjar els assumptes relacionats amb el comerç marítim al llarg de gairebé set segles i que va sobreviure fins i tot als decrets de Nova Planta, que s’endugueren per davant tota la resta d’institucions pròpies de les Illes. El recordam quan fa 700 anys de la seva fundació, l’1 de febrer del 1326.

Els jutjats han iniciat tres jornades d'una vaga de jutges i fiscals convocada per totes les associacions professionals excepte les progressistes, i han xifrat en un 75% el seguiment de l'aturada entre jutges i fiscals aquest dimarts. Més enllà de l'estimació que fan els convocants, que han qualificat la protesta "d'èxit rotund", no hi ha dades oficials perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'està recollint, ja que no reconeix la convocatòria. El ministeri de Justícia tampoc ha rebut les dades de seguiment que havia demanat al CGPJ i a la Fiscalia General de l'Estat, i recorda que la xifra que donen les associacions no és oficial. A més, apunta que durant la jornada "hi ha hagut normalitat gairebé absoluta als tribunals i fiscalies" de tota Espanya.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

La jutgessa de pau de Salt, Francesca Terrón, sol fer uns vuit casaments cada mes, però només aquesta setmana ja en van sis. "Portem dues setmanes fent casaments a tort i a dret", diu en una conversa amb l'ARA el dia abans que entri en vigor la llei que els traurà la competència per registrar unions civils. Un error en la tramitació de la llei d'eficiència judicial ha deixat els jutges de pau sense potestat per inscriure matrimonis, i fonts del ministeri de Justícia afirmen que ja estan "buscant la millor fórmula per assegurar aquesta competència al més aviat possible".

Les Balears han superat “per primera vegada en la història” els 200.000 assumptes judicials l’any 2024 (200.003) i s’ha produït un increment dels assumptes civils (un 14,68% més) i dels socials (un 15,02%). El president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), Carlos Gómez, ha associat aquesta situació amb la possibilitat que els ciutadans de cada vegada siguin “més conscients dels seus drets” i, a més, amb la realitat de què “hi ha més conflictes socials i en alguns àmbits, com ara l’hipotecari, hi ha moltes persones que han denunciat la seva situació”. També ha puntualitzat que hi ha hagut un increment considerable en casos relacionats amb les reclamacions a les aerolínies. 

Reprovació unànime de jutges i fiscals a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. En un comunicat difós aquest dilluns, totes les associacions del ram censuren que la ministra del PSOE qualifiqués de "vergonya" la sentència que ha absolt Dani Alves d'agressió sexual i critiqués que la presumpció d'innocència del futbolista estigui "per sobre" del testimoni de la víctima. "És essencial que les institucions i representants públics respectin i donin suport a la tasca dels jutges i magistrats, evitant comentaris que puguin soscavar la confiança en el nostre sistema judicial", li respon el col·lectiu de jutges i fiscals. Un comunicat que obre un nou front de la Moncloa amb els jutges, que ja mantenen una relació tensa des de l'inici de la legislatura: d'entrada per la llei d'amnistia i després per les múltiples causes que envolten l'entorn de Pedro Sánchez, com la instrucció a la seva dona, l'empresària Begoña Gómez.

Una crítica habitual al sistema judicial és que continua funcionant "com al segle XIX". Ara, però, s'hi podria començar a posar remei: al llarg del 2025 es desplegarà una llei que vol posar al dia la justícia i fer que sigui més àgil. La llei d'eficiència canviarà la forma com s'organitzen els jutjats –fins i tot com es diuen– i portarà novetats que busquen millorar la protecció dels infants i de les víctimes de delictes sexuals. El nou sistema s'aplicarà esglaonadament en tres fases –al juny, a l'octubre i al desembre–, i afectarà primer els municipis més petits i finalment les ciutats més grans.

A les gravacions que s'han filtrat de les declaracions d'Elisa Mouliaá i Íñigo Errejón, per la demanda per agressió sexual que l'actriu ha presentat contra l'expolític, se sent literalment bavejar el jutge Adolfo Carretero durant l'interrogatori que fa a la víctima i a l'acusat. Sobretot a ella. Les preguntes són d'un to impertinent i el jutge les ensaliva mentre les formula, cada vegada més impacient, excitat, sense esperar luxe de detalls en les respostes, perquè els detalls ja els aporta ell. Imagina, pressuposa, acorrala. L'objectiu és fer quedar Errejón com un calent enxampat en flagrant contradicció amb el seu discurs polític, pel qual el jutge pregunta explícitament. Amb Mouliáa, el propòsit és fer-la quedar com una beneita i una porca, i ridiculitzar-la davant del tribunal al qual ella ha tingut el descuit d'acudir a demanar justícia.

Una premissa elemental de l'estat de dret és que els tribunals no poden no aplicar les lleis. Estan obligats a fer-ho pensin el que pensin de les lleis decidides per altres institucions (Parlaments). Doncs bé, això s’està incomplint a l’Estat espanyol davant dels ulls de tothom.

Després de molts mesos de discussió i una tramitació procel·losa, la llei d'amnistia ja té obertes les portes del BOE. Sens dubte és el final d'un procés difícil, però també l'inici d'un altre de nou. Perquè les lleis, per molt ben lligades que semblin i per molt ben escrites que estiguin, no s'apliquen soles. Cal l'acte de voluntat d'un jutge que ho ordeni.

La reacció del poder judicial davant la llei d’amnistia ha estat de rebuig frontal. S’hi ha manifestat en contra la cúpula del Consell General del Poder Judicial –amb majoria conservadora– i fins i tot es van veure manifestacions de jutges vestits amb toga arran de l’acord del PSOE i Junts. Ara bé, a mesura que s’acosta la seva hora –seran els que hagin d'aplicar la llei–, la tensió dins el poder judicial va en augment per les discrepàncies que hi ha un cop ja es coneix la lletra petita de la norma i ja s’han pronunciat organismes internacionals com la Comissió de Venècia. Com a mínim, així es reflecteix en les converses que diversos membres de la carrera judicial han mantingut en els últims dies al correu corporatiu dels jutges, a l'espai intern del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), al qual ha tingut accés l’ARA. “Aquesta llei no té com a finalitat la convivència i la concòrdia; és només per mantenir una persona en el poder”, afirma un jutge de primera instància d’Oriola.

Democràcia espanyola: en alguns àmbits, caldria tornar a començar. Fer una segona Transició. Sobretot en aquells àmbits més necessitats de superar l’estadi predemocràtic i preliberal en què encara es troben. El més flagrant és l’àmbit del poder judicial.

En l'acte d'entrega de despatxos als nous jutges que han completat la seva formació a l'Escola Judicial de Barcelona, el rei d'Espanya va complir el que ja ve a ser una rutina, o una tradició, en el seu regnat: a saber, sortir en defensa de poders i institucions de l'Estat que es troben en fals o en evidència, començant per la mateixa Corona i acabant, en aquest cas, pel poder judicial, sense oblidar-se dels cossos i les forces de seguretat.

El Harlem shake va ser una broma transcultural que va inundar les xarxes socials cap a l'any 2013. El modus operandi era com segueix: veiem en vídeo una persona emmascarada ballant el tema Harlem shake de Baauer al costat de la veu del raper porto-riqueny Héctor el Father, a qui se sent dir, en castellà: “Amb els terroristes”. El nostre solitari emmascarat balla només durant uns 15 segons mentre l'envolten persones que, aparentment, l'ignoren. De sobte hi ha un canvi de ritme en la música i tota una multitud disfressada balla durant 15 segons més. La gràcia que va convertir la broma del Harlem shake en un èxit viral (fins i tot a La Tuerka en vam fer un!) es deu al contrast entre les dues escenes.

El Consell General del Poder Judicial discutirà dijous sobre la legalitat de les comissions d'investigació sobre Pegasus i l'operació Catalunya que es van constituir la setmana passada al Congrés i, tal com explica aquest dilluns l'ARA, el sector conservador també estudia fer un informe per donar suport als magistrats que es neguin a comparèixer en aquestes comissions d'investigació. Això ha posat en alerta Junts: el portaveu del partit, Josep Rius, ha advertit aquest dilluns en roda de premsa de possibles "conseqüències penals" per als jutges que no es presentin a les citacions, i ha dit que són d'obligat compliment malgrat la controvèrsia jurídica sobre això.

Reconec que encara estic sota l’impacte de les imatges de jutges i magistrats manifestant-se, punyetes incloses, davant les seus de jutjats i tribunals de diferents capitals espanyoles, contra l’amnistia (o potser contra una proposició de llei presentada al Congrés de Diputats que a penes havien pogut examinar). Abans d’això ja va ser prou delirant veure com l’òrgan de govern del poder judicial, un Consell General del Poder Judicial caducat fa cinc anys, i per això mateix de dubtosa legitimitat, es pronunciava preventivament sobre un text que encara no havia vist i que, un cop va veure la llum, va suposar que s’encarregués un informe sobre la qüestió, que no és preceptiu ni encara menys vinculant, perquè es tracta d’una proposició de llei d’un grup parlamentari i no d’un projecte de llei del govern, ja que aquest està en funcions i no té capacitat legislativa. Una pèrdua de temps i de diners.

Santos Cerdán reconeixia aquest dijous que Junts ha hagut de revisar-se en detall la llei d'amnistia després del moviment del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic. I és que abans que José María Aznar cridés a actuar des de qualsevol ressort contra el pacte d'investidura, la dreta judicial ja s'havia començat a moure. L'aplicació de l'oblit judicial del Procés dependrà dels tribunals i aquí és on s'instal·larà la principal batalla un cop l'amnistia vegi la llum. Què faran els jutges per boicotejar-la?

Feia setmanes que s’anunciava una vaga de jutges i fiscals. Hi havia seriosos dubtes jurídics sobre si aquest col·lectiu essencial en l’organització política de l’Estat podia fer una aturada en defensa dels seus drets, com qualsevol altre treballador, atès que no es tracta d’un empleat qualsevol, sinó d’un poder de l’Estat. És com si diputats o ministres volguessin fer vaga. De fet, el Consell General del Poder Judicial havia resolt, de manera prou ambigua, que no la podien fer el 2009 i el 2012. Malgrat tot, la qüestió no era gens clara perquè hi ha un evident buit legal. Finalment, però, no ha calgut resoldre-la ara. L’han desconvocat a canvi d’una pujada prou rellevant de sou.