Jordi Cuixart va afirmar davant del Tribunal Suprem que concebia la presó i el judici al Procés com un "altaveu" de la "vulneració de drets fonamentals i la falta de democràcia que es pateix a l'estat espanyol". Les paraules del president d'Òmnium, pronunciades en el seu al·legat final, resumien els pilars de la seva estratègia de defensa: convertir la seva acusació en una denúncia de la repressió a l'independentisme i a la dissidència política a Espanya. I és precisament amb aquest esperit que ara porta el seu cas a Europa. La defensa de Cuixart ha presentat aquest dimecres davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) el primer recurs dels presos polítics contra la sentència de l'1-O, que el va condemnar a 9 anys de presó per sedició.

Jordi Turull serà el primer pres polític que podrà portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest dijous el Tribunal Constitucional ha tombat el recurs d'empara de l'exconseller contra la seva condemna, de manera que el dirigent de JxCat ja ha esgotat totes les vies internes de l'Estat i pot portar ja el judici del Procés a Estrasburg. El ple del Constitucional s'ha dividit a l'hora de respondre-li: fins a set magistrats han decidit rebutjar el recurs d'empara contra el veredicte de sedició i malversació de fons públics del Tribunal Suprem –per la qual l'exconseller de la Presidència compleix dotze anys de presó–, però hi ha hagut dos jutges que han emès un vot particular. Són dos magistrats del sector progressista del tribunal, la qual cosa dona una bona base a Turull per defensar-se davant del TEDH.

En la setmana de les protestes contra la sentència de l’1-O, l’octubre del 2019, una de les imatges més impactants va ser la pallissa d’un grup d’extrema dreta a un jove de 23 anys a l’Eixample de Barcelona, entre els carrers Rosselló i Balmes. En els dies següents els Mossos d’Esquadra van detenir alguns dels ultres per l’agressió, dos dels quals van entrar a la presó preventivament però van quedar en llibertat dos mesos després. Ara la Fiscalia ha presentat la seva qualificació dels fets i demana cinc anys de presó per a quatre dels autors de la pallissa –un cinquè és menor d’edat i per això no forma part del mateix procediment–. Creu que veien la víctima com "un enemic a abatre" pel fet de ser independentista.

14 d'octubre del 2019. Fa un any les elevades condemnes de la sentència del Procés van inundar de protestes ciutadanes el país, que es va blindar amb un fort dispositiu conjunt de Mossos d'Esquadra i Policia Nacional. Més de 600 persones van resultar ferides –una cinquantena de les quals per l'impacte d'un projectil policial– i es van produir més de 200 detencions. Dotze mesos després, segons fonts de la policia catalana, hi ha 13 causes judicials obertes amb 37 agents investigats (entre mossos d'esquadra i policies nacionals) per la contundent actuació contra els manifestants a tot Catalunya. L'entitat Irídia, que va presentar una trentena de denúncies en representació dels lesionats, porta alguns dels casos més greus, en els quals hi ha 16 mossos d'esquadra i tres policies nacionals investigats.

Malgrat les crítiques públiques i privades al dispositiu que van implementar els Mossos per contenir les protestes arran de la sentència de l'1-O, més de 400 agents de la policia catalana han estat condecorats per la gestió d'aquells aldarulls. La informació l'ha avançat El País i contrasta amb les disputes que hi va haver aleshores dins del Govern, que van obligar el cos a posar en marxa la que van anomenar "l'auditoria més gran de la història" dels Mossos. La investigació interna per fer un cribratge entre les bones i les males praxis continua en marxa: per la via administrativa només hi ha tres agents sancionats i dos més que estan sent investigats –més enllà dels casos que continuen judicialitzats.

“El govern i jo mateix com a president seu rebutgem aquestes sentències per injustes i antidemocràtiques; per formar part d’un judici polític i d’una causa general contra el dret a l’autodeterminació de Catalunya i l’independentisme”. El 14 d’octubre del 2019 no va ser la primera vegada que se sentia el president Quim Torra fent servir el verb rebutjar per referir-se a les condemnes del Tribunal Suprem contra els responsables de l’1-O. De fet, ell no havia estat una excepció a l’expressar-ho d’aquesta manera o alguna de similar durant les setmanes anteriors al dia en què la justícia espanyola va considerar que l’organització d’un referèndum era equivalent a sedició, un dels delictes més punitius del Codi Penal. La sentència, doncs, havia de ser rebutjada -políticament- per l’independentisme i, de fet, Torra, amb la resta del Govern acompanyant-lo, va encoratjar la gent a manifestar-se al carrer i va garantir que avançarien “sense excuses” cap a la República Catalana. Aquell dia, però, Torra, els consellers, les entitats sobiranistes, els presos polítics i els exiliats ja sabien que darrere d’aquelles paraules no hi havia res més que retòrica: després de passar-se mesos situant la sentència com un punt d’inflexió, no hi havia cap resposta preparada.

“Ens han cardat, l’aeroport és nostre i ens obliguen a marxar!” D’aquesta gràfica manera un dels enllaços comarcals de Tsunami Democràtic, vinculat a la CUP, es lamentava fa un any que la direcció d’aquest moviment clandestí donés per acabada l’acció de bloquejar el Prat. Ho feia amb un missatge de mòbil a un dels participants en la marxa lenta que el Tsunami va organitzar a Madrid també aquell mateix dia per saturar els accessos a l’aeroport de Barajas i que reclamava explicacions. “La policia estava desbordada i s’havien cancel·lat més d’un centenar de vols i no entenia per què no resistíem si teníem l’aeroport controlat”, assenyala en declaracions a l’ARA.

Sentència absolutòria per a l'Ibrahim i el Charaf, els dos primers joves que han anat a judici per les protestes postsentència del Procés. La Fiscalia els demanava nou anys de presó i la Generalitat tres anys i mig per desordres públics, atemptat contra l'autoritat, danys i lesions lleus. No obstant això, l'Audiència de Girona considera que falten proves per acreditar que ells van ser els autors d'un llançament de pedres i, a més, el tribunal "aprecia l'existència de contradiccions" en els atestats policials i les declaracions que van fer els agents tant al jutjat d'instrucció com al judici oral.