"Atenint-nos a la petició del president Puigdemont de garantir el seu dret a tenir un debat d’investidura amb garanties, i a la vegada per donar temps a les al·legacions presentades pel mateix president a través de JxCat al Tribunal Constitucional (TC), el ple d’avui queda ajornat". El primer sorprès després de sentir aquestes paraules del llavors president del Parlament, Roger Torrent, va ser el mateix Carles Puigdemont, a qui poques hores abans havien garantit que seria investit tot i les amenaces del govern espanyol i del TC. El 30 de gener del 2018 serà recordat com el terratrèmol que va fracturar la unitat independentista. El pecat original per a uns i el dia a partir del qual ja no van acceptar més tuteles per als altres.

Un dels problemes del Parlament és la limitació de la seva llibertat degut a l’afany dels tribunals per fiscalitzar-lo. Gràcies sobretot al 155 judicial de 2015, consistent en el gir doctrinal del TC en matèria de control i responsabilitat dels Parlaments i en un canvi legal per donar-hi entrada a la justícia penal. Així, diversos han estat els pronunciaments del TC contraris a permetre el debat d’iniciatives sobre l’autodeterminació, la forma monàrquica de l'Estat o l’organització territorial del poder a Espanya, i diverses han estat també les condemnes penals per desobediència. I això que, com recorda ara la sentència del TSJC, el TC ha dit sempre que la Constitució no és immutable i que empara el dret a promoure qualsevol idea fins i tot contrària als seus postulats, d’acord amb el principi democràtic i al fet que Espanya no és una "democràcia militant".

El TSJC ha absolt l’expresident Roger Torrent i altres membres de la mesa de l’anterior legislatura del delicte de desobediència al TC. És una excel·lent notícia per als afectats i també per al Parlament com a institució. No fa gaire temps vaig escriure en aquest mateix espai un article titulat "Una mesa perseguida", en el qual explicava el despropòsit que comporta sotmetre la mesa d’un Parlament al tipus penal de desobediència quan la mesa exerceix la seva funció d’admissió a tràmit de les iniciatives que presenten els grups parlamentaris. En les relacions entre els Parlaments i els tribunals constitucionals resulta molt forçat concebre la idea de desobediència, amb conseqüències penals, per la naturalesa política dels Parlaments, així com les funcions que exerceix la jurisdicció constitucional. 

Absolts. És el veredicte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimecres a l'anterior mesa presidida per Roger Torrent, perquè considera que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia. D'aquesta manera, l'expresident de la cambra Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado han quedat alliberats de la multa de fins a 30.000 euros i de la inhabilitació d'un any i vuit mesos que els demanava la Fiscalia.

El Circuit de Barcelona-Catalunya és deficitari des del 2009, la qual cosa obliga la Generalitat a tapar el forat dels comptes cada any amb noves aportacions de diners. Per intentar reduir aquesta dependència pública, la direcció del Circuit, encapçalada pel seu president Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), ha presentat un pla estratègic en què delimita les principals línies d'actuació. El conseller d'Indústria i Treball del govern de la Generalitat radiografia a l'ARA aquesta nova etapa del Circuit i analitza els reptes que cal afrontar.

El judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament ha començat amb un cop d'efecte de la Fiscalia: ha plantejat els dubtes que li generava fer la vista sense que s’hagin resolt tots els recursos per la recusació d’un dels magistrats. Però quan ha vist que el tribunal estava decidit a continuar, el fiscal del cas ha volgut aprofitar per llançar un avís general: malgrat que a la taula de diàleg entre Generalitat i Estat s’estigui negociant una hipotètica desjudicialització del Procés, la Fiscalia no està per la labor i espera que el poder judicial tampoc. "Va circulant una bola, que evidentment ha de ser una bola, sobre el fet que aquest judici forma part dels procediments judicials que s’han portat a la taula de negociació en això que s’ha anomenat la desjudicialització de la política catalana, que pretén l'arxiu de procediments contra polítics catalans derivats del Procés. Estic segur que aquesta sala no està afectada ni de lluny per aquesta bola, però hi ha la intenció clara que aquest judici no arranqui", ha dit el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio.

Tardor calenta, si més no als jutjats. L'independentisme tornarà a seure al banc dels acusats amb diferents processos judicials que afecten consellers i diputats, però també nombrosos activistes per participar en mobilitzacions del Procés. El compromís de desjudicialitzar el conflicte polític no altera el calendari judicial.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), ha sigut un dels protagonistes de la setmana per haver declarat davant el TSJC i per la seva presència a la taula de diàleg.

La concessió dels indults només afecta als 9 condemnats a penes de presó en el judici del Procés que es va fer al Tribunal Suprem la primera meitat de l'any 2019. Per tant, deixa fora tota la resta de causes obertes contra milers de persones, unes 3.000 segons els càlculs d'Òmnium Cultural, i que es mantenen vives en diferents jutjats i institucions de l'administració de l'Estat, com ara el Tribunal de Comptes. Desactivar-les serà un dels reptes de la nova etapa de diàleg entre el govern espanyol i el català. Aquest és un dels resum de les principals causes pendents:

La Fiscalia acaba de presentar una querella contra el president del Parlament i altres membres de la mesa per haver tramitat en l’anterior legislatura una resolució en defensa del dret d’autodeterminació. La querella interposada per la Fiscalia pren com a referent la sentència del TC que va anul·lar la resolució 1/XI del Parlament i les interlocutòries que després van anul·lar les resolucions 534/XII i 546/XII. Com recordaran, la resolució 1/XI expressava la voluntat d’iniciar un procés cap a la independència no subordinat a l’Estat, que es pretenia materialitzar de manera unilateral i al marge de la Constitució. El TC la va declarar inconstitucional i això va marcar un precedent del qual es podien derivar conseqüències per als membres de la mesa si el Parlament pretenia insistir en la mateixa direcció.

D'aquí menys de dues setmanes el Parlament escollirà nou president i renovarà també la resta de llocs de la mesa. Però abans de marxar, els actuals membres independentistes ja saben que hauran de lidiar contra una querella presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia ha anunciat aquest dilluns que es querella per desobediència contra l'actual president de la cambra, Roger Torrent, el vicepresident primer, Josep Costa, i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, és a dir els representats de JxCat i ERC a l'òrgan de govern parlamentari. El motiu? Haver admès a tràmit ara fa gairebé un any mig la resolució de resposta a la sentència de l'1-O que, entre d'altres, reiterava el compromís del Parlament amb l'autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia.

Acabat el termini de deu dies hàbils, el president del Parlament, Roger Torrent, ha donat per finalitzada la ronda de consultes amb els partits sense que de les converses n'hagi sortit cap candidat a la investidura, ni dels grups que donen suport al Govern ni de l'oposició. Per tant, ha anunciat que posarà en marxa el rellotge electoral. La fórmula: a través d'una resolució de la presidència que signarà el dimecres dia 21 després d'anunciar-ho als grups en el ple programat per a aquesta data. El text es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i es desbloquejaran els terminis cap als comicis, previstos per al 14 de febrer.

El Parlament i el Govern plantaran el rei Felip VI. La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ha dit aquest dimarts que cap membre del Govern assistirà a l'entrega de premis de la Barcelona New Economy Week, que presidirà el monarca, al costat del president espanyol, Pedro Sánchez, aquest divendres a Barcelona. Sí que ha dit, però, que el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, assistirà en "altres tipus d'esdeveniments" posteriors, ha aclarit en la roda de premsa posterior al consell executiu.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat avui que les pròximes eleccions al Parlament se celebraran el diumenge 14 de febrer, perquè el dimecres 10, que és quan s'haurien de fer per terminis, és feiner i caldria tancar les escoles. En una entrevista a RAC1, el màxim representant de la cambra catalana ha dit que aquesta ha de ser la data tenint present que avui obrirà la ronda de consultes als partits per comprovar si hi ha algun candidat amb possibilitats de ser investit.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha avançat que activarà el compte enrere cap a les eleccions si el president de la Generalitat, Quim Torra, és inhabilitat en ferm pel Tribunal Suprem i no hi ha cap candidat a la investidura per substituir-lo. "És el que marquen la llei i el reglament del Parlament", ha assegurat en una entrevista al programa L'hemicicle que s'emetrà demà, divendres, per Catalunya Informació. És el primer cop que Torrent diu públicament que pensa iniciar el procés per convocar eleccions en cas d'inhabilitació del cap de l'executiu. El president del Parlament s'aferra al que marquen els lletrats a partir d'una interpretació d'un dictamen del consell d'estat.

El president del Parlament, Roger Torrent, reclama a l'independentisme "sentit d'estat". En una entrevista a l'ACN, el dirigent d'ERC ha reconegut que "la gent està farta de retrets i picabaralles", després de les tensions al Govern i a la cambra al llarg de la legislatura. Per això Torrent demana "una proposta guanyadora" per arribar a la independència. "Sempre reclamo més cooperació que no pas competició i intentar-nos desgastar constantment", ha afirmat. També adverteix que l'independentisme començarà la legislatura vinent "amb mal peu" si manté els "vicis" actuals. Per altra banda, s'ha mostrat partidari "d'aïllar al feixisme", davant la possibilitat que Vox tingui representació parlamentària després de les pròximes eleccions.

Nou xoc entre forces independentistes al Parlament. Les resolucions de la setmana passada dels grups de JxCat, ERC i la CUP contra la monarquia han estat retallades pels lletrats a l'hora de ser publicades al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) per evitar entrar en contradicció amb les sentències del Tribunal Constitucional. Era una acció previsible i anunciada. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha complert aquest dilluns l'avís que ja va fer divendres als membres de la mesa. I de retruc això ha provocat un nou i no menys previsible enfrontament entre les dues ànimes de l'independentisme, malgrat la seva convivència en la coalició de govern. Aquest cop la topada ha tingut el màxim rang institucional: el president de la Generalitat, Quim Torra, ha carregat contra el president del Parlament, Roger Torrent, a qui ha demanat el cessament de Muro. Estem, no hi ha dubte, davant d'una situació difícil de resoldre. D'una banda, hi ha la sobirania de la cambra catalana per debatre i adoptar posicionaments en el sentit que la majoria decideixi; de l'altra, tenim la responsabilitat dels alts funcionaris del Parlament per actuar d'acord amb el principi de legalitat. En tot cas, fent evident la contradicció, se salven les dues legitimitats: la votació es va produir, i n'haurà quedat constància; alhora, els lletrats han volgut ser fidels a les seves funcions i a la legalitat vigent.

Els grups parlamentaris d'ERC, JxCat, la CUP, EH Bildu, el PNB, Més País, Unides Podem, el BNG i Compromís han registrat aquest dilluns una proposta per constituir una comissió d'investigació al Congrés sobre l'espionatge a líders polítics catalans. Argumenten que cal aclarir "la intromissió a la privacitat i la intimitat" per part "d'estructures públiques de l'Estat". La iniciativa té ara mateix escasses possibilitats d'èxit si no s'aconsegueix convèncer el PSOE perquè hi doni suport.

El president del Parlament, Roger Torrent, no va dubtar en apuntar directament contra els serveis secrets espanyols quan es va fer públic el cas d'espionatge que l'afectava directament a ell i a altres polítics independentistes. Aquest diumenge, en una entrevista a l'ARA, Torrent considera que són les proves el que demostren "la guerra bruta" de l'Estat. I això que des del primer moment el govern espanyol se n'ha desmarcat. En una entrevista a Eldiario.es, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, nega que el CNI hi estigui implicat i subratlla que la Moncloa "no espia els seus adversaris polítics", sinó que "hi dialoga i s'asseu amb ells". "Aquest govern s'asseu amb dos partits que governen Catalunya i que són independentistes, amb els companys del senyor Torrent", subratlla.

Aquesta setmana informacions publicades per El País i The Guardian han destapat una xarxa d’espionatge que ha tingut entre altres objectius polítics catalans. Entre ells, el president del Parlament, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979).