L'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) no té prou alumnes que estudiïn instruments de cobla. És l'únic centre que ofereix una formació superior reglada en aquesta disciplina, però, sumant tots els estudiants dels quatre anys del grau, no n'hi ha prou per formar la plantilla d'un sol conjunt instrumental complet. Actualment, l'escola té sis flabiols matriculats, cap tible i només dues tenores i un fiscorn. I les inscripcions a les proves d’accés del curs vinent no encoratgen cap canvi de tendència. "Tristament, els estudis de cobla tenen mala salut, som pocs estudiants i professors molt vocacionals, que fa anys que piquem pedra sense aconseguir revertir la situació", explica Pep Moliner, professor de fiscorn i cap de departament de l'Esmuc.

Joan Magrané, Rosalía, Sílvia Pérez Cruz, Raquel García-Tomás, Xavier Sabata, Clara Peya, Carol Duran, Anna Alàs, Santi Careta i Juan de la Rubia són alguns dels músics que han passat per l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), que aquest curs celebra el vintè aniversari. Són noms prou eloqüents sobre el talent i la transversalitat que ha aplegat una escola on s’han graduat 2.500 estudiants i que any rere any ha consolidat un segell propi dins dels ensenyaments artístics superiors. Coincidint amb l’aniversari, l’escola dona encara més embranzida als concerts protagonitzats per les diferents formacions que conformen els grans conjunts de l’Esmuc. “Volem que també s’entengui l’escola a través dels grans conjunts”, diu la directora general de l’Esmuc, Núria Sempere.

El Petit Palau de la Música acull diumenge a les 19 h un concert d’homenatge a Joan Guinjoan (1931-2019), un dels imprescindibles de la música catalana de la segona meitat del segle XX. “Estimem Joan Guinjoan”, diu Núria Sempere, directora general de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Aquesta estimació també la transmet la cura amb què s’ha preparat el concert, que coincideix amb el 90è aniversari del naixement del compositor de Riudoms. Dues formacions de l’Esmuc, l’Ensemble Contemporani i el Conjunt de Percussió dirigits per Ernest Martínez Izquierdo i Lorenzo Ferrándiz, respectivament, interpretaran un programa que aplega almenys dues de les ànimes de Guinjoan. “Una vinculada al món tel·lúric manifestat amb un llenguatge eclèctic, mediterrani i obert a altres llenguatges musicals com el flamenc o el jazz, i una altra de més intel·lectual que el fa interrelacionar amb compositors com Ligeti o Berio”, segons la síntesi que en fa Martínez Izquierdo. Per això el repertori inclou el flamenc contemporani de l’Hommage à Carmen Amaya, Gic 79 i El diari, una peça amb text de Josep Maria Espinàs que David Albet, professor de l’Esmuc i fundador del conjunt Barcelona 216, descriu com a “una obra satírica, amb càrrega política i un humor que fa somriure més que riure”. El programa es completa amb Chemin IV, de Berio, una partitura molt exigent per a l’oboè, i la suite de L’òpera de tres rals de Kurt Weill, la connexió de Guinjoan amb el cabaret.

"És un moment de celebració d'un èxit, primer individual, i després un èxit del sistema públic d'ensenyament, que ha sabut adaptar-se per incloure un persona amb ceguesa", explica Núria Sempere, directora general de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). L'èxit individual és d'Adrián Rincón (Salamanca, 1996), el primer director cec de l'Estat que es titula a l'Esmuc, i que aquest dimecres debuta al capdavant d'una orquestra simfònica a la sala 2 de L'Auditori de Barcelona. "Estar a l'Esmuc ha sigut una experiència única", diu Rincón, que mentre estudiava piano clàssic al Conservatori de Salamanca va "sentir la curiositat per dirigir, per saber com era una partitura per a orquestra i com feia els gestos un director".

Uns manuscrits conservats a l’Arxiu de Música de Montserrat podrien resoldre el misteri de La principessa filosofa, l'única òpera del compositor barceloní Carles Baguer (1768-1808). Només se'n van fer cinc representacions al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 1797, i després el silenci... Aquells manuscrits presentaven "una altra òpera del senyor Carles Baguer" i calia esbrinar si es tractava de La principessa filosofa o d'una altra òpera del mateix Baguer de la qual no es tenia constància, tal com recorda el musicòleg Oriol Pérez Treviño. La recerca, efectivament, va donar fruits, tot i que no els esperats. Sí qui hi havia una part de La principessa filosofa, però només l'obertura. I la resta del material ni tan sols era de Baguer, perquè ni els personatges ni l’autògraf es corresponien amb l’obra del compositor barceloní.

El 27è festival Ciutat Flamenco finalment se celebrarà del 24 al 31 d'octubre i començarà amb un plat fort: l'homenatge a les sessions de gravació i el posterior concert que el cantaor Enrique Morente i el bateria de jazz Max Roach van oferir a la Biennal de Sevilla el 1992, que ha servit d'inspiració per a l'espectacle Morente & Roach in memoriam. "Ens vam reunir trenta persones en una casa rural de Cazalla de la Sierra durant deu dies. Els assajos eren meravellosos i a les nits es muntaven uns saraus i unes jam sessions increïbles. Hi havia Raimundo Amador, Juan i Pepe Habichuela i una joveníssima Estrella Morente", recordava Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics. David Albet s'encarregarà de la producció de l'espectacle i la direcció anirà a càrrec del director artístic del festival, David Leiva, que unirà músics vinculats al Taller de Músics i de l'Esmuc. "La posada en escena serà un fet històric i marcarà l'abraçada que es donen dues escoles agermanades", diu Cabrera.

Fa un any i escaig que Núria Sempere es va posar al capdavant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Prèviament havia estat la directora de l’Escola Municipal de Música Centre de les Arts de l’Hospitalet (EMMCA), professora del departament de Producció i Gestió de l’Esmuc i membre de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), de la qual és presidenta fundadora.

L'Auditori acollirà aquest dimarts l'ESMUC Jazz Project, la formació orquestral de jazz formada per estudiants, professors i graduats de l'Escola Superior de Música de Catalunya. El conjunt tindrà el primer contacte amb el públic al cicle 'Grans Conjunts', que organitza l'escola cada gener. La formació homenatjarà el pianista Keith Jarret en un concert "vestit amb sonoritat de big band simfònica", segons Francesc Capella, director del departament de Jazz i Música Moderna de l'escola.

La violinista Hanneke Cassel i el violoncel·lista Mike Block són dos dels músics que participen en el primer Barcelona Fiddle Congress que organitza l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) els dies 15, 16 i 17 de novembre. L'objectiu del congrés és "crear un espai per compartir i debatre coneixements en l'àmbit de la corda fregada de tradició no clàssica" dirigit a escoles de música, conservatoris, alumnes i professionals de la corda fregada.

L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) s'ha encarregat de la música corporativa del TRAM. El compositor xilè Pablo Ríos, alumne del centre musical, ha ideat la banda sonora del tramvia de Barcelona després de guanyar el concurs que l'ESMUC va organitzar entre els seus estudiants de l'assignatura de Composició i del Màster de composició de bandes sonores.