Encara que estigui a punt de fer 85 anys, Margaret Atwood continua tenint el cap ple de projectes. Acaba de tornar al Canadà després d'una gira europea per continuar treballant en unes memòries de joventut, però ha trobat un forat a l'agenda per presentar la traducció al castellà del seu últim llibre, Perdidas en el bosque (Salamandra; traducció de Victoria Alonso). Es tracta d'un recull de quinze narracions en què ficciona alguns episodis viscuts al costat del seu marit, Graeme Gibson, mort el 2019. S'inventa que la seva mare "es va convertir en bruixa" i fa una entrevista post mortem a un dels autors que més l'ha influït, George Orwell.

“Hi ha dècades en què no passa res, mentre que hi ha setmanes que semblen dècades”. La frase, atribuïda al pensador i revolucionari rus Vladímir Lenin, ha sonat aquesta setmana, més pertinent que mai, a Barcelona, en un dels actes inclosos dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, pronunciada per l’escriptor i activista nord-americà Peter Frase. “Aquest any les setmanes són eternes”, afegia. I tot això ho deia justament quan la ciutat encarava una altra onada de restriccions causades pel covid-19 que la convertiria de nou en una urbs mig fantasmal.

La cara de Margaret Atwood treu el cap en una pantalleta a dalt de l’escenari i el públic aplaudeix l’aparició de l’escriptora canadenca. Com passa tot sovint en els últims mesos, paisatges que fins fa poc ens haurien semblat de ciència-ficció, ara ja són del tot raonables: és el que succeeix veient una plaça plena de persones amb mascareta, alineades, mirant una xerrada en una pantalla gegant. I justament això és el que va ocórrer amb El conte de la Serventa, la famosíssima novel·la d’Atwood, quan se’n va estrenar l’adaptació televisiva i va coincidir amb l’ascens al poder de Donald Trump: el règim autoritari i teocràtic que havia inventat l’autora en una imaginària República de Galaad (això sí, situada als Estats Units) a molts ciutadans va deixar de semblar-los una distopia i va passar a acostar-se molt, massa, a la realitat. “La sèrie de televisió no es va veure com un producte de la imaginació sinó que es va llegir com un reality show”, adverteix Atwood. Així és com ella es va convertir en pràcticament “l’única beneficiada per la presidència de Trump”, afirma, fent broma.

El vermell que marcava els vestits de les criades de 'The handmaid’s tale' s’escampa ara pel cos i la cara d'Elisabeth Moss en forma de sang. Aquesta imatge, una de les que ha compartit la HBO de la segona temporada, dona una idea de cap a on tirarà la sèrie revelació del 2017, guanyadora de l’Emmy i el Globus d’Or al millor drama. En la segona entrega, que s’estrena demà, la dictadura masclista de Gilead afila els seus ullals i mostra, encara més, el seu menyspreu cap a les dones.

La plataforma HBO Espanya ha anunciat avui que ha adquirit els drets d'emissió de 'The handmaid's tale', la sèrie que adapta per a la televisió la novel·la distòpica homònima de Margaret Atwood, premi Príncep d'Astúries de les lletres el 2008. Les protagonistes de la sèrie, que s'estrenarà el 26 d'abril, són Elizabeth Moss, coneguda per la seva participació a 'Mad men', i Alexis Bledel, la Rory de 'Las chicas Gilmore'.

El mitjà canadenc 'National Post' va censurar una columna satírica de l'escriptora Margaret Atwood sobre el pentinat del primer ministre canadenc i líder del partit conservador, Stephen Harper. L'autora de 'l'Assassí cec' i 'L'any del diluvi' va publicar un article on ironitzava sobre el debat polític entre Stephen Harper i el líder del partit liberal, Justin Trudeau. Els dos candidats es presenten a les eleccions del proper octubre.

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és una de les veus de la poesia catalana contemporània més singulars i d’una trajectòria més llarga. Va publicar el seu primer llibre, Vida diària, el 1963, i aquests dies corregeix galerades del seu pròxim poemari, Enllà del parlar concís, que publicarà l’editorial valenciana Denes. Tot i haver estat distingida amb la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional a la trajectòria professional i artística (2008), Abelló encara és una veu per descobrir per a una part important dels lectors, tot i que té una connexió notable amb les generacions de poetes joves. La Institució de les Lletres Catalanes li ha encarregat un poema per al Dia Mundial de la Poesia, que demà programarà més d’un centenar de lectures i recitals als territoris de parla catalana. L’acte central tindrà lloc al Palau Robert de Barcelona, on Abelló llegirà el seu text Tan sols la paraula nua, acompanyat del recital d’alguna de les vint traduccions que se n’han fet, de musicacions i de la projecció d’una conversa amb Joana Raspall.