La idea original de Pork Mort va néixer d’una conversa entre Jaume Mayans i Sergi Seri Amat. Jaume volia fer un còmic històric amb pinzellades de fantasia –una mena de Joc de Trons ambientat a les Balears–, però Seri li va proposar donar-hi una volta i convertir aquella historieta il·lustrada en un joc de rol. El projecte va fer un gir de 180 graus i es va transformar en un univers fosc i apocalíptic que beu directament del folklore balear, on la fantasia i la història de les rondalles s’entrellacen. Juntament amb Mer Prats i Daniela Kropeit, han donat vida a un món decadent i grotesc on la sobrassada està prohibida i la realitat s’esfondra sota el pes dels seus propis mites. Parlam amb ells sobre el procés creatiu, el rerefons folklòric i el futur del projecte.

Brava! Arts, el hub creatiu que des de la Bisbal de l'Empordà vol ser el referent en el foment dels nous formats artístics, ha rebut aquest dimarts al Teatre Lliure de Montjuïc el Premi Impulsa Cultura que atorga la Fundació Catalunya Cultura i que està dotat amb 15.000 euros. "Per ser un hub creatiu de referència a la Costa Brava i per la força de l'impacte positiu que genera en el seu territori, oferint espais de coworking i serveis integrals que augmenten l'impuls de nous formats artístics", ha dictaminat el jurat format per Eloi Planes, president de la Fundació Catalunya Cultura; Judit Carrera, directora del CCCB; Jordi Cruz, xef de l’Abac; Isabel Vidal, directora general de Focus i presidenta d’Adeca, i Jesús Hernán director de Legiland, el projecte guanyador de l’edició de 2023.

Dit poèticament, el propòsit és construir ponts entre el món de l’empresa i el món de la cultura. En paraules més prosaiques es tracta, d’una banda, de dotar els projectes culturals d’eines i recursos per fer-los sostenibles i, de l’altra, d'intentar atraure l’interès de les empreses pel sector cultural. Perquè “impulsar la cultura, el talent i la creativitat com a via de transformació social i econòmica d’un país” és la raó de ser de la Fundació Catalunya Cultura, constituïda el 23 d’octubre del 2014. El desè aniversari coincideix amb la celebració de la Nit de l’Empresa i la Cultura, el dimarts 22 d’octubre al Teatre Lliure de Montjuïc, a partir de les 18.30 h. A la gala, conduïda per l’actor Bruno Oro, es lliuraran el premi Impulsa Cultura, dotat amb 10.000 euros, i el premi Empresa Cultura.

Legiland, una plataforma digital lúdica per “millorar la competència lectora en infants i joves”, ha rebut aquest dijous al Teatre Romea de Barcelona el Premi Impulsa Cultura que atorga la Fundació Catalunya Cultura i que està dotat amb 10.000 euros. “Desperta l’interès per la lectura entre els joves a través d’una plataforma digital, una eina innovadora que aprofita els principis del joc i la interactivitat per atraure i involucrar els nens i joves en el món de les lletres”, ha consignat el jurat format per Enric Crous (president d’honor de la Fundació Catalunya Cultura), Ainhoa Grandes (presidenta de la Fundació Macba), Albert Guijarro (director de la sala Apolo i codirector del festival Primavera Sound), Miquel Martí (conseller delegat de Tech Barcelona) i Marushka Vidovic (fundadora de Muntem un Festival, el projecte guanyador del premi Impulsa Cultura 2022).

Deu projectes culturals singulars han arribat a la final, però només el Festival Itinera –que vol portar música als 350 micropobles de Catalunya– ha sigut el guanyador dels 10.000 euros del sisè premi Impulsa Cultura, un guardó que atorga la Fundació Catalunya Cultura perquè projectes culturals originals, transformadors i sostenibles facin un salt d’escala. L’Itinera és el primer festival que organitza concerts en nuclis de menys de 500 habitants, llocs que “porten tota una vida esperant serveis bàsics”, diu el seu director, Marcel Marata.

Rapers, cantautors compromesos, trompetistes de jazz, compositors de simfonies clàssiques. Tots comparteixen dos sentiments: l’amor per la música i l’odi per les plataformes de reproducció en línia. Més que les empreses i els seus milions d’usuaris, odien l’abusiu repartiment econòmic que promouen i que fa que els creadors s’enduguin una quantitat irrisòria per cada escolta de les seves cançons. Les crítiques són especialment ferotges quan es dirigeixen a Spotify, dominador del sector i un líder tan poderós que avui sembla impossible de destronar. I no és que no se n’hagin provat alternatives. Una de les més ambicioses va arribar el 2015 quan el raper Jay Z va comprar Tidal per 56 milions de dòlars per competir-hi amb la complicitat d’artistes com Beyoncé, Rihanna, Coldplay, Daft Punk i Madonna. Però crear un nou servei d’escolta en línia que repartís més equitativament els beneficis no era l’única via possible perquè un músic visqués de la seva obra. Això és el que va pensar Jack Conte, cantant pop de San Francisco que, cansat de veure el poc rendiment que obtenia pel seu art a través de les plataformes de streaming, va voler canviar les regles del joc.

Els llibres d'assaig, en català, castellà, anglès, francès, gallec... donen la benvinguda a qui passa la porta de la nova llibreria Finestres, que aquest dijous obre portes al número 249 del carrer Diputació de Barcelona. La catalogació és sui generis: melancolia, dones amb poder, heretges, rebels i marginals, vida quotidiana.... Més al fons hi ha la ficció, còmodes butaques, làmpares antigues i una llar de foc. La llibreria, si les obres del costat ho permeten, vol ser sobretot un espai de silenci, un lloc per llegir però no per treballar: no hi ha cobertura. El silenci no és tan sols un suggeriment, s'ha d'acatar: hi ha tot de cartells que s'il·luminen si el to de veu és massa elevat.

El Congrés ha admès a tràmit una proposició de llei per a una nova llei de mecenatge que vol substituir l’anterior legislació en la matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant alguns dels ja existents. Presentada a proposta del PDECat, la tramitació ha sigut aprovada per la majoria de grups del ple del Congrés, només amb l'abstenció del PNB i EH-Bildu. La nova llei no recull una de les reclamacions històriques del sector cultural: incrementar la base de desgravació per al mecenatge. El 2019 el ministre José Guirao va anunciar que s'estava treballant en un esborrany de la llei de mecenatge que volia augmentar la base de desgravació del 10% al 15% fins a una quantitat de 50.000 euros.

Sergi Ferrer-Salat (Barcelona, 1968) dirigeix un dels negocis farmacèutics més importants del país i alhora està plenament abocat al món de cultura. La vol alliberar dels interessos comercials i expandir-la. La fundació que presideix té múltiples projectes relacionats, sobretot, amb la música: fa més de vint anys que atorga els premis Reina Sofia de creació musical; col·labora amb el Festival de Jazz de Barcelona, amb un programa de masterclasses dels grans noms del jazz internacional al Conservatori del Liceu; atorga les Beques Ferrer-Salat a joves músics, i amb el Liceu i la Fundació d'Escoles Parroquials de l'Arquebisbat de Barcelona té un programa d'educació musical a Primària per a la integració social en entorns desafavorits. Els projectes musicals de la seva fundació no deixen de créixer. Fa poc, amb el departament de psiquiatria i salut mental de la Vall d'Hebron, ha impulsat el Hip Hop Project In, que intenta ajudar amb la música els refugiats que arriben a Catalunya i que han sigut diagnosticats amb trastorn d'estrès posttraumàtic.

La idea que la cultura no és prescindible i és determinant en la personalitat d’un país i dels individus fa temps que es repeteix, però el sector cultural continua instal·lat en la precarietat. És fàcil imaginar el sector cultural com el país del gals que van concebre René Goscinny i Albert Uderzo: resistint tota mena d’envestides, però sense poció màgica o, en tot cas, una poció feta de molts esforços i capacitat d’inventiva. La pandèmia ha estat una bufetada més per a un sector que està llançant el missatge de SOS des de l’última crisi econòmica.

"El meu pare [François Pinault] i jo hem decidit desbloquejar una suma de 100 milions d'euros per participar en la reconstrucció completa de Notre-Dame", va escriure François-Henri Pinault ahir en un comunicat en veure l'incendi que arrasava la icònica catedral francesa. "Aquesta tragèdia ha sacsejat tots els francesos i tots els que estan vinculats als valors espirituals. Davant d'un drama com aquest, tothom vol tornar a donar vida a aquesta joia del nostre patrimoni", va afegir Pinault, actual president del grup d'empreses Kering, que va fundar el seu pare, que actualment té 82 anys i està retirat dels negocis des del 2003.

Per a Ramon Boixadós (Figueres, 1927-2017), fer-se gran no era excusa per deixar de treballar. El president de la Fundació Gala-Salvador Dalí ha mort aquest dissabte als 89 anys, deixant enrere una llarga i àmplia trajectòria professional que el va mantenir actiu fins als últims dies. Gestor hàbil i incansable, Boixadós presidia la fundació des del 1991, quan va assumir el càrrec amb el repte de projectar l’herència daliniana arreu del món. Durant els 26 anys al capdavant de la Fundació no només va complir amb aquest objectiu, sinó que també va impulsar els tres museus del triangle dalinià (Figueres, Portlligat i Púbol) i va portar a terme un ambiciós programa d’exposicions internacionals. La Fundació ha lloat la tasca de Boixadós com a president de l’entitat per haver fet arribar el llegat de l’artista a un públic “més ampli i universal” i haver convertit la institució en “un referent mundial” sobre la gestió i la defensa del llegat de Dalí.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha creat el Decàleg per al Foment del Mecenatge i el Patrocini Cultural, que proposa una sèrie d'estratègies del Govern per incentivar el mecenatge i el micromecenatge cultural. El document s'ha elaborat amb l'objectiu "d'establir unes bases per reorientar la transformació de les polítiques culturals, econòmiques i fiscals fins ara vigents", segons exposa el mateix ens públic. En absència d'una llei estatal específica per al mecenatge cultural, el document del CoNCA suggereix la creació d'una llei catalana de mecenatge i patrocini "que consideri específicament l'àmbit cultural". Una llei que "mentre es mantingui l'actual règim autonòmic comú", hauria de "completar i ampliar" els supòsits de l'ordenament estatal, exposa el text.