A Dolor y gloria (2019), la seva pel·lícula d'inspiració més clarament autobiogràfica, Pedro Almodóvar confrontava la por al patiment i a la solitud que suposa envellir. A La habitación de al lado va un pas més enllà i aborda la mort en una pel·lícula, tanmateix, menys autoindulgent i més serena que la protagonitzada per Antonio Banderas. En el seu primer llarg en anglès, el director manxec parteix de la novel·la Cuál es tu tormento, de Sigrid Nunez, per orquestrar un drama íntim al voltant de Martha (Tilda Swinton), una corresponsal de guerra malalta que opta pel suïcidi assistit, i Ingrid (Julianne Moore), l'escriptora que li dona suport en aquest procés, il·legal als Estats Units.

Pedro Almodóvar pot posar una data concreta al moment en què va entendre la "importància" de pronunciar-se políticament com a personatge públic. Va ser el 2004 després dels atemptats de l'11-M i l'arribada a la Moncloa del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. "Va ser quan vaig sentir la polarització d'Espanya. Per primer cop a la vida, uns joves em van insultar –o això volien– dient-me «rojo maricón». Em vaig quedar estupefacte perquè pensava que aquesta Espanya no existia", explica qui va saltar a la fama com a icona de l'hedonista Movida Madrileña. Des d'aleshores, els missatges volgudament polítics del director han anat a més. Recentment, ha ocupat titulars la denúncia desacomplexada que ha fet de la situació a Gaza, que contrasta amb el clima a Hollywood, així com de l'auge de l'extrema dreta; no dubta a titllar Donald Trump de "catàstrofe" durant la promoció del seu últim film, ambientat a Nova York. Uns posicionaments que, com ja va fer amb Madres paralelas, trasllada al cinema amb l'estrena de La habitación de al lado aquest divendres.

Sense pretendre-ho, Sigrid Nunez (Nova York, 1951) va inaugurar una trilogia de novel·les sobre el dol amb la magnífica L'amic (Navona, 2019). Després d'aquella reflexiva i a estones divertida història sobre l'impacte del suïcidi d'un escriptor en la protagonista, l'autora nord-americana va escriure ¿Cuál es tu tormento? (Anagrama, 2021), centrada en els últims dies d'una amiga malalta de càncer: la novel·la ha inspirat la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, La habitación de al lado, que arriba als cinemes el 18 d'octubre. Els vulnerables (L'Altra/Anagrama), amb traducció al català d'Ariadna Pous, és l'última peça d'aquest tercet de novel·les, que arrenca també amb la desaparició d'algú estimat per la narradora poc abans del confinament a causa de la pandèmia de covid-19.

Jornada important per a Pedro Almodóvar a Sant Sebastià, on ha rebut el Premi Donostia que li concedeix el festival l’endemà d’haver celebrat el seu 75è aniversari. “Han sigut 24 hores de tempesta emocional”, ha admès el cineasta en roda de premsa, acompanyat de Tilda Swinton i de tot l’equip de La habitación de al lado, la seva última pel·lícula, i que ha guanyat el Lleó d’Or de Venècia 2024. “Fa 44 anys de la meva primera visita a Sant Sebastià –ha recordat–. Va ser amb Pepi, Luci y Bom, una pel·lícula molt defectuosa però que va ser el començament de tot”. I encara sort, diu, perquè “si no hagués pogut fer cinema avui seria la persona més desgraciada del món”.

El Lleó d'Or a la millor pel·lícula aconseguit per Pedro Almodóvar aquest dissabte a Venècia amb La habitación de al lado (The room next door) suposa el final feliç d’una llarga història marcada per unes quantes frustracions. I és que els grans festivals de cinema europeus –Canes, Venècia, Berlín i Sant Sebastià– tenien un deute pendent amb Pedro Almodóvar, que mai havia aconseguit el màxim guardó en cap d’aquests certàmens. Aquesta estranya circumstància, donada l’envergadura artística del cineasta manxec, està marcada per moments gairebé traumàtics, com el Lleó d'Or que se li va escapar l’any 1988, quan Mujeres al borde de un ataque de nervios el va perdre a mans de La llegenda del Sant Bevedor, d'Ermanno Olmi; o quan el canadenc David Cronenberg, el 1999, va decidir entregar la Palma d’Or de Canes als germans Dardenne per Rosetta, quan tothom esperava que la guanyadora fos Todo sobre mi madre. Aquest dissabte tota aquesta malastrugança ha quedat oblidada quan Isabelle Huppert, la presidenta del jurat de la 81a Mostra de Venècia ha anunciat el Lleó d’Or per al primer llargmetratge d’Almodóvar parlat en anglès.

Cinc anys després de rebre el Lleó d’Or honorífic de la Mostra de Venècia, el director Pedro Almodóvar ha tornat a trepitjar la catifa vermella del certamen italià per presentar, en la competició oficial, el seu vint-i-tresè llargmetratge, La habitación de al lado, el primer parlat en anglès. “És com començar una nova era”, ha dit el cineasta manxec en la roda de premsa del film. “Necessitava un vehicle adequat per fer aquest salt i el vaig trobar en les pàgines del llibre Quin és el teu turment de Sigrid Nunez”. Sobre el paper, l’assagística novel·la de l’autora novaiorquesa semblava inadaptable, però Almodóvar va trobar la inspiració “en un capítol en què una dona decideix anar a veure una amiga que està ingressada en un hospital”. I malgrat que l’acció passa a milers de quilòmetres dels escenaris habituals d’Almodóvar, el cineasta va trobar un vincle íntim amb els personatges de l’Ingrid i la Martha, als quals donen vida Tilda Swinton i Julianne Moore. “No he pretès fer una anàlisi de la societat nord-americana, però sento que conec bé aquestes dones novaiorqueses que, com jo, van viure amb intensitat la dècada de 1980”.

Pasión Vega va protagonitzar dissabte la segona vetllada del Festival de Peralada amb l’espectacle Pasión Almodóvar amb Pasión Vega, un repàs de les cançons més icòniques de les pel·lícules de Pedro Almodóvar –autor del cartell de l'edició d'enguany del festival– “que va recuperar tot un repertori que havia quedat abandonat", segons va presentar la cantant.

Pedro Almodóvar li ha agafat el gust a rodar curts. Primer va ser el caprici pandèmic de La voz humana, amb Tilda Swinton recitant un monòleg inspirat en un text teatral Jean Cocteau. Ara, deu dies després de presentar-lo a Canes, el manxec estrena als cinemes un nou curt, Extraña forma de vida, una personal aproximació al western amb Ethan Hawke i Pedro Pascal interpretant un xèrif i el seu antic amant, que es retroben després d’anys sense veure’s. "Tret d’algunes excepcions com Johnny Guitar, el western és un gènere molt masculí –explicava el director fa uns dies a Canes–. Estic segur que en aquest territori devia sorgir el desig entre homes, ja fossin pistolers o cowboys, però jo no ho he vist mai en el cinema, així que em semblava que era un terreny per explorar".

Fa un parell de dècades, uns productors nord-americans van oferir a Pedro Almodóvar dirigir una pel·lícula a partir del conte d'Annie Proulx Brokeback mountain sobre la relació homosexual entre dos cowboys. El manxec va rebutjar l'oferta i el projecte va acabar a les mans d'Ang Lee. En una de les escenes, quan ja fa una pila d'anys que els dos cowboys es veuen d'amagat de les seves famílies, un d'ells (Jake Gyllenhaal) li proposa a l'altre (Heath Ledger) d'anar-se'n a viure junts. “I si tu i jo tinguéssim un ranxo en algun lloc amb un grapat de vaques? Seria una bona vida”, li diu. Però Ledger s'hi nega. “Dos homes vivint junts? Ni parlar-ne”.

Jorge de Cominges, que va morir aquest dilluns, va definir una vegada el seu amic Jaume Figueras (Barcelona, 1940) com "la cinefília feta carn". Durant dècades, Figueras ha sigut la cara amable, múrria i rigorosa de la informació cinematogràfica en televisió, premsa i ràdio, però també un programador pioner i, sobretot, un espectador apassionat. Ha estimat tant el cinema que era inevitable que el cinema també se l'estimés i, per això, aquest diumenge rebrà el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2023.

"Els projectes cinematogràfics han de transmetre grans idees i no esdevenir esclaus d'un model serialitzat en el qual es perd el valor dels personatges i les històries". Aquesta ha estat la principal denúncia que ha fet l'actriu Cate Blanchett durant la conferència de premsa que ha ofert aquest migdia a València abans de ser homenatjada per l'Acadèmia del Cinema Espanyol, que aquesta nit li atorgarà el primer Goya Internacional per haver esdevingut "una figura extraordinària del cinema mundial".

Un paper de femme fatale trastocada que porta de corcoll Mario Casas a No matarás va descobrir al món el talent de Milena Smit (Elx, 1996). Només un any després, l'actriu protagonitza amb Penélope Cruz l'última pel·lícula de Pedro Almodóvar, Madres paralelas, que s'estrena aquest divendres. ¿Com es passa en només dos anys de treballar de recepcionista d'hotel i sortir en algun videoclip de Macaco o Els Catarres a convertir-se en noia Almodóvar i actriu de moda del cinema espanyol? Ella diu que ho deu tot a Instagram: "Els directors de càsting de No matarás buscaven un perfil molt concret i els va agradar el meu Instagram. Hi penjava imatges artístiques que em feien amics fotògrafs i també havia aparegut en algun curt, però la veritat és que no m'havia preparat mai un personatge".

El dia després d’inaugurar la Mostra de Venècia amb Madres paralelas, Pedro Almodóvar (Calzada de Calatrava, 1949) explica a l'ARA detalls sobre el vessant humanista i el to sobri d'aquest melodrama en què aborda el drama dels familiars de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil.

La relació entre Pedro Almodóvar i la Mostra de Venècia passa per un moment dolç. Després d’una separació de 31 anys, des de l’estrena al festival italià de Mujeres al borde de un ataque de nervios fins al retorn del manxec al Lido per rebre un Lleó d’Or honorífic l’any 2019, Almodóvar ha esdevingut una presència permanent al certamen cinematogràfic més antic del món. Si l’any passat la Mostra va posar la catifa vermella perquè el cineasta espanyol hi desfilés agafat de la mà de Tilda Swinton, protagonista del curtmetratge La voz humana, aquest dimecres el festival s'ha inaugurat amb l’estrena mundial de Madres paralelas, llargmetratge amb què Almodóvar aspira a endur-se un Lleó d’Or que aquest any entregarà el jurat presidit pel coreà Bong Joon-ho, el director de Paràsits. La perspectiva de victòria no sembla improbable donat que Madres paralelas es presenta com un sensacional melodrama que situa la intimista història de dues mares solteres, encarnades per unes magnífiques Penélope Cruz i Milena Smit, en el context d’una denúncia de la inoperància de l’estat espanyol a l’hora d’afrontar el drama de les fosses comunes de la Guerra Civil.

"A Espanya fins que no es pagui el deute amb els desapareguts no podrem tancar la nostra història recent i tot el que va passar a la Guerra Civil", ha dit Pedro Almodóvar a Venècia, on aquest dimecres presenta la pel·lícula Madres paralelas. En roda de premsa, Almodóvar ha insistit que "la memòria històrica és un tema pendent en la societat espanyola, que té un deute moral enorme amb les famílies dels desapareguts i de les persones enterrades en fosses, cunetes o llocs indignes". Un dels temes que aborda Madres paralelas, que inaugura el 78è Festival de Cinema de Venècia, és precisament la memòria històrica i l'oblit de les fosses comunes.

"Els actors són tots d'esquerres", diu Aitana Sánchez-Gijón. "I tu de què ets?", demana Penélope Cruz. "Jo soc apolítica. La meva feina és agradar-li a tothom", conclou Sánchez-Gijón. Aquest és un dels diàlegs que avança el tràiler de Madres paralelas, la pel·lícula de Pedro Almodóvar que inaugurarà el Festival de Cinema de Venècia l'1 de setembre, i que el dia 10 arribarà a les sales de cinema.

El dissenyador Javier Jaén (Barcelona, 1983) ha reaccionat amb molta filosofia al fet que Instagram li hagi interromput les vacances prohibint el cartell que ha creat per a la pròxima pel·lícula de Pedro Almodovar, Madres paralelas. Per un mugró. Això va ser dilluns, dimarts va fer prop de vint entrevistes i quan va rebre l’ARA al seu estudi de Gràcia dimecres en tenia una desena més. Jaén es pren el seu temps per trobar les paraules precises per parlar del cartell de Madres paralelas: “Volia que no deixés ningú indiferent”, afirma. La provocació no entrava ni en els seus plans ni en els de Pedro Almodóvar. “Al contrari del que s’ha escrit, la censura era un problema, no era cap estratègia estranya”, assegura. “Vaig defensar aquesta proposta entre una desena –explica–, però en un primer moment va quedar congelada perquè sabíem que hi ha una xarxa social com és Instagram on no ens la deixarien posar. Quan va quedar congelada, em vaig quedar amb molt mal regust de boca, però el pitjor és l’autocensura, no intentar-ho, pensar que serà massa perillós. Està bé remoure les coses que donem per fetes i que ens semblen normals però que potser no ho són tant”.

La nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, Madres paralelas, encara no s'ha estrenat però ja ha portat polèmica. El cineasta ha presentat aquest dilluns el cartell del film, que mostra en blanc i negre i en primer pla un mugró d'on surt una gota de llet. El creador del pòster, Javier Jaén, l'ha difós a través del seu compte personal d'Instagram, però la xarxa social l'hi ha retirat. L'artista l'ha tornat a penjar explicant el que havia passat i, de moment, Instagram ha mantingut el post. També l'han publicat altres membres de l'equip de la pel·lícula com l'actriu Penélope Cruz i el productor d'El Deseo i germà del cineasta, Agustín Almodóvar, que ha definit el pòster amb la frase "maternitat icònica".