El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, està a l'ull de l'huracà per la seva gestió de la DANA al País Valencià, amb manifestacions constants, canvis de versió per part seva, i la instrucció d'una jutge de Catarroja que posa en dubte de ple les actuacions del govern valencià –amb la imputació per ara de la consellera responsable d'Emergències, Salomé Pradas. Ara bé, des de l'inici de la seva polèmica gestió també ha rebut diverses amenaces per part de ciutadans i ja ha arribat una primera detenció. Segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA de fonts policials, un home de trenta anys ha estat detingut per amenaces contra Carlos Mazón, que hauria fet a través de l'anonimat.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha sortit al pas dels dards que el PP li ha enviat per la gestió de la crisi de la DANA al País Valencià. L'equip de la ministra ha posat dades, aquest dijous, a la resposta del ministeri el dia que va començar la catàstrofe i assegura que "la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va enviar fins a 198 correus a Emergències el dia de la riuada".

Quan els valencians encara no s'han recuperat de la DANA catastròfica que va afectar el territori el 29 d'octubre, amb més de 200 morts, ara n'ha arribat una altra, previsiblement de menys intensitat, però que ha comportat l'alerta vermella al litoral de la demarcació de València pel perill de noves inundacions. Amb el govern valencià assenyalat per la tardança en l'alerta, els canvis de versió constants i amb una multitud que demana la dimissió del president Carlos Mazón, aquest nou temporal s'està gestionant de manera molt diferent. Per començar, el president ja no el minimitza ni qualifica d'exagerada la decisió de la Universitat de València de suspendre l'activitat i per evitar riscos s'ha ajornat el ple d'aquest dijous de les Corts Valencianes. Per avisar del "perill extrem", el govern autonòmic ha enviat dos avisos ES-Alert abans de les 20 hores, mentre que fa quinze dies van trigar en excés a advertir la població fins a les 20.11, quan la situació estava descontrolada i hi havia morts i desapareguts.

Les manifestacions de dissabte al País Valencià van ser massives, com el mal i l'ofensa que els governants del país han infligit a la seva gent. S'ha fet palesa una conclusió dolorosa: el president Mazón i el seu govern literalment van deixar morir desenes de ciutadans valencians per desídia, incompetència i inacció. Després, la resposta d'aquests mateixos governants ha estat carregada de mala fe i mentides, sovint contradictòries entre elles. Ara, després d'una manifestació al centre de València amb cent trenta mil persones al carrer (i altres protestes, igualment multitudinàries, en diferents ciutats valencianes), i després d'haver culpat durant els dies anteriors tot d'organismes estatals de la calamitat de la gestió de la DANA, la resposta de Mazón és assenyalar la ministra Teresa Ribera i publicar tuits dient que el govern de Madrid no li envia camions de desembossament, demanant ajuda a la CEOE i qualsevol absurditat que pugui sortir de la seva imaginació o de la dels seus col·laboradors. I per descomptat, com ja va fer el PP en una altra publicació a les xarxes el mateix dissabte, intentar deslegitimar les manifestacions afirmant que estaven “polititzades” i que eren “de catalanistes”. Ridiculitzar, menystenir i criminalitzar les protestes és una molt vella tàctica del PP.

Mentre les brigades de neteja s’esforcen a eliminar el rastre de fang llançat durant la històrica manifestació per demanar la dimissió del president Carlos Mazón, la Generalitat Valenciana descarta agafar el guant dels manifestants. "De moment" no hi haurà cap dimissió, ha explicat la vicepresidenta del govern. "No podem abandonar les víctimes", ha expressat en roda de premsa Susana Camarero. "No és una opció en aquests moments, no ens podem plantejar res més que la recuperació ni altra cosa que ajudar les persones i que s’obrin els centres sanitaris i les escoles", ha insistit.

Qüestionat políticament, amb una investigació judicial en marxa i amb part de la ciutadania indignada reclamant-li la dimissió. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha sigut el gran protagonista de la multitudinària manifestació que ha omplert aquest dissabte el centre de València. Amb 130.000 ciutadans, la participació a València ha superat totes les expectatives. A elles cal sumar 6.000 a Alacant i 2.000 a Elx, totes les dades segons la Delegació del govern espanyol. A Madrid també hi ha hagut una concentració que ha reunit 300 persones.

El País Valencià tenia activada dimarts l'alerta vermella per pluges intenses i generalitzades, que ja durant la matinada havien estat torrencials en alguns punts del territori. La situació es va anar agreujant al llarg de tot el dia i va obligar a tancar el port de València, a tallar algunes carreteres i també a suspendre les classes en diversos municipis. Ara bé, fins a les vuit del vespre la Generalitat Valenciana no va enviar un primer avís generalitzat a la ciutadania per informar de "manera preventiva" la gent i demanar que s'evités "qualsevol desplaçament en carretera". L'alerta va arribar als mòbils quan la situació ja era molt greu, amb conductors de vehicles atrapats a la carretera.

Només sis mesos després d'aquell 13 de juny del 2023 en què el Partit Popular i Vox van anunciar un acord exprés de govern al País Valencià, el binomi ultraconservador ja ha deixat una bona mostra de les polítiques que pretén aplicar durant els pròxims quatre anys. El balanç del primer semestre destaca per una especial diligència a prendre mesures en l'àmbit lingüístic i cultural, mentre que l'executiu s'ha manifestat més prudent i continuista en sectors com l'econòmic o en la regulació de l'administració, on encara no ha mostrat totes les cartes malgrat l'adopció ja d'algunes mesures.

Diversos centenars de persones s'han concentrat aquest dimarts a la tarda a les portes del Centre del Carme de Cultura Contemporània de València (CCCC) per protestar pel cessament del director gerent de l'espai durant els últims set anys, José Luis Pérez Pont.

El govern valencià del Partit Popular i Vox ha destituït aquest dijous el fins ara subsecretari de la conselleria de Justícia, Luis Manuel Martín Domínguez, al saber que el ja ex alt càrrec de Vox va ser condemnat per violència masclista el 2011. La decisió l'ha comunicada la consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez -també nomenada per Vox-, que ha comparegut acompanyada de la portaveu del Consell, Ruth Merino, per informar del cessament, que s'ha acordat després de la celebració d'un ple extraordinari convocat aquesta mateixa tarda. Núñez i Merino han rebutjat donar detalls de la condemna de Martín Domínguez per tractar-se d'un afer "prou personal i "per la discreció a què obliga el càrrec". En aquesta mateixa línia, també han apel·lat “al dret a la intimitat” del seu excompany de govern per no revelar els detalls de la sentència condemnatòria. 

"Exigim que la llengua valenciana tingui el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat. Sense xantatges, ni costos innecessaris per als espanyols". Aquesta ha estat la petició més rellevant de la declaració institucional que el govern valencià de PP i Vox ha aprovat aquest dimarts. Es tracta d'un acord que el Consell ja va anunciar el 18 d'agost, però que s'ha fet públic avui amb motiu de la represa de l'activitat de l'executiu després de les vacances d'agost.

Deixar d'utilitzar el valencià i fer en castellà totes les comunicacions als comptes oficials d'X (abans Twitter) de les conselleries que dirigeix Vox. Aquesta ha estat la resposta del partit ultradretà a la directriu del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que dilluns va garantir que la normativa que tota la Generalitat Valenciana usarà en les seves publicacions serà la que estableix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La institució "té l'autoritat acadèmica i científica" i, en conseqüència, "l'administració valenciana, en els seus comunicats oficials, s'expressa amb les normes de l'Acadèmia”, va assenyalar Mazón.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha manifestat aquest dilluns durant una visita a Gandia (Safor) el seu "absolut respecte a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)", una institució a la qual ha reconegut "l'autoritat acadèmica i científica". Amb aquestes declaracions, el cap del Consell ha intentat aturar la polèmica originada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que la setmana passada va afirmar que l'AVL "no té la veritat absoluta sobre el valencià", una afirmació que va completar assegurant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considerava lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient". Aquestes paraules van servir a Rovira per evitar censurar l'ús de normatives secessionistes, dimecres, al compte de Twitter de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que encapçala el dirigent de Vox José Luis Aguirre. 

Dirigents socials que han fet de la lluita contra el català l'eix del seu discurs cívic i polítics esquitxats per la corrupció dels anys de govern dels expresidents Eduardo Zaplana i Francisco Camps. Aquests són alguns dels perfils que criden més l'atenció del nou executiu valencià, que, més enllà de la designació com a vicepresident i conseller de Cultura de l'extorero filofranquista Vicente Barrera, ha deixat nomenaments molt polèmics.

Només han fet falta unes poques setmanes i la concessió de les primeres entrevistes perquè els membres del nou govern valencià de PP i Vox hagin enarborat dues de les grans banderes que presumiblement presidiran la gestió del Consell durant els pròxims quatre anys. Es tracta del secessionisme lingüístic i la denúncia del suposat expansionisme català que s'estaria covant al País Valencià.

Ha estat una resposta breu, gairebé telegràfica. "Porte quatre anys en la Diputació d'Alacant i sé el que és el respecte a l'autonomia municipal, que, a més, naix de les urnes". Amb aquestes paraules el nou president valencià, Carlos Mazón, ha rebutjat valorar les decisions de l'Ajuntament de Borriana de no renovar la subscripció a sis revistes escrites en català i de l'Ajuntament de Torrent (l'Horta) de canviar el nom de l'auditori municipal que el 2016 es va batejar en honor del cofundador de l'històric grup de música folk Al Tall, Vicent Torrent.

Un govern paritari, amb experiència en gestió en bona part dels seus membres i farcit d'ex alts càrrecs que van arribar a la política amb l'expresident Eduardo Zaplana, com el mateix cap del Consell, Carlos Mazón. Són els trets definitoris del nou executiu valencià anunciat aquest dimecres i que tindrà deu membres —dos menys que l'últim govern progressista del PSPV, Compromís i Unides Podem— i que serà paritari. El Consell es dividirà en set representants del Partit Popular, inclòs Mazón, i tres de Vox. En la nova estructura, és especialment significativa la supressió de la conselleria de Participació, Transparència i Memòria Democràtica i el manteniment de la competència de Política Lingüística en el departament d'Educació -dirigit pel PP- i no en el de Cultura -encapçalat per Vox.

Carlos Mazón (PP) ha pres possessió aquest dilluns del seu nou càrrec com a president de la Generalitat Valenciana després que dijous passat obtingués el suport de la majoria dels diputats les Corts gràcies als vots dels representants del Partit Popular i Vox. En un acte que ha durat menys de mitja hora, Mazón ha ofert un breu discurs en el qual ha defensat que al País Valencià li cal "un avanç en l'autogovern" i que amb el nou executiu del PP i Vox s'obre una "gran oportunitat" per superar "conformismes". "La ciutadania mereixia un canvi, i avui comença", ha resumit.

"La classe política del franquisme va ser brillant, segurament la més culta i preparada que hem tingut en segles". Aquestes reflexions del dirigent de Vox Vicente Barrera (València, 1968) –difoses a Twitter pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos– mostren de manera transparent el posicionament ideològic de qui serà el pròxim vicepresident del govern valencià.

L'extorero i membre de Vox Vicente Barrera serà el vicepresident primer i conseller de Cultura del nou govern valencià que encapçalarà el popular Carlos Mazón, i en el qual el partit ultra gestionarà dues conselleries més, la d'Agricultura i la de Justícia, Interior i Governació. Per la seva banda, el PP dirigirà set departaments incloent el de Presidència. Així ho han anunciat aquest dijous en un comunicat conjunt les dues formacions durant la segona reunió dels equips negociadors i després que dimarts van aconseguir tancar el preacord per formar un executiu de coalició. El pacte inclou que Mazón sigui investit cap del Consell i que un dirigent de Vox assumeixi la presidència de les Corts.