Aquesta frase de l’enyorat Ovidi Montllor ens recorda que hi ha fets concrets que tenen conseqüències allargades, que van molt més enllà del moment concret en què succeeixen. Un d’aquests fets és la signatura del conveni per al programa María Goyri, que el govern central de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques van signar el 17 d’octubre i que implicarà la creació d’un total de 1.168 places noves de professorat lector per a les universitats públiques catalanes.

Una colla de joves estrangers esperen a la porta de la basílica de Santa Maria del Mar. Podrien semblar turistes, però són estudiants d'intercanvi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en una de les visites culturals per conèixer el país on viuen aquest curs. Avui toquen unes pinzellades del "typical catalan gothic style" com a prèvia de Sant Jordi. De la setantena d'estudiants, n'hi ha com l'austríaca Marilena, que estudia un màster d'història del món i parla un bon català. "Sempre m'ha agradat el Barça i per això el 2015 vaig fer un voluntariat a Menorca. Vaig aprendre català xerrant-lo a la feina", diu. I també n'hi ha com la Sabrina, de Roma, que estudia polítiques i parla bé el castellà, que va practicar a Houston: "Sabia que existia el català, però no em pensava que es parlés tant, em pensava que era com l'irlandès". La Jin, una doctoranda xinesa que fa quatre anys que viu a Barcelona i el parla força, diu que "el català et permet viure millor aquí": "Coneixes com és la vida de la gent normal".

Menú: Estudi sobre la bretxa salarial de gènere a les universitats públiques espanyoles. Esteu davant d’una exquisidesa perquè és la primera vegada que s’analitza tenint-les totes en compte.

El nombre d'estudiants balears matriculats en universitats catalanes és, d'ençà de fa tres cursos, inferior al nombre d'illencs que inicien estudis en centres de la Comunitat de Madrid. Les xifres aportades per la Universitat de les Illes Balears mostren com en els darrers anys s'ha trencat una tendència històrica. Aquest curs 2022-2023 són 394 els estudiants que sol·licitaren iniciar estudis a Madrid, mentre que els que ho feren en universitats catalanes varen ser 329. En els dos cursos anteriors la diferència era més exagerada. Si el curs 2021-2022 varen ser 505 les sol·licituds per estudiar en universitats de la Comunitat de Madrid, les sol·licituds a universitats catalanes foren 326. Pel que fa al curs 2020/21, la proporció va ser de 595 per 360, a favor dels centres madrilenys.

Aquest és un article dirigit als meus amics d’ERC. La tramitació al Congrés de Diputats de la nova llei d’universitats és a la recta final, i ERC es troba, altra vegada, en situació de ser decisiva. Aquesta llei, per bé o per mal, afectarà profundament la universitat catalana, especialment en un aspecte fonamental: el del professorat. Una gran responsabilitat, doncs.

Gairebé totes les aproximacions a l’ús del català a l’ensenyament es basen en el fet que aquesta és la llengua pròpia de Catalunya (podem afegir que també ho és de les Illes, el País Valencià i Andorra; els casos de la Franja d’Aragó, de la Catalunya del Nord i de l’Alguer són més complexos). És ben clar, però potser no n’hi ha prou. No són tan comunes les argumentacions segons les quals l’ús de la llengua pròpia garanteix un millor ensenyament en la primària i la secundària, una millor integració cultural per als nouvinguts, un millor progrés acadèmic. I, en l’ensenyament superior, una millor recerca i un millor posicionament de les universitats dels països que empren la seva llengua en lloc de l’anglès (o l’espanyol, o qualsevol llengua més estesa i suposadament amb més garantia d’"internacionalització" que la llengua local o regional). 

Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa; Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex; Isak Andic, creador de Mango, i Joan Font, propietari de Bon Preu, són alguns del directius de les cent empreses més importants que operen a Catalunya. Però quin va ser el camí pel que fa a formació que van agafar per arribar on són ara? L’ARA ha fet una selecció d’una vintena d’aquests directius i ha buscat quina va ser la primera diplomatura o llicenciatura (l’equivalent a l’actual grau) que van cursar i on van estudiar. Dels 22 seleccionats, 15 (68%) van optar per universitats públiques, quatre per privades i els tres restants no tenen estudis universitaris.

Un amic meu em passa dades oficials dels dos darrers anys al sistema universitari català. Fent un capmàs de tot plegat, m’explica el següent: el curs 2018-2019 (just l'anterior a la pandèmia) hi havia uns 259.000 estudiants matriculats en graus i màsters. L’any 2019 treballaven, a les universitats catalanes, gairebé 9.900 docents i investigadors; unes 11.850 persones en els àmbits dels serveis, suport logístic, administració, etc. També segons dades del 18-19, hi havia vora 3.800 estudiants de doctorat i s’havien llegit unes 2.200 tesis doctorals. Entre una cosa i l'altra, el total de població del país vinculada al col·lectiu universitari arribaria als 284.000 homes i dones, grans i joves.

La precarietat laboral està instal·lada també a les universitats. Catalunya, amb més del 59% de contractes temporals entre el professorat de les seves universitats públiques, és la segona comunitat autònoma amb el percentatge més alt d’aquest tipus de contractes, molt per sobre del màxim legalment permès, que és del 40%. També és la comunitat amb un percentatge més alt de contractes a temps parcial (44%): entre les 48 universitats públiques espanyoles, les set catalanes ocupen les primeres posicions amb més contractes d’aquest tipus.

Els professors associats de les universitats públiques catalanes s'han concentrat per denunciar la precarietat laboral que pateixen. El sou baix i els contractes temporals a temps parcial són les principals queixes dels professors, que asseguren que la figura de l'associat a les universitats "es fa servir per incorporar professionals de prestigi" i que hi "estan anys i anys sense regularitzar la seva situació". Després de l'assemblea que es va fer el dia 4 de maig per valorar la situació del col·lectiu, han decidit treballar conjuntament "perquè la problemàtica no només afecta una universitat", ha explicat aquest matí en una roda de premsa una professora associada de la Universitat de Girona, Mireia López.

Diferents exrectors de les universitats catalanes han manifestat aquest dimarts el seu descontentament davant la postura que han adoptat els diferents centres educatius en relació amb la situació política actual. A través d'un manifest presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'associació ha tingut un record per als presos i exiliats independentistes i ha qualificat la situació "d'abús de poder escandalós, impropi d'un estat democràtic".

Les tres millors universitats de l'Estat són catalanes. La Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) encapçalen un rànquing elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). A més, la Universitat Politècnica (UPC), la de Girona (UdG) i la Rovira i Virgili (URV) estan també entre les vint primeres, amb la setena, la dotzena i la setzena posició, respectivament.