<![CDATA[Ara Balears - antiavalots]]> 10 <![CDATA[Sis detinguts en un desallotjament d'un assentament de barraques a Eivissa]]>

L'assentament barraquista de Can Rova, ubicat a Eivissa i on vivien unes 400 persones en caravanes, cotxes, tendes de campanya i barraques, ha estat desallotjat aquest dimecres per la força, amb la intervenció dels antiavalots de la Guàrdia Civil, en un operatiu en què hi ha hagut sis detinguts per resistència a l'autoritat, quatre homes i dues dones. Segons informa EFE, durant el desallotjament, que ha començat a les 9.30 hores, s'han registrat incidents com el tall de la carretera de Sant Antoni a les 13.00 hores, en tots dos sentits, com a protesta per part dels desallotjats, que majoritàriament són treballadors que denuncien la manca d'habitatge i de lloguers assequibles a l'illa.

]]> <![CDATA[La preqüela de l''A por ellos']]> Movistar+ ha estrenat Antidisturbios, una sèrie de sis capítols que fa una immersió en una unitat d’antiavalots de Madrid amb el realisme propi d’un docu-reality policial. Càmera a l’espatlla, molta corredissa i mascles alfa. Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña han creat una ficció amarada de l’actualitat policial, judicial i social espanyola. La història arrenca amb un desnonament sense els protocols reglamentaris que acaba a cops de porra i amb un immigrant mort. La investigació del cas per part del departament d’assumptes interns portarà a descobrir una trama molt més complexa que agafarà aires de thriller policial. Amb especulació immobiliària i corrupció en les més altes instàncies, i ensenyant com funcionen les clavegueres de l’estat amb un personatge que recorda Villarejo. La sèrie culpa la corrupció del sistema de la mala praxi policial. I mostra com això es filtra fins i tot a les llars dels antiavalots: drogoaddicció, polimedicació, malalties, agressivitat en les relacions de la parella, masclisme, desatenció familiar, assetjament sexual i dificultats econòmiques. I és en aquest sentit que la sèrie resulta molesta: el que inicialment sembla una mirada freda sobre un cos policial caduc i incompetent es va convertint en una humanització dels antidisturbis, que són mostrats com les últimes víctimes d’un sistema podrit. Això sí, el càsting d’aquests protagonistes i les seves interpretacions són extraordinàries. Raúl Arévalo, Hovik Keuchkerian, Roberto Álamo, Raúl Prieto, Álex García i Patrick Criado supuren testosterona, agressivitat i feixisme pels racons més insòlits del seu cos. La sèrie, de fet, juga a exhibir aquesta masculinitat tòxica que engendra violència.

]]> <![CDATA[La mare de l'Adri]]> La mare de l’Adri, el noi acusat de terrorisme que va exiliar-se a Bèlgica, va parlar ahir al 'Tot es mou' de TV3. Va explicar una situació (cops de porta que van sentir des del llit, la policia amenaçant de tirar la porta a terra) que era calcada a la de la cançó 'Què volen aquesta gent?', de la Bonet. Parlant de l’escorcoll, la dona va dir: “Un guàrdia civil va agafar uns cordills i va dir que eren unes metxes. Jo li vaig dir que no, però ell va insistir i van apuntar que eren unes metxes”.

]]> <![CDATA[8/9: Intimidacions]]> Molt sovint, quan arribes a un lloc, el primer moment en què tens la sensació que pot haver-hi inseguretat i avalots és precisament quan veus un desplegament ostentós d’antiavalots i forces de seguretat. Penses: aquí n’acabarà passant una de grossa. Quan a això hi sumes la memòria visual del primer d’octubre de l’any passat, la notícia de l’arribada d’un gran nombre d’antiavalots dels cossos policials estatals provoca una certa inquietud. Si pensem en les manifestacions de l’Onze de Setembre, una de les raons de l’èxit de les convocatòries dels últims anys ha estat la participació festiva i familiar, despreocupada. Les famílies hi anaven amb els fills i els avis. Això participava en els èxits numèrics de les manifestacions, i també en la bona percepció en imatge: en subratllava el caràcter pacífic, alegre, inclusiu. Un anunci de desplegaments ostentosos o neix de sospites sobre possibles actuacions violentes (i caldria saber llavors de qui) o té un efecte, no sé si també una intenció, intimidatori. En un cert sentit, un desplegament d’aquesta magnitud canvia la naturalesa de les manifestacions que hem conegut fins ara. Les allunya de la festa familiar. O saben coses que no sabem i no ens expliquen o han tingut una molt mala idea.

]]> <![CDATA[Ester Quintana reclama nou anys de presó als mossos acusats de rebentar-li l'ull]]>

Ester Quintana reclama nou anys de presó al sotsinspector i l'escopeter dels Mossos d'Esquadra acusats de rebentar-li un ull amb una bala de goma durant els avalots de la vaga general del 14 de novembre de 2012. Segons l'escrit de l'acusació particular, signat per les advocades Laia Serra i Carla Vall, tots dos policies són autors d'un delicte de "lesions amb pèrdua de membre principal". A més de la presó, també s'hi reclama que els agents quedin inhabilitats nou anys per treballar al cos i que paguin les despeses del procés judicial.

]]> <![CDATA[El jutge creu que una pilota de goma va fer perdre l'ull a Ester Quintana però no vol endurir l'acusació]]>

El jutge del cas Ester Quintana no es creu els mossos d'esquadra i afirma que només una pilota de goma va poder causar la lesió que li va fer perdre l'ull. "En aquella zona, a aquella hora, tampoc es va disparar la llançadora, i a més a més aquesta arma genera unes conseqüències lesives molt menors. Per tant, la conclusió indiciària no és cap altra que les lesions d'Ester Quintana li van ser ocasionades per una pilota de goma llançada per l'agent imputat per ordre del subinspector [imputat]", assegura el magistrat del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona, Francisco González Maillo, en una interlocutòria difosa aquest dijous al migdia.

]]>