Babygirl sembla voler resoldre, d'una vegada per totes, l’esgotada pregunta freudiana “Què vol la dona?” En vista de la nova pel·lícula de l'actriu i directora neerlandesa Halina Reijn, la resposta és senzilla: un bon got de llet acompanyat, si és possible, de Harris Dickinson ballant sense samarreta al ritme del Father figure de George Michael. Si això sona a clixé és perquè, certament, ho és: Reijn aborda la dialèctica entre submissió i dominació implícita en tot acte sexual, però no amb el cerebral nihilisme de La pianista, una de les seves referències, sinó amb l'erotisme setinat d'anunci de perfum del thriller sexual dels vuitanta.

Ni Nine, ni Rabbit Hole ni tampoc Babygirl, The perfect couple, Lioness, Big Little Lies o les seqüeles d'Aquaman. Sense el consell de la seva mare, Nicole Kidman no hauria sortit a cap d'aquestes pel·lícules i la seva carrera professional hauria canviat radicalment, com també la història contemporània del cinema. Ho ha revelat aquesta setmana l'estrella de Hollywood en una entrevista a CBS News, que a priori havia de tractar sobre el nou film Babygirl, que s'estrenarà a casa nostra el 17 de gener del 2025.

Quan només es porten celebrades tres jornades de la Mostra de Venècia, el certamen italià ja s’ha omplert de pel·lícules protagonitzades per personatges que esdevenen narradors poc fiables. En la sèrie televisiva Disclaimer, d’Alfonso Cuarón, projectada els dos primers dies de festival, Cate Blanchett dona vida a una periodista d’investigació que es converteix en el focus d’una polèmica quan un secret enterrat en el seu passat surt a la llum. Per la seva banda, el documental Riefenstahl, d’Andres Veiel, presentat fora de competició, destapa la manera en què la cineasta alemanya Leni Riefenstahl, col·laboradora del règim d’Adolf Hitler, va intentar ocultar la seva implicació en la construcció de l’imaginari nazi. I, per últim, aquest divendres la Mostra ha acollit l’estrena mundial de la pel·lícula Marco, basada en la història d’Enric Marco, l’home que es va inventar que havia estat presoner del camp nazi de Flossenbürg i que va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen. “Marco és un personatge de ficció en si mateix”, ha apuntat a Venècia el cineasta basc Aitor Arregi, que codirigeix la pel·lícula amb Jon Garaño: “Si Enric Marco es va crear un altre Marco, per què no hauríem de fer-ho nosaltres també?”.

Nicole Kidman (Hawaii, 1967), està gaudint aquestes setmanes dels paisatges que ofereix la nostra illa. L'actriu es troba a Mallorca amb motiu del rodatge de la sèrie 'Lioness', de la que encara no se'n coneixen massa detalls. Juntament amb Kidman, la sèrie també compta amb l'actuació de Zoe Saldana, coneguda pels seus papers a Avatar, Guardianes de la Galaxia o Colombiana.

Vanity Fair ha publicat aquesta setmana totes les portades que ha creat aquest any per al seu tradicional Hollywood Issue, un número de la revista dedicat específicament a les estrelles del cinema comercial occidental. De les vuit portades que ha seleccionat la revista per a aquest especial, que arriba a la seva edició número 28, la que ha acaparat més atenció ha sigut la de Nicole Kidman. Per què? Pel variat ventall de crítiques que ha rebut. Diverses, però, això sí, totes igual de masclistes.

‘Being the Ricardos’

(3 estrelles)

Direcció i guió: Aaron Sorkin. 131 min. Estats Units (2021). Amb Nicole Kidman, Javier Bardem i Nina Arianda. Disponible a Amazon

]]>

L'exempció de fer la quarantena anticovid a Hong Kong per a l'actriu australiana Nicole Kidman, que hi gravarà una sèrie per a la plataforma digital Amazon, ha generat polèmica a l'antiga colònia britànica. El govern local ha defensat la decisió. Kidman va arribar dijous en un avió privat per rodar la sèrie Expats i, tot i que, segons les autoritats, compleix amb la condició de "minimitzar" el contacte amb els ciutadans de Hong Kong, se la va veure comprant en una zona cèntrica de l’illa de Hong Kong. La premsa local recorda avui que la majoria de viatgers que arriben a la regió autònoma xinesa han de fer a fins a 21 dies de quarantena obligatòria després que l'executiu reforcés fa poc els requisits per protegir-se de la propagació de les últimes variants del coronavirus.

]]>

He vist d’una revolada The undoing, la sèrie de HBO protagonitzada per Nicole Kidman, Hugh Grant i Donald Sutherland. Quin repartiment! Explica la història d’un assassinat i de com Grant n’és el principal sospitós: ¿ha matat la seva amant, la mare d’un nen del col·legi del seu fill, o és víctima d’un cúmul de casualitats i infortunis? Feia temps, molt de temps, que no veia una sèrie tan i tan dolenta. Totes i cada una de les decisions del guió fan riure, les situacions són totes inversemblants i els diàlegs demencials. Costa entendre com tres actors d’aquesta categoria accedeixen a intervenir en un subproducte de tan baixa estofa. Bé, els diners, suposo, que hi deuen tenir un paper important. Dic que l’he vista d’una revolada perquè té alguna cosa magnètica, vols saber si és culpable o no i, com que només són sis episodis, aguantes fins al final. M’ha fet pensar en aquella categoria de pel·lícules dolentes, fins i tot molt dolentes, que tenen un repartiment incomprensiblement boníssim.

]]>

A la minisèrie de la HBO The undoing, un thriller psicològic que s’estrena el 25 d’octubre, Nicole Kidman dona vida a Grace Fraser, una psicòloga de Manhattan que veu com, de sobte, la violència i la luxúria destrossen la seva vida impecablement ordenada. Amb les seves reserves acumulades de passió i fredor, les seves ambigüitats emocionals i sexuals, la Grace -un nom que d’entrada no és irònic fins que passa a ser-ho-és un tipus de dona que Kidman ja ha interpretat abans. Un tipus de dona que mai ens cansarem de veure-li interpretar. Un tipus de dona en què l’actriu, de 53 anys, hi continua trobant nous matisos ocults i perillosos. “De vegades he lluitat contra aquesta intensitat emocional i he mirat de protegir-me’n -diu Kidman-. Ara he arribat a un punt en què penso: «No. Ho has de pair. Potser ni tan sols ho has d’entendre. Però sempre has de deixar que flueixi»”.

]]>

Fa pocs dies vaig escriure a Google “Eyes Wide Shut música” per a un article que tinc al cap. Volia buscar informació sobre el tan fascinant ús musical en l’última pel·lícula de Stanley Kubrick. Vaig trobar alguns materials que segur que em serviran i també uns altres que no em vaig saber estar de tafanejar. Eyes Wide Shut, des que la vaig veure, poc abans de la seva estrena oficial a principis de setembre del 1999, a l’enyorat cinema Club Doré de la Gran Via, ha sigut un film amb una capacitat de fascinació que no s’ha apagat ni una mica. La història del matrimoni en crisi que s’introdueix en un enfilall d’obsessions, de trobades malaltisses, de personatges obscurs i misteriosos. L’escena de l’orgia, tan estranya, tan capaç de generar estranyesa, tan oberta a pensar sobre l’ús del cos de la dona, tan poc complaent, tan suggeridora alhora. L’escena de la botiga de disfresses, la discussió de Cruise i Kidman sota els efectes de la marihuana, el sexe, tangible i intangible... La presència total d’un Kubrick demiürg, minuciós, la seva fama d’obsessiu, de perfeccionista...

]]>

Direcció: Joel Edgerton. Guió: Joel Edgerton a partir del llibre de Garrard Conley. 115 min. Estats Units (2018). Amb Lucas Hedges, Nicole Kidman, Russell Crowe i Joel Edgerton.

]]>

El matrimoni entre Nicole Kidman i Tom Cruise es va acabar fa 17 anys, però sembla que encara dona motius per parlar-ne. En una entrevista publicada al 'New York Magazine', l’actriu ha confessat que el matrimoni amb Cruise, que va iniciar quan només tenia 22 anys, li va suposar un punt de protecció per a ella i la seva feina.

]]>

Després de l’èxit de Big little lies -que ja prepara la segona temporada-, la cadena HBO tornarà a reunir el creador i una de les actrius principals de la sèrie a The Undoing, una nova producció que tindrà Nicole Kidman com a protagonista i David E. Kelley com a guionista i showrunner. Tots dos, a més, exerciran com a productors executius juntament amb Per Saari i Bruna Papandrea, que també havien ocupat aquest càrrec a Big little lies.

]]>

Sorpresa monumental al Festival de Canes. 'The square', del suec Ruben Östlund, que no sortia en cap de les travesses, s'ha endut finalment la Palma d'Or. El film, una comèdia enverinada que protagonitza el director d'un museu d'art modern, va dividir el públic en la projecció per la seva crítica efectista de la pedanteria i la impostació del món artístic. Östlund, un habitual del circuït de festivals europeu que l'any passat va estar a punt de ser nominat als Oscars per 'Força major', fa un salt de gegant guanyant la Palma d'Or en la seva primera participació a la secció oficial de Canes.

]]>

Sofia Coppola tenia un doble repte a Canes: aixecar el nivell d’una secció oficial fins al moment molt discreta i portar novament a la pantalla la novel·la de Thomas Cullinan que ja va interpretar Clint Eastwood el 1971 en el clàssic de Don Siegel 'El seductor'.

]]>

La pel·lícula 'Grace de Mónaco' que relata la vida de la princesa, protagonitzada per Nicole Kidman, ha obert la 67ena edició del Festival Canes amb un conte de fades de la mà d'Olivier Dahan, que relata la història de la musa que va canviar Hollywood per la corona.

]]>

'Grace of Monaco', el 'biopic' sobre Grace Kelly que protagonitza Nicole Kidman inaugurarà el pròxim 14 de maig el Festival Internacional de Cinema de Canes.

]]>

Nicole Kidman ha tornat a rodar amb Lars von Trier després de 'Dogville' ni més ni menys que a 'The Nymphomaniac'. Segons ha dit en una entrevista a la revista 'Positif', explica 'Fotogramas', l'actriu ha rodat "uns quants dies" amb els protagonistes de la cinta: Charlotte Gainsbourg, Willem Dafoe i Stellan Skarsgard.

]]>

Lee Daniels, que fa dos anys presentava 'Precious' al festival de Canes, torna al lloc del crim amb 'The paperboy', un drama sureny protagonitzat per Matthew McConaughey, Zac Efron, John Cusack i Nicole Kidman que ha estat rebut amb una cridòria de xiulets barrejats amb tímids aplaudiments.

]]>