Shelley Duvall, la noia que enamorava Popeye o a qui perseguia un marit embogit a La resplendor, ha mort aquest dijous a Blanco, Texas, segons ha confirmat el seu company, Dan Gilroy. Amb els seus ulls grossos i expressius, Duvall va ser una de les actrius més característiques del cinema nord-americà dels anys 70 i va treballar amb directors com Woody Allen, Robert Altman, Stanley Kubrick, Tim Burton, Steven Soderbergh i Jane Campion. S'havia retirat del cinema des del 2001, tot i que l'any passat va aparèixer al film de terror The forrest hills.

Des de principis del mes d'octubre, cada dilluns al vespre, el Cinema Truffaut de Girona és ple a vessar d'espectadors que fan cua per comprar entrada i omplen totes les butaques de la sala. No venen per la projecció de cap èxit de la cartellera d'estrenes, sinó per veure en pantalla grans pel·lícules de Stanley Kubrick (1928-1999), un dels directors més importants de la història.

El cinema d'animació no entrava en els plans de Lee Unkrich (Cleveland, 1967) i, tanmateix, va acabar treballant a Pixar i dirigint la pel·lícula més taquillera de la companyia (Toy Story 3, més de 1.000 milions recaptats) i d'altres com Coco, Monstres S.A. o Buscant en Nemo. El Festival de Sitges l'ha homenatjat aquest divendres amb el premi honorífic Màquina del Temps, però Unkrich també ha aprofitat la visita per presentar al festival el seu últim projecte, en el qual ha treballat 10 anys: un llibre monumental i exhaustiu sobre la pel·lícula de la seva vida: La resplendor, de Stanley Kubrick.

Fa pocs dies vaig escriure a Google “Eyes Wide Shut música” per a un article que tinc al cap. Volia buscar informació sobre el tan fascinant ús musical en l’última pel·lícula de Stanley Kubrick. Vaig trobar alguns materials que segur que em serviran i també uns altres que no em vaig saber estar de tafanejar. Eyes Wide Shut, des que la vaig veure, poc abans de la seva estrena oficial a principis de setembre del 1999, a l’enyorat cinema Club Doré de la Gran Via, ha sigut un film amb una capacitat de fascinació que no s’ha apagat ni una mica. La història del matrimoni en crisi que s’introdueix en un enfilall d’obsessions, de trobades malaltisses, de personatges obscurs i misteriosos. L’escena de l’orgia, tan estranya, tan capaç de generar estranyesa, tan oberta a pensar sobre l’ús del cos de la dona, tan poc complaent, tan suggeridora alhora. L’escena de la botiga de disfresses, la discussió de Cruise i Kidman sota els efectes de la marihuana, el sexe, tangible i intangible... La presència total d’un Kubrick demiürg, minuciós, la seva fama d’obsessiu, de perfeccionista...

Stanley Kubrick és un dels mestres del cinema, tot i que al llarg de la seva trajectòria només va fer 13 pel·lícules. Ara han sortit a la llum tres nous guions en què Kubrick va treballar entre el 1954 i el 1956 i que exploren temes com el matrimoni, la gelosia i l'adulteri. Segons explica el diari britànic 'The Guardian', els textos es titulen 'Home casat', 'El casament perfecte' i 'Gelosia'. Al primer, Kubrick va imaginar una història d'amor i traïció, mentre que al segon parla d'un matrimoni infidel i, al tercer, s'endinsa en el ressentiment d'una parella casada.

Els amants de les pel·lícules de Stanley Kubrick (1928-1999) i del cinema en general estan de sort. Fins al 30 de març, el CCCB ofereix la possibilitat de viatjar a l’univers creatiu d’un dels cineastes més rellevants del segle XX. Ahir es va inaugurar l’exposició Stanley Kubrick, un monumental making-of de la carrera del director de 2001: Una odissea de l’espai (1968) que fa un recorregut cronològic i exhaustiu per la filmografia del director parant atenció a les circumstàncies de cada pel·lícula, el procés de creació i els materials que es conserven dels rodatges. No és una mera celebració del seu cinema, sinó una oportunitat única per aprofundir-hi i per entendre el funcionament d’una ment privilegiada, un dels genis indiscutibles del seu art.

Des de Barry Lyndon, Stanley Kubrick va comptar sempre amb Jan Harlan (Karlsruhe, 1937) per produir les seves pel·lícules. Després de la mort de Kubrick, Harlan treballa per difondre el llegat del cineasta. Ha visitat al CCCB l'exposició dedicada a al director de '2001: Una odissea de l'espai'.

Arran de l'elecció d'Eva com a pel·lícula inaugural del 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, la intel·ligència artificial és la imatge del festival d'aquest any i un dels fils conductors de Sitges 2012. És per això que en la primera jornada del festival es va projectar A.I.: Intel·ligència artificial (2001), cinta de Steven Spielberg a partir d'un projecte de Stanley Kubrick, que narra la peripècia d'un nen robot als albors de la fi de la humanitat.