Israel ha rebut aquest dijous dos informes demolidors sobre la seva ofensiva a la Franja de Gaza. Per una banda, Human Rights Watch (HRW) ha denunciat una "neteja ètnica" a la Franja i ha acusat Israel d'estar cometent crims de guerra i crims contra la humanitat. I per l'altra, un comitè especial de les Nacions Unides ha afirmat que els mètodes de guerra d'Israel a l'enclavament palestí "són coherents amb les característiques del genocidi" i ha retret a Tel-Aviv "utilitzar la fam com a arma de guerra i infligir càstigs col·lectius a la població palestina".

Li diuen caçadictadors, tot i que ell insisteix que és una etiqueta dels periodistes. Sigui com sigui, fa anys que es dedica a escoltar els crims més terribles i intentar empresonar-ne els responsables. Ha perseguit dictadors com Augusto Pinochet, a Xile, i Hissène Habré, al Txad, i ha estat director adjunt de Human Rights Watch. 

Els musulmans són la minoria religiosa més nombrosa de l'Índia. En els últims anys, el govern liderat pel primer ministre, Narendra Modi, ha adoptat lleis i polítiques discriminatòries contra aquesta comunitat i ha silenciat aquells qui ho criticaven. Com ho ha fet ara el documental de la BBC India: The Modi Question (Índia: La qüestió Modi), que investiga la repressió que han patit els musulmans al país. La producció, dividida en dues parts que es van estrenar per separat, examina la trajectòria política de Modi des d'abans que fos líder de l'executiu indi.

La política d'"expulsions en calent" d'Espanya va contribuir a la mort de 23 immigrants el juny del 2022, segons determina l'informe anual d'Human Rights Watch (HRW) publicat aquest dijous. L'informe posa el focus en els fets que van tenir lloc a la frontera de Melilla, quan un grup de persones intentaven escalar la tanca que separa territori espanyol i marroquí. Malgrat que no especifica les causes de les morts, HRW detalla com a les imatges enregistrades es veu la policia espanyola "utilitzant gasos lacrimògens" i la policia marroquina "colpejant" les persones que escalaven la tanca. Conclou que les dues policies van col·laborar per retornar-les a l'altre costat de la frontera i que "desenes d'immigrants i forces policials dels dos costats de la frontera van resultar ferits". A més, l'informe alerta que el cos d'un migrant mort en territori espanyol no va ser retornat a la família, segons investigacions periodístiques.

Els talibans van arribar al poder a l'Afganistan, un cop d'estat militar va derrocar el govern a Birmània i les esperances de transició democràtica al Sudan van quedar ofegades per l'exèrcit. Aquest 2021, que va arrencar, a més, amb un assalt al Capitoli dels Estats Units, no ha estat un bon any per als drets humans i la democràcia al món, però "la realitat és molt més complexa", diu el director executiu de Human Rights Watch, Kenneth Roth, que ha presentat aquest dijous l'Informe 2022 de la seva organització. L'entitat destaca els moviments populars que han tret al carrer milers de persones en favor de la democràcia i els drets humans a molts països, com a Birmània i el Sudan mateix, però també a Cuba, Bielorússia, el Senegal i Polònia, entre d'altres.

"La pallissa va ser molt forta el primer dia. Després, a la cel·la, alguns guardes que passaven em donaven cops de puny o em colpejaven amb les botes. Durant 5 dies em van obligar a estar dret i no em deixaven dormir", relata Lim Ok Kyung, una nord-coreana d'uns quaranta anys que va ser detinguda per fer contraban de productes xinesos a prop de la frontera. El seu és un dels 22 testimonis recopilats per Human Righs Watch (HRW) en l'informe "Valíem menys que un animal. Abusos i violacions del degut procés durant la detenció preventiva a Corea del Nord".

Human Rights Watch lamenta que "cap policia ha sigut condemnat per ús excessiu de la força" durant el referèndum. En la seva última anàlisi sobre l'estat dels drets humans al món per països, l'ONG internacional destaca en l'apartat de l'estat espanyol la causa de l'1-O. Així, explica que el març del 2018 "25 líders independentistes van ser encausats per diversos delictes que van des de la rebel·lió fins a la malversació".

Segons Human Rights Watch (HRW), Rússia, el país amfitrió del pròxim Mundial de futbol, viu “la pitjor crisi de drets humans des de l’era soviètica”. Quan falta un mes per a l’inici de la fase final del torneig, el dijous 14 de juny a Moscou amb un partit entre Rússia i l’Aràbia Saudita, des de HRW s’ha demanat a la Federació Internacional de futbol (FIFA) que dialogui amb el govern de Moscou per garantir el respecte als drets més fonamentals tant dels ciutadans com dels aficionats o periodistes que siguin aquells dies al territori rus.

La situació que viu Veneçuela s'enquista i s'agreuja cada dia que passa. La inestabilitat política, social i econòmica que sacseja el país des de fa mesos ha desencadenat una crisi humanitària que afecta milers de ciutadans. "Ha arribat l'hora d'alçar-se per demostrar al poble veneçolà que no estan sols i que els llatinoamericans no toleraran que el govern de Nicolás Maduro segueixi negant la devastadora crisi de drets humans i humanitària que s'està vivint dia a dia". Són paraules del cantautor argentinoveneçolà Ricardo Montaner, que també fa seves l'organització Human Rights Watch (HRW), que ha presentat aquest dilluns una campanya per mostrar suport als ciutadans veneçolans.

Les ONG defensores dels drets humans Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW) han reclamat aquest dimarts que s'investigui "urgentment" la mort ahir d'un alt càrrec electoral de Kènia amb l'objectiu de garantir la pau durant les eleccions generals previstes al país per al 8 d'agost.

La Comissió de la Veritat del Brasil, que va investigar les violacions dels drets humans durant l'última dictadura al país entre 1964 i 1985, ha presentat aquest dimecres l'informe final, en què "recomana" jutjar els culpables dels delictes comesos.