Els protagonistes del vídeo van en pantalons de piscina, sense samarreta, i amb una copa a la mà. En aquest cas són al terrat d’un edifici de la Rambla. Criden i increpen els anants i vinents i hom pensa que podrien acabar fent balconing sobre llamborda. Han llogat un pis fosquíssim, sense cap ventilació, però, això, sí, al rovell de l’ou i amb terrat. Un cop, buscant casa en vaig veure un. Els inversors van sorprendre’s i no van creure’s que jo el volgués per a viure-hi. Era un pis de quan la llum no era un luxe. Aquests nois, potser aquesta nit ja no són vius. No puc dir–em sap greu– que em sàpiga greu.

Les excavacions arqueològiques que s’estan fent amb motiu de la reurbanització de la part baixa de la Rambla continuen donant sorpreses: s’hi han trobat restes del convent de Sant Francesc, que va estar en funcionament entre els segles XIII i XIX. Concretament, han sortit a la llum vestigis relacionats amb els jardins o amb l’hort, com el mur de tancament, una sínia i la base d’un safareig del segle XVI. “La sínia funcionava per poder regar el pati. Posteriorment, van desmuntar el pati per construir-hi a sobre el Semibaluard de Drassanes”, afirma Carles Carbonell, l’arqueòleg del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona director d’aquesta excavació. “Els militars es van quedar el pati del convent a partir del 1774. Aleshores el convent va retrocedir al punt on ara hi ha la seu del Govern Militar de Barcelona”, explica.

L’àrea d’Infraestructures i Accessibilitat ha iniciat aquest cap de setmana les tasques de muntatge de la maquinària del nou ascensor que connectarà la plaça Major amb la Rambla. La previsió és que el muntatge de la nova maquinària es perllongui diverses setmanes i que la instal·lació estigui enllestida a principi de juliol.  

"Mai havia vist la Rambla tan plena de gent. La veritat és que, amb la gentada que avui hi ha per aquí, no importa anar a Barcelona a veure Sant Jordi", comentava una dona a una altra aquest diumenge migdia en veure la imatge insòlita de floristes compartint espai amb llibreters. El motiu és que les paradetes que habitualment es muntaven a la plaça d'Espanya s'han traslladat al 'passeig de les flors' a causa de les obres de remodelació. La conseqüència ha estat que la Rambla ha competit amb la plaça Major, pel que fa a l'afluència de persones. Aquest gran nombre de persones ha fet que a molts els recordàs la imatge de les Rambles de Barcelona, eix central dels llibreters durant aquesta jornada.

No només seran les llibreries que diumenge tindran el portal obert o que muntaran paradeta arreu dels pobles i ciutats de les Illes Balears, sinó que hi haurà floristeries que també faran feina el dia de Sant Jordi. Aquest és el cas de Kike Pérez, responsable del quiosquet Kike Flowers de la Rambla de Palma. "Tenc ben clar que diumenge dematí hi haurà gent passejant per Palma, perquè és Sant Jordi i és un dia especial. No sé fins a quina hora tindré la floristeria oberta. Tot depèn de la quantitat de persones que tresquin pel centre", comenta el jove florista.

Quan el govern d'Ada Colau va presentar el projecte per començar a desplegar la superilla de l'Eixample, que és la nineta dels seus ulls, a la Rambla se'ls van posar les dents llargues. No només perquè les obres al voltant del carrer Consell de Cent començarien abans que les de la gran artèria de la ciutat, que llavors encara no tenien una data concreta d'inici, sinó també perquè els terminis d'execució previstos aquí són molt més ràpids i el pressupost ja assegurat, més elevat: tota la reforma dels primers quatre eixos i places de la superilla (uns 58.000 metres quadrats) hauria d'estar acabada en vuit mesos i mig, just abans de les eleccions municipals, i compta amb una inversió de 52,7 milions d’euros, finançada en part amb recursos dels fons Next Generation. A l'Eixample, per anar com més de pressa millor, s'ha decidit aixecar tots els trams afectats al mateix temps.

De color groc i sobre la zona de rajoles blaves: una pintada anarquista ha danyat durant el cap de setmana el mosaic de Joan Miró a la Rambla de Barcelona. La veu d'alerta la va donar diumenge Damià Martínez, cap de l'àrea de programes públics de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que va penjar una fotografia a Twitter en què es podia veure la pintada, que embrutava sobretot la part blava del mosaic però deixava rastre també sobre altres rajoles.

“El jihadisme és un terrorisme que es pot considerar autòcton, malgrat que la ideologia és mundial”. Ho van reflectir els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, comesos per una cèl·lula terrorista que s’havia gestat a Ripoll. L’inspector David Sánchez, adscrit a la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, fa la següent definició dels membres del grup: “Són ciutadans de ple dret de les nostres societats que pateixen processos de radicalització violenta”.

L'històric Tablao Flamenco Cordobés, situat a la Rambla de Barcelona, reobrirà el 19 de juny, després de catorze mesos de tancament per la pandèmia, durant la qual va celebrar el 50è aniversari. Ho farà amb les limitacions d'aforament que imposen les mesures de prevenció del covid-19, i únicament els dissabtes, en una sola sessió.

B aixar per la Rambla semideserta i trobar Casa Beethoven oberta reconforta. L’emblemàtica botiga amb porta d’inspiració noucentista, adossada al Palau de la Virreina, és com un metrònom que marca el debilitat pols comercial i cultural de la ciutat.

Amb certa distància interpersonal i l'ús de mascaretes, ciutadans i autoritats han participat aquest dilluns al matí a la Rambla de Barcelona en un breu homenatge a les víctimes de l'atemptat del 17-A, quan es compleixen tres anys de la tragèdia. L'acte, presidit per l'alcaldessa, Ada Colau, ha consistit en un minut de silenci i una ofrena floral amb la participació de familiars de les víctimes i d'una nodrida representació institucional.

Aquest 17 d’agost del 2020 fa tres anys que Younes Abouyaaqoub va assassinar 14 persones i en va ferir més d’un centenar a la Rambla de Barcelona atropellant-les amb una furgoneta, i que va matar un altre ciutadà mentre fugia. La imatge d’avui d’una de les principals artèries de Barcelona és molt diferent de la de fa tres anys. Aquell dia, al voltant de les cinc de la tarda, la Rambla bullia, era plena de turistes d’arreu del món que gaudien d’una tarda d’estiu al passeig. Avui la Rambla és gairebé buida a causa de l’epidèmia del covid i pel fet que més de 160 països han posat restriccions als viatgers que venen d’Espanya; en conseqüència, els ciutadans d’aquests països estan desestimant venir a l’estat espanyol a passar les vacances. De moment, només se’n salven les illes Canàries, la qual cosa representa l’estocada final a un sector turístic molt malmès.

Els Mossos d'Esquadra han reforçat la vigilància al centre de Barcelona per l'amenaça terrorista que es va fer pública diumenge. La policia està investigant aquesta alerta, que qualifica de credibilitat mitjana i que va arribar al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) –l'òrgan estatal de coordinació antiterrorista–, sobre un home que planejaria un atropellament massiu per Nadal a la ciutat. El reforç es percep, sobretot, a la Rambla, on hi ha tres furgonetes dels Mossos a l'accés superior del passeig central i dues més de la Guàrdia Urbana al lateral. També es poden veure diversos agents amb armes llargues.

"Que la pau et cobreixi, oh ciutat de la pau", és la frase que a partir de la primavera hi haurà a prop del mosaic de Joan Miró a la Rambla, al Pla de l'Os. El missatge es posarà en una placa, que s'instal·larà a terra, per convertir el mosaic en el memorial de les víctimes dels atemptats del 17 d'agost de Barcelona i Cambrils. Els afectats pels atacs, coordinats per la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), han escollit la frase entre els més de 5.000 escrits que va deixar la ciutadania a la Rambla de forma espontània. El missatge seleccionat, escrit originalment en àrab, es podrà llegir a la placa en català, castellà, anglès i àrab. La frase anirà acompanyada del dibuix 'Barcelona' –amb les lletres de color vermell i la ela en forma de crespó negre– de l'artista Frederic Amat.

El carrer més famós de Barcelona viurà una transformació radical que implicarà aixecar tota la via, des de l’estàtua de Colom fins a la plaça Catalunya. Les obres començaran a mitjans de l’any vinent i ho faran per la zona més pròxima al port, que és la que està menys saturada. A mesura que avancin les obres, els operaris aniran pujant Rambla amunt durant quatre fases diferents, fins a arribar a la plaça Catalunya. Tota l’obra acabarà, segons les previsions, a finals de 2023 i costarà més de 35 milions d’euros.

“He marxat uns mesos perquè necessitava desintoxicar-me de la Rambla”. Josep Paradela feia de Dalí a la part baixa de la Rambla de Barcelona, on, després de la regulació de les estàtues humanes que es va fer el 2012, durant el govern de Xavier Trias, es van traslladar tots aquests artistes. Però des de l’estiu ha deixat el seu lloc lliure “per agafar aire”, tot i que té clar que hi tornarà. I el seu cas no és excepcional. Per això l’equip d’Ada Colau ha decidit ara reduir el nombre d’estàtues humanes autoritzades a la Rambla: amb la nova regulació, que s’està a punt d’aprovar, passarà de 30 a 24. Se situaran en 12 punts i es repartiran entre torn de matí i de tarda. I continuaran a la part baixa de la Rambla, a Santa Mònica.

La Rambla de Barcelona ha tornat a ser, un dia més, escenari de solidaritat. En un acte que no estava previst, aquest diumenge, al voltant de les 19.00, centenars de musulmans s'han acostat a l'escenari de l'atropellament per homenatjar les víctimes dels atemptats. A hores d'ara, l'atac ha deixat 13 víctimes mortals a la capital catalana i una a Cambrils.