L'augment de receptes de fàrmacs antidepressius no s'atura. L'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'aquest tipus de medicament que, grosso modo, anestesia les emocions. És molt més del doble de receptes (+169%) que només tres anys abans, el 2020, segons el departament de Salut. Si bé no és la primera vegada que els indicadors alerten d'aquesta pujada preocupant, entre les dades fetes públiques coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió destaca especialment l'augment de prescripcions entre els menors de 15 anys, que s'han més que triplicat (+253%) en el mateix període d'anys.

L'accessibilitat al sistema de salut, sobretot a l'atenció primària, ha estat i és un dels grans camps de batalla i, alhora, una oportunitat de millora amb gran repercussió en el conjunt de la ciutadania. Però per afrontar aquest repte cal primer fer algunes consideracions importants des del meu punt de vista. Per exemple: la proposta dels actuals responsables de Salut de reduir l'accessibilitat de l'atenció primària al fet que el metge de família atengui els ciutadans que ho sol·licitin en un màxim de 48 hores, és, com a mínim, simplista. Per què?

¿És possible que en el cas del confinament perimetral del Segrià s'hagi actuat tard? S'ho preguntava aquest dilluns Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries de l'Estat, que lamentava que s'hagi pres la decisió quan ja hi havia problemes d'ocupació de llits covid a l'Arnau de Vilanova, l'hospital de referència de la regió sanitària.

Crida d'auxili de l'Hospital de Mollet. Es tracta d'un dels molts hospitals comarcals que hi ha a Catalunya i que està al límit. Abans de la crisi del coronavirus el centre no tenia unitat de cures intensives (UCI) com a tal, sinó una unitat de semicrítics amb deu llits amb ventiladors. Ara, en canvi, "s'ha convertit en una completa UCI col·lapsada", lamenta el coordinador de malalties infeccioses de l'hospital, Josep Maria Tricas, que parla en nom del comitè d'empresa. La unitat de semicrítics s'ha reconvertit ara en una UCI -i s'ha buscat un espai alternatiu per als semicrítics- on dimecres a la nit tenien 10 pacients amb intubació, un pacient més a urgències intubat i dos a punt d'intubar-se. "Estem actuant com a UCI però no ho som ni en nombre de personal, ni de dotació ni de recursos", alerta Mario Serrano, pneumòleg de l'Hospital de Mollet i membre del comitè d'empresa.

Un informe del departament de Salut preveu fins a 13.000 morts per coronavirus a Catalunya en el pitjor dels escenaris. La conselleria té a sobre de la taula diversos informes que contemplen "múltiples escenaris" i que canvien "cada dia", segons assegura l'ACN basant-se en fonts de Salut. Un d'aquests informes preveu que el pic de contagis de Covid-19 arribi a Catalunya a finals d'abril. Segons les prediccions que recull l'informe, les morts arribarien a 13.000 si els contagis segueixen el ritme d'Itàlia tot el temps i a 7.600 si haver avançat les mesures de confinament té efecte. Fonts coneixedores de l'informe apunten que les xifres poden ser significativament inferiors si el confinament se segueix de manera estricta.

Davant l'increment de dos tipus de meningococs, el W i l'Y, el departament de Salut ha refet el calendari sistèmic de vacunació per cobrir també aquests dos serotipus. El nou calendari vacunal incorpora la vacuna antimeningocòccica conjugada tetravalent (MACWY), que protegeix contra tres tipus més de meningococ, a part del tipus C que s’administrava fins ara. Aquesta vacuna s'administrarà a alumnes d'entre 11 i 12 anys –que cursen sisè de primària– en substitució de la tercera dosi de la vacuna contra el meningococ C conjugada. Amb l'objectiu de controlar més ràpidament la malaltia també es vacunarà els adolescents i joves de 13 a 18 anys.

Una noia jove va a les urgències d'un hospital per febre. Té càncer de mama i s'està “tractant” amb teràpies alternatives. La situació la va descriure fa un parell de dies a Twitter el doctor Joaquim Bosch Barrera, que va atendre la jove el mes de desembre a l’Hospital Josep Trueta de Girona. El relat del doctor de seguida va tenir una forta repercussió a les xarxes socials, fins al punt que ahir el departament de Salut i el Col·legi de Metges de Girona van anunciar que han obert una investigació per aclarir qui va ser la persona que oferia les teràpies alternatives a la noia. La pacient va morir fa pocs dies i el seu cas s’ha conegut gairebé al mateix moment que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat un decàleg per definir quina ha de ser la conducta dels professionals mèdics sobre les teràpies complementàries.

L’aigua embotellada que causa molèsties digestives als consumidors ja ha afectat unes 120.000 ampolles o garrafes –que equivalen a més de 250.000 litres–. Són els envasos que s’han retirat de manera preventiva perquè formen part d’un lot que l’Agència de Salut Pública de Catalunya està analitzant. El lot és de l’empresa Aigua del Montseny –propietària de la font d’Aiguaneu– i correspon a les garrafes de cinc litres de la marca blanca de Condis i d’Eroski i a les ampolles d’un litre i mig d’Eroski. El cas va començar amb la denúncia d’un client que va patir irritació del tracte digestiu, però ahir es va saber que una veïna de Blanes havia notat cremor després de beure aigua d’una de les marques afectades.

La cadena de supermercats Condis ha retirat aquest dimarts del mercat un lot d'aigua embotellada que ha provocat irritació als clients. Es tracta d'un lot de 9.900 garrafes de cinc litres d'aigua mineral natural de la marca Condis, produïda per Aigua del Montseny (de la font d'Aiguaneu). La cadena, que ha retirat totes les garrafes afectades dels seus establiments, precisa que la mesura s'ha pres per precaució, ja que creu que no tots els envasos estan afectats.

"Quan no hi ha risc, hem de desmedicalitzar l'embaràs". Amb aquesta idea, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat el nou protocol de seguiment de l'embaràs, que vol ser més personalitzat. Per aconseguir-ho s'avançarà la primera visita a la setmana 10 de gestació –en lloc de la 12– i es millorarà la detecció de casos de salut mental i de violència masclista. També es canviarà la prova per trobar les malformacions de cromosomes, ja que si no hi ha un risc molt alt s'oferirà substituir el procediment actual –l'amniocentesi, que és invasiva i pot comportar el risc d'avortament– per una mostra d'ADN fetal amb sang materna.