S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ja només ha d'anar a dormir a la presó de dilluns a dijous. Segons fonts consultades per l'ARA, el departament de Justícia de la Generalitat li ha concedit el règim de tercer grau dos anys i quatre mesos després d'estar entre reixes per complir la condemna de nou anys i vuit mesos de presó que li va imposar l'Audiència de Barcelona per l'espoli de la institució cultural i el desviament de diners a Convergència. La junta de tractament de la presó de Brians 1 havia proposat que Millet pugui complir la pena en règim obert perquè pateix una malaltia incurable i ara el servei de classificació de la conselleria ha ratificat la mesura. De fet, segons fonts penitenciàries, l'expresident del Palau, que té 86 anys, està ingressat al pavelló hospitalari de Terrassa.

Tretze anys després que esclatés el cas del Palau de la Música, quan els Mossos d'Esquadra van entrar a escorcollar la institució cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels diners. L'Audiència de Barcelona ha rescabalat prop de 12 milions d'euros dels 23 espoliats a la institució cultural i a l'Orfeó Català per Fèlix Millet (condemnat a nou anys i vuit mesos de presó) i Jordi Montull (condemnat a set anys i mig), però encara queden pendents de consignar onze milions més. Les famílies dels exresponsables del Palau són qui més diners han ingressat als jutjats, però Millet i Montull encara no han pagat ni un euro dels 4,1 milions i 2,9 milions de multa que els va imposar el tribunal, respectivament.

El govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a més de nou anys de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa a les parts de la decisió presa al consell de ministres del passat 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.

L'Audiència de Barcelona, encarregada d'executar la sentència del cas Palau, ha decidit que el decomís de 6,6 milions d'euros que ha de pagar Convergència per haver-se lucrat il·legalment de comissions d'empreses anirà destinat a cobrir les responsabilitats civils de les entitats vinculades al Palau de la Música, primer, després a Hisenda (en concepte dels impostos que no es van pagar degut a l'activitat delictiva) i finalment a l'Estat.

Convergència no té suficients actius per pagar tot el seu deute, cosa que inclou el decomís de 6,6 milions d’euros del cas Palau per haver-se finançat de forma irregular. Segons ha pogut saber l’ARA, l’administrador concursal ha determinat que el partit fundat el 1974 està en situació d’insolvència i que el seu patrimoni no arriba a cobrir la totalitat del passiu que té repartit amb els principals bancs de Catalunya -CaixaBank i el Sabadell- i la pena fixada per l’Audiència Provincial de Barcelona i confirmada pel Tribunal Suprem. “Si no arriba a ser pel cas Palau, l’entitat [Convergència] comptava amb immobles suficients per poder generar liquiditat i poder liquidar tots els deutes contrets”, asseguren fonts properes a l’administració concursal, que conclouen que CDC està ara mateix en una situació de “dèficit patrimonial” i que s’ha de procedir a un pla de liquidació.

No hi ha marxa enrere. Onze anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin per primera vegada el Palau de la Música i que sortís a la llum pública l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, els condemnats pel cas Palau hauran d'ingressar a la presó. Després que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i la rebaixés per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar -condemnat finalment a tres anys i mig de presó-, tots dos van intentar esgotar les últimes vies per evitar entrar a la presó. Osàcar va interposar un recurs al Tribunal Constitucional i va al·legar el seu estat de salut per endarrerir l'entrada a presó, igual que Millet, que també va demanar l'indult. L'Audiència de Barcelona, però, ha desestimat les peticions i ha ordenat el seu ingrés a presó amb una data límit: el 25 de juny.

Onze anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin per primera vegada el Palau de la Música, els que en van ser màxims responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull, tornaran a ingressar a la presó per complir la condemna imposada per l'Audiència de Barcelona, que la setmana passada va ratificar el Tribunal Suprem. Han passat dos anys des de la primera sentència i ara el tribunal posa fil a l'agulla a l'execució de la primera condemna pel finançament irregular de Convergència i l'espoli de la institució cultural. La pandèmia del coronavirus, però, fa que el marge imposat per l'Audiència als condemnats per al seu ingrés voluntari a la presó sigui més ampli: Millet, Montull i l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar tindran fins al 25 de juny per presentar-se a un centre penitenciari. Millet va ser condemnat a nou anys i vuit mesos de presó, Montull a set i mig i Osàcar a tres i mig.

L'exnúmero dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha sortit de la presó de Brians 2 aquest dimarts després de pagar els 100.000 euros de fiança que li va imposar finalment l'Audiència de Barcelona. A Montull el van condemnar a set anys i mig de presó per l'espoli del Palau de la Música. Inicialment el tribunal en va ordenar l'ingrés immediat entre reixes, mentre que el Tribunal Suprem valora el seu recurs contra la sentència. Però després l'Audiència va decidir canviar aquesta situació i permetre que tant ell com l'expresident del Palau de la Música poguessin sortir en llibertat provisional si pagaven una fiança, que és la que Montull ha fet efectiva aquest dimarts.

Les sales d’exposicions de la Fundació Palau a Caldes d’Estrac s’han convertit en una caverna, en un punt de trobada fora del temps en què dos creadors, Josep Palau i Fabre (1917-2008) i Miquel Barceló, dialoguen des del desig de retornar a unes arrels tan profundes que van més enllà del primitivisme i freguen l’animalitat. “Estrangular el futur amb el passat, orfes de temps orfes d’eternitat”, va escriure Palau i Fabre. També, “jo sóc el meu propi experiment” i “l’home és un animal que es busca”. De les seves obsessions i del seu caràcter, Barceló en va dir que és un artista “fulgurant cap enrere”. Aquest lloc també és un somni complert: Palau i Fabre va escriure una carta a l’artista mallorquí per convidar-lo i avui obre les portes la mostra Pregon desig. Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre, formada per 68 gravats aquarel·les i dibuixos de diferents etapes que el mallorquí tenia al seu taller.

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos principals condemnats per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, després que la fiscalia hagués demanat el seu ingrés entre reixes pel "risc evident" de fuga. L'Audiència havia convocat aquest dilluns els dos exresponsables del Palau juntament amb l'ex directora financera, Gemma Montull, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per valorar si els havia d'imposar alguna mesura preventiva com demanava la fiscalia.

“Hem d’atendre les necessitats que tu ja saps o no podré atendre els compromisos adquirits, i ja pots suposar els problemes que això ens comporta”. “T’agrairé la transferència, ja que, si no, no podrem atendre el pagament que tu ja coneixes”. “Estem quedant molt malament, perquè no podem atendre els compromisos que tenim adquirits i que tu ja coneixes”. “Amic Pedro, he estat intentant parlar amb tu perquè ja fa dies se’m va informar de l’adjudicació de l’obra de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès [...]. Crec que seria convenient que comentéssim el tema com més aviat millor”.

L'Audiència de Barcelona ha convocat per al 5 de febrer els exresponsables del Palau de la Música, Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull i l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar, a una vista breu on revisarà si han de continuar en llibertat provisional fins que la sentència per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de CDC sigui ferma.

El comitè executiu del Consorci del Palau de la Música ha decidit aquest dimarts no recórrer la sentència sobre l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, que condemna els exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, a nou i set anys de presó respectivament i imposa a l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, quatre anys i cinc mesos de presó.

L’eco de les paraules de Pasqual Maragall al Parlament sobre el 3% va ressonar ahir, gairebé tretze anys més tard, al Palau de Justícia de Barcelona. A l’Audiència, a pocs metres de la cambra catalana, la sentència del cas Palau ratificava la sospita de l’expresident, certificava el cobrament de comissions -habitualment, del 4%- per part de CDC a canvi d’obra pública i ordenava el comís de 6,6 milions d’euros a la formació pel delicte de tràfic d’influències. La sentència, que ahir Convergència ja va anunciar que recorrerà al Tribunal Suprem, imposa també nou anys i vuit mesos de presó a Fèlix Millet per l’espoli del Palau, set anys i mig a Jordi Montull, i quatre anys i cinc mesos a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar.

Un entramat a tres bandes. Un “acord criminal” -segons s’afirma a la sentència del cas Palau- que permetia a Convergència cobrar comissions de Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Una arquitectura sofisticada que, segons considera provat el tribunal, va facilitar que durant una dècada -entre el 1999 i el 2009- Convergència rebés diners de la constructora a través del Palau de la Música. Com? Bàsicament a través de tres vies principals: l’entrega de diners en efectiu; la signatura de convenis falsos entre la institució i la Fundació Ramon Trias Fargas -afí a CDC-, i l’emissió de factures falses per part d’empreses que cobraven al Palau feines que feien per Convergència.