El divendres 17 de novembre va fer 48 anys de la simbòlica trobada a Montserrat que va donar pas al naixement de Convergència Democràtica de Catalunya, una formació que, en el seu origen, era fonamentalment la conjura d’un grup de personalitats rellevants provinents de partits diferents, i entre les quals hi havia des de democristians fins a socialdemòcrates passant per liberals clàssics. El promotor no era altre que Jordi Pujol, que havia decidit passar del fer país al fer política. Faltava un any per a la mort de Franco.

La notícia d'una possible repetició de l'esperit del 27 d'octubre de 2017 en forma de nou partit polític ha generat un visible alleugeriment en el govern de Pedro Sánchez. Ara ja respiren tranquils: no hi ha cap perill real a l'horitzó. Amb les restes de CiU dividides –de fet, desarticulades– l'únic núvol fosc potencial per als interessos de l'Estat seria una victòria clara d'ERC, és a dir, de l'independentisme amb possibilitats de fer política més enllà de la rutinària roda de hàmster de les performances mediàtiques, mobilitzacions, etc. L'enèsima versió del laportisme, o carreterisme, o lopeztenisme, o com en vulguem dir, refà de nou el mateix discurs abrandat i alhora completament inofensiu. Són poc més de 100.000 persones (102.921 són els vots que va obtenir l’expresident del Barça en els comicis al Parlament de Catalunya de 2010). El fet que una part considerable estigui formada avui –i ho dic amb tot el respecte– per jubilats hiperactius tant a les xarxes com als comentaris dels diaris digitals crea una imatge il·lusòria del seu volum numèric real.

L'exdiputat de CiU Oriol Pujol ha quedat ingressat aquest divendres al centre penitenciari Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), després que el jutjat de vigilància penitenciària número 2 de Barcelona hagués revocat la seva classificació en tercer grau, segons la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima.

Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, de la qual formen part un miler d'exparlamentaris de diferents forces polítiques, entre les quals està inclosa l'antiga Convergència, han signat aquest dimarts un acord de col·laboració per combatre el relat que fa l'independentisme de la realitat tant catalana com espanyola. El conveni ha sigut subscrit al Congrés pel president de l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, Juan Van-Halen, i el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha quedat en llibertat aquesta tarda a l'espera de declarar davant del jutge després de la seva detenció a primera hora del matí, que ha agafat per sorpresa l'equip de govern de la corporació provincial, sobretot quan s'ha conegut que l'operació duta a terme al llarg del dia d'avui per la Unitat Central d'Anticorrupció de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra juntament amb el jutjat d'instrucció número 1 de Lleida se saldava amb 25 detinguts més dels partits judicials de Lleida, Solsona i Balaguer, que també han sortit en llibertat però que, com Reñé, continuaran sent investigats.

Un comptable de la Fundació del Palau de la Música que va començar a treballar el 2006 ha assegurat que van advertir l'organisme d'intervenció de la Generalitat sobre les "irregularitats" que veien en el seu dia a dia a l'entitat abans que es destapés el saqueig perpetrat pels exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, sense resultat: "Vam donar indicacions a la intervenció de la Generalitat que hi havia irregularitats i no va passar res. Ho intentes una vegada, no més", ha assegurat David Regalado durant la seva declaració com a testimoni davant del tribunal que jutja l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament il·legal de Convergència (CDC).

Quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música es van emportar desenes de proves de l’espoli de la institució a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull. Però el seu substitut al capdavant de l’entitat, Joan Llinares, en va trobar encara més. L’exdirector del Palau i artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions d’euros va declarar ahir com a testimoni al judici pel saqueig del Palau i el presumpte finançament il·legal de Convergència per verificar totes i cadascuna de les proves de les acusacions. També va revelar un detall nou: poc després d’arribar al Palau va rebre una trucada de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig interessant-se pels convenis de la institució amb la Fundació Trias Fargas, afí al partit i que, segons la fiscalia, constituïa una de les vies per desviar diners a la formació.

Els Mossos d'Esquadra van trobar un milió i mig d'euros en efectiu a Fèlix Millet en una caixa forta d'una entitat bancaria. Així ho han explicat el subinspector i el caporal de la policia catalana que han declarat com a testimonis al judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament irregular de Convergència (CDC). Els dos comandaments han explicat al tribunal que estaven en feixos de bitllets de 500 euros "ben ordenats".

Ja no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya, Pedro Buenaventura, ha negat que l'empresa pagués comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública durant el judici del cas Palau. "Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", li ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Rotundament no", ha negat l'empresari.

L'ex número dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha anat una passa més enllà a l'hora de ratificar el presumpte finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Montull no només ha assegurat que el partit d'Artur Mas ingressava les comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública a través del Palau, sinó que ha dit que, amb els anys, el percentatge del pagament es va anar incrementant del 3 al 4%. "Pel cost de la vida?", li ha preguntat sorneguer el fiscal, Emilio Sánchez Ulled. "No, perquè Convergència volia més diners", ha sentenciat Montull.

Assenyalat per les confessions de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet, el seu número dos Jordi Montull i la seva filla, Gemma Montull, ha arribat el torn de declarar per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar. Els altres tres acusats l'havien responsabilitzat de la gestió del presumpte finançament irregular de CDC mitjançant comissions a Ferrovial vehiculades a través del Palau de la Música, un extrem que ell ha negat: "S'ha mentit, i molt".

Fèlix Millet va encarregar-se ahir de convertir el cas Palau en el cas Convergència. Tot apuntava que seria la seva mà dreta, Jordi Montull, qui assumiria el rol d’actor protagonista per revelar que el Palau es va convertir en un pont perquè les presumptes comissions de Ferrovial arribessin al partit d’Artur Mas, però Millet va ser finalment el primer a verbalitzar-ho: “Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d’obra pública. No ho vaig dir en la meva confessió però és veritat”, va llançar com una bomba l’exresponsable del Palau després de mitja hora de declaració. El fet que Millet no hagi arribat a cap pacte amb la fiscalia per rebaixar la pena, a diferència dels Montull, reforçava l’efecte sorpresa de la declaració. Conscient que podia quedar-se sol en funció del que diguessin els Montull, l’exresponsable del Palau va preferir tirar-se a la piscina, buscant a la desesperada un atenuant de confessió, no pactat i que en tot cas no el lliurarà d’una petició de condemna superior a la dècada de presó, segons diverses fonts consultades -ara s’enfronta a 27 anys i mig.

L'exresponsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, adaptarà la seva declaració al judici per l'espoli de la institució i el presumpte finançament irregular de Convergència al que diguin el seu ex número dos, Jordi Montull, i la seva filla, Gemma Montull -exdirectora financera del Palau-, segons ha pogut confirmar l'ARA. Millet s'enfronta a 27 anys i mig de presó, igual que Jordi Montull, mentre que la filla n'encara 26 i mig. Demà està previst que comenci l'interrogatori dels acusats.

La Fiscalia assegura que els vuit anys que el cas Palau ha trigat a jutjar-se no han fet caducar els delictes que s'atribueixen a l'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, i als exdirectius de la constructora Ferrovial, als quals acusa de pagar comissions al partit –en forma de donacions a la institució cultural–, a canvi d'adjudicacions en obra pública. Les acusacions estan contestant durant la segona jornada del judici els arguments de les defenses.

La defensa de Convergència ha renunciat a la declaració de 36 testimonis en la primera sessió del judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament irregular del partit d'Artur Mas. Entre els testimonis que renuncia el partit hi ha l'actual president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull, però també els exconsellers Felip Puig i Pere Macias. El partit al·lega que no són necessaris per provar la legalitat de les adjudicacions d'obres públiques a Ferrovial, però renunciant-hi eviten exposar-los a un judici llarg i mediàtic i després de les declaracions dels acusats, entre ells Jordi Montull, que està disposat a confessar el desviament de diners al partit per salvar la seva filla Gemma.