Amb el final d'any arriba el moment de fer balanç i repassar les grans notícies econòmiques del 2024. I si més enllà del trivial d'actualitat que us plantejava l'ARA us quedeu amb ganes de recordar les notícies que han marcat l'any econòmic, aquí teniu un breu recordatori dels cinc fets que més feina han donat a les seccions d'economia en els últims dotze mesos. Per sobre de tot destaca, com podeu endevinar, l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell.

Quines són les receptes dels empresaris espanyols per superar la crisi econòmica generada pel coronavirus? Aquesta és la pregunta que ha intentat contestar el 19è congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) celebrat aquest dimecres al Palau de les Arts Reina Sofia de València, el monumental edifici dissenyat pel polèmic arquitecte Santiago Calatrava. La proposta més cridanera ha sigut la del president de Mercadona, el valencià Juan Roig, que en una de les seves polèmiques declaracions ha rebutjat prioritzar la salut a l'economia i ha reclamat posar-les en un pla d'igualtat. "No hem enfocat bé, cal mantenir les dues coses a la vegada", ha defensat. Més moderat i, potser, més transcendent ha sigut l'anunci del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que ha afirmat que els grans empresaris no s'oposen a fixar un toc de queda a Espanya.

D’entre els relats èpics que poblen els passadissos del sistema financer espanyol, potser cap té la força del que narra les batalles pel control del BBVA que van mantenir durant anys José Ignacio Goirigolzarri (Bilbao, 1954), aleshores conseller delegat, i el seu temut president, Francisco González, àlies FG.

El president executiu del nou CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha estat el primer a celebrar la fusió de l'entitat amb Bankia, en el que ha qualificat com "un gran dia". El banquer basc ha esquivat les responsabilitats en la gestió del banc durant els últims vuit anys i ha defensat el rescat per part de l'Estat. Us resumim la seva intervenció en cinc frases:

Els correus continuen jugant males passades a aquells que insisteixen en presentar la crisi de BFA-Bankia el maig del 2012 com el resultat de la doble recessió o la segona recessió de l’economia espanyola en els primers mesos del 2012. L’acusat Miguel Ángel Soria, exdirector adjunt d’auditoria, va aportar al judici, el dia 19 de març, un correu electrònic del 13 d’abril del 2012 que fa aflorar negociacions amb l’auditora Deloitte, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per comptabilitzar pèrdues addicionals de 3.931 milions d’euros, corresponents als comptes de BFA amb data de 31 de desembre del 2010.

“Pràcticament no hem preguntat per què Goiriha deixat [en pau] tots els nostres clients, començant per Rodrigo Rato, i per què ha tret ferro al cas: una regla elemental en dret penal és que quan tens un testimoni favorable no cal remenar-lo”. Amb aquestes paraules valorava a l’ARA l’advocat d’un dels acusats del cas Bankia la declaració d’ahir del president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, al judici. El directiu, al capdavant de l’entitat des del 9 de març del 2012, es va introduir, segons les seves pròpies paraules, “en el túnel del temps” i va deixar tots els acusats, el soci auditor i també el Banc d’Espanya molt ben parats. No ho hauria pogut fer sense un requisit: buidar de contingut, segons el seu relat, el judici oral.

L'actual president de Bankia i exconseller delegat del BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat aquest dilluns que la notícia del presumpte espionatge de l'expolicia José Manuel Villarejo encarregat pel banc biscaí "és una enorme sorpresa". Goirigolzarri ha desenvolupat bona part de la seva carrera al BBVA, que va abandonar el 2009 per presidir Bankia, i era conseller delegat quan es van produir les presumptes escoltes. "Mai en vam saber res", ha subratllat durant la presentació dels resultats de Bankia del 2018.

Tot i l'alarmisme, l'impacte de la crisi política després de l'1-O al sector financer ja s'ha normalitzat del tot. Així ho ha assegurat el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que aquest dimarts ha assegurat que "la ressaca" per al sector financer i per a Bankia en particular ha sigut "zero" i que l'impacte només es va notar els primers set dies.

Les últimes setmanes s'han anat actualitzant les xifres del rescat públic al sector financer i s'han elevat a uns 60.000 milions d'euros els que es van destinar a aquest sector i a uns 40.000 milions els que no es tornaran a recuperar. D'aquests diners, Bankia en va rebre 22.500 milions i és l'entitat que més n'ha retornat, tot i que només uns 6.000. Però davant d'aquest fet el president d'aquesta entitat financera, José Ignacio Goirigolzarri, ha volgut treure-hi ferro o relativitzar-ne l'impacte.

Bankia ha posat en marxa un procediment exprés a les seves oficines perquè els consumidors que hagin tingut un préstec hipotecari amb clàusula terra puguin demanar el reemborsament, segons ha anunciat aquest dilluns l'entitat. Mitjançant aquest tràmit gratuït, es determinarà l'import que l'entitat haurà de tornar als seus clients per l'aplicació d'aquestes clàusules, que Bankia va retirar dels seus préstecs a particulars el setembre del 2015.

Bankia ha anunciat aquest dilluns la primera mesura del seu nou pla estratègic que arrenca aquest 2016, i que passa per eliminar les comissions als 2,4 milions de clients de l'entitat que hi tenen els ingressos domiciliats i per als clients futurs que hi domiciliïn els ingressos. Segons el president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, la mesura és "una nova forma de relacionar-nos" que serà permanent i que no forma part d'una promoció.

La importància de l'economia espanyola en el pla europeu es pot mesurar amb diversos indicadors, alguns tan peculiars com el recompte de reunions que va mantenir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. Segons la seva agenda d'actes oficials, Draghi va mantenir un centenar de reunions durant 12 mesos i només a dues d'elles hi va haver espanyols: van ser els presidents del Banco Santander, Ana Botín, i Bankia, José Ignacio Goirigolzarri.