Entusiasme al govern espanyol amb la decisió aquest dimecres de la Fundació La Caixa, de la qual depèn el hòlding CriteriaCaixa, de retornar la seu social a Barcelona després d'haver-ne marxat fa més de set anys. És el segon retorn d'una gran empresa a Catalunya aquest 2025, després que el Banc Sabadell decidís fer el pas el passat mes de gener, en plena opa hostil del BBVA. De nou, per a l'executiu de Pedro Sánchez és un senyal més de la tornada a la "normalitat, estabilitat, seguretat jurídica" un cop superat el Procés, en paraules aquest dijous del ministre d'Economia Carlos Cuerpo. "La situació política té un impacte en l'economia", ha dit en entrevistes a RAC i TV3, des d'on ha vinculat directament les "perspectives" que ofereix el govern de Salvador Illa a la decisió "lògica" de l'entitat i s'ha mostrat convençut que altres empreses seguiran el mateix camí. "No serà l'última", ha dit.

CriteriaCaixa culmina el seu desembarcament a Telefónica. Després de fer-se forta amb la recent compra d'un 5% del capital de la teleco espanyola, el hòlding presidit per Isidre Fainé ha escalat fins al 9,9%, tal com ha informat aquest divendres al matí a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) abans de l'obertura de mercat.

El moviment clau en matèria empresarial de la setmana s'ha produït a Telefónica, on Criteria Caixa –el hòlding de participades del grup La Caixa, controlat per la Fundació Bancària La Caixa– ha incrementat la seva posició dins la companyia que dirigeix Álvarez-Pallete fins al 5% de participació, i s'ha convertit en el primer accionista de la teleco. Aquest moviment, anunciat dilluns passat, s'ha visualitzat durant la junta d'accionistes de Telefónica, celebrada aquest divendres, en què també s'ha aprovat la renovació d'Isidre Fainé, president de Fundació La Caixa, com a conseller dominical de Telefónica en representació de Criteria –fins ara ho era en representació de CaixaBank–. Fainé ja era vicepresident de la teleco, càrrec que mantindrà, i amb aquest moviment guanya encara més pes dins de Telefónica.

Si l’any 2007 s’hagués fet una foto de família dels principals banquers d’Espanya, a la imatge hi haurien aparegut dos executius catalans. Eren Isidre Fainé (Manresa, 1942) i Josep Oliu (Sabadell, 1949). El primer era president de la Caixa de Pensions (quan encara era una caixa d’estalvis) i el segon ostentava el mateix càrrec al Banc Sabadell. En aquell moment, poc abans de la Gran Recessió, tots dos tenien una sòlida trajectòria i estaven en un moment de plenitud professional quan s’acostaven al llindar de la jubilació estàndard: Fainé tenia 65 anys i Oliu s’encaminava cap als 59. Si la mateixa foto de família la féssim ara, 15 anys després, dels banquers d’aleshores encara en trobaríem dos a la imatge: el mateix Fainé, que farà 80 anys al juliol i presideix la influent Fundació Bancària La Caixa, i Oliu, que ara en té 72. I res no indica que pensin en deixar-ho.

La guerra d'Ucraïna ha posat en el punt de mira productes com el blat, el blat de moro i les llavors per elaborar oli de gira-sol. Una part important de l'origen d'aquests tres aliments a Espanya, però també al conjunt d'Europa, és ucraïnès, fins al punt que al país se l'anomena el graner d'Europa. És per aquest motiu que en plena invasió russa molts supermercats han limitat la venda d'oli de gira-sol i algunes cadenes han vist com les existències s'esgotaven davant la possibilitat que hi hagi desabastiment. Ucraïna és un dels principals proveïdors a Espanya de llavors de gira-sol, i entre la població va créixer el temor que la producció s'aturés per la falta de primera matèria.

Renovació de cares al patronat que regeix La Caixa. Segons ha comunicat la institució, quatre dels tretze patrons que té la fundació abandonaran el càrrec i seran substituïts per quatre nous noms. Al capdavant seguiran havent-hi Isidre Fainé com a president i Juan José López Burniol com a vicepresident, després que el mateix patronat els hagi renovat al càrrec per quatre anys més.

Dos dels principals executius catalans han quedat formalment esquitxats en el cas Villarejo. L'Audiència Nacional ha imputat aquest dijous els presidents de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, i de Repsol, Antoni Brufau, en una peça separada del cas Tàndem. Aquest cas investiga el presumpte espionatge per part del comissari José Manuel Villarejo durant el 2011 i el 2012 al llavors president de Sacyr Vallehermoso, Luis del Rivero. Segons la Fiscalia Anticorrupció, que n'havia demanat la imputació, Fainé i Brufau estaven implicats en la contractació de Villarejo per espiar Del Rivero. En aquell moment, Fainé era president de CaixaBank, mentre que Brufau ja tenia el seu actual càrrec a Repsol.

Quines són les receptes dels empresaris espanyols per superar la crisi econòmica generada pel coronavirus? Aquesta és la pregunta que ha intentat contestar el 19è congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) celebrat aquest dimecres al Palau de les Arts Reina Sofia de València, el monumental edifici dissenyat pel polèmic arquitecte Santiago Calatrava. La proposta més cridanera ha sigut la del president de Mercadona, el valencià Juan Roig, que en una de les seves polèmiques declaracions ha rebutjat prioritzar la salut a l'economia i ha reclamat posar-les en un pla d'igualtat. "No hem enfocat bé, cal mantenir les dues coses a la vegada", ha defensat. Més moderat i, potser, més transcendent ha sigut l'anunci del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que ha afirmat que els grans empresaris no s'oposen a fixar un toc de queda a Espanya.

Ha plogut bastant des que el 2012 Andreu Mas-Colell va defensar que la comissió de caixes d'estalvi del Parlament de Catalunya no fes venir els presidents de CaixaBank i el Banc Sabadell. “Anem amb compte a l'hora de posar el dit a l'ull a empreses privades amb seu a Catalunya –va dir l'aleshores conseller d'Economia–, perquè pot ser que un dia aquestes empreses decideixin posar-se on el Parlament no els posi el dit a l'ull”. La cambra catalana va decidir llavors no citar ni Isidre Fainé ni Josep Oliu, però, vuit anys després i amb les seus dels dos bancs ja lluny de Catalunya, els dos banquers finalment sí que hi han passat. En aquest cas per explicar, precisament, per què van traslladar la seu social al País Valencià després de l'1 d'Octubre i sobre les pressions que van rebre aquells dies.

La comissió executiva del consell d'administració de La Caixa va aprovar el 30 de juny del 2011 –un dia després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aprovés el fullet de la sortida a borsa de Bankia– la compra de fins a 100 milions d'euros en accions de l'entitat com una "operació de salvament", segons es descriu en l'acta de la comissió a què ha tingut accés l'ARA.

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va decidir ahir admetre a tràmit una denúncia de dos petits accionistes de CaixaBank que qüestionen la manera com va finançar la compra del banc portuguès BPI. CaixaBank va reaccionar ràpidament negant haver comès cap il·legalitat i va donar per fet que el cas s’acabarà arxivant.

Rafael Villaseca ha deixat de ser conseller delegat de Gas Natural molt qüestionat per la seva gestió en els últims temps, però ho ha fet amb les butxaques plenes. La companyia li ha pagat 14,25 milions com a indemnització, als quals s’han de sumar els 3,64 milions que el directiu tenia acumulats en concepte de pensió, i dels quals també podrà disposar. En total, 17,9 milions.

El moviment desencadenat en els últims dies d'empreses catalanes que canvien de seu per dur-la fora de Catalunya amenaça d'acabar afectant tota la constel·lació del grup La Caixa. Si dijous ja s'insinuava que CaixaBank se n'aniria i ahir es confirmava l'adeu del primer banc català, juntament amb el de Gas Natural, primera empresa del país, aquest dissabte s'ha fet públic que la Fundació La Caixa i el seu hòlding industrial, Criteria, també desplacen el seu domicili fiscal. En aquest cas, se'n van a Palma.

A les sis empreses catalanes que formen part de l’Íbex-35 (Gas Natural, CaixaBank, Banc Sabadell, Abertis, Grifols i Cellnex) no hi ha cap directiu que cobri igual que Rafael Villaseca, que és conseller delegat de Gas Natural des del 2005. En concret, va cobrar 3,37 milions el 2016, en el que podria ser el seu penúltim any al capdavant de la primera empresa catalana per volum de vendes.

L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, s'entrevistarà aquest dijous amb el president de CaixaBank, Isidre Fainé, en la seva ronda de contactes amb el sector bancari espanyol –després de fer-ho amb Bankia, BBVA i Banco Santander–. Divendres, Fainé ja es va reunir amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per tractar el mateix tipus de temes.

Isidre Fainé acostuma a mesurar molt les seves paraules quan parla sobre la possibilitat que Catalunya sigui independent. En una entrevista amb el 'Financial Times' va una mica més enllà i afirma: "No tinc cap obligació política amb Catalunya excepte una: que els estalviadors catalans no perdin els seus diners".