Un dels problemes del Parlament és la limitació de la seva llibertat degut a l’afany dels tribunals per fiscalitzar-lo. Gràcies sobretot al 155 judicial de 2015, consistent en el gir doctrinal del TC en matèria de control i responsabilitat dels Parlaments i en un canvi legal per donar-hi entrada a la justícia penal. Així, diversos han estat els pronunciaments del TC contraris a permetre el debat d’iniciatives sobre l’autodeterminació, la forma monàrquica de l'Estat o l’organització territorial del poder a Espanya, i diverses han estat també les condemnes penals per desobediència. I això que, com recorda ara la sentència del TSJC, el TC ha dit sempre que la Constitució no és immutable i que empara el dret a promoure qualsevol idea fins i tot contrària als seus postulats, d’acord amb el principi democràtic i al fet que Espanya no és una "democràcia militant".

El Tribunal Constitucional ha anunciat avui la decisió de denegar la suspensió cautelar dels acords de la Mesa del Parlament balear que deixaven l'exdiputat de Ciutadans Maxo Benalal com a diputat ras. Aquesta decisió arriba després que l'exmembre del partit taronja presentàs un recurs per revocar la decisió de la cambra illenca que el va deixar com a diputat no adscrit.

L'escàndol sobre les llicències per edat, destapat per l'ARA, no només ha tingut conseqüències sobre aquest règim especial –la mesa ha decidit suprimir-lo–, sinó que ha derivat en un xoc públic entre els lletrats del Parlament. L'ex lletrat major de la cambra Antoni Bayona, membre de l'òrgan de transparència intern (OGDAIP) que va resoldre a favor de facilitar les dades a aquest diari, responsabilitza en una carta remesa a la mesa la secretària general de la institució, Esther Andreu, d'obstaculitzar la investigació sobre les prejubilacions remunerades, que suposen una despesa d'1,7 milions d'euros anuals per al Parlament.

La mesa del Parlament o, millor dit, una part dels seus membres semblen predestinats a ser jutjats per desobediència al Tribunal Constitucional. No és gens normal que això passi en una democràcia. De fet, és una excepció absoluta. En les relacions entre els Parlaments i la justícia constitucional es fa molt estrany aplicar la idea de desobediència, degut a la naturalesa de la institució parlamentària i de les funcions que tenen atribuïdes els tribunals constitucionals. Fins i tot en el cas que un Parlament insisteixi en tornar a aprovar lleis amb contingut igual o molt semblant a d’altres de prèviament declarades inconstitucionals, aquest fet no s’ha vist mai com una desobediència amb possibles conseqüències penals. El delicte de desobediència està pensat per als conflictes entre la jurisdicció ordinària i les autoritats governatives. La seva extensió a les relacions entre els Parlaments i la justícia constitucional és un despropòsit.

Laura Borràs. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, aquesta és la proposta per presidir el Parlament de Catalunyaque s'ha fet aquesta tarda a l'executiva del partit de Carles Puigdemont, després de setmanes que ella medités el seu futur polític. Tal com va explicar aquest diari, tenia sobre la taula també optar a ser la vicepresidenta del Govern de Pere Aragonès, però la majoria de fonts del partit es decantaven perquè optés a presidir la cambra. D'aquesta manera, demà a la sessió constitutiva del Parlament català, Borràs sortirà escollida amb els vots republicans, a l'espera del posicionament que prengui la CUP.

La mesa del Parlament ha decidit aquest divendres, en reunió extraordinària, interposar una querella contra Pablo Llarena i, si cal, fer-la extensiva a la sala del Tribunal Suprem si confirma totes les decisions del jutge que instrueix la causa del Procés sobre els drets polítics dels diputats de la cambra. Tal com van anunciar ja ahir els partits independentistes, és la resposta política que volen donar al magistrat de Tribunal Suprem que ahir va tornar a vetar la investidura del diputat de JxCat Jordi Sànchez, negant-li la llibertat o qualsevol altra mesura —com el permís penitenciari o la videoconferència— per poder defensar el seu programa a l'hemicicle. Llarena també va empresonar Jordi Turull el 23 de març, després de sotmetre's a la primera volta del debat d'investidura.

Junts per Catalunya també té previst demanar que els seus diputats a Bèlgica puguin delegar el vot. Així ho van assegurar ahir fonts de la candidatura a l’ARA després que el Tribunal Suprem hagi deixat en mans de la mesa del Parlament la possibilitat que els diputats empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn- puguin votar a la sessió constitutiva del Parlament. El jutge Pablo Llarena no els autoritza a sortir de la presó -malgrat que hi ha precedents i ho empara la llei general penitenciària- per risc de mobilitzacions i “greus enfrontaments” durant el trasllat. Entre avui i demà, doncs, JxCat presentarà la sol·licitud a la cambra catalana -el Parlament té un formulari específic per a aquests casos- de Sànchez, Forn, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí. Els dos darrers han presentat aquest dilluns les credencials al Parlament per adquirir l'acta de diputat. En canvi, a ERC prefereixen esperar a conèixer l’informe que han sol·licitat als lletrats del Parlament, que està previst que es conegui aquesta tarda. Fonts republicanes argumenten que el seu objectiu és que Oriol Junqueras pugui assistir al ple i no consideren una solució idònia la delegació del vot. De moment tampoc ho demanaran en el cas dels consellers a Bèlgica Meritxell Serret i Toni Comín.

Els membres de la mesa del Parlament han mostrat la seva indignació aquest dimarts per les querelles que els ha notificat el Tribunal Superior de Justícia per desobediència i prevaricació. Se'ls acusa d'aquests delictes per haver admès a tràmit les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica la setmana passada, ja suspeses a dia d'avui. Per als membres de Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, el govern espanyol, a través de la fiscalia i el Tribunal Constitucional, pretenen "coartar" el debat parlamentari i impedir que es tramiti qualsevol cosa que tingui a veure amb el referèndum. El TSJC ha acceptat una querella per desobediència i prevaricació per no acatar les resolucions del Tribunal Constitucional.

Tot es resoldrà demà. La mesa del Parlament, en la seva reunió ordinària d'aquest dimarts, tampoc ha admès a tràmit la llei del referèndum que Junts pel Sí i la CUP preveuen aprovar en el ple d'aquest dimecres al Parlament. Tot apunta, doncs, que la norma que ha d'emparar el referèndum de l'1 d'octubre s'admetrà a tràmit en una reunió extraordinària de la mesa de la cambra abans que comenci el ple -o al llarg de la jornada-. Els independentistes volen evitar que la tramitació sigui suspesa abans de ser debatuda i votada, un argument que no convenç els grups de l'oposició, que acusen la mesa del Parlament d'estar "al servei" de Junts pel Sí i la CUP.