Per a Haifa Zangana, una veterana escriptora iraquiana exiliada a Londres l’any 1975 pel seu activisme al si del Partit Comunista, l’art no és només una sublimació de la realitat, sinó també una eina per canviar-la. Feminista compromesa, fa anys que s’ha proposat ajudar altres dones àrabs a dominar l’art de la paraula. El seu últim projecte s’adreça a un grup específic: les preses polítiques. El resultat són tres llibres col·lectius que compilen els textos de més de 30 dones palestines i tunisianes d’ideologies diverses:Una festa per a Thaera (2017), Llibretes de sal (2019) iLes noies de la política (2020). Els dos primers ja han estat traduïts a l’anglès, i el tercer al francès i a l’anglès.

Andorra ha de posar fi a "l'assetjament judicial i les amenaces" contra Vanessa Mendoza Cortés, la psicòloga que presideix Stop Violències i que fa anys que lluita perquè les dones puguin avortar legalment a Andorra i no hagin d'anar-se'n a fora. Aquesta és la petició urgent que ha traslladat a les autoritats andorranes l'Observatori per a la Protecció dels Defensors dels Drets Humans, un programa impulsat per la Federació Internacional de Drets Humans i l'Organització Mundial contra la Tortura. Assenyalen que amb les seves actuacions, Andorra sembla que tingui com a únic "objectiu" castigar Mendoza per les seves "legítimes activitats de drets humans".

“L’únic que sabia del meu pare era el nom i que havia sigut policia fins al 1975”. El xilè Pepe Rovano va conèixer el seu pare ara fa 10 anys, quan en tenia 35. D’ell només tenia clar que no va assumir la seva paternitat i que el va abandonar abans de néixer. Ja d’adult i fruit de la implicació en un projecte audiovisual sobre fosses comunes, va començar a preguntar-se “pel desaparegut” de la seva vida: Rodrigo Retamal Martínez. Li va buscar la pista a través del seu millor amic, que, com ell, és documentalista. “Un dia em trobo amb el meu amic i em deixa anar: «Pepe, ja sé qui era el teu pare». I em diu que soc fill d’un genocida”, explica Rovano. El seu pare va ser condemnat l’any 2007 per haver matat sis comunistes durant la dictadura d’Augusto Pinochet, però mai va arribar a complir la condemna perquè va ser amnistiat. “Com em pot passar això a mi?”, va pensar. A ell, un comunicador audiovisual que s’identifica ideològicament amb les esquerres i compromès amb la memòria històrica i els drets humans.

«Seré processat per exercir el meu dret a la paraula contrària.

El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (ONU) veu “indicis raonables de tractes cruels, inhumans o degradants” en la detenció d’una dona a l’estació d’Adif de Còrdova el 2013 per part de quatre agents de la Policia Nacional, com a conseqüència de la qual va patir una fractura nasal. La resolució, feta pública aquest dilluns per l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, insta Espanya a “proporcionar-li una reparació plena i adequada pels patiments que li van causar, incloses mesures d’indemnització pels danys materials i morals, i mesures de rehabilitació”. A més, requereix que l’Estat “prengui les mesures necessàries, incloses les mesures administratives contra els responsables, i imparteixi instruccions precises als agents de policia a les comissaries” per evitar casos similars.

Passat el Nadal del 1970, Jordi Carbonell sabia que l’aniria a buscar la policia, perquè havia tingut un paper destacat en la tancada de Montserrat per denunciar les penes capitals del Procés de Burgos, imposades a sis militants d’ETA. L’ETA d’aleshores era la resistència basca que lluitava contra la dictadura, que la jutjava sense les mínimes garanties processals. La tancada, a més, era un manifest contra la pena de mort, il·lustrada per un cartell de Tàpies amb un “No” enorme, inspirat alhora en la cançó himne de Raimon Diguem no.

A Texas, els certificats de defunció tenen només sis opcions: mort natural, accident, suïcidi, homicidi, pendent d’investigació i mort a causa d’un motiu desconegut. El funcionari que ha d’omplir el formulari d’un pres executat al corredor de la mort ha de marcar la casella d’homicidi. “Així, l’estat admet que assassina amb regularitat”, diu Marina Perezagua. Nascuda a Sevilla el 1978 -tot i que viu a Nova York des de fa gairebé dues dècades, on ha estat professora a la Stony Brook University-, acaba de publicar una de les novel·les més inquietants d’aquesta tardor, Seis formas de morir en Texas, debut amb Anagrama després de quatre títols a Libros del Lince, entre els quals hi ha Yoro (2015) i Don Quijote de Manhattan (2016).

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Lituània i Romania per haver vulnerat els drets de dos homes acusats de pertànyer a Al-Qaida que van estar retinguts en presons secretes de la CIA en aquests països, on van ser torturats. Després dels atemptats de l'11 de setembre a Washington i Nova York, soldats nord-americans van capturar Abu Zubaydah i Abdalrahim al-Nashiri, que van passar per presons secretes de la CIA a Lituània i Romania, abans de ser transferits a la base militar nord-americana de Guantánamo, a Cuba, on encara estan presos.

El president nord-americà, Donald Trump, ha defensat aquest dimecres la seva candidata per dirigir l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), Gina Haspel, davant la multitud de crítiques rebudes per la seva presumpta participació en les tortures comeses després dels atemptats l'11 de setembre del 2001. "La meva candidata a directora de la CIA, Gina Haspel, que té el meu màxim respecte, ha sigut criticada perquè va ser massa dura amb els terroristes", ha assenyalat Trump en el seu compte oficial de Twitter.

Diversos polítics de l'estat nord-americà d'Ohio, al nord-est del país, han sol·licitat que s'obri una investigació per l'ús abusiu de pistoles elèctriques –les conegudes Taser– per part de funcionaris de presons. Dos experts en tortura de les Nacions Unides també han demanat que s'indagui sobre l'ús d'aquest tipus d'armes, en concret al centre penitenciari del comtat de Franklin, després que l'agència Reuters ha difós diversos vídeos on es veuen els funcionaris de presons aplicant descàrregues de forma insistent a reclusos indefensos, que no mostren cap tipus de resistència.

"Estava en el grup de 50 homes que vam arribar aquell dia a la presó. Ens van portar al pati i ens van començar a pegar. Feien servir cables de plàstic, de metall i fins i tot elèctrics. Ens pegaven per tot el cos i al cap. En aquestes 'festes de benvinguda' ens registraven i ens prenien la roba i tot el que teníem. Ens feien caminar despullats per l'edifici i ens colpejaven. No se'n salvava ningú; vaig veure com pegaven un vell. Ens havien de trencar; ens tractaven com animals. Es tractava de fer-nos tan poc humans com fos possible. No vaig veure morir ningú, però vaig veure un riu de sang… Sempre havia pensat que a Síria no hi havia justícia, però no m'hauria imaginat que la humanitat podia caure tan baix".

Giulio Regeni, un estudiant italià de 28 anys que va desaparèixer al Caire la nit del 25 de gener, ha estat trobat mort en una zona perifèrica a l'est de la capital d'Egipte, segons ha informat aquest dijous el ministeri d'Exteriors d'Itàlia. Fonts oficials egípcies han afegit a Reuters que el cos del jove, que ha estat traslladat al dipòsit de cadàvers i identificat per amics, estava despullat i presentava senyals de "tortura" i ferides per tot el cos.

La directora mèdica de la presó de Brians 2 no coneix la principal guia internacional que han de fer servir els metges per avaluar si un detingut o un pres ha patit tortura, investigar-ho i comunicar-ho: el Protocol d’Istanbul. Ho explica l’informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura, que el síndic de greuges, Rafael Ribó, va presentar ahir al Parlament.

El compositor Chritopher Cerf, autor de la música de Barri Sèsam, lamenta en un documental que la seva peça més reconeguda hagi estat un dels mecanismes per torturar presos a Guantánamo. El film, emès per Al-Jazira, s'anomena 'Songs of War' i documenta com els soldats nord-americans han utilitzat la música per destruir la moral dels seus presos i aconseguir, fins i tot, que s'inculpin.