El PSIB de Bunyola ha mostrat aquest divendres la seva preocupació per les possibles conseqüències de la crisi de govern arran de l'enfrontament entre el PP i SOMAvi (que recentment han romput el pacte de govern), així com els efectes que podria tenir a Palmanyola.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut tallar de soca-rel els rumors sobre l'abast que tindria la crisi de govern que està obligat a fer per poder situar la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, i la de Sanitat, Carolina Darias, com a candidates a les eleccions municipals a Madrid i a Las Palmas de Gran Canària, respectivament. "Els dono un titular, la crisi de govern serà després de la moció de censura i se circumscriurà a les dues ministres. Les trobaré a faltar, però com a secretari general del PSOE els desitjo tota la sort del món en les seves comeses", ha dit Sánchez al costat del primer ministre portuguès, António Costa, des de Lanzarote, on s'ha celebrat una cimera hispanoportuguesa.

La decisió de JxCat de sortir del Govern consuma un canvi d'època a la política catalana. La majoria social i política independentista, que ja no era efectiva, es trenca. S'obre una nova etapa en què els blocs definits durant el Procés al voltant de la qüestió nacional a la pràctica ja no serveixen. El Govern en minoria d'ERC obligarà els republicans a buscar suports fora de l'independentisme, que en conjunt perd capacitat de maniobra a Catalunya i d'influència a Madrid, on de retruc el govern PSOE-Podem en surt beneficiat. D'una banda, ERC haurà de governar sense la pressió irrespirable d'uns socis que alhora exercien d'oposició interna, però alhora estarà en mans de socialistes i comuns al Parc de la Ciutadella. El PSC jugarà ara un paper decisiu que passa també pels pactes pressupostaris a Madrid.

El debat polític i la guerra són conflictes de la mateixa naturalesa però diferent intensitat. Ho va postular un oficial prussià, Clausewitz, derrotat per Napoleó, que va escriure el millor tractat sobre la guerra dels últims dos segles: “La guerra és la política portada a l’extrem”. Si s’accepta aquesta afirmació, és possible analitzar fets polítics amb distància, evitant l’entorn de declaracions i comunicats que no ajuden a comprendre la naturalesa dels fets.

Havia de passar i ho sabien tots els membres del Govern i els líders dels dos partits. Han aconseguit endarrerir un any la crisi, però ja no es pot amagar més que ERC i JxCat no tenen una visió comuna dels èxits i dels errors propis del 2017, tampoc del grau de les fortaleses de l’1-O, ni comparteixen estratègies ni mètodes per arribar a uns objectius en teoria compartits.

La vida canvia en un instant. Ho sap Raquel Sánchez (Gavà, 1975), que aquest divendres sortia per la porta del ministeri de Transports a Madrid després d'haver mantingut una reunió amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Pedro Saura, sense poder imaginar-se que, 24 hores després, el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, li estaria demanant que tornés a l'edifici del passeig de la Castellana a la capital espanyola però com a ministra. 24 hores en què la fins ara alcaldessa de Gavà ha passat de reunir-se amb Saura juntament amb altres alcaldes del Delta del Llobregat per demanar-li una millor connexió amb Barcelona a ser-ne la seva superior directa.

Quan Yolanda Díaz va rellevar Pablo Iglesias fa dos mesos no parava de dir que la legislatura començava de zero. Però el veritable reset al govern espanyol es va produir ahir amb una remodelació profundíssima de l’executiu amb què Pedro Sánchez busca enviar sobretot tres missatges: que el seu poder és omnipotent tant dins de la Moncloa com també al PSOE -prescindeix de tots els pesos pesants a l’executiu-, que cal posar ja en marxa l’engranatge electoral per a les eleccions generals del 2023 perquè l’amenaça del PP i Vox és real, i que gairebé un lustre després ha aconseguit superar el trauma de la guerra civil que es va viure a Ferraz.

Amb la reforma del govern espanyol el president Pedro Sánchez busca reparar com a mínim dues grans àrees de funcionament en les quals han aflorat grans fracassos. El primer és extern: la política judicial; el segon és intern, el de la direcció del seu gabinet.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat aquest dissabte una remodelació del seu executiu que, tot i que esperada, ha sorprès per la celeritat amb què s'ha dut a terme i per l'abast dels canvis, que afecten bona part del que fins ara era el seu nucli dur a la Moncloa. Aquestes són les altes i baixes d'una crisi de govern que no ha afectat els ministres d'Unides Podem i amb què Sánchez ha buscat rejovenir i feminitzar encara més el seu executiu.

A poques setmanes de saber si el Tribunal Suprem l’inhabilitarà definitivament per exercir el seu càrrec, el president de la Generalitat, Quim Torra, va decidir fer ús ahir d’una de les seves potestats exclusives: fer una crisi de govern. Refredant així la convocatòria d’unes eleccions imminents, el president va fulminar el conseller d’Interior, Miquel Buch -amb qui hi ha hagut tensió per l’acció dels Mossos d’Esquadra durant tota la legislatura-; la consellera d’Empresa, Àngels Chacón -l’única que quedava del PDECat després del trencament amb JxCat-, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, perquè no estava satisfet amb la seva tasca. Els relleus de Chacón i Buch són l’exeurodiputat Ramon Tremosa i l’advocat Miquel Sàmper, respectivament, i van prendre possessió del càrrec ahir mateix a la tarda. En el cas de Cultura, serà dimarts quan Àngels Ponsa, fins ara directora general al departament, ho farà en substitució de Vilallonga.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va sorprendre ahir executant una crisi de govern en plena pandèmia i a poques setmanes que el Tribunal Suprem decideixi sobre la seva inhabilitació per al càrrec. La versió oficial és que la remodelació respon a la voluntat d'enfortir el Govern per fer front a la pandèmia, però ni les àrees de gestió afectades ni els noms dels cessats fan pensar que aquesta sigui la raó de fons. Els consellers sortints són el d'Interior, Miquel Buch, al qual Torra ja havia intentat cessar sense èxit durant la gestió de les protestes postsentència; la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que era l'única que mantenia el carnet del PDECat i no havia fet el pas d'afiliar-se al partit que impulsa Carles Puigdemont; i Mariàngela Vilallonga, un fitxatge personal del president que no ha acabat de funcionar.

Pacte a Itàlia entre els populistes del Moviment 5 Estrelles i el centreesquerrà Partit Demòcrata per formar una coalició de govern que acabi amb la crisi institucional oberta arran de la moció de censura presentada per l'ultra Matteo Salvini. S'evita així, de moment, la convocatòria d'eleccions. El líder del M5E, Luigi Di Maio, ha comparegut aquest dimecres per anunciar l'acord per "governar junts" en un executiu que continuarà presidint el primer ministre, Giuseppe Conte.

Impulsat per les enquestes, que li donen un 36% dels vots (a les últimes eleccions va treure un 17%), i cada cop més enfrontat amb els seus socis de govern del Moviment 5 Estrelles (M5E), el líder populista ultradretà de la Lliga, Matteo Salvini, ha presentat una moció de censura contra el cap del seu gabinet, Giuseppe Conte, amb l'objectiu que no hi hagi més remei que anar a noves eleccions a la tardor. Una cita amb les urnes de la qual l'actual vicepresident i ministre de l'Interior pensa sortir reforçat. De fet, Salvini va embalat cap a l'obtenció del càrrec de primer ministre en un govern amb socis de les formacions de dreta. Només amb Berlusconi ja podria sumar. Tant se val que la Fiscalia del seu país estigui investigant el possible finançament de la Lliga per part del Kremlin. Salvini se sent fort. I té pressa.

Sembla que, de moment, la sang no arribarà al riu al cor del govern italià. Després que dilluns el primer ministre d'Itàlia, Giuseppe Conte, advertís per sorpresa que presentaria la dimissió si les dues forces que governen el país, el Moviment 5 Estrelles i el grup d'extrema dreta Lliga, no es deixaven d'atacar entre elles, aquest dimarts els dos grups han escenificat el seu suposat compromís per millorar la seva relació i superar la crisi de govern que pateix l'executiu italià.

El ple del Parlament debatrà aquest dimarts el decret de l'exigència del català a la sanitat i l'esmena a la totalitat plantejada pel grup popular contra la Llei d'habitatge, una moció en què es demana al Govern una reducció dels impostos i una altra sobre el turisme model. El debat arriba en un moment clau. Divendres passat, la pressió de MÉS per Mallorca va fer que el PSIB rectificàs la seva intenció de retirar el decret del català a la sanitat i regular les oposicions mitjançant una ordre.

Busquets serà oficialment la nova vicepresidenta i consellera de Turisme a partir d'aquest migdia. La coordinadora de MÉS per Mallorca prendrà possessió dels càrrecs a les 13.30 h, arran que ahir la presidenta del Govern, Francina Armengol, l'acceptàs.

Cordialitat després de la reunió d’ahir entre membres del PSIB i de MÉS per intentar posar fi a la crisi de Govern després de la dimissió del vicepresident i conseller de Turisme, Biel Barceló. Aquesta fou la imatge que intentaren transmetre ambdós partits sortint plegats per a la foto i amb un objectiu: encomanar la tasca final a les seves dues líders: Francina Armengol i Bel Busquets. Ambdues es reuniran avui al matí al Consolat de Mar i “formalitzaran l’acord” pel qual Bel Busquets serà la nova vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern de les Illes Balears. Durant les negociacions duites a terme entre divendres horabaixa i ahir dematí, el partit polític MÉS no va posar cap altre nom damunt la taula i es va mantenir ferm en proposar la coordinadora de la seva formació, malgrat que hi pogués haver discrepàncies per part dels socialistes. En aquest sentit, una de les frases més determinants fou la que pronuncià ahir després de la reunió el portaveu del PSIB, Iago Negueruela: “És a MÉS a qui correspon designar la vicepresidència del Govern i la Conselleria de Turisme”, va dir el també conseller del Govern després de més de quatre hores de trobada.