La Comissió Europea ha aprovat un reglament que modifica les normes generals per a les ajudes de poca quantia, conegudes com 'de minimis', i obre la porta que les regions insulars com les Balears puguin negociar i millorar els minimis, que de moment s'han ampliat de 200.000 a 300.000 euros. Així ho ha indicat el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Pep Vicens, en l'entrega del document Illes Balears. Unint forces per superar les dificultats a la presidenta del Govern, Marga Prohens, en el Consolat de Mar.

Ara que s'acosten els comicis a les cambres de comerç catalanes, gran part de l'empresariat ja ha engegat la maquinària per evitar que es repeteixi el triomf d'Eines de País al capdavant de la Cambra barcelonina. No és cap secret que el grup independentista es tornarà a presentar –aquesta vegada, probablement, sota un altre nom i amb algunes cares noves–, però ara ja no caurà com una sorpresa als ulls de la resta de l'empresariat.

Mai no he cregut que una Catalunya independent hagués d’inspirar-se en el model de la Bielorússia de Lukaixenko, en la desapareguda Albània d’Enver Hoxha ni en la Veneçuela de Chávez i Maduro, sinó més aviat en Dinamarca, Finlàndia o Estònia (llàstima que ens en manquin la tradició i l’ètica luteranes!). En conseqüència, tampoc no he vist mai l’empresariat com una classe parasitària que hagi de ser combatuda i expropiada, sinó com un element clau de la creació de riquesa i prosperitat, aquí i en qualsevol país del món.

Carles Tusquets, un dels principals financers catalans, ha decidit deixar la presidència de Trea Capital Partners SV, l'empresa que va fundar el 2006. A més, segons ha pogut saber aquest diari, també abandonarà el consell de la companyia, que es dedica al corporate finance (la gestió de les fonts de finançament i les inversions de les empreses, entre d'altres).

Josep González rep l'ARA sense pèls a la llengua. Fa tres dècades que lidera Pimec (abans Sefes) i admet que aquest és el moment més tranquil pel que fa a les relacions entre patronals. Pimec i Foment ja no són enemics irreconciliables. Però hi ha nous núvols a l'horitzó: les relacions amb la nova Cambra de Barcelona.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha assegurat aquest dimarts que els partits catalans només poden donar suport a un govern a Madrid si aquest executiu respecta el model econòmic de Catalunya. Canadell, en un esmorzar de Fòrum Europa - Tribuna Catalunya, ha sigut contundent: "Cal que l'Estat permeti que Catalunya desenvolupi el seu model econòmic". "Si seguim a l'estat espanyol la nostra economia anirà pitjor o perdrem molt potencial", ha dit.

Empresaris a favor d’aturar l’economia i sindicats en contra. Si no és el món al revés, s’hi assembla molt. Els actors econòmics ja s’estan posicionant de cara a la sentència, la del judici al Procés, que els pròxims dies sacsejarà la política catalana i espanyola. Els últims a posicionar-se han estat la Cambra de Comerç de Barcelona i el sindicat CCOO. Els primers estan d’acord en seguir “la resposta unitària que les institucions i la ciutadania” decideixin dur a terme en cas que la sentència sigui condemnatòria, una resposta que ja es dona gairebé per fet que inclourà una aturada de país en línia amb les que ja hi va haver l’octubre i el novembre del 2017. El sindicat, però, ho rebutja, perquè creu que pot comportar “confrontació” als centres de treball.

Aquest diumenge s’ha mort Miquel Valls, l’històric president de la Cambra de Comerç de Barcelona que feia tan sols tres mesos que havia deixat el càrrec. La seva defunció guarda un trist paral·lelisme amb la de Salvador Gabarró, durant molts anys president de Gas Natural, que va morir el 2017. Gabarró tenia 81 anys i tan sols feia sis mesos que havia plegat. En tots dos casos van tenir poc temps per disfrutar d’una merescuda jubilació.

La nova Cambra de Comerç de Barcelona vol assegurar-se que l'equip anterior no tenia draps bruts amagats. El nou president de l'entitat, Joan Canadell, ha anunciat que s'ha encarregat una 'due diligence' (una auditoria en profunditat) dels comptes per conèixer amb detall "quina és la situació comptable i les responsabilitats" de l'equip que liderava Miquel Valls.

Les empreses catalanes no compleixen. Així de taxativa es mostra l'exdirectora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, Anna Mercadé. L'estudi que l'entitat pertanyent a la Cambra de Comerç ha fet públic aquest dilluns assegura que només el 12% de les empreses compleix amb la recomanació que fixa la llei d'igualtat del 2007. En xifres específiques, tan sols 416 empreses de les 3.383 subjectes a aquesta llei arriben al 40% de dones en els seus consells d'administració.

La Cambra de Comerç de Barcelona és una institució de relleu històric, hereva de les medievals Llotja de Mar i Consolat de Mar, i de la més moderna Junta de Comerç, i que representa l'esperit emprenedor i comercial secular de la capital catalana, i la seva capacitat d'autoorganització. Però és, també, sens dubte, un organisme de present i de futur, que compta per exemple amb un servei d'estudis prestigiós i que té una indubtable i notable capacitat de dinamització econòmica, a més d'una incidència institucional directa en organismes com la Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, el Port, el Consorci de la Zona Franca o el Comitè de Rutes Aèries. Segurament, la Cambra portava massa anys actuant d'ofici, amb una dinàmica amb tics endogàmics i una ambició letàrgica. La sacsejada electoral que ara ha viscut té a veure, doncs, tant amb el moment polític que viu el país com amb la situació interna de la mateixa institució, necessitada d'un relleu que li doni un nou impuls i li retorni notorietat, i sobretot, capacitat real d'incidència. És a dir, que en faci un agent potent, respectat, independent i útil per a la xarxa econòmica i empresarial.

Eines de País, la candidatura de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) i el Cercle Català de Negocis (CCN) que dimecres va arrasar amb una sòlida majoria absoluta de 32 epígrafs dels 40 sotmesos a votació en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, vol incorporar membres de les candidatures perdedores al comitè executiu de la Cambra, que és l’òrgan de gestió de l’entitat.

El resultat electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 cambres catalanes, ha sigut un terratrèmol absolut, per transcendent i inesperat. Ningú s'imaginava un resultat tan contundent de la candidatura Eines de País, que han encapçalat l'ANC i el Cercle Català de Negocis. Amb tot, la Cambra és una institució ben poc coneguda. A continuació intentem explicar els principals dubtes que han sorgit, i especialment un: realment és tan important la Cambra?

Tot això que llegireu a continuació és veritat: Catalunya segueix sent, contra molts pronòstics, la primera economia d’Espanya. El pes de l’economia catalana en l’europea ha crescut des de l’any 2000. I Catalunya ha vençut els vaticinis més pessimistes i ha suportat la crisi econòmica i la crisi política més fortes en dècades d’una manera “extraordinàriament resilient”. L’expressió és de Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona, que aquesta setmana ha presentat un imprescindible estudi de la taula econòmica de la institució que analitza l’evolució del país des de l’any 2000.

La desigualtat va augmentar durant la crisi... i s’ha mantingut estable quan ha arribat la recuperació. Malgrat la bona marxa de l’economia catalana des del 2014, quan va començar la remuntada, les diferències entre les capes més riques i les més pobres de la població han variat poc i, segons quins indicadors es mirin, fins i tot han crescut lleugerament, segons un informe de la Cambra de Comerç sobre l’economia catalana entre el 2000 i el 2017.

El període per votar a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona ha començat avui dijous a les nou del matí i fins a dimarts vinent a la mateixa hora es podrà votar de manera electrònica, també a la resta d'eleccions de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya.

A Carles Tusquets (Barcelona, 1951) li agrada recordar que als 27 va ser tresorer del Barça, als 32 va fundar Fibanc -ara Mediolanum- i als 38 va presidir el Cercle d’Economia. Però ara pocs comptaven que es presentés a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona més disputades de la història.