¿Quina credibilitat poden tenir les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo? El debat ha tornat a revifar arran de les seves declaracions sobre el vincle dels serveis secrets espanyols amb els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. No és la primera vegada, ni probablement serà l'última, que l'expolicia aprofita la seva condició d'ampli coneixedor de les clavegueres de l'Estat per fer afirmacions que desfermen totes les polèmiques. En diverses d'elles, no ha aportat mai proves. En d'altres, s'ha servit de la seva extensa fonoteca per intentar documentar-les. Sovint, fins i tot, les seves consideracions han coincidit amb les de la Fiscalia. Una fiscalia que ara demana per a ell més de 100 anys de presó en el marc del cas Tàndem, la macrocausa sobre la seva xarxa d’espionatge que esquitxa empresaris, partits i càrrecs polítics, comissaris de la Policia Nacional i periodistes.

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón investiga si l'excomissari José Manuel Villarejo, amb la col·laboració del seu soci Antonio Giménez Raso i d’acord "amb membres de la cúpula policial", havia "fabricat indicis falsos" per aconseguir, el febrer del 2013, l’escorcoll de les oficines de l’agència de detectius Método 3 i la detenció del seu cap, Francisco Marco. En una interlocutòria que ordena la citació de tres testimonis i a la qual ha tingut accés l’ARA, el titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional explica que al juliol es va obrir la peça separada número 27 del cas Tàndem, la macrocausa que investiga l'excomissari de la Policia Nacional, una peça clau de les clavegueres policials de l’Estat.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha acordat aquest dimecres la imputació del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, i de tres directius del grup: el número dos i conseller-director general de negocis, Francisco Martínez Córcoles; l'expresident d'Iberdrola Espanya, Fernando Becker; i l'excap del gabinet de presidència Rafael Orbegozo. El magistrat els imputa un delicte continuat de suborn actiu, delicte contra la intimitat i falsedat en documents mercantils pels encàrrecs presumptament il·lícits encomanats a l'excomissari José Manuel Villarejo.

L’excomissari més conegut de les clavegueres de l’Estat i peça clau de l’operació Catalunya, José Manuel Villarejo, va arribar a conspirar per implicar l’actual major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero –quan era un comandament de policia judicial del cos–, en un cas de drogues fabricat a mida per aconseguir que el jutge Baltasar Garzón li punxés el telèfon. Això és el que s’entén de la gravació d’una conversa que s’ha incorporat en una causa que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Manuel Garcia-Castellón i a la qual ha tingut accés l’ARA. Dues fonts diferents que en coneixen les veus han identificat els tres interlocutors com a Villarejo, el seu estret col·laborador Antonio Giménez Raso, que també era policia, i l’excap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) José Luis Olivera, que més tard va arribar a dirigir el Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. Raso i Olivera també estan implicats en l’anomenada operació Catalunya contra els polítics independentistes.

El jutge del cas Tàndem, que investiga les activitats presumptament delictives de l'excomissari jubilat José Manuel Villarejo, ha obert una nova peça -la número 28 del macrocausa- arran de la detenció divendres a la nit de la periodista Gemma Alcalá, dona de Villarejo, i quatre persones més. El magistrat instrueix si podrien haver participat en una trama de venda de documents oficials de la Policia, segons han assenyalat a Europa Press fonts coneixedores de la investigació.

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge del cas Villarejo que citi com a investigats l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exsecretària general del PP i exministra de Defensa María Dolores de Cospedal, segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat Europa Press. En concret, es tracta d'una de les múltiples peces en què es divideix la macrocausa Tàndem, per la qual el comissari jubilat José Manuel Villarejo està en presó preventiva.

El cas Tándem-Villarejo ha patit una metamorfosi. Si es mesura per l’interès de gran part dels mitjans de comunicació, el cas és ara el cas Dina o el robatori del telèfon de l’excol·laboradora de Pablo Iglesias quan era diputat del Parlament Europeu, Dina Bousselham, i les filtracions de la seva targeta a diversos diaris el 2016. El jutge Manuel García-Castellón creu que Dina Bousselham i Pablo Iglesias l’han enganyat. Que han simulat ser víctimes d’operacions de guerra bruta contra Podem, operacions que serien un invent per aprofitar la campanya electoral del juny del 2019. Per provar-ho, el jutge ha ordenat una sèrie de diligències d’ofici, sense sol·licitar informe dels fiscals. La primera va ser l’enviament d’una comissió rogatòria a Gal·les per saber l’estat de la targeta del telèfon.

L'Audiència Nacional ha reobert la peça en què s'investiguen les gravacions de les converses de l'excomissari José Manuel Villarejo amb l'empresària i examant de Joan Carles I Corinna Larsen en què ella parlava dels comptes del rei emèrit a Suïssa. En el marc d'aquesta investigació, el magistrat Manuel García Castellón ha citat, a més, Larsen com a imputada el pròxim dia 8 de setembre.

Francisco Martínez, excap de gabinet i exsecretari d'estat de Seguretat –número dos del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz– va comunicar dijous a l'Audiència Nacional que no prestaria declaració avui dilluns dia 20 de juliol, data en què havia estat citat pel titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional en qualitat d'imputat en l'operació d'espionatge a l'extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas (operació Kitchen).

La Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat ha obert noves diligències d’ofici després d’haver arxivat el 9 de març un expedient governatiu arran d’un escrit de la periodista canària María Montero que instava a investigar la “imparcialitat” del fiscal Ignacio Stampa, membre de la Fiscalia Anticorrupció i un dels dos responsables del cas Tàndem-Villarejo.

“Això ho escriu Georges Simenon i condueix a algun lloc, però amb els personatges en dansa pot acabar com els germans Marx”. Ho diu una font judicial, i es refereix a la fruïció amb què alguns mitjans de comunicació ja anticipen el que el jutge Manuel García-Castellón es disposa a enviar a la sala segona del Tribunal Suprem: una exposició raonada perquè investigui el vicepresident segon, Pablo Iglesias, en relació amb els avatars de la targeta que li van robar a finals del 2015 a Dina Bousselham, que llavors era la seva secretària al Parlament Europeu.

"Va dir: «Heu de treballar amb l'empresa que contractarà Corrochano». Havent-hi aquella línia jeràrquica, poc podíem fer". La frase és d'Antonio Béjar, exdirectiu del BBVA, i certifica formalment l'inici de les hostilitats entre els imputats en el cas Tàndem, que investiga l'espionatge massiu portat a terme pel controvertit excomissari José Manuel Villarejo .

CaixaBank, també. El titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha obert una causa a instància de la Fiscalia Anticorrupció dins el macrocàs contra l'excomissari José Manuel Villarejo per serveis que va prestar després d'un encàrrec conjunt de Repsol i CaixaBank.

Any 2009. El comissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo -apartat posteriorment del cos i ara en presó provisional sense fiança- manté una conversa amb el cap de seguretat d’Iberdrola, Antonio Asenjo. L’elèctrica basca, dirigida per Ignacio Sánchez Galán, ha decidit contractar Villarejo perquè busqui informació compromesa de Florentino Pérez, president de la constructora ACS i del Reial Madrid. Pérez busca la manera d’entrar al consell d’administració d’Iberdrola, i l’elèctrica ho vol impedir. Gairebé a qualsevol preu. En una conversa, Villarejo explica a Asenjo que s’ha posat en contacte amb un gestor financer que viu a Suïssa i que està imputat pel cas Gürtel, Arturo Fasana, i que podria aportar informació per comprometre Florentino Pérez. El problema és el preu que demana a canvi de la informació: 10 milions d’euros.

L'expresident del BBVA, Francisco González, sempre ha negat saber res dels contractes irregulars entre el banc i l'excomissari José Manuel Villarejo, a qui l'entitat va pagar grans sumes de diners pels seus serveis sota la presidència de González. La investigació judicial, però, apunta cada vegada més cap a l'excúpula directiva. L'actual director dels serveis jurídics del BBVA a Espanya, Adolfo Fraguas, va declarar aquest dijous davant el jutge de l'Audiència Nacional que investiga l'escàndol de l'espionatge de Villarejo que és difícil que la cúpula de l'entitat no n'estigués al corrent.

El 25 d’abril del 2017 una denúncia anònima donava el tret de sortida a la investigació sobre les activitats de l’excomissari de policia José Manuel Villarejo. El novembre d’aquell any el controvertit Villarejo ingressava a la presó. El gener del 2019, dies després de l’adeu de Francisco González al càrrec de president del BBVA, es coneixia que la justícia investigava el banc per fer espionatges mitjançant l’excomissari. Al juliol, el banc passava a ser imputat. I aquest dimecres, quan l’operació Tàndem ja té 18 peces diferents, la Fiscalia ha demanat finalment la imputació del veterà exbanquer.

El BBVA sempre s’ha mostrat hermètic en relació al cas Villarejo, però ara ha admès davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que hi ha la possibilitat que sigui multat pel suposat espionatge que l’excomissari hauria fet per encàrrec de l’entitat bancària. En una modificació pública del fullet d’emissió de valors de renda fixa enviat a la CNMV, l’entitat reconeix que podria ser multada o patir “danys i perjudicis” derivats de la seva imputació com a persona jurídica en el cas Villarejo, que està investigant l’Audiència Nacional. El BBVA avisa d’aquesta possibilitat els possibles inversors com a nou factor de risc en les seves operacions, tot i que el cas està encara en fase d’instrucció i sota secret de sumari. És la primera vegada que el banc admet a Espanya la possibilitat de ser multat, tot i que ja ho va fer a l’agost en un fullet similar enviat als Estats Units.

ERC, Junts per Catalunya, Unides Podem, Compromís i Bildu han demanat aquest dilluns al Congrés que es creï una comissió d'investigació per aclarir el paper de "les altes esferes" de l'Estat a la trama d'espionatge liderada suposadament per l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo. A la petició que han presentat, les quatre formacions denuncien que les declaracions judicials de Villarejo pels casos 'Tàndem' o 'El Petit Nicolás' han fet sortir a la llum una possible "vinculació de l'excomissari amb comandaments policials, empresaris, polítics i periodistes per cometre irregularitats" al marge de la legalitat.